El blog dels Gegants de Maó

El passat dia cint novament tres reis mags gegants van prendre part en la cavalcada de reis de Maó. Van ser els mateixos gegants, arribats des de Es Mercadal, Llucmaçanes i el propi Tomeu de Maó que ja van sortir en la cavalcada de dos anys abans (En el passat 2011 no hi van participar doncs un dels protagonistes, en Tomeu de Maó, estava en aquells dies a quiròfan en ple procés de restauració).

Al igual que en la anterior ocasió els gegants van fer el que millor saben fer, ballar, però en aquesta ocasió encapçalant la cavalcada i amb les alegres notes de la Banda de Música de Maó.

Hi ha que dir que existeixen dies en l'any que pels més petits els gegants "no tenen rival", mentre que en la nit de reis, en la cavalcada, ho tenen més difícil que altres dies, doncs els protagonistes absoluts, als que s' ha anat a veure i als que tothom espera són els mags que arriben en dia tan senyalat de tan enfora. Tot i així, els fillets van tenir una nit complerta amb els gegants i els van aplaudir, els van voler tocar i molts d' ells, els més grossos, ja càmera en ma van voler immortalitzar el moment poc habitual de veurer-los com a monarques.

Dins les curiositats direm que aquest any ha estat la tercera vegada en quasi vuit dècades en que els maonesos han pogut veure a n'en Tomeu, el Gegant de Maó, vestit de rei, doncs originàriament és així com va arribar a la nostre ciutat a l' any 1934 (al 1935 ja s' el va vestir de menorquí antic); el passat any 2010 i enguany.

Qui s' hi fitxa be d' un any per s' altre també sempre hi pot trobar novetats i en aquesta ocasió la barba que se li va posar a n' en Tomeu era nova i en la ma en aquesta ocasió el que portava era una de les moltes cartes que els fillets de la ciutat havien escrit als reis.

De la cavalcada en general aquest any va variar el recorregut i també van ser refets els decorats que escenificaven diferents moments de Nadal i en els que es van mostrar tan solemnes com cal als protagonistes els reis Melchor, Gaspar i Baltasar.

Visita també www.gegantsmao.menorca.es i www.youtube.com/gegantsmao .

Els gegants i els Capgrossos en les cavalcades de reis (part 1)

El passat dijous a la nit les seves Majestats d' Orient els reis Melchor, Gaspar i Baltasar van afer arribada a totes les ciutats i pobles de l' estat. Com lis correspon per la seva categoria la entrada a les poblacions es va fer en alguns llocs a cavall, en camell, en alguns pobles més modestos a peu, i en molts d' ells dalt carrosses que formaven part de vistoses cavalcades.

En el cas de Menorca totes les poblacions van tenir la seva cavalcada de reis i totes es van procurar, tot i la crisis, que la seva entrada fos amb tot luxe de detalls. En alguns llocs fins i tot van encapçalar les desfilades els gegants i capgrossos.

La primera població i la seva cavalcada de la que parlarem és Ciutadella, el la que precedits del grup d' animació i percussió "S' Esclat" el grup de capgrossos aportava una primera nota d'alegria als més petits, a la espera de la principal, la de veure als Reis Mags d' Orient. En dita població els capgrossos, com en totes les que compten amb aquesta mena d'elements festius, aquests anaven saludant als més menuts, lis donaven la ma i a alguns fins i tot se els hi anaven els peus amb els ritmes brasilers que els precedien.

Els capgrossos de Ciutadella són de recent incorporació a la cavalcada. De dits elements direm que a diferència dels del seu gènere que poblen altres pobles de Menorca aquests no solen participar en els dies principals de la ciutat, Les Festes de Sant Joan, doncs en aquestes no s' acostuma a que ni en la tarda del dissabte ni en el matí del dia principal surti algun passacarrers a fer la crida a la festa. És així que per les notícies que en tenim la cavalcada de reis sol ser pels capgrossos de dita ciutat possiblement la única sortida al carrer que fan en l' any.

Els caparrots que surten en la cavalcada de reis de Ciutadella són obra de la molt reconeguda "Aragonesa de Fiestas", que és al dia d' avui un dels tallers que pot ser més elements d'imatgeria popular te repartits per la geografia espanyola. Els models que concretament fa alguns anys arribarien a la població de ponent són els que des de fa ja algunes dècades figuren en el catàleg amb els noms de: Aguacilillo, Gendarme, Payaso, Cazador, Popeye, Capitan Pirata i Teresa Panza.

A part dels capgrosos i el ja mencionat grup de percussió "S' Esclat" altres elements que vam poder veure en la cavalcada de Ciutadella van ser la Banda de Música, les carrosses amb la estrella que guiava als mags, la que representava el naixement del fill de deu i com no podia ser d'altre manera, les més luxoses que eren pels tres reis protagonistes de la nit.

En pocs dies anirem completant informació amb la següent cavalcada, la de Maó.

Visita també www.gegantsmao.menorca.es i www.youtube.com/gegantsmao .

Dins les diferents tasques que es duen a terme dins la Colla de Geganters de Maó està la d' arxivar i deixar constància de totes les activitats que duu a terme l' entitat. Es sol fer amb el material fotogràfic que es genera en cada actuació, hemeroteca, cartells i programes, i també en el "Diari", en el que es deixa constància escrita de cada una de les activitats.

El "Diari" de l' any 2011 que ens acaba de deixar és el que us transcrivim en les línies que segueixen:

Any 2011

08 març. Com cada any organitzem i representem l' enterrament d' en Camestortes. Aquest any la novetat és la participació de la Banda de Música de Maó.

09 març. A la nit baixem a peu s'Àvia Corema a s' Ajuntament per a deixar-la exposada als balcons.

12 març. S'Àvia Corema va a la Plaça Bastió per a perdre el primer peu. Al igual en anys anterior molt de públic. Fa d' animadora la pallassa Xinxeta i ens acompanyen quatre músics de la Banda de Música de Maó.

19 març. Segon peu de s'Àvia Corema a la Plaça Colon. En acabar el grup de castellers "Xoriguers" fan castells a la Plaça Constitució.

26 març. Tercer peu de s'Àvia Corema a la Plaça del Carme.

02 abril. Quart peu de s' Àvia Corema a la Plaça Miranda de Maó.

09 abril. Quint peu de s'Àvia Corema a la Plaça Príncep. L' animador és El Gran Pepot.

09 abril. Festa de la Creu Roja de Ferreries. A les quatre i mitja de la tarda. Hi participem amb en Miquelet i el Gegant Olímpic, la música és del grup de batucada "S'esclat".

16 abril. Sisè peu de s'Àvia Corema al parc d' Es Freginal de Maó. Fa d' animadora na "Maria Galeta".

20 abril. Festa acomiadament de s'Àvia Corema, a la Plaça Alfons III. Actuen els Pinyeta Pinyol i es reparteix coca amb xocolata. Sa colla de geganters treu a la venta un conte per a pintar protagonitzat per "en Miquelet es Salero", dibuixat per una membre de sa colla. Es conta te bona acceptació i d' una tirada de 200 en queden sols una cinquantena.

10 maig. Dues membres de la Colla visiten el Col·legi Mare de Déu de Gràcia, on expliquen als fillets el que són els gegants, el que fem els geganters etc. Després els fillets venen al local per a veure els gegants i coneixer-los d' aprop. Dos dels fillets són disfressats de Tomeu i Guida i fan un ball dins el local. La activitat és similar a la que s' havia iniciat durant la tardor 2010.

El dia 27 de maig es munta de nou es gegant en Tomeu donant per acabada la restauració de les parts històriques i creació del nou tronc, quedant sols pendent la creació de les noves peces de roba.

31 maig. Amb motiu d' un programa d' IB3 en el que han de competir fent proves els pobles de Maó i Ciutadella, els membres de l' equip representant de Maó ve a fer-se la fotografia de presentació de l' equip amb els gegants, com a símbol del seu poble, a la plaça que hi ha junt al local de sa colla.

04 juny. Al matí es baixen a peu des de es local fins a s' Ajuntament ses cinc figures que participaran al dia següent en el passacarrers del Maó + flors.

03-05 juny Granollers. passada dels gegants singulars. Es convida a participar a la geganta S'Àvia Corema en les Festes de la Ascensió de Granollers, concretament en l' acte anomenat "La Passada", que aquest any és monotemàtic sobre gegants "Singulars". La participació de la geganta, juntament amb una veintena de figures singulars arribades de Catalunya i algunes de l' estranger és el dissabte dia quatre amb una plantada a les onze del matí, que per motius de la pluja es te que fer en lloc tapat, i un petit passacarrers a les sis de la tarda. A la arribada a plaça balla la seva cançó interpretada per el sac de gemecs i flabiol que l' havia acompanyat durant el cercavila.La geganta alça expectació i prou fotògrafs de gegants demanen per poder-la fotografiar. Viatge satisfactori per les dues persones que el fan.

05 juny. Mao + Flors. Acte igual que en altres anys. Abans del passacarrers, a les sis de la tarda,  s' entreguen des de les escales de l' Ajuntament les flors de drap que portaran les figures durant el cercaviles i a la geganta na Guida un ram de flors naturals. És la primera sortida que fa el gegant en Tomeu després de la seva restauració.

16 juny dues geganteres visiten la escoleta Es Passarells per a fer el mateix tipus de visita que ja s' havia fet amb altres col·legis.

20 de juny. Els fillets del col·legi Cormar venen al local a veure i conèixer els gegants. Com a única variant referent a la activitat que en aquesta ocasió són tres les classes que ens visiten,

22 de juny. Els fillets de l' escoleta Es Passarells visiten la seu de la colla per a veure i conèixer els gegants.

10 juliol. Reunió i dinar al local de la colla. Es posen taules baix la porxada de l' entrada del local i es fa reunió per a presentar la temporada. Després es fa un dinar de paella.

16 juliol. Festes de Sant Martí a Es Mercadal. Al matí alguns membres de sa colla van a Es Mercadal a aclarir els gegants i portar-los juntament amb en Pere i na Gràcia i en Miquelet a l' Ajuntament. A la tarda passacarrers com cada any, en el que a part de noltros hi participa també el gegant en Yurca i la Banda de Música d' es Mercadal.

23 juliol. Festes de Sant Antoni Abad a Fornells. Sortim a les cinc menys quart de davant s' Ajuntament amb es Gegants d' Es Mercadal, Gegantons de Maó i Miquelet i també el Gegant en Yurca amb la seva Colla Gegantera. Ens acompanya també sa Banda de Música d' Es Mercadal. En acabar fem una picada as Castell de Fornells i també un poc més de festa amb ses gralles (Titànic, I Will Survive, Avui és festa...).

24 juliol. Festes de Sant Jaume a Es Castell, sortim es capvespre per a portar es gegants d' Es Castell en Jaume i na Rosser, juntament amb es geganters de Llucmaçanes. També surten en Xec Calvet i en "Hommer Simpson") portats pels mateixos fillets (amb algun adult) que l' any anterior ja portaven a n' en Xec Calvet. Just sortir de s' Ajuntament en arribar as primer carrer comença a ploure i es tenen que deixar es gegants resguardats i just poder tornar-los de nou a estoixar.

25 juliol. Diana d' es matí de Sant Jaume. Surten es mateixos gegant que ho havien intentat es dia abans portats per es mateixos portadors. Es músics són sa Colla de Grallers de Maó.

25 juliol.10 h Pujada d' Es gegants en Jaume i na Rosser a missa, amb autoritats i banda de música. Devallada de se s' Eglèsia a s' Ajuntament, amb autoritats i banda. Similar en durada a altres anys.

7 agost. Festes de Sant Gaietà a Llucmaçanes, diumenge a la tarda. Participem en el passacarrers amb en Tomeu i na Guida i en Miquelet es Salero. Participen els Gegants de Llucmaçanes, Maó, gegantons de Sant Lluís, Gegantons d' Es Castell i com a convidats especials els Gegants de la Ciutat d' Alacant.

13 agost. Festes de Sant Llorenç a Alaior, passacarrers d' es dissabte de sa festa. Hi portem en Tomeu i na Guida i Miquelet. Participen Alaior, Sant Lluís, Yurca, Maó i com a convidats especials els Gegants de Molins de Rei.

14 agost. Festes de Sant Llorenç, desfilada de carrosses del diumenge a la nit. Hi participem amb les cinc figures, similar a altres anys.

20 agost. Festes de Sant Climent. Sortim el dissabte a la tarda, com cada any en un passacarrers que dura poc més de mitja hora. Destaca que de sa colla ve molta gent, aquest any en tot cas a sa colla també som bastants. Hi participen també els Gegants de Llucmaçanes.

27 agost. Festes de Sant Lluís. Hi anem amb les cinc figures de costum. Sortim de davant s'Ajuntament aproximadament a les cinc de la tarda en un passacarrers que és més curt que en els últims anys. Destaca la participació dels Gegants de Montmeló (Catalunya), juntament als amfitrions i altres gegants de l' illa.

31 agost. Convidada a les Colles de Geganters de Menorca que prendràn part en les Festes de Gràcia. Es fa a l' antiga sala de premsa de l' Ajuntament. La regidora de Festes Elisa Mus ret homenatge a Miquel Villalonga, per la seva trajectòria en el mon dels gegants i en la restauració d' en Tomeu i na Guida i se li regala  una gralla grabada com agraïment, la colla de geganters també dedica unes paraules a l' homenejat.

01 setembre. A la tarda en Miquelet es Salero visita el centre de Bintaufa per a persones amb discapacitat.

01 setembre. Arribada d' els gegants de Maó a l' Ajuntament per a quedar exposats de cara a festes. Sortim en passacarrers a les vuit menys quart del local i aproximadament en mitja hora estem al Pla de la Parròquia. Es fan uns pocs balls entre la multitud que ens acompanya durant la baixada i també la que ens esperava a plaça i es puixen els gegants a l' Ajuntament.

02 setembre. Aquest any el nou equip de govern a l' Ajuntament de Maó decideix avançar el pregó de festes al divendres abans de Gràcia. Per dit motiu els grups de geganters que solen arribar de fora de l' illa no hi poden estar presents, sortint únicament els gegants de Maó, una parella de gegants i els gegantets de Llucmaçanes i el gegant en Yurca; amb la música dels grallers de Maó i del grup de músics "Cap de Fibló". En la entrada a plaça les parelles i músics són presentats i fan alguns balls per parelles i també conjunts. Els Gegants de Maó queden durant tot el pregó al costat de l' Ajuntament (on es solia posar en anys anteriors la tarima de la banda de música) per a ballar l' Es Mahón un cop finalitzi el pregó.

03 setembre. Romeria de Festes de Gràcia, hi participem per primera. Hi participen també dos gegants de Llucmaçanes i Banda de Música de Maó. Molta gent hi participa en cavall, carro, a peu... . Un cop a l' ermita es posen els quatre gegants a una banda mentre es fa l' ofrena floral, ballem un pasdoble amb la banda de música i fem algunes fotos d' en Tomeu i na Guida enfront de l' ermita i amb la Mare de Déu.

05 setembre. Com cada any els gegantons en Pere i na Gràcia participen en la festa del Triangle Comercial - Camí d' es Castell.

06 setembre. Al matí anem a rebre al port de Maó els Gegants del Vendrell. Recepció oficial a l' Ajuntament per part de les autoritats.

06 setembre. Sopar de germanor amb els Gegants del Vendrell al Restaurant Royal de Maó.

07 setembre. Al matí arriben els Geganters de Llucmajor.

07 setembre. Passacarrers del capvespre de Gràcia. Sortim a les 16,15 h. Participen Grup de músics Cap de Fibló, Joan i Rita de LLucmaçanes, Yurca, Tecla (Sant Lluís), Xec Calvet (Es Castell), Gegants de Llucmajor, El Vendrell (amb grallers) i Maó amb les cinc figures i grallers. Per motiu de que aquest any l' escenari de la banda no està a l' entrada del Carrer Isabel Segona, just sortir es passacarrers és de per allà que agafa el camí cap el pla d' es monestir. Passacarrers similar a altres anys. Al final es fan alguns balls a plaça. Dura en total 3 hores 15 minuts. En acabar convidada a coca i refrescs a l' antic cine Victòria.

08 setembre. Matí de la Mare de Déu de Gràcia. Sortim a les 9h. Geganters de Maó i convidats de fora de s' illa. Es nota menys públic que en altres anys. Itinerari de costum.

08 setembre. Sopar germanor amb els Geganters de Llucmajor.

10 setembre. Dissabte de Sant Nicolau a Es Mercadal. 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Com acostumem a fer cada mes, transcribim en aquest medi el mateix article que també publiquem amb caràcter mensual a la revista insular "Útil", en la que en la secció "Tradicionari" es van tocant diferents aspectes de la nostre cultura popular. És concretament en la revista d' aquest mes de decembre en la que parlem de les cançons de taverna i de la tan nostre "Volem Vi".

Cançons de Taverna 

Cançons de Taverna és el títol del treball que publicà a l' any 1999 el folklorista català Jaume Arnella. L' obra és un recull de fins a quaranta dues partitures de cançons populars de diversos indrets amb el denominador comú de que totes elles fan referència al beure, al compartir la beguda, al cantar i beure a la taverna.

És en el pròleg del treball en el que Arnella ens exposa la relació entre el cantar i el beure: El vi i la cançó, de sempre, han fet molt bona parella per què estan fortament relacionats; gairebé l'un demana l' altre. Junts són capaços de crear un ambient propici perquè les persones ens puguem comunicar millor els nostres sentiments, tant si són d' alegria, com de tristesa o de melangia. Si volguéssim comparar les seves funcions a les que es donen en els motors, de cotxes o de motos, el vi seria la gasolina, i les cançons, l'oli (...).  Títols suficientment explícits que apareixen en el treball són: Beure és el que ens cal, Beurem una botella, Cançó de beure, El carro del vi, Himne al vi, Les rondes de vi o Xala i beu sense brida.

 

Dues cançons que no hi falten en el recull i que ho fan en representació de la nostre illa són les aquí tan populars No en Volem Cap i Volem Vi.

 

La primera és la que en moments de festa es sol cantar amb la mateixa música que l' anomenat Ball des Còssil en el cas del Volem Vi no sols entre noltros és ben popular si no que a més des de fa alguns anys el títol de la cançó dona nom a un dels actes de les Festes de Gràcia de Maó.

 

Es conta que al poc de començada la dècada dels setanta, en època del batlle Rafael Timoner, un cop acabat es jaleo i en el moment en que les autoritat i els seus convidats estaven dins l' Ajuntament fent la tradicional beguda, un grup de joves es va congregar a les portes de les cases consistorials per a reclamar la seva participació en un acte que en aquell moment estava reservat sols per a uns pocs privilegiats. La cançó Volem Vi seria la proclama, mig en broma mig en serio, per a reclamar la seva participació en la beguda.

 

Ja aquell mateix any les autoritats van mostrar comprensió i van repartir entre el jovent alguns porrons de vi. Com aquelles tradicions que s' estan gestant l' acte s' aniria repetint en anys successius. Prest els porrons serien substituïts per botes i a l' any 1986 el Volem Vi ja va sortir anunciat en el programa de festes de la Mare de Déu de Gràcia com un acte tradicional més.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Una tasca que es va iniciar ja fa més d' una dècada des de l' entitat gegantera de la ciutat de Maó és la de la creació de l' arxiu històric dels gegants. Dit arxiu consta de documentació vària, testimonis orals, hemeroteca, video i fotografía.

La última fotografia que ens ha arribat és la que us presentem avui i que va esser feta el matí de la Mare de Déu de Gràcia de l' any 1960 pel Sr. Cortés. La fotografia és actualment propietat de l' arxiu particular de la senyora Margarita Caules que molt amablement ens la va fer arribar.

En el cas de algú disposar d' algun material que pogués ajudar a ampliar l' arxiu històric i voler-ne cedir alguna còpia per el seu estudi a l' entitat gegantera, ens ho pot comunicar al correu electrònic gegantsmao@menorca.es.

El material que puguem rebre es podrà utilitzar a mode de consulta o també per il·lustrar nous treballs bibliogràfics, articles o ser publicats a la pàgina web dels gegants www.gegantsmao.menorca.es , pel que en qualsevol dels casos es demanarà l' autorització del propietari primer de les imatges.

Com en messos pasats seguim transcribint en aquest mateix medi els articles que, la mateixa ploma que us narra les anades i balls dels gegants de Maó, també escriu en la revista insular "Útil". en aquesta ocassió l' article ens segueix parlant de les cançons tradicionals de Menorca.

Músiques tradicionals (II) 

En l' article del mes passat parlàvem de dues cançons menorquines, Un Senyor damunt un ruc i Es Mahón, i de com a l'  hora de que són ben populars a la nostre illa també són conegudes i es canten en altres llocs de l' estat, amb una lletra ja acord amb els llocs on s' entonen.  

Una altre cançó que aquí solem cantar, sobre tot durant els dies de festa, és la del No me l'encendràs. De dita tonada a la nostre illa sols s' en coneix la lletra, mentre que en altres terres a l' hora que es canta, es pot duu a terme el seu propi ball. És per Terres Catalanes que la tonada pertany a la dança del Tio Fresco, que es pot ballar de dues maneres diferents, explicant-se en els dos casos el per que de la lletra. 

En el primer cas tots els balladors porten penjat a l'esquena un ninot de paper o de pedaç, i a la mà un llumí o espelma, durant el transcurs de la dansa cada un dels balladors ha de procurar cremar el ninot dels companys, procurant que el propi en surti il·lès. Qui  pugui salvar el seu propi ninot de la crema serà el guanyador. En la segona versió sols un ballador fa el paper de Tio Fresco i ha de dansar en una rotllana on els companys, a la vegada que li canten la cançó, han de procurar cremar-li el ninot.  

Una segona tonada, que tot i ser de molt recent incorporació al nostre costumari, al dia d' avui ja és d' obligada interpretació durant el transcurs de les festes patronals, és la que porta per títol El Maniquí (1963, Pio diaz Olarte, Murillo del Rio Leza, Logroño), que pel moment que es sol interpretar s' ha popularitzat entre nosaltres amb el nom de "Ses Canyes Verdes". 

Dita tonada és un pasdoble que en el seu moment quan va ser compost, mai pensant que arribaria a la nostre illa, va ser dotat també d' una lletra, de la que en transcrivim les primeres estrofes, que si be poc tenen a veure amb les nostres festes si molt amb la època en que van ser escrites. 

Las mocitas de este bailaLes tenemos que decir, Que no vayan tan cortitas, en el modo de vestir, que si asi siguen vistiendo pronto les podre decir, Ay que bien, ay que bien, les tocaremos el maniquí 

Orquesta y después estribillo 

Las mocitas de este baileTienen olor colosal, y estando un rato con ellas yo me empiezo a marear, Si tanto aroma nos manan pronto les podré decir, ay que bien, ay que bien les voy a tocar el maniquí 

(...)

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

Un cop arribada la tardor al grup de geganters es barata el "Xip" i la intensa temporada de gegants en les festes patronals d' estiu dona pas a la època de treball portes endins.

És així com s' aprofita per a fer la posta a punt de les figures, temes administratius etc. Aquest any a més també hi haurà un canvi de membres en la junta directiva, doncs una entitat gegantera sols te sentit com a entitat democràtica en la que els càrrecs són elegits i renovats per sufragi.

Com les activitats públiques a l' hivern també són menys, aquest medi segueix informant, però amb menys periodicitat, tot i així pot ser el moment per a repassar la temporada anterior, mirar fotografies antigues, rellegir la història dels nostres gegants etc. Els medis on podreu trobar tota aquesta informació i molt més és aquest mateix blog, en el nostre perfil de facebook, en la nostre pàgina web www.gegantsmao.menorca.es i també per a veure els vídeos es pot fer en el www.youtube.com/gegantsmao .

Sent la tardor època en la que les notícies relacionades amb gegants són més be poques, en l' article d' avui parlarem d' un altre tema, sense sortir-nos del mon de la cultura popular menorquina, que és el de les cançons tradicionals menorquines.

Transcribim l' article que en la revista insular, de caràcter mensual "Útil" parla aquest més del tema de les nostres cançons:

Moltes vegades quan parlem de les nostres cançons tradicionals ho fem referint-nos a les tonades que formant part dels nostre costumari ens defineixen com a poble, utilitzant-les en ocasions com a un fet propi i diferenciador. Del motiu exposat primer no hi cap la menor dubte, es pot comprovar veient el sentiment amb el que la majoria de vegades les cantem, mentre que del segon a força d'escoltar cançons tradicions d'altres llocs podem comprovar com moltes de les nostres mateixes tonades tradicionals s' interpreten també en altres cultures, sent ben nostres però també comunes amb altres terres.

Una tonada que a la nostre illa en ocasions arriba a interpretar-se quasi com si fos himne (per exemple abans dels partits del Menorca Bàsquet i que és corejada pel públic com si d' un himne es tractés) és la que ens conta l' accident del senyor que anava damunt un ruc. A molts els sorprendrà conèixer com dita havanera és també ben tradicional per terres valencianes on amb la mateixa música es canta la anomenada "Tramussos d'Àfrica".

Tramussos d'Àfrica que son fresquets, Els ven Juano, el tramusser. Baixeu doncelles; Senyores també; Porteu espardenyes, Sabates i botes i baratarem. Ximet de "burra" número ú, Que s'emborratxe més que ningú. Ximet de "burra", el  número dos; Que s'emborratxe, Que s'emborratxe per qué és molt gos.

 Fent us del portal "Youtube" i posant en el buscador el títol de la cançó "Tramussos d'Àfrica" no ens serà difícil poder escoltar la tonada del nostre "Un senyor damunt un ruc" aportant la música a la també tradicional havanera valenciana. 

Una altre cançó que a la ciutat de Maó en moments destacats és interpretada també com si fos un himne (tot i que la ciutat de Maó no compta amb cap tonada que estigui declarada oficialment com a tal) és el tan sentit "Es Mahón", cançó que amb alguns tons humorístic ens lloa les excel·lències de la ciutat de llevant.  

De dita cançó existeixen diferents versions que ens explicarien com hauria estat composta i dedicada originalment pensant en la nostre ciutat. De cap de les diferents versions de l' origen de la cançó existeix documentació alguna que la certifiqui, motiu pel que seguiria obert el debat de si va ser primer "Es Mahón" o va ser primer "Es Avilés". 

Trobem que a la ciutat de la costa asturiana també existeix una tonada popular que amb la mateixa música del nostre "Es Mahón" diu: 

Es Avilés la ciudad más hermosa y galante, Tiene Comodidades de una ciudad grande. Hay comer... hay comercios de gran importancia, Juzgado de primera instancia, hermosa electricidad. En Avilés hay muchachas bonitas, hay boticas, hay cafés, Hay buenos teatros y buenos paseos y puerto de mar también. 

L' exemple de les dues tonades que acabem de citat no és més que de dues cançons entre moltes altres que ens expliquen com sent la nostre illa lloc de pas durant molts de segles per a diferents cultures, amb infinitat de vaixells que han arribat i n' han marxat, ha servit per a acollir i també per a propagar molts de costums que avui ens defineixen a nosaltres com a poble però també als que algun dia van fer estada entre nosaltres.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Tal dia com avui de fa 25 anys els Gegants de Maó en Tomeu i na Guida estàven a Barcelona participant en un cercavila, emmarcat dins les Festes de la Mercè, que sota el títol d' "Un Mar de Gegants" va portar a la ciutat catalana a figures gegantines arribades de ben diferents punts del mar comú.

Dita participació dels nostres gegants representaria per a ells la tornada a la ciutat que un dia els havien vist nàixer i en certa manera l' inici d' un camí de novetats que desembocaria en l' esclat del mon geganter a la nostre illa que va tenir lloc durant la dècada dels 90. Recordem que estem recordant una època en la que els gegants sols sortien els dos dies de la Mare de Déu de Gràcia amb molt poques excepcions, i que a aquella participació a les Festes de la Mercè li continuaria a l' any 1988 una primera trobada de gegants a Maó, amb figures gegantines de l' illa i també arribades de fora i tot un seguit d' activitats que fan que comparar els gegants a la nostre ciutat amb 25 anys de diferència sigui parlar de dos mons ben diferents.

La vida dels nostres gegants ha canviat en just dues dècades i mitja i les nostres festes de Gràcia també, recordem que aquell any 1988 va ser el primer que es va celebrar la segona festa de Gràcia al port, encara no existia aquell acte en que el pregoner surt als balcons de l' Ajuntament per a fer el seu pregó públic i multitudinari, les festes de barriada no eren tan nombroses com ara o la romeria a l' ermita de Gràcia encara no s' havia imaginat. Però així són les nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia, tradicionals i obertes a l' hora.

Justament en l' any en que els nostres gegants acaben de ser restaurats amb l' objectiu de que puguin seguir fent molts d' anys més entre nosaltres, publiquem la única fotografia de que disposem d' aquell any 1986 amb els nostres gegants a la Ciutat de Barcelona amb motiu de les Festes de la Mercè. Ens servirà dita fotografia per a poder apreciar també com han canviat les nostres figures durant aquests últims 25 anys. 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

En un principi tot podria semblar com les que inauguren l'estiu, les de Sant Martí, doncs el viatge és el mateix, ens trobem als antics quarters d' artilleria per a treure els gegants, els portem a la façana de l' Ajuntament...però un cop al poble estem parlant d' unes altres Festes, les que es viuen després de l' esgotament de l' estiu, molt més tranquiles, pot ser amb menys gent pels carrers i un ambient més relaxat. Poden ser aquestes algunes diferències i també les que fan que la jornada sigui única i amb un encant que moltes vegades no es troba en les multitudinàries i pujades festes que durant tot l' estiu precedeixen a n' aquestes.

A l' hora de la sortida els geganters al seu lloc i en aquest cas la música seria la del grup "Los Muchachos", doncs com per Sant Nicolau tot és diferent en aquest dia solen aprofitar els músics de la colla, els grallers, per a tenir la única oportunitat en l'any per a fer de portador de gegants.

Un altre fet a destacar és que al haver menys gent pel carrer i ser el ritme més lent, els fillets tenen més fàcil atracar-se als gegants, tocar-los i fer-se la fotografia de record sense preses.

La volta en aquest dissabte va ser poc més o menys com en anys anteriors, sense deixar d' agrair la costum que a Es Mercadal mai s' ha perdut de que algunes cases principals estiguin obertes al pas dels gegants per a refrescar i obsequiar als seus portadors.

De tornada cap a la plaça que ja havia vist sortir la passejada alguns balls servirien de comiat i fins l' any que ve, la festa no acabava però, doncs en poc temps els cavalls de sa colcada hi arribarien per a continuar-la.

Ara ja avui podem dir que la temporada d' estiu de gegants pels geganters maonesos i d' Es Mercadal ja ha tocat a la fi i amb el que continuarem informant en els propers dies ja serà amb la tasca que es duu a terme tots els hiverns ja en l' interior de la seu de l' agrupació, per a preparar la temporada 2012.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Ahir al matí va tenir lloc el passacarrers principal de les Festes de Gràcia de Maó, principal pel motiu que és el que es fa en el dia de la patrona que dona nom a la celebració.

A les vuit i mitja del matí el Pla de la Parròquia feia un aspecte molt diferent al del dia abans, encara no havia sortit la calor que escalfaria poques hores més tard, ni tampoc les multituds que en aquelles hores del matí estaven reposant d' una nit que havia estat llarga i agafant forces per a un dia que també seria llarg. En tot cas la matinal de la Mare de Déu de Gràcia te els seus incondicionals que són els que fan polida la jornada, la dels pares amb els fillets encara petits que no es volen perdre la sortida dels gegants.

La participació de figures gegantines i també de músics en la passejada de gegants d' ahir seria menor a la del dia abans, doncs estem parlant de que si be en Tomeu i na Guida són imprescindibles, sense dits protagonistes la passejada no tindria sentit, la resta de figures gegantines hi acudeixen segons la disponibilitat dels seus respectius grups de geganters que escolleixen els dies en que participaran en les nostres Festes. És així que en la matinal d' ahir els participants serien els amfitrions Tomeu i Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero i els convidats de Mallorca i Catalunya. La música seria la dels grups de grallers, doncs en el cas de la banda de tambors del dia abans ja havia complert amb la jornada sonant la diana de les vuit.

És així que la polida estampa de la sortida dels gegants en el dia de Gràcia es repetiria un any més i discorreria pels carrers de la part baixa de la ciutat com en edicions anteriors. Si pot ser una novetat a destacar la presència menor de gent al carrer que en anys anteriors.

Tot i així no hi faltaria com cada any la convidada a pastissets del Carrer Madrid, on com cada any es va oferir un ball de gegants als veïns que amb tanta dedicació cada any ens obsequien ni tampoc la convidada del carrer Sant Ferran, on mai ha faltat el pati amb la taula ben plena per a convidar als geganters.

El Pla de la Parròquia en el moment d' arribar de nou els gegants ja era un altre diferent del que s' havia sortit, trobant en aquell moment just el repic de campanes i els caixers de sa colcada entrant a l' església per a la missa.

Al poc dels gegants entrar a plaça quedarien aquests plantats enfront de la parròquia per a una altre tradició que si be no està escrita en cap lloc és obligatòria quan s' han fet tants d' amics durant unes festes, la fotografia de grup dels amfitrions amb tots els participants i molt especialment dels que dies abans havien agafat el vaixell per a arribar a Maó. La fotografia certificaria la amistat i el record d' unes festes de la Mare de Déu de Gràcia que en matèria de gegants ahir al migdia es van acomiadar de la ciutat fins a l' any següent.

La festa però sols acabava de començar, doncs en breu els cavalls de nou entrarien a la plaça i també faltava tota la jornada de la tarda. Serà avui a la nit quan amb la traca final ja tindrem les Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2011 com a un record per sempre.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Ahir a la tarda va tenir lloc el passacarrers del dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, un dels més multitudinaris i el mateix que fa 77 anys va portar als emblemàtics Tomeu i Guida a les nostres festes.

A les tres i mitja de la tarda ja es van començar a veure a la plaça els membres de cada una de les agrupacions geganteres que hi havien de prendre part, que van començar a arribar per a treure les figures a la plaça per a començar amb la festa dels gegants.

A hora de donar sortida al passacarrers encapçalarien la marxa els joves del grup de músics "Cap de Fibló" i de la Banda de Tambors i Cornetes de Dalt Sant Joan. Els gegants ja serien en Joan i na Rita representant a Llucmaçanes, en Yurca d' es Camí d' Es Castell de Maó, na Tecla de Sant Lluís, en Xec Calvet d' Es Castell, els convidats d' honor els Gegants del Vendrell i els Gegants de Llucmajor, els gegantons del Casal de Gent Gran d' Es Camí d' Es Castell de Maó, en Miquelet es Salero i com no podia ser d' altre manera tancant la marxa els amfitrions en Tomeu i na Guida.

Si be en dia tan senyalat els més esperats sempre són en Tomeu i na Guida, no va ser poca la expectació cap als arribats des de fora de l' illa. No van ser poques les exclamacions en veure com els gegants arribats des de Mallorca "tenien peus" o també per la expressió amb la que van ser creats de mans de l' artista els gegants arribats des de El Vendrell.

Podríem dir moltes coses d' un passacarrers que va durar més de tres hores, la molta gent que el va seguir, la alegria, les cares dels fillets i la emoció dels més grans... però creiem que simplement tantes paraules i sentiments ja vendrien resumides en que va ser tan festiu i alegre com altres anys i que la passejada dels gegants en absolut va decepcionar a ningú.

Visita obligada va ser a la residència per a gent d' es Cos de Gràcia, on sempre es solen oferir els millors balls. Ja en dit carrer de sortida els gegants es trobarien amb les multituds que l' omplien de cap a cap.

Després de tres hores de voltar pels carrers els gegants arribarien de nou a la plaça principal de la festa, on uns pocs balls, amb la banda i amb els grallers, anunciarien que els gegants, tot i la seva estatura i estar ben reforçats, també ja anaven cansats de tant de caminar i ja era hora de pujar de nou a l' Ajuntament; de fet els membres de la Banda de Musica de Maó ja anaven arribant per a continuar amb la festa.

Una picada i un refresc a l' antic Cine Victòria donaria per acabada la jornada de gegants d' ahir, moment en que els geganters es canviarien de roba per a continuar també amb la festa "ja de paisà".

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Fa pocs dies, referint-nos al pregó de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, comentàvem com en ocasions són els actes de més recent incorporació a una festa els que arrelen millor, prenen més estimació entre la gent, i ens poden donar la sensació de que "hi ha estat sempre" (no és aquest una fet únic de les nostres festes de Gràcia); un altre cas similar en seria el de la romeria del passat dissabte, a la que hi vam anar amb els gegants, que no tenint dues dècades d' existència esdevé al dia d' avui en acte multitudinari i sentit per la població. Podríem citar també la curiositat de que l'acte sigui tan novedos, doncs possiblement siguin majoria les poblacions de l' estat que tenint unes festes en honor a un sant o patró tinguin la romeria com a un dels actes més ancestrals de la celebració.

El cas és que per primera vegada els Gegants de la Ciutat de Maó en Tomeu i na Guida van anar a la romeria. La convocatòria la feia el Grup Folklòric Es Rebost de Maó i també hi van participar els gegants de la veïna població de Llucmaçanes, la Banda de Música de Maó i els milers de maonesos que hi van desfilar a peu, en cavall, carretó i tots ells vestits amb el vestit típic de l' illa.

La sortida seria a les cinc del Pla de la Parròquia, tot i que poques hores abans una pluja que ja s' anunciava des de feia dies va alçar ben prou comentaris de que la romeria segur que s' anul·laria. Es veu que la Mare de Déu i Sant Pere ja estaven però d' acord i un any més milers de persones van poder anar a l' Ermita de Gràcia a fer la seva ofrena.

La desfilada es faria amb l' ambient més festiu, entre balls folklòrics i els pasdobles de la banda de música, que serien ballats pels gegants fins arribar al lloc de destí. Arribats al pati de l' ermita i mentre la banda oferia algunes peces tothom que va voler es va poder atracar a la Mare de Déu per a fer la seva ofrena.

Culminaria la jornada amb un últim ball de gegants, unes obligades fotografies de les figures gegantines a la façana de la ermita i també amb la Mare de Déu i corrent cap a casa (l' Ajuntament) que el temps es tornava a espanyar i d' un moment a l' altre tornaria començar a ploure...

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

És digne d' admirar com un poble pot arribar a estimar els seus costums i sobre tot els que el defineixen com a tal, és el cas de les nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia, en les que es pot dir que tothom hi participa, d' una manera o d' una altre, fent així que la manifestació prengui justificadament la connotació de popular.

En el cas del dia del pregó de Festes, d' el que avui en farem la ressenya en la edició d' enguany, estem parlant d' un dels actes més tardiament afegits al programa, però també un dels més estimats i que més gent concentra. Remuntant-nos a mitjans dels anys vuitanta del segle passat trobem com la nit del pregó la conformava un pregoner que feia el parlament en l' interior de l' Ajuntament, de caire més institucional que popular (doncs el públic era el que podia caber en l' interior de la sala de plens de l' edifici noble) i com a final de la jornada el correfocs ja portava la festa als carrers de la ciutat. L' any 1988 per primera vegada els gegants locals i convidats passejarien pels carrers en el dia sis de setembre, en una clara intenció de popularitzar el dia i portar la festa al carrer; sent finalment a partir de l' any 1989 quan es conformaria la nit del pregó com la coneixem avui: els gegants iniciant la jornada, per primera vegada el pregoner faria el parlament des de els balcons de l' Ajuntament,  i tancaria la jornada i el foc i fum dels dimonis del correfocs (dels últims anys és el pregó infantil i també el primer toc de flabiol). En tan sols 22 anys la nit del pregó com la coneixem avui ha esdevingut en algo insubstituïble i com a tal relatarem la d' enguany, ja passada pel motiu de que una de les novetats de les Festes de Gracia 2011 ha estat que la jornada s' ha volgut avançar al divendres abans de festes, és a dir el ja passat dia dos de setembre.

És així que el passat divendres poc passades les set de la tarda els geganters s' anirien concentrant al pla de la parròquia i en poc els gegants anirien sortint de l' interior de l' Ajuntament per a prendre posicions a punt per a la sortida. Els participants d' enguany no van ser tants com en edicions immediatament anteriors, doncs la llunyania entre el dia del pregó i els passacarrers dels dies sis i set ha fet que els convidats de fora l' illa en el dia d' avui encara estiguin per arribar a Menorca (en la que por motius de treball, etc. Mai poden fer una setmana sencera entre nosaltres). D' aquesta manera els gegants en Tomeu i na Guida estarien ben acompanyats d' en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero i també d' en Joan i na Rita i en Kikus i na Kika de Llucmaçanes i d' en Yurca d'es Camí d' Es Castell de dalt.

Un cop iniciada la marxa aquesta descorreria pels carrers més cèntrics de la ciutat i amb les notes del grup de músics "Cap de Fibló" i del grup de grallers dels gegants de la ciutat. A diferència d' altres anys els carrers que viurien la passejada dels gegants serien el Carrer Nou, carrer de l' Àngel, plaça Colón i enfilant cap al carrer de l' església per a fer la de nou la entrada a plaça.

Poc passades les vuit de la nit els gegants participants serien presentats per megafonia i entrarien per parelles per a oferir cada un el seu millor ball en una plaça que ja els esperava impacients. Els grups de músics sonarien les últimes tonades que ballarien junts tots els gegants, que en breu ja anirien cap al retiro doncs el que arribava era el pregó infantil.

Com una altre novetat d' enguany (tot i que no era la primera vegada que es feia) en Tomeu i na Guida i també els seus acompanyats en Pere i na Gràcia romandrien a plaça fins al final del pregó de la nit per a ballar amb la banda de música, el pregoner convidat Simón Orfila i la gent congregada, el tradicional Es Mahón.

Les Festes de la Mare de Déu de Gràcia van avançant i des de aquest mateix medi us les anirem relatant.

Visita també: www.gegantsmao.menroca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Gegants i Capgrossos en les cavalcades de Reis (II)
• Els gegants i capgrossos en les cavalcades de reis (part 1)
• Diari del que ha estat l' any 2011
• Bon Nadal i feliç entrada d' any 2012
• Tonades populars, Cançons de taverna
• L' arxiu històric dels gegants rep noves aportacions
• Cançons tradicionals menorquines (II)
• Els gegants a la tardor
• Les cançons tradicionals menorquines
• 25 anys d' aquelles Festes de La Mercè

• General [380]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom