Colla de geganters de Maó

Aquests últims dies hem pogut llegir en els medis de comunicació com el poble de Ferreries comptarà per a aquest estiu amb la seva pròpia colla de dimonis. Dit grup actualment està treballant en es ciments del projecte, pels que  ja han començat a rebre assessorament per part de la Colla de Diables de Maó.

És així que prest ja seràn dos els grups de foc existent a l' illa de Menorca: la Colla de Diables de Maó (creada a l' any 1998) i la agrupació que actualment està creant a Ferreries.

É s de remarcar la importància que han assolit els dimonis de foc a les Illes Balears en tan sols una dècada, estem parlant de que a l' any 1998 els recent creats dimonis maonesos van haver d' anar a Mallorca a substituir a l' únic grup existent en aquell moment a l' illa veïna, mentre que fa poc més d' un any ja hi van tornar per a participar en la trobada de les Festes de Sant Sebastià de Palma en la que hi van participar 21 grups tots ells de les illes de Mallorca, Eivissa i Menorca.

Destaquem així que en una societat que actualment es qualifica de desmobilitzada ja són uns quants de cents els joves de les illes que s' han organitzat per a crear de manera altruista una nova activitat lúdica, amb la que sanament gaudir de fer gaudir als de més amb els seus espectacles de foc.

També hem pogut llegir en la premsa local com el projecte dels dimonis de Ferreries també ja ha conegut les primeres crítiques de qui no en està d' acord amb la creació de la nova entitat.

Dites opinions es pot dir que entren dins la normalitat, doncs de sempre ha estat la tònica i en molts diferents aspectes, el rebuig per part d' algun sector de la població a les novetats que podrien modificar el dia a dia, i en aquest cas els dies principals, de la vida d' un poble.

Aquí el debat està servit i des de aquestes planes únicament hi podem afegir alguns datos sense cap mena de pretensió. Podríem intentar imaginar per exemple quina devia ser la opinió a finals del segle XIX - principis del XX, quan es van començar a instaurar les primeres bandes de música a diferents pobles de l' illa, sent en aquell moment dites agrupacions totalment desconegudes per a nosaltres (les bandes de música de la manera que les coneixem avui daten de mitjans segle XIX) i totalment alienes a la nostre cultura popular del moment. Al dia d' avui les bandes de música són unes de les entitats més estimades dels pobles, que se n' orgulleixen de tenir-les; motiu de disgust per aquests si algun dia hi falten, i sobre tot un element dinamitzador i engrescador per el jovent que en elles hi participa.

Podríem citar també com quan a l' any 1929 per primera vegada van participar en unes festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó una parella de gegants, no faltant en aquell moment qui va publicar en la premsa local la seva dubte sobre l' encert o no de "importar modes foresteres".  En pocs anys la dubta va quedar resolta i va ser precisament durant el passat any 2009 quan la ciutat de Maó entera va homenejar als seus vells i estimats gegants en Tomeu i na Guida en el seu 75è aniversari de la arribada a la ciutat.

Hem posat un parell de exemples de grups o fets arribats de fora de l' illa que han comptat amb el beneplàcit incondicional de la població, tot i així el fet de que s' intenti una nova experiència no és garantia en el cas de que arribi a materialitzar-se de que tingui continuïtat.

És així que depèn molt de la acceptació per part del poble i del que fer d' una nova entitat que aquesta agradi o tingui continuïtat.  Recordem per exemple com fa una dècada podíem contemplar les trobades de majorettes (manifestació importada a imatge a com es fa als estats units d' Amèrica) i que arribaven dels diferents pobles de l' illa que en posseïen alguna agrupació. En el seu moment les desfilades eren molt participades; arribant al dia d' avui en que la majoria d' aquelles agrupacions de majorettes que desfilaven fa sols una dècada simplement ja no existeixen. Un altre cas és com en els últims anys ja hem pogut veure desaparèixer a alguns dels diferents grups de tambors i cornetes (tipus de agrupació creats en els antics "grupos de exploradores" i que no fa tantes dècades van passar a la vida més festiva del poble).

Simplement es pot  recalcar que la implantació d' una nova mena d' entitat a un poble, sobre tot les que participen activament en els dies principals d' aquest, sempre arriben acompanyades dels precursors i els detractors i que és el que fer d' aquests i sobre tot l' interès que en mostri la població en els anys consegüents el que farà que es converteixi en algo "tradicional i insubstituïble" o que simplement hagi estat una experiència més.

No oblidem que la tasca d' una entitat cultural com és la d' un grup de diables és molt complexa, necessita de la participació desinteressada de moltes persones,  i que per a la consolidació i tradicionalització ha de aconseguir almenys que bona part de la població ho arribi a estimar com a algo propi.

En el cas dels correfocs (inventats a Barcelona a principis dels anys 80 del passat segle XX) han de comptar a més amb que la població per a els dies de foc s' ha de preparar de manera especial (llevar els cotxes dels carrers on han de passar els dimonis, protegir els escaparats de les espurnes etc.), Tot així de que el fet es tradicionalitzi depèn que això representi una molèstia o un "ambient de festa". De fet quan el motiu de ser de les nostres festes patronals encantats trem els cotxes de la població, protegim escaparats, trepitgem la arena posada als carrers i considerem un honor el que entri un cavall en la entrada de les nostres cases. Tot i així en cap moment volem comparar els correfocs (arribats a l' illa fa poc més d' una dècada) amb la festa dels cavalls, que es perd en la nit dels temps i en la més gran estimació dels que la viuen de les diferents maneres possibles.

Totes aquestes reflexions ja es van formular quan fa una dècada es va crear la Colla de Diables de Maó i sols queda afegir que a la nostre ciutat en concret, la entitat al dia d' avui està plenament integrada dins la festa patronal, sense desplaçar en cap moment el motiu de ser d' aquesta, agrupant a una trentena de joves en un projecte cultural comú i comptant al dia d' avui amb la aprovació de un ampli sector de la població que és el que segueix els seus espectacles.

Aquest matí la geganta S' Àvia Corema de Maó ha tornat a sortir de nou al carrer per a complir amb la seva cita setmanal amb la que al dia d' avui ja es pot qualificar de tradició.

Tot ha començat com de costum a les dotze del migdia amb la baixada de la geganta per a les escales de l' Ajuntament per a que quedés plantada a la Plaça Constitució a la espera de la sortida en cercavila.

Ha estat justament en trobar-se a la plaça quan la nostre protagonista s' ha trobat amb la primera novetat , que seria que el vent que ja s' esperava per a el matí d' avui, l' acompanyaria durant tota la jornada; dificultant de manera important la tasca dels geganters que l' havien de portar.

La segona de les novetats ha estat que tot i que estant anunciat que la cerimònia de la lleva del peu es faria a la Plaça Reial, finalment s' ha hagut de fer al parc del Freginal. El motiu ha estat que en el lloc que havia de anar en el dia d' Avui la Geganta S' Àvia Corema estava ocupat per les taules informatives del dia de la dona. És així que per no alterar unes jornades alienes a la geganta, sense fer cap diferenciació entre dones i homes ni petits ni grans la comitiva s' ha encaminat de per el carrer de l' Angel cap al pulmó verd de la ciutat.

Un cop arribats al parc, el Gran Pepot, que últimament alterna l' honor de fer de mestre de cerimònies amb la pallassa Xinxeta, ha començat a escalfar l' ambient amb els seus jocs de malabars, els que com de costum han fet que els presents ja tinguessin les primeres emocions del matí.

Tot i així el millor encara estava per arribar i el moment crucial ha arribat amb la lleva del quart peu de la geganta.

Com a fet a destacar en el dia d' avui no ha estat cap dels fillets presents el que li ha llevat el peu a la geganta, si no un dels propis geganters, que com a fillets grans que tots podem ser en algun moment s' ho ha passat de lo més be complint amb la amputació. El peu escollit ha estat el que porta la avarca menorquina.

Un cop amb un peu de menys i ja amb sols tres de penjant de nou han sonat els músics de vent i tota la comitiva s' ha encaminat de nou cap a la Plaça Constitució per a acomiadar a la geganta fins a la setmana que ve.

Ja queda menys per a les vacances de setmana santa, i el fet de que la geganta torni cada setmana més lleugera així ho evidencia, fent com marca la tradició ancestral la  vella quaresma la funció de calendari.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Fes-te amic dels "Gegants de Maó" al seu perfil de facebook.

Avui migdia la geganta S' Àvia Corema ha sortit de nou al carrer, l' objectiu: el tornar més lleugera que és el mateix que dir perdre un nou peu.

Per a la jornada d' avui novament hi ha estat  la pallassa Xinxeta per a animar l' esdeveniment, no hi ha faltat tampoc els músics i com no podia ser d' una altre manera a punt a l' hora de sortir els membres del grup de geganters per a donar vida a la geganta.

És així que a les dotze del migdia la comitiva s' ha encaminat de la Plaça Constitució fins a la Plaça de ses Palmeres on la cerimònia havia de constar en llevar-li el tercer peu a la geganta.

Un cop amb la Corema arribada al punt neuràlgic de la celebració, aquesta ha durat poc més o menys el que cada dissabte, és a dir el temps just de fer alguns jocs amb els fillets i per que finalment algun d' aquests li treies el peu. L' escollit amb la jornada d' avui ha estat concretament el que porta la sabata de sevillana.

Un cop ja sols amb quatre peus S' Àvia Corema ja ha pogut tornar de nou cap als balcons de l' ajuntament, des de on presideix les setmanes que precedeixen a la setmana santa.

Canviant de tema però no del tot, avui definitivament s' han esgotats tots els imans amb les cinc imatges de la geganta que havia editat la entitat gegantera, resultant així que fins a 500 cases de la ciutat en aquests moments poden tenir a la geganta aferrada a la nevera en forma d' iman. Tot i així destacarem que el dato no és del tot correcte doncs no han estat pocs els que han volgut tenir la col·lecció dels cinc, o alguna família que se n' ha emportat fins i tot algun més per a regalar, enviar a fora etc.

El que han estat de nou al carrer han estat les xapes de la geganta, que a petició dels que recordaven haver-les comprat i lluït a l' any anterior n' havien suggerit una nova edició.

Parlant del carrer aquest ha estat un dels temes que ha sorgit entre els membres de la organització un cop acabada la festa, el fet és que al dia d' avui i veien les dimensions que aquesta ha arribat a assolir, algunes de les places ja comencen a resultar insuficients per a la gran quantitat de gent que s' hi concentra. És possible així que per a l`any vinent es puguin modificar sensiblement els itineraris o les places a visitar per la geganta.

Un altre fet que també és digne de menció és el fet del reclam que en fa la geganta per a visitar Maó en els dissabtes matí, doncs no són poques les famílies d' altres pobles que es solen desplaçar a la ciutat per a veure la Corema, repercutint això en una major presència de gent en el centre de la ciutat i en el possible ús que en poden acabar fent dels nostres establiments comercials i de restauració.

Ja sols ens queda així emplaçar a tots els incondicionals de S' Àvia Corema per a el proper dissabte dia 13 de març en que visitarà la Plaça Reial.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

I festes amic dels "Gegants de Maó" en el seu perfil de facebook

Fa pocs minuts que la geganta S' Àvia Corema de Maó ha perdut el seu segon peu.

El ritual ha estat el mateix que en la setmana anterior, destacant si de cas que a l' hora anunciada la Plaça Constitució estava si cal encara més plena que en la edició anterior de fillets que esperàven la sortida de la geganta. Aquesta puntual a la cita poc ha fet esperar i passades poc més de les dotze del migdia ja estava plantada a la espera de que se li donés l' avís de sortida.

Com és costum han estat els músics els que han motivat amb les seves notes que la geganta s' alcés i comencés el camí cap a la plaça escollida, que per a el matí d' avui ha estat la Plaça Bastió.

Un cop tota la comitiva arribada a la plaça, El Gran Pepot (que en el matí d' avui ha prés el relleu a la pallassa Xinxeta) ha sabut engrescar al públic més menut, que com de costum ha fet un gran rotlle per a que cap d' ells es quedés sense perdre detall, i entre broma i broma ha retrasat alguns minuts el moment més important del matí, el de llevar-li el segon peu a S' Àvia Corema; que en el cas d' avui ha estat el que porta la esperdenya catalana.

Podriem destacar algun moment en concret de la jornada d' aquest matí, en tot cas el més sorprenent a destacar seria realment que en molt poc temps les sortides de s' Àvia Corema han trobat una manera concreta de fer-se, un ritual gairebé invariable setmana rera setmana, i que és concretament aquest el que fa que els matins de la corema a Maó es vagin omplint sense que el fet de que el ritual sigui sempre el mateix pugui motivar en algun moment un descens en la afluència de públic.

Citàvem la setmana passada que els membres del grup de geganters van oferir al públic, a preu simbòlic imans amb la imatge de la geganta, concretament tres exemplars diferents, i aquesta setmana hem d' afegir que debut a la acollida de la primera setmana se n' ha tingut que fer una nova edició en la que ja s' ha aprofitat a treurer-ne models nous, fent així que la col·lecció d' imans de S' Àvia Corema consti en aquest moment de cinc exemplars diferents; els que en aquests moment ja ben segur ja llueixen en moltes de les neveres de Maó.

En tot cas el que molta gent ha preguntat ha estat per les chapes amb la imatge de la geganta que l' any passat es van editar, motiu pel que per la setmana que ve ja s' intentarà poder satisfer la petició

Certament la repercusió de la nova geganta, en molt poc temps ha traspasat els límits de la nostre illa i aquesta setmana ja han estat dos els medis de comunicaciço de la península que han volgut coneixer de primera ma el fet de la geganta de la quaresma.

D' aquesta manera serà demà de bon matí que les ones de Catalunya Radio ratrasmetràn en un dels seus programes dedicats a la cultura popular, una entrevista feta a un dels membres del grup de geganters, en el que se li demana per la geganta de la corema i entre altres coses per la curiosa votació popular de tots els fillets de Maó que són qui en realitat escolleixen quin peu ha de perdre cada setmana.

En el cas de la emisora Radio Rubí, que és una emisora local de la població catalana que li dona nom, ja ha estat avui matí, poc abans de la sortida de la geganta, en el programa "Giravol Tradicional" que les seves ones han retrasmés una nova entrevista amb els geganters maonesos. Si be estem parlant de una emisora local d' un poble geogràficament lluny de la nostre ciutat, els responsables de buscar la informació han demostat estar ben informats, doncs un cop haver parlat de la geganta la conversa ha continuat una estona més amb preguntes sobre les nostres festes de Gràcia, l' orígen del gin i fins i tot sobre les avui ja superades rivalitats entre les dues principals ciutats de l' illa.

La entrevista que s' ha ofert per aquest medi la podrem trobar a partir de mitjan setmana en la web www.radiorubi.fm .

Ja són menys les setmanes que resten per a el fi de la quaresma, i des de aquest medi us emplacem al proper dissabte dia sis de març a les dotze del migdia a la Plaça Constitució de Maó, per a ser testimonis i partíceps de la perdua del tercer peu de S' Àvia Corema.

Per a conèixer S' Àvia Corema visita www.gegantsmao.menorca.es

els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

i ja pots fer-te amic dels "Gegants de Maó" en el seu perfil de facebook.

Sense cap dubte la presència de la gegant s' Avia Corema al dia d' avui, i just cinc anys després de la seva primera aparició a la ciutat de Maó, ha estat tot un èxit i avui ja representa una fita important i multitudinària dels set dissabtes de quaresma.

En el dia d' avui la premsa local s' en feia ressò de la jornada d' ahir; en tot cas el que reproduirem en el present article és un article que en fa referència al tema i que va ser publicat fa pocs dies en un medi local. Qui el signa és l' escriptor, historiador i coordinador del servei de cultura de l' Ajuntament de Maó Josep Portella Coll.

La Quaresma

Josep Portella Coll 

 

Aquells dimecres de cendra si que donaven gust. Tots els fillets de Ciutadella (els que anaven a escola) formàvem disciplinadament en la gran nau de la Catedral. Sortíem agrupats de l' escola, entràvem agrupats a l' església, i tornàvem agrupats a l' escola. Vivíem agrupats, llavors.

A la Catedral, vestida de roves fosques, penombrosa i humida, el capellà deia quatre llatinorums i després passàvem tots per ordre. A l 'altar ens feien el senyal de la creu amb cendra enmig del front. Tot allò ens impressionava molt. D' això es tractava, en aquell temps d' educació per impressió.

Com m' agradaria que algú hagués filmat aquella escena i ara poder-la veure! Però no, només ens ho podem imaginar. Aquella Quaresma no té res a veure amb l' actual. Res més no ens faltaria! En realitat, avui no existeix aquella quaresma com no existeix aquell carnaval.

L experiència quaresmal es manté en sectors molt reduïts. No té cap expressió pública digne de menció. Únicament es manté la figura de l' avia marreca dels set peus i la berruga. Es manté perquè en els centres escolars hi fan feines relacionades amb la cultura popular i el calendari festiu, i es manté perquè la figura s' ha fet extraordinàriament popular a Maó.

Enguany serà el cinquè que, cada dissabte al migdia, la figura de s' àvia Corema surt de l' Ajuntament per a dirigir-se a una plaça del poble, on, amb gran festa, perdrà un peu, així fins que perdi els set que ens recorden les set setmanes que queden fins pasqua.

Des del primer dia, la presència de la geganta de s' àvia Corema ha revolucionat els dissabtes a Maó. Revolucionat en el sentit que els ha baratat. En ocasions, invertim diners i més diners per fer que cali una idea o una celebració i no s' aconsegueix. En altres, l' engini en el moment oportú fa que sembli que el fet formi part del costum.

Si ara arribés un foraster i veiés una sortida de la Corema  maonesa es podria creure que viu una tradició que és molt antiga. De fet els al·lots que ara ja tenen vuit o nou anys recordaran la figura de la geganta com una cosa de "tota la vida", no tindran una imatge anterior diferent, i així ja serà en el futur.

Gran part de l' èxit de les sortides és degut a l' esforç de la colla de geganters, a l' estima que hi ha posat i a la constància per complir amb la cita setmanal.

Des de l' entitat gegantera de la ciutat, a la que fa referència Josep Portella, agraïm sincerament el reconeixement que ens fa; i en el cas de qui escriu aquestes ratlles el fet de fa just dues dècades, haver pogut descobrir des de dins la pròpia organització  les Cavalcades de reis, Sant Antoni, Carnavals, els "Estius a Maó" o els propis gegants... , sent en aquell moment l' articulista del Diari Menorca el cordinador del Patronat Municipal de Cultura de l' Ajuntament de Maó i qui està redactant aquestes ratlles un jove que va viure alguns dels anys de la adolescència en el paper de "mosso de cultura"; anys indiscutiblement polits i que pot ser fossin el precedent de l' actual paper de membre de la Colla de Geganters de Maó.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Fes-te amic dels Gegants de Maó al facebook.

Aquest matí la geganta S' Avia Corema ha fet la seva primera sortida de la quaresma 2010.

El ritual ha estat el mateix d' anys anteriors, motiu pel que no ha fet falta que s' anunciés gaire per que poc abans de les dotze del migdia el Pla de la Parròquia de Maó ja estigues pler de fillets esperant la sortida de la geganta. Aquesta puntual a aquesta primera cita poc ha fet esperar i en pocs minuts ja estava plantada enfront de l' Ajuntament esperant la sortida.

Els músics d' enguany, concretament dos clarinets i dos saxofons, poc han tardat en començar a sonar la tradicional tonada i el camí ha estat començat en direcció a la Plaça del Carme.

És difícil poder dir la gent que ha seguit a la geganta durant el recorregut, però en podria servir de guia el fet de que durant aquest s' han repartit un milenar d' cartrons amb la imatge de S' Avia Corema per que els fillets un cop a casa el pengin en lloc visible.

Un cop amb la geganta al lloc neuràlgic de la festa, la pallassa Xinxeta, que aquest any tornarà a acompanyar les sortides de la geganta, ha jugat una estona amb els fillets, que han estat col·locats tots en rotlle al rededor de la vella corema, els ha fet cantar la tradicional cançó, i finalment ha arribat el moment més esperat, el de treure-li el primer peu.

El peu escollit ha estat la bamba, que ja ha fet el camí de tornada en mans dels membres de la Colla de Geganters.

La festa ha durat gairebé una hora, que és lo just per que no es perdi detall però tampoc s' allargui de manera insuficient.

Una altre novetat d' aquest any és que els membres del grup de geganters de la ciutat han editat una col·lecció de tres imans de nevera amb la imatge de S' Avia Corema, per a vendre a preu simbòlic entre el públic. L' èxit ha estat gran i gairebé tots ja s' han venut en aquest primer dissabte de quaresma, motiu per el que ja està encomanada una nova edició per a que no en faltin per el proper dissabte.

Un últim fet que destacarem de la jornada d' avui és que per a segon any consecutiu ja s' ha pogut veure a algun fillet disfressat de S' Avia Corema entre els molts que avui han assistit a la festa; no sabem si això també algun dia es convertirà en costum i pot ser siguin moltes les àvies coremes que omplin la plaça.

Ja sols queda citar a tots els incondicionals de la Geganta S' Avia Corema per al proper dissabte a les dotze del migdia a la Plaça Constitució, d' on sortirà de nou per a perdre el segon peu de la quaresma 2010.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Busca als gegants de Maó i fes-te amic seu al facebook.

El passat dimarts va tenir lloc a la ciutat de Maó l' enterrament del rei del carnaval, en Camestortes, i amb ell també ho va fer oficialment el carnaval maonès.

Una de les novetats d' aquest any, que es va fer per a intentar que el públic que hi pogués assistir no trobés que l' acte fos massa tard per a un dia que al següent es treballa, va ser el de començar el velatori mitja hora abans que els altres anys, és a dir a les set i mitja de la tarda.

És així que una hora abans una vintena de membres del grup de geganters, els encarregats de escenificar l' enterrament del carnaval, ja estaven a la sala de premsa del propi ajuntament que per a aquella nit s' havia convertit en el cameri del mort i la seva comitiva.

Com ja s' havia fet l' any anterior es va comptar amb la participació d' un bon amic de l' entitat que hi va aportar a la "feta" un cotxe fúnebre, per a fer més realista l' enterrament. D' aquesta manera el finat Camestortes va poder fer entrada al lloc del seu velatori en un cotxe de morts com cal.

Un cop iniciat el velator ja no hi van faltar les autoritats, civils, militars i eclesiàstiques que no es ca voler perdre el moment, així com gran número d' escolanets i capellans que van fer la seva feina el millor que van poder (entre glop i glop de pomada).

arribat el moment més solemne el mot va ser baixat per les escales de l' Ajuntament per a anaren processó fins a la Plaça reial, dita processó va discorrer al toc dels tambors més fúnebres i amb la vídua que no va parar en cap moment de emetre els crits més desesperats (entre rialles propìes i del públic).

Un cop ja arribats a la Plaça Reial el testament va repartir per a tot-hom, sense oblidar als obligats polítics, així com entitats esportives i culturals de la ciutat.

El carnaval maonès 2010 és mort i la quaresma ja presideix la ciutat. Serà aquest dissabte al matí en el que la geganta S' Avia Corema anirà fins a la Plaça del Carme on perdrà el seu primer peu.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

I els vídeos a: www.gegantsmao.menorca.es .

El proper dimarts tindrà lloc a Maó l' enterrament d' en Camestortes, que és el mateix que dir l' enterrament del propi carnaval.

Dit enterrament és el que tanca els dies de disbauxa i obre les portes de la quaresma, és per dit motiu que la festa ha de ser gran, per a quedar-ne ben servit,  veient com en els següents quaranta dies més que la festa el que regnarà serà la abstinència i el recolliment.

Realment entrat ja en el segle XXI ni la quaresma és tan restrictiva ni el carnaval representa ja excés algun, però tot i així es pretén mantenir l' enterrament del carnaval, com a entrada de quaresma, donat que és una de les tradicions de la ciutat de Maó i com a tal val la pena conservar i mantenir.

És per això que aquest any l' Ajuntament de la Ciutat ha volgut donar una empenta a aquest últim acte carnavalesc, amb l' objectiu de revifar-lo  i intentar recuperar part d' aquella celebració que no fa dues dècades encara era multitudinària. Un exemple de la promoció que aquest any se li ha volgut donar és que el propi cartell anunciador del carnaval el protagonitza el personatge d' en Camestortes.

Com a novetat d' aquest any hi ha també un concurs de "vídues", on serà premiada la que resulti més original i sobre tot "més cridanera i escandalosa". El premi serà una nit d' hotel (no sabem si amb el propi Camestortes).

Com a curiositat citarem que si be ja fa quasi dues dècades que l' enterrament del carnaval l' escenifica la Colla de Geganters, seria més correcte dir que d' el grup d' amics que cada any es trobava per a organitzar l' enterrament del carnaval va sortir a l' any 1992 la Colla Gegantera.

Sols ens queda dir així que el proper dimarts dia 16, a les  19,30 del fosquet el cotxe fúnebre farà entrada a la Plaça Constitució per a que els membres de la funerària pujin el mort al vestíbul de l' ajuntament, on serà vetllat. La processó començarà una hora més tard, amb la presència de les autoritats civils, militars i eclesiàstiques i a toc de corneta i tambor anirà visitant alguns dels bars més cèntrics de la ciutat. La lectura del testament serà al poc de sortida la processó a la Plaça Reial.

Afegim igualment que qui vulgui participar en ' enterrament més divertit de l' any sols ha de arribar-hi vestit amb el dol més rigorós i ben segur que començarà plorant (com mena la tradició) però que ben segur també que acabarà rient (tampoc pot acabar de cap altre manera).

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Benvolguts companys:

Us informem que la pàgina web dels gegants de Maó
http://www.gegantsmao.menorca.es/ acaba de ser actualitzada,
Concretament en l' apartat "Activitats Gegants", que resumeix el més
destacat de cada un dels anys que fa que els nostres històrics gegants
són portats per la Colla de Geganters de Maó.

És així que avançant les diferents planes del mencionat diari, arribem
a la que fa referència al passat 2009, destacant d' any tan senyalat
per a les nostres dues grans figures la celebració de la festa del 75è
aniversari de la seva arribada a la ciutat.

Tot això i també les seccions habituals de: coneix els gegants, blog,
jocs gegants o adreces d' interès ho podreu trobar a
http://www.gegantsmao.menorca.es/ .

Com cada més, des de aquest mateix medi, us transcribim l' article que publiquem en la edició paper de la revista insular Útil. és el que segueix a continuació:

Els dies de carnaval

 

Tot i que els carnavals no són festes en les que hi participin els estament religiosos, de fet no commemoren cap fet bíblic ni es fan en honor a cap sant, igualment participen del calendari cristià.

 

És possible que avui, en ple segle XXI, pocs recordem aquelles quaresmes de principis del segle passat, en que a la prohibició de menjar carn hi teníem que afegir la de tenir instruments de música en algun lloc visible de la casa,  tenir algun arma de foc amb el canó apuntant cap amunt i fins i tot la de jugar a les cartes. Les llargues set setmanes de quaresma eren les que donaven sentit a la festa que les precedia "Els Carnavals".

 

Les societats sempre han buscat els moments d' esbarjo, diversió i qualsevol excusa per poder infringir les normes socials establertes en cada moment. No és estrany que el poble veient com s' apropava l' època d' abstinència abans volgués crear una disbauxa prou gran com per quedar saciat durant tot el tems que durés la quaresma.

 

Els carnavals no eren altre cosa que una vàlvula d' escapament, on tots els estaments, cada ú segons les seves possibilitats, aprofitaven per infringir per uns dies les normes morals i socials que impregnaven les societats d' en primer. De fet no és estrany que, debut a les moltes infraccions que es cometien durant aquells dies, molts optessin per tapar-se la cara i fins i tot per "disfressar-se" per tal de que no es pogués relacionar el fet amb l' autor (que podia ser els mateix encarregat de dictar les normes a  infringir).

 

Podem trobar a la premsa menorquina d' en primer cròniques prou descriptives del que podien ser els carnavals de principis del segle XX,  és aquest el cas de la que es troba a un exemplar del diari "El Bien Público" de l'any 1904: Terminó ayer con gran contento de las gentes de caracter serio... Esa supervivencia del paganismo está en marcada decadencia, y es propio criterio personal que ha de extirparse de las costumbres de los pueblos modernos... razón y buen sentido se imponen... . 

 

Tampoc es feia gens estrany que a l' any 1903 Don José L. Arboleya Alvarez, delegat especial del govern a Menorca, dictés un ban on s' observaven algunes normes de conducta a seguir durant els darrers dies de carnaval. L' edicte prohibia les disfresses que ridiculitzessin a les autoritats civils, militars i religioses, les que ofenguessin la honestedat i la moral, es prohibia utilitzar màscares durant les hores de fosca i "portar cap mena d' arma" tan al carrer com als balls organitzats per les diferents societats del moment.

 

Avui, a punt d' acabar els carnavals 2010, ni la quaresma és tan restrictiva con la d' en primer ni el poble ha de menester buscar alguna excusa per poder transgredir. De fet les normes socials que s' infringien en aquell temps avui ja sols són un record d' èpoques passades.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Al moment de presentar el present escrit falten poc més de dues setmanes per que la geganta de a Quaresma maonesa, la estimada S' Avia Corema, faci de nou la seva arribada a la ciutat. És possible que amb la imminència del carnaval alguns encara no hagin reparat en el fet, però des de fa uns anys és qüestió de minuts els que separen l' enterrament d' en Camestortes, rei del carnaval maonès, de la arribada a la mateixa plaça de la geganta de la quaresma.

Molt podríem parlar sobre l' èxit que en pocs anys ha tingut dit personatge, però en el cas d' avui deixarem que sigui l' historiador Cosme Parpal Y Marques, des de las pàgines de la seva obra Escritos Menorquines (Tomo Primero: Historia, Folklore y arqueologia) qui ens apropi un poc més al personatge popular de S' Avia Corema abans de que es convertís en geganta.

S' Avia Cureme

Así titulo, para que no pierda el saborcillo local, una de las costumbres menorquinas más generalizadas: en ella revélase la imaginación del pueblo menorquín y su religiosidad, su manera de ser y su modo de obrar. Repítase cada año en aquel período del mismo destinado por la Iglesia a la oración, a la penitencia y al recogimiento, y su objeto es hacer que tengamos siempre presente cuánto dura el tiempo de la Cuaresma y lo que en él debe hacerse.  

Transcurrido el carnaval, que antes acababa en Menorca cuando las campanas de las parroquias tocaban la queda, reuníase la familia en torno de su jefe, respetado y querido, que con suma devoción rezaba el Santo Rosario, y terminado éste con la letanía y otra de padres nuestros, ave marías y grorias a los santos tutelares, en sufragio de los muertos, etc., cerraba el padre la puerta, indicando con ello a hijos y criados que no la tenían abierta por la noche  hasta el sábado de gloria, y mientras el amo de la casa corría el cerrojo, su  mujer, ayudada por algún hijo, sacaba del armario o cómoda un objeto cuidadosamente guardado, consistente en cierta figura que inspiraba horror a los pequeñuelos, hecha de cartón su conjunto o solamente cabeza y manos para adornar el cuerpo con vestidos de ropas, y que representaba una vieja nariguda, de rostro avinagrado o amarillento, lleno de arrugas y protuberancias, barba saliente y con pocas canas en su cabeza cubierta por negro pañuelo o caperuza tal era s' avia Cureme, que cuidadosamente limpiada era colocada en lugar visible del comedor, y de cuyo cuerpo pendían siete pies, tantos como semanas tiene la Cuaresma, simolizando la vida que en ella debe llevarse: una sertén, un bacalao, un cesto con una botella de aceite, legumbres, pescado, etc., y unos rosarios que pendían de sus brazos, como convidando a la oración.

Tal figura aún puede verse en las casas menorquinas de buena cepa, y quien en ellas haya habitado, recordara la operación que se efectuaba al terminar cada semana de la Cuaresma. Consistente en esconder un pie de los siete que tenía la vieja, y cuando sólo le restaba unocon ansia esperaban los chiquillos el momento de retirarlo y de apoderarse de s' avia Cureme que,si no podia servir por haberse usado mucho, era quemada, depositándose sus cenizas, previa solemne procesión a la cual asistían todos los rapazuelos del barrio, en el patio, huerto o jardín; pero si aún podia usarsse nuevamente, era guardada para volver a aparecer el siguente año, mientras deslizábase por los labios de todos estos populares versos:

Sa Cureme está posada

Per modo de samenter:

S' anima l' ha de menester

Com es cos sa pasterada.

Es primer dia hem d' anar

Tots á pendre cendra,

Per ser de memoria eterna

Que tots hi havem de tornar".

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

I els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Com ja avançàvem fa uns dies, aquest any als gegants de Maó s' els està fent una neteja a fons, això és que se eliminarà de les figures totes les capes de pintura i materials varis que se lis han anant afegint a sobre de la figura original durant el transcurs dels últims 75 anys.

Dites sobreposicions han estat fruit de moltes restauracions i capes de pintura, que alhora que anaven reparant o aclarint estèticament als gegants lis anaven afegint capes. Amb la intervenció d' aquest any el que ja s' ha començat a fer és eliminar no sols la capa de fibra de vidre amb la que van ser reforçats els gegants fa 20 anys, si no diferents afegits com són fustes que havien arribat per a reforçar diferents parts, gases o cartrons i papers varis afegits amb els anys.

Un cop eliminats tots els afegits de la figura original, aquesta ja serà reforçada amb una fina capa del material amb el que van ser construïts els gegants farà unes vuit dècades,  el cartró pedra o cartró faller.

Amb dita intervenció s' aconseguirà re definir algunes formes que amb els anys els gegants havien perdut, com pot ser per exemple la forma de les ungles que a base de moltes capes de material a sobre ja no se lis notaven més que per la pintura que les definia.

En tot cas el més important que pretenem recalcar amb el present article és un fet que avui ens podria aclarar un poc més la història dels nostres gegants.

Es sap que en Tomeu i na Guida van arribar per primera vegada a Maó a l' any 1934, en un principi de lloguer, però que a causa d' una caiguda de na Guida i l' estat en que havia quedat la figura l' Ajuntament de la ciutat va preferir comprar-li els gegants al llogater i per a les festes de l' any següent reparar-los, abans que comunicar a la casa de Barcelona que havia fet el lloguer l' estat en que havia quedat la geganta.

És així que havent-se començar a descapar els braços de la geganta ja quasi podem confirmar amb tota certesa que la caiguda de l' any 1934 a la part que va afectar va ser a la ma i al braç endret. Dita conclusió arriba trobant en dites parts una reparació feta amb cordes i recoberta de cartró, que a l' hora que aclaria la ferida cambiaba de possició la ma de la geganta (totes les gegantes fetes amb el mateix motlle que la nostre Guida porten la ma oberta cap a la dreta, mentre que fruti de dita reparació queda amb dita ma quasi senyalant cap avant), dita reparació canviava la forma de la ma sent amb aquesta nova posició amb la que ja surt a les primeres fotografies que en trobem de principis dels anys 40.

Pretenim explicar així que coincideix la reparació de la ma de la geganta en la que se li canvia la posició amb la època en que va patir la caiguda que va propiciar la seva compra.

En el cas del braç esquerra sorprèn el bon estat en que s' havia conservat l' originat, possiblement per haver viscut durant moltes dècades protegit davall totes les capes de material que s' hi havien afegit a sobre. 

Un altre fet que sorprèn són els materials amb que s' havien estat reparats els gegants durant tants d' anys, sent aquests els que algun fuster o persona contractada per a la ocasió va tenir més a ma en el seu moment. Destaquem aquí que al no haver estat quasi mai fetes aquestes amb el mateix material amb que havien estat construïts els gegants, les reparacions poques vegades arribaven a compactar la figura.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

els vídeos a: www.youtibe.com/gegantsmao

Aprofitant que l' hivern no sol ser habitualment època de veure els gegants al carrer, aquests dies al local de la Colla de Geganters de Maó s' ha posat la taula de operacions per a que hi passin per ella els dos Gegants de la Ciutat en Tomeu i na Guida.

La qüestió no és  altre que la de que els nostres dos vells gegants, després de 75 anys a la ciutat, ja portaven fruit de incontables intervencions, infinitat de capes de material i pintura, una sobre la altre, que en la majoria de ocasions en lloc de donar consistència a la figura ja la havien  en alguns cassos fins i tot deformat.

Els Tomeu i  Guida que van arribar a Maó a l' any 1934, eren un bust i uns braços de cartró que es podien muntar i desmuntar sobre la estructura de fusta (que queda amagada per la vestimenta); però començant per aquell mateix any de la seva arribada en que la geganta ja va patir una greu caiguda, capes i més capes de material a l' hora que arreglaven cada ferida anaven també afegint gruix.

És així que la intervenció que es farà aquest any sobre els dos vells gegants consistirà en descapar per complert tots els afegits fets durant tots aquests anys i buscar al gegant original de cartró. Un cop trobat aquest es buscarà utilitzant els mateixos materials que es van utilitzar en la època, reforçar la figura original amb una fina capa que únicament doni consistència sense deformar els gegant.

Dita tasca no és en absolut fàcil ni ràpida, doncs per exemple podem citar una restauració feta a l' any 1990 en que els gegants van ser recoberts en la seva totalitat amb fibra de vidre, la que es tendrà que llevar tota aconseguint que dita neteja no afecti al cartró que hi ha devall.

De fet na Guida ja és sobre la taula del quiròfan i ja se li ha començat a fer la neteja dels dos braços. Dita tasca és apassionant, doncs cada capa que es lleva ens porta a una època més remota de la vida del gegant. És així que sabent que la geganta a l' any 1934 ja va patir una caiguda ja hem pogut trobar dos "parxes" que ben be pel material amb que estan fets podrien correspondre a la reparació que es va haver de fer en aquell any.

No fa falta dir que que no sempre les reparacions que se havien practicat als gegants s' havien fet amb els mateixos materials originals, per lo que almenys en el cas de na Guida ja hi hem pogut trobar fibra de vidra, fustes, gases, paper de diari etc.

Un altre dels objectius que s' aconseguirà amb la intervenció de enguany és el de tornar als gegants la seva estructura original en la que les diferents peces es separaven (braços del bust), doncs en el moment e que van ser recoberts de fiba  dites peces es van ser ensamblades l' una amb la altre perdent els gegants  la seva estructura original.

Fent la bùsqueda del s gegants de l' an 1934 també trobem cosses ben curioses, com per exemple el fet de que dos dels dits de la geganta que molts ja sols els havíem conegut un aferrar a l' altre, hem pogut comprovar com  en el seu moment tenien una separació entre dit i dit, però fruit de moltes capes a sobre simplement ja s' havien arribat a tocar.

No publicarem en aquest article cap fotografia en la que es vegi als gegants mentre s' els està fent la neteja, doncs aquests també tenen dret a la seva intimitat i a que la gent la imatge que en tingui d' ells és la de dues figures ben polides i a punt de sortir a ballar.

S' espera en tot cas que pel més d' abril (quan els gegants solen sortir en la diada de Sant Jordi) almenys la geganta ja etigui acabada, en tot cas per la gira del' estiu en Tomeu i na Guida ja lluiràn ben nous i lleugers com ho van fer fa 75 anys.

Visita també: www.gegantmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Busca també als teus gegants al facebook  posant al buscador d' amics: gegants de mao

Ahir fosquet tres reis macs "Gegants" van participar en la cavalcada de reis de Maó.

Concretament van ser en Tomeu de Maó, en el paper de rei blanc; En Joan de Llucmaçanes ( que per a la ocasió va aparèixer amb bust i mans modificades per a poder representar millor el paper de monarca), en el paper de rei roig; i en Martí  d' Es Mercadal, en el paper de rei negre,  els que van escenificar als tres monarques d' orient.

Cal ressaltar de la cavalcada de reis d' enguany, que fins poc abans de l' inici de la desfilada no es va poder saber si aquesta es faria, doncs el pronòstic de l' home del temps augurava fortes tempestes, les que finalment no van aparèixer per cap lloc, motiu pel que la cavalcada puntual  va sortir sense cap mena de contratemps del port de Maó.

El fet de la puntualitat d' enguany també és destacable, motivat possiblement pel motiu de que sent l' acte retransmès en directe pel canal autonòmic IB3, els diferents moments de la nit havien de quedar emmarcats dins la franja horària destinada a la retransmissió. És així que a les set en punt el vaixell que portava a les majestats ja era a port, i un cop aquestes desembarcades just una hora més tard estava anunciat el seu discurs des de els balcons de l' Ajuntament de Maó.

Els gegants van lluir, sent una de les novetats d' enguany, però també el conjunt de la desfilada, amb carrosses més lluïdes que mai que pel seu nombre van fer més llarga la desfilada que en edicions anteriors. No hi van faltar el grup de percussió 7 Ginets, la banda de tambors i cornetes de Dalt Sant Joan, els membres de correus que fins a l' últim moment van haver de fer arribar les cartes a les majestats; carrosses amb motius de pel·licules, amb el naixement, el camió dels regals i també el poc desitjat carbó. Tot i així les estrelles van ser a les que se lis dedicava la desfilada i els tres Reis d' Orient van destacar en les seves luxoses carrosses custodiades cada una d' elles per una avançada de patges a cavall.

El públic en la nit d' ahir va ser també més nombrós que mai, possiblement reclamat pel que s' anunciava com a un espectacle poques vegades vist a la ciutat, i de fet ni un ni l' altre va defraudar: Maó va sortir al carrer a veure la cavalcada de reis i aquesta a respondre a les expectatives creades.

En total van ser 350 persones les que van formar la comitiva, segons el canal autonòmic 10 les càmeres que van cobrir l' acte (motiu pel que va poder ser seguida també fora de Menorca), una vintena els geganters que van fer ballar als tres reis mags gegants, i milions les il·lusions que s' hauran complert en la passada nit màgica de reis.

Més fotografies a l' album: Nadal 2009 i cavalcada de reis.

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

I per a conèixer millor als nostres gegants en Tomeu i na Guida visita: www.gegantsmao.menorca.es

Finalment els rumors que circulaven feia setmanes eren certs i com aquests ens anàven anunciant els gegants participaran en la cavalcada de reis de Maó vestits de "reis mags".

El projecte data de poques setmanes després de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, en una reunió de la Colla Gegantera maonesa, en la que un cop feta avaluació de com havien transcorregut aquestes es va plantejar el nou projecte, que en les últimes setmanes ha anat prenent forma.

El primer que es va plantejar és que per a representar als Macs d' Orient els gegants havien de ser tres, per lo que una de les figures seria en Tomeu, l' històric  gegant de la Ciutat de Maó i es convidaria a dues figures més d' altres pobles per a poder fer el trio, és així que mentre en Tomeu representarà al rei blanc; arribarà des de Llucmaçanes en Joan, representant al rei roig, i des de Es Mercadal en Martí representant al rei negre.

En total seran una vintena els geganters que participaran en la pujada a la ciutat dels reis mags "gegants", comptant els membres de la Colla de Geganters de Maó que també es la que s' encarrega habitualment dels gegants d' Es Mercadal i els membres del grup de geganters de Llucmaçanes.

Els vestits dels tres gegants han estat confeccionats per Paz Barceló i Teresa Gardés, habituals col·laboradores de l' entitat gegantera maonesa; mentre que les corones pels gegants i de més accessoris ja han estat confeccionats pels membres dels grups de gegantes que prendran part en la desfilada.

La gran novetat de la cavalcada d' enguany coincidirà amb el fet de que aquest any aquesta es podrà veure en directe pel canal autonòmic IB3.

Com a curiositat recalcarem que un cop l' històric gegant de la ciutat, en Tomeu, fa uns dies se li va provar el vestit de monarca el primer que va venir al cap és el fet de que, fa just 75 anys quan aquest va arribar per primera vegada a Maó, va ser justament amb dita vestimenta com es va presentar als maonesos (ja va ser a l' any següent, el 1935, quan s' el va vestir de menorquí); fent-se ja més fàcil imaginar com devia ser la passejada dels històrics Tomeu i  Guida pels carrers de Maó durant aquell any 1934.

De la participació dels gegant en la cavalcada de reis, resten documentades algunes cavalcades de mitjans anys vuitanta en que en Tomeu i na Guida hi havien participat, vestits amb la seva indumentària habitual. Tot i així ho van fer poques vegades, no sent a la nostre ciutat els gegants unes figures tradicionals de la nit de reis.

Ja va ser durant la dècada dels noranta del passat segle XX en que la colla gegantera participaria en la cavalcada: algunes vegades aportant-hi els músics, el grup de grallers; altres amb el Gegant Olímpic vestit de Pare Noel; o fa pocs anys en que el gegant en Tomeu ja hi va tornar anar en aquest cas en solitari i caracteritzat com el Pare Noel, amb unes vestimentes confeccionades pels mateixos geganters que el van portat vestits de nanets.

També un parell d' anys els geganters han participat en la cavalcada fent us de la seva entitat paral·lela, els diables, confeccionant durant dos anys seguits la carrossa que representava les mines de carbó per als filles que s' havien portat malament.

En la edició d' aquest any els tres gegants participants estaran a les 19 hores al port de Maó, esperant la arribada en vaixell dels reis mags de veritat, als que acompanyaran en el seu recorregut pels carrers principals de la ciutat.

Sense cap dubte dita novetat despertarà la atenció d' una nit en que els més petits ho tindran tot: els esperats reis mags d' orient i els seus estimats gegants.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Uns dimonis per a Ferreries
• la Geganta S' Àvia Corema avui s' ha quedat sense l' avarca
• A S' àvia ja sols li queden quatre peus
• S' AviaCorema ja ha perdut el segon peu
• El fenòmen de S' Avia Corema
• S' Avia Corema ja ha perdut el seu primer peu
• En Camestortes ja és mort
• L' enterrament del carnaval maonès
• Actualització de la web dels Gegants de Maó
• El carnaval de Maó

• General [275]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom