Colla de geganters de Maó

Fa pocs dies que acabem d' entrar en el mes de juliol, amb tota la seva calor que no ens deixa treva, però també amb la evidència de les imminents festes d' estiu que a partir d' aquest més aniran arribant setmana darrera setmana. Amb aquestes arribaran també els tradicionals passacarrers dels gegants i serà amb aquest article en el que començarem a fer un poc de calendari.

Les primeres les esperem pel dia 18 de juliol, en que els gegants en Martí i na Maria, d' Es Mercadal sortiran a passejar pel poble en les Festes de Sant Martí 2009. En aquest cas els geganters maonesos hi aniran per exercir com a Geganters d' Es Mercadal que també són. Sol ser costum que en el passacarrers que sol sortir en el dissabte de la festa a la tarda, a part de participar-hi els gegants del poble també hi vagin algunes de les figures que fan moure els geganters maonesos, habitualment els gegantons en Pere i na Gràcia i el nano en Miquelet es Salero.

No passarà ni una setmana i tornarem a veure les samarretes grises dels geganters de Maó en les Festes de Sant Jaume d' es Castell, en aquest cas la feina sol ser similar a la d' Es Mercadal i els geganters hi solen participar ajudant al grup del poble, que per ser un grup reduït sol haver de menester la ajuda dels maonesos. En el cas de les Festes d' Es Castell la participació dels gegants sol ser intensa i les hores dels geganters al carrer bastants. També a part dels gegants en Jaume i na Rosser d' Es Castell hi solen participar altres gegants menorquins i en algunes ocasions fins i tot figures gegantines arribades de fora de l' illa.

Tot i així a l' estiu tot es junta i el mateix dia que al matí els geganters han d' estar a Es Castell, el dia de Sant Jaume, a la tarda estaran de nou passejant als gegants d' Es Mercadal, en aquesta ocasió a la vila marinera de Fornells en les Festes de Sant Antoni Abad 2009. en aquest cas destacarem lo agradable que sol ser sempre un passacarrers a Fornells, pels carrers estrets de la vila i també vora el mar.

Ja pel més d' agost les primeres seran en la petita vila de Llucmaçanes, en aquest els gegants que trauran els maonesos ja seran els propis, en Tomeu i na Guida. En les festes de Sant Gaità, que en es el patró del poble que estarà en festes, hi solen sortir tot el grup de gegants que en fan la seva representació i també els convidats d' altres pobles. Entre tota la festa els gegants de la ciutat de Maó compliran amb el paper de representants del terme al que també pertany el poblet de Llucmaçanes.

Per a la següent setmana els amfitrions seran en Llorenç i na Eulàlia, gegants d' Alaior, i les Festes les de Sant Llorenç 2009. La convidada als maonesos sol ser per a fer les festes al poble, és a dir en el passacarrers del dissabte a la tarda i també en el del diumenge en la desfilada de carrosses. Però per motiu de la apretada agenda dels maonesos molts d' anys i amb l' objectiu de gaudir d' un poc de descans, es sol optar per anar-hi sols un dels dies.

La tercera de l' agost ja és a Sant Climent, en que en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i també en Miquelet es Salero hi solen fer un petit passacarrers just iniciada la festa del dissabte a la tarda. Al igual que en les Festes de Llucmaçanes en aquest cas els gegants de la ciutat exerceixen com a representants del terme al que també pertany Sant Climent.

Ja acabant l' agost, i just abans de les pròpies festes de la Mare de Déu de Gràcia, els gegants de Maó visiten el poble de Sant Lluís. En les seves festes a part de sortir els propis Lluís i Maria, hi participen també altres gegants de Menorca i figures arribades de fora, principalment de terres catalanes i de Mallorca.

Ja pel més de setembre l' aconteixement són les Festes de de Maó, però d' aquest tema ja en parlarem d' aquí a unes setmanes. De moment el que podem avançar és que ja estan tacats els contactes amb les Colles de fora de l' illa que enguany faran de convidats d' excepció.

Per a més informació: www.gegantsmao.menorca.es

I els videos a: www.youtube.com/user/gegantsmao

Just fa unes hores, va començar a prendre en la nit de Sant Joan el fester que tradicionalment dona la benvinguda a l' estiu a Maó.

Com de costum van ser els membres de la Colla de Diables els encarregats de tot el cerimonial que sol propiciar l' encesa. Recordem que seguint la tradició començada ja fa uns anys, es sol fer que un correfocs revestit amb personatges i guió teatral precedeixi al moment culminant.

És així que cada any es sol escollir un tema d' actualitat per a crear una trama en la que els dimonis en siguin els protagonistes. Com no podria haver estat d' una altre manera aquest any la posta en escena va versar sobre "La Crisis".

Tot i així començant pel principi la primera sortida de dimonis va ser aproximadament damunt les nou i mitja de la nit. Ho van fer els sonadors dels timbals per a començar a escalfar l' ambient. També va ser una manera de anar entretenint al nombrós públic congregat a es Parc d' Es Freginal a la espera que fos fosc, per a poder començar amb la part més vistosa i que demana justament la fosca per a poder destacar, la dels petards i les espurnes.

Ja començada la trama una veu en off va anunciar pels altaveus que entraria al parc el dimoni més temut per tots... "En  Crisis", fent-nos saber que de aquest voler podia fins i tot exterminar la nostre societat sols amb el seu ale.

El personatge va entrar al parc i per sorpresa de tots va iniciar un correfocs "retallat per la crisis", on els pocs efectes pirotècnics que va poder llençar van ser unes poques bengales de les de tipus aniversari infantil. Va ser el moment en que la veu en off va haver d' anunciar que el causant de tan modest espectacle no era altre que el creixement negatiu de la economia i la situació econòmica actual.

La segona gran protagonista de la nit que va entrar en escena va ser la suggerent Lilith, reina dels dimonis, que ho va fer portada en una enorme estructura rodant i arrastrada mitjançant cadenes per la resta de dimonis.

Aquesta ja es va encarregar de posar en lloc al causant de tan pobre espectacle, al·ludint a que el públic no es podia merèixer tan trist espectacle. També es va encarregar de glossar sobre totes les coses que l' estiu ens pot portar i a les que la crisi no lis pot afectar, com les anades a la mar o les visites a les festes patronals dels pobles.

Finalment la gran Lilith va ordenar a la resta de dimonis que prenguessin presoner a personatge representant de la crisis i que aquest fos desterradat per sempre de l' illa.

El final ja sols podia ser tornar a començar de nou amb el correfocs, però fent que aquest fos el més espectacular  fet mai.

De la funció piro-teatral d' ahir destacarem per una banda la interpretació feta per la dimonia Marina Garcia, en el paper de Lilith, i també la manera igualment magistral que el dimoni Hector Curiel va tenir per simular un correfocs fet amb bengales d' aniversari.

Destacarem igualment que la pirotècnia llençada durant la representació dels personatges i també en el posterior correfocs va ser superior a la d' altres anys, fent un espectacle realment vistós.

Com no podia ser d' altre manera, finalment tota la cort de la Lilith va anar cap al fester per a fer de la seva encesa la purificació, cremant en ell tots els motius negatius creats durant l' any.

En posteriors articles seguirem parlant de la gran nit que va ser la del Sant Joan 2009 de Maó. De moment ens quedem amb un retall de la premsa impresa que aquest matí ha tret la representació i la fotografia d' una dels protagonistes en portada:

Els diables de Maó després de fer retronar els tambors, van fer aparèixer un nou personatge "en crisi" que va ser vençut per la reina dels dimonis "Lilith", interpretada per Marina en una actuació estel·lar que li va valer ser reclamada per fotografiar-se amb molts de fans quan van acabar. Sota les traques, bateries de focs d' artifici, "carretilles", "francesos", volcans, "xupinazos" i el seu drac "Cap de fibló", els diables van pintar d' intensitat la nit de Sant Joan a Maó.

Els videos dels dimonis a: www.youtube.com/user/gegantsmao

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

La Colla de Diables de Maó ja te preparat, pel proper dimarts dia 23 de juny, el nou espectacle "Piro-teatral" que ha de propiciar la encesa del tradicional fester de Sant Joan.

L' any passat el grup de dimonis de la ciutat, precisament en el transcurs del correfocs de Sant Joan, va celebrar els seus primers deu anys de existència. Al llarg d' aquesta dècada aquest ha destacat per escampar les seves espurnes pels diferents pobles de l' illa; però de manera més sonada pels espectacles de teatre i foc amb els que cada any han volgut sorprendre al públic que assisteix al parc d' es freginal per veure l' encesa del fester.

En aquesta mena d' espectacles, que els propis diables fa alguns anys van batejar amb el nom d' "Espectacles Piro-teatrals", es pretén que el correfocs que sol precedir a l' encesa del fester quedi immers dins una representació de caire teatral, que el públic pot seguir a través del seu guió i els propis actors. Dites trames arriben reforçades per descàrregues de llum, so, i evidentment de pirotècnia.

Per la trama d' aquest any s' ha escollit el tema del que més s' en parla des de fa mesos "La Crisis". En ella els dimonis, fent us de la sàtira, però amb una sorpresa final que no deixarà a ningú indiferent, ens representaran com podria ser un correfocs retallat per la crisis i com la trama pot arribar a acabar de la manera més imprevisible.

L' efecte sorpresa sol ser un dels preferits pel grup de foc, motiu pel que cada any la informació que es sol avançar abans de la funció és la mínima.

En tot cas d' aquesta mena d' espectacles un fet que cada any es sol destacar amb orgull pels que el duen a terme, és que són els propis dimonis els que fan el guió, dirigeixen els assajos, creen el vestuari i en molts dels cassos fins i tot en fan els papers protagonistes pels que en teoria s' hauria de requerir una experiència en interpretació que sol ser substituïda per nombrosos assajos.

En la edició d' enguany el guió és obra de Ruben Camps, president de la entitat de foc des de l' estiu del 2008; mentre que els papers protagonistes aniran a càrrec dels dimonis Hector Curiel, en el paper de "en Crisis" i de Marina Garcia en el de la suggerent Lilith.

Està previst que la funció amb el correfocs i posterior encesa del fester, doni inici sobre les deu de la nit, donat que per poder gaudir dels diferents efectes pirotècnics i també de llum obligatòriament ha de ser fosc; destacant que precisament la nit de Sant Joan destaca per ser la més curta de l' any.

Altres espectacles Piro-teatrals que ha representat la Colla de Diables de Maó han estat el que es va crear a l' any 2001, en el que la dimonieta major va arribar al parc d' Es Freginal dins una espectacular limousina, i tot i que dit paper era representat per una filleta, la seva finalitat no va ser altre que la de posar ordre dins la seva cort i ordenar l' encesa del fester.

Per a la nit de Sant Joan del 2002 l' espectacle va rebre el títol de "Glossa-focs", en el que dos glossadors menorquins, caracteritzats com el dimoni rei de l' hivern i el dimoni rei de l' estiu van posar a prova els seus poders mitjançant un combat molt peculiar, un combat de glossadors.

Un altre que va ser sonat va ser el de l' any 2005, en que coincidint amb el quatre-cents aniversari del Quixot, aquest va aparèixer dins el correfocs caracteritzat com el "Quixot del segle XXI", muntat en una moto de tres rodes i amb un peculiar escuder que els anys l' havien convertit en punky. En tot cas el discurs del cavaller, tot i ser adaptat a l' època actual, novament va reivindicar la lluita per la justícia  i la utopia.

En el 2006 el drama batejat com "La flama de la esperança" ens feia una simbiosi entre l' infern tradicional i un de real de la època en que vivim, que va comptar amb la participació de un grup d' immigrants que van afegir la seva veu per reclamar la crema de les injustícies, en diferents idiomes del mon, dins la foguera de Sant Joan.

Un altre funció que va sorprendre al públic va ser a l' any 2007, quan el dimoni major va ordenar la crema dels bujots dins la foguera i algun d' aquests "va prendre vida" per defensar el seu dret a perviure durant l' estiu. Finalment el gran dimoniot, representant de l' estiu que arriba, i el bujot, representant l' hivern que marxa van acabar enamorats i engendrant dos fills, batejats com a primavera i tardor. En aquesta ocasió, donada la dificultat del guió i al igual que en la funció del Quixot es va haver de requerir la participació d' actors professionals.

Per a la trama d' aquest any no s' ha volgut avançar més del que ja hem dit, en tot cas des de la Colla de Diables de Maó es convida a tot-hom a estar el proper dimarts dia 23, un cop comenci a fosquejar, al parc d' es freginal de Maó.

En la actualitat el grup de foc està format per una trentena de persones de totes les edats, en que cada una d' elles desenvolupa una funció determinada: els dimonis que llencen foc, els encenedors, els que porten el drac, els del carro d' avituallament pirotècnic i els membres del grup de percussió.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es els videos a: www.youtube.com/user/gegantsamao

El calendari corre que no deixa de sorprendre'ns, sembla ser que va ser ahir que estotjàvem a s' Avia Corema i avui ja ens trobem en que falten menys de dues setmanes per a la nit de Sant Joan.

Per a dita nit el Grup de Diables de Maó ja estan treballant contrarellotge per a tenir a punt la posta en escena que sol precedir cada any a l' encesa de la tradicional foguera.

Precisament és de dita foguera que parla aquest més l' article de la revista Útil (editada a Menorca), i que cada més sol redactar un dels mateixos membres de la Colla de Geganters de Maó i també de la Colla de Diables.

L' article és el que reproduïm a continuació:

Les fogueres de Sant Joan

 

Les fogueres de Sant Joan formen part del costumari festiu de moltes de les terres banyades pel mediterrani, encenent-se al nostre país des del Pirineu fins el sud del País Valencià i en molts dels pobles de les Illes. En tots aquests indrets les podem trobar amb noms tan dispars com: foguerons, festers, gales, galades o falles.

 

Buscant la significació ancestral dels per nosaltres coneguts com a "festers de Sant Joan" sembla ser que el seu origen podria ser purificador, en els que amb la arribada de l' estiu es cremarien, amb la mateixa estació de l' any que es deixa, als mals esperits; Una altre teoria seria que les fogueres servissin de profilaxi, espantant amb les seves flames la arribada dels malignes.

 

Des de sempre, el foc ha estat el símbol de la immolació; és així que, reforçant la primera de les teories exposades, es coneix que en algunes fogueres de pobles dels Pirineus era costum llençar-hi, a mena de sacrifici, a alguns dels animals que tradicionalment han exercit la representació del dimoni, com pot ser el cas de les serps.

 

Uns altres que a Menorca són sacrificats en les flames són els "bujots". En aquest cas l' origen podria ser la representació de la crema dels també malignes bruixes i bruixots.

 

De la construcció de la foguera, antigament hauria estat un munt de mobles i objectes dels que la gent s' en desprenia com una manera de fer de la seva crema la renovació material que acompanyaria la renovació en la època de l' any. Avui en dia encara hi ha qui recorda als al·lots passant per les cases per a fer el replec de dits objectes.

 

Un altre element que encara avui forma part de la tradició d' aquest dia són les canyes verdes. En el cas de la festa principal de Ciutadella n' assoleixen un dels símbols (arribant per extensió a la resta de festes patronals de Menorca); i en el cas les celebracions que es fan per Sant Joan a les poblacions del llevant menorquí, els fillets les solen adornar de diferents maneres, i després de passejar-les durant tot el dia finalment solen acabar també cremant en el mateix fester. Les canyes verdes són igualment en altres poblacions de l' estat un símbol de la diada i així solen penjar en les portes de les cases per Sant Joan.

 

Com la majoria de tradicions el fester de Sant Joan ha viscut la seva evolució, i en el cas de Maó ja l' hem vist encendre en la Plaça Explanada (en una època en que també es cremaven falles per Sant Josep), al parc Rotxina i actualment al parc d' es Freginal.

 

Fruit d' aquesta evolució, i també a la ciutat de llevant, avui en lloc de cremar a dimonis i les seves recreacions, són precisament els membres de la Colla de Diables de Maó els encarregats de propiciar mitjançant un correfocs la flama que ha de encendre el tradicional fester de Sant Joan.

 

Miquel Villalonga Coll

Podeu visitar també:

www.gegantsmao.menorca.es

i www.youtube.com/user/gegantsmao .

La setmana passada els geganters van estar presents en les anomenades "Jornades de la salut", en les que diferents entitats de la ciutat de Maó van mostrar el seu treball i el seu que fer diari.

Com ja varem comentar en el passat article un element que va tenir prou èxit en la paradeta dels geganters va ser la presentació d' un panell informatiu inspirat en el divertit còmic de F. Ibañez "13 Rué del Percebe".

Con en altres ocasions, després d' una de les activitats de la colla gegantera, ens han arribat alguns correus demanant alguna informació addicional sobre el tema. En concret hi ha hagut qui ens ha demanat per la fotografia en que els gegants en Tomeu i na Guida surten ballant en una plaça de toros.

Responent a la pregunta, la fotografia és de l' any 1998 i és agafada en la plaça de toros prefabricada que cada any es munta en la població catalana de Cardona. La trobada en la que hi van participar els gegants de Maó es va emmarcar dins la festa major del poble, que situant-la en el calendari va ser just pocs dies després de les nostres festes de la Mare de déu de Gràcia.

I com que pot ser divertit veure de nou el comentat panell l' adjuntem amb el present article:

Per a conèixer els gegants de Maó: www.gegantsmao.menorca.es i per veure'ls ballar: www.youtube.com/user/gegantsmao .

Aquest matí s' ha celebrat en el centre de Maó la fira que cada any porta per nom "Jornades de la Salut".

Les jornades de la salut cada any pretenen ser una mostra de les diferents entitats que treballen en aquest camp, en que cada una d' elles exposa quina és la seva realitat i també quin és el treball que desenvolupen per a combatre a l' hora que conviure amb les diferents malalties.

Tot i així des de fa alguns anys les Jornades de la Salut han anat donant cabuda a altres entitats ciutadanes que ja no tenen a alguna malaltia com a motiu de seva existència. És així que en els últims anys ja han participat en les jornades, mostrant la tasca del grup, associacions de veïns, grups d' escoltes i tota mena d' entitats cíviques.

D' aquesta manera aquest matí per primera vegada els grup de geganters de Maó ha participant en les Jornades de la salut. No mostrant cap malaltia i si una mena d' associacionisme la mar de saludable (amb perdó per si algun geganter acaba el cercavila amb la espatlla dolorida).

La participació del grup aquest mati ha consistit en una taula informativa on s' han repartit cartells amb la imatge dels gegants i tríptics amb informació del que és i el que fa la colla de geganters. Per reforçar dit material també s' hi ha exposat al tan estimat Miquelet es Salero i també un plafó amb fotografies del dia a dia de l' entitat gegantera.

Cal dir que dit plafó ha estat molt ben rebut pels vianants, pel seu divertit disseny. En ell s' hi podia veure un gran edifici "la casa dels geganters", en que s' utilitzava com a partida la imatge del que tantes vegades ens ha fet riure sota el títol de "13 Rué del Percebe". En els diferents pisos del gran edifici ja s' hi podia veure als geganters portant els gegants en diferents festes, ensenyant a sonar els instruments, arranjant, pintant i vestint els gegats, i fins i tot el taller on va ser creat el nano "En Miquelet es Salero". La frase explicativa de la última de les fotografies ja explicava el motiu de ser dels geganters: el passar-ho be fent-ho passar be als de més.

De les jornades de la salut d' aquest matí destacarem que pot ser la afluència de públic no hagi estat la mateixa que la que varem conèixer en les primeres edicions. Pot ser el motiu sigui el estar a últim dia del més (una manera de no gastar és no sortir) o pot ser el solet que feia ja convidava a anar a passejar pel camp o la vora de la mar més que a fer-ho pel centre de la ciutat.

Tot i així la valoració de la jornada ha estat positiva, doncs pels geganters és molt més fàcil poder respondre a les preguntes de la gent sobre el grup i les seves activitats en una fira creada precisament per a això, que de vegades en mig de l' estrès d' un passacarrers.

Ara la propera ja serà en les festes d' estiu. De moment en el més que entrarem la tasca serà de interior, doncs en pocs dies els pintors de la colla li tenen promesa una neteja de cara a n' en Miquelet es Salero.

Els vídeos dels gegants a: www.youtube.com/user/gegantsmao i per a conèixer millor als nostres grans protagonistes: www.gegantsmao.menorca.es

El passat diumenge els gegants van oficiar l' acte de clausura del Maó + Flors 2009.

Com ja n' hem parlat en un altre article les jornades florals en aquest segon any en que s' han celebrat a la ciutat de Maó, han estat tot un èxit. Inclòs l' últim dels actes que s' havien programat, el del passacarrers dels gegants de Maó.

Cal dir que el tema del lloc d' on havia de sortir la cercavila no va quedar molt clar, i si be el programa anunciava "un cercaviles pel centre de la ciutat", i des de la web dels gegants que es faria sortint de la plaça constitució; finalment aquests van sortir passades les sis de la tarda des de el Claustre de Sant Francesc. Per dit motiu la sortida els gegants la van fer gairebé sols, però en arribar a la Plaça Constitució es van trobar amb una plaça que els esperava.

El fet de que en un diumenge a la tarda fossin bastants les persones que sortissin al carrer a veure els gegants te dues lectures, relacionades l' una amb l' altre: la primera que els nostres grans personatges són capaços de fer sortir al carrer a la gent en un dia en que normalment a Maó això és molt difícil, i la segona que talvegada el motiu de que els diumenges a la tarda la ciutat aparegui deserta pot ser per falta d' activitats com la del passat diumenge.

El tema és que com que de flors anava el tema, un cop amb en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero a la Plaça Constitució, va tenir lloc l' acte més oficial de la jornada. Això va ser quan l' alcalde de la ciutat, Vicent Tur, i des de les mateixes escales de l' Ajuntament, va fer obsequi d' un ram de flors a cada un dels gegants històrics de la ciutat i una flor més petita per a cada un dels gegantons i també a n' en Miquelet. Dits motius florals són els que els nostres personatges van lluir durant la resta de passacarrers de la tarda.

La volta no feia falta que fos molt llarga, doncs al ser aquest passacarrers una activitat molt recent no existeix cap "itinerari tradicional", motiu pel que els nostres gegants van voltar pel centre fins arribar al Claustre de Carme i d' aquí novament cap el lloc de sortida.

No van faltar infinitat de càmeres fotogràfiques immortalitzant als gegants amb els seus nous motius florals, que fins i tot van poder tenir com a fons de la fotografia a les diferents cases principals engalanades amb flors, motiu de ser de la jornada.

En el cas dels geganters, no tots van poder assistir a la jornana, destacant que dels portadors d' en Tomeu i na Guida fins a tres actualment estan de baixa per motius d' espatlla, o per exemple que gairebé la meitat dels músics estaven en aquell dia fora de l' illa. Tot i així com l' itinerari no va ser gaire llarg, els que si hi van poder assistir van aprofitar per a escalfar motors de cara a la imminent temporada de festes d' estiu.

I com sempre s' ha dit que una imatge val més que mil paraules, a l' arxiu "Maó + Flors 2009" hi trobareu més fotografies de la jornada. Els vídeos com de costum a www.youtube.com/user/gegantsmao , i la web a: www.gegantsmao.menorca.es .

Ahir a la tarda els gegants de la ciutat van posar fi a les jornades anomenades "Maó + Flors" en la seva edició 2009.

Des de aquest mateix medi parlarem de com va anar el passacarrers d' aquests grans personatges, però pot ser podem parlar també d' altres festes similars organitzades al llarg del temps amb el mateix motiu: el d' honorar la flora i per extensió la mateixa primavera.

Des de els temps més primitius ja s' en tenen notícies de festes que s' organitzaven als boscos, per a cel·lebrar la arribada de la primavera, i en les que les flors en tenien un protagonisme especial, com a icones de la estació.

Altres festes més recents van ser per exemple les que amb la arribada de la democràcia es van començar a organitzar a la nostre ciutat, coincidint amb aquesta mateixa estació de l' any. Estem parlant de la "Festa d' es Caragolí" que a l' any 1978 es cel·lebrà a la Plaça Conquesta de Maó o a l' any 1979 (fa just tres dècades) al Pla d' es Monestir. En aquests casos estem parlant de festes multitudinàries i sobre tot participatives, en que la gent volia ser protagonista de l' època i no mers espectadors.

La empenta d' aquelles festes un dia va recular, com la mateixa empenta i espontaneïtat de l' època, i no fa tants d' anys, ja organitzades totalment des de les institucions va arribar la "Festes de Ses Roselles". En aquest cas va durar el mateix que el conseller de cultura del Consell Insular de Menorca que les va promoure i organitzar.

La Festa de Ses Roselles es va fer durant tres o quatre anys, al lloc de Santa Elaurieta, a Alaior. En aquest cas l' escenari era la pròpia natura. Les simil·lituts amb el Maó + flors podrien ser que en ella eren convocades les diferents entitats culturals i cíviques de l' illa per que cada una fes la seva activitat i la compartís amb els visitants. La gran diferència que l' enfoc era passar  un dia en contacte amb la natura, compartint el seu renàixer durant la primavera, recordant-nos les més antigues festes cel·lebrades amb el mateix motiu.

La festa de les Roselles va desaparèixer amb el canvi de color polític en la conselleria de cultura.

El Maó + Flors que ahir ens va deixar per aquest any va començar a caminar el passat any 2008, i si be les festes organitzades sense motiu aparent, sense sant ni patró a vegades són difícils d' arrancar, aquesta des de el primer any va rebre la aprovació de la ciutat.

En la edició d' enguany un cop més escaparats i cases principals han estat vestits de flors, i les activitats que han envoltat les jornades han estat per els gustos de tothom.

Concretament en el dia d' ahir, un diumenge que de no haver algo important Maó quedaria desert, va fer que molta gent preferís quedar a la ciutat a gaudir de la festa que anar-se ja a passejar pel camp o la platja que ganes ja fa.

Ahir al matí vam poder gaudir de la passejada d' algunes de les bandes de música joves de l' illa, concretament dels joves de la Banda de Música de Maó i dels de la Banda de Música de Ferreries i de la escola de música d' Es Mercadal. Durant el migdia no semblava diumenge, doncs la gent era al carrer, i fins i tot un tren dels que solen rodar per les urbanitzacions va portar als maonesos i turistes a visitar els diferents espais adornats amb flors.

De com va anar la jornada de la tarda en parlarem d' aquí poc en l' article que parlarà del passacarrers dels gegants, però en aquest moment ja podem adelantar que l' èxit de públic va ser notable. És per aquest motiu que sembla ser que el Maó + Flors podria passar a la categoria d' aquelles cel·lebracions que quan s' han fet amb suficient èxit durant un parell d' anys seguits ja entre en la categoria de "Tradicionals i insubstituïbles".

Els vídeos de la jornada a: www.youtube.com/user/gegantsmao

els gegants de Maó a: www.gegantsmao.menorca.es

Benvolguts amics d' en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i d' en Miquelet es Salero, d' acord a com ha estat anunciat en els últims dies els gegants sortiran al carrer el proper diumenge dia 24 per a clausurar el Maó + Flors 2009.

Especifiquem en tot cas a través d' aquestes pàgines que l' inici del cercavila està programat per a les 18 hores a la Plaça Constitució de Maó. En el cas de l' itinerari serà en tot moment pels carrers del centre de la ciutat i els gegants honraran amb la seva visita les diferents cases principals engalanades amb flors per a la ocasió.

Un segon detall que mereix menció és el fet de que pel motiu de que de flors va el tema, poc abans de la sortida, els gegants de la ciutat rebran de mans del batlle de Maó un ram de flors que passejaran durant tota la jornada festiva.

Ens veiem així el proper diumenge en l' acte de clausura del Maó + Flors 2009.

Per conèixer els gegants de Maó visita: www.gegantsmao.menorca.es .

I per veure ballar als gegants entra a: http://www.youtube.com/user/gegantsmao .

Demà divendres comencen oficialment a la ciutat de llevant les jornades batejades com a Maó + flors.

Com be diu el seu nom, i per la experiència de la primera edició celebrada durant l' any 2008, dites jornades pretenen ser la exaltació de les flors i de la pròpia primavera; recordant-nos d' alguna manera i sempre adaptant-nos al segle en que vivim les antigues festes que en honor a la flora es celebraven en els segles més remots.

Sent-nos impossible enumerar en sols un article tot el seguit d' activitats que amb dit motiu es duran a terme a la nostre ciutat entre els dies 15 i 24 de maig, ho intentarem resumir amb la salutació del regidor de Cultura de l' Ajuntament de Maó, Bartomeu Febrer, ha transmès a través del programa escrit que ja s' ha posat a l' abast de la gent en aquests últims dies.

MAÓ + Flors ja és una realitat ben consolidada, i açò que aquesta només és la segona edició. Una oferta ciutadana, plenament ciutadana.

 

I dic açò perquè la feina d' unir esforços que ha comportat aquesta iniciativa no s' ha limitat només al paper de l'Ajuntament - que aporta el suport institucional i coordina el programa, a través del Servei Municipal de Cultura-, sinó que hem aconseguit ajuntar entre tots les aportacions convençudes de diversos sectors socials: les floristeries i els centres de jardineria; els particulars i les institucions- que ens permeten decorar els seus espais-; les pastisseries, les gelateries, les llibreries, l' Associació de bonsais Tramuntana, les galeries d' art, la Biblioteca Pública de Maó, diferents creadors, carrers que crearan, col·lectivament, gairebé un centenar de mostradors de comerços i botigues de la nostra ciutat.

 

A tots els vull fer arribar la nostra gratitut. I, especialment, a la Fundació del' Obra Social de Sa Nostra, que s' afegeix amb la creació de la seva sala Cultural, i a les diferents escoles de Maó, que participen en la creació floral al pati del Claustre del Carme.

 

A més, per completar la part lúdica de la festa, comptarem amb la participació de l' Àrea de Joventut i Libél·lula, amb les seves danses florals, la Colla de Geganters i Grallers de Maó, les diferents bandes joves de música de Menorca i els combos de les escoles de música de Maó, Alaior i Ciutadella, el G. F: Es Rebost. A tots, moltes gràcies.

 

MAÓ + FLORS intenta demostrar, sobretot, que encara podem fer més atractiva la nostre ciutat. Volem fer possible que la gent -la nostra i la que ens visita- visqui més l' urbs, la compartesqui més i millor, transformi Maó en un espai més obert i festiu, amb flors pertot arreu.

 

No trobarem al calendari una cita més indicada que la del més de maig, en plena primavera, per ornamentar i gaudir una ciutat que durant uns dies, trobarà en les flors la seva raó de ser. Si l' any passat vam xalar plegats, enguany volem que l'experiència sigui d' un gaudi igual o major.

 

Bartomeu Febrer

Regidor de Cultura

Arribats a aquest punt ja sols queda anunciar que la participació dels gegants serà, a mode de clausura de les jornades, el diumenge dia 24 de maig a partir de les sis de la tarda, pels carrers del centre de la ciutat.

Els vídeos dels gegants de Maó a: http://www.youtube.com/user/gegantsmao

Per conèixer els gegants: www.gegantsmao.menorca.es .

Des de fa alguns mesos la edició en paper de la revista "Útil" (revista gratuïta que s' edita des de l' any 1992 a l' illa de Menorca) compta amb la nova secció que porta per títol "Tradicionari".

Com ja ens adverteix el títol dita secció tracta sobre diferents aspectes de la nostre cultura popular, destacant que a ser l' autor dels escrits la mateixa persona dins la Colla de Geganters de Maó que s' encarrega des de fa anys de l' estudi i divulgació del fet geganter, alguns dels escrits que ja han sortit en la popular revista menorquina, tracten precisament dels gegants.

Concretament en la revista d' aquest més de maig, aprofitant que serà en el que ens arribaran diferents notícies de gegants participant en les processons del Corpus de diferents indrets de l' estat, parla concretament de aquesta processó, de com els gegants van començar a ser creat per a participar-hi, i de com algun dia també s' en van sortir per a arribar a les festes populars de molts de pobles dels cinc continents.

Dit article és el que transcrivim a continuació:

L' ORÍGEN DELS GEGANTS  

Al llarg de la història han estat moltes les celebracions i elements que les protagonitzen que apareixen com a ritus populars, o fins i tot com a propis d'altres religions, i que l'Església catòlica els ha acabat incorporar a la seva fe. Contràriament, també n'hi ha hagut que apareixen en un marc tan religiós com pot ser una processó i que, amb el temps, se'n surt per formar part de les festes populars de cada poble. Estem parlant dels gegants. Aquestes figures, avui denominades d'imatgeria popular, apareixen per primera vegada a les antigues processons del Corpus en molts indrets del vell continent. 

El papa Urbà IV és qui, l'any 1.264, institueix la festa d'exaltació de l'eucaristia. Va ser un altre papa, Joan XXII, qui l'any 1.317 va establir la seva celebració. Sembla ser que una de les primeres ciutats a celebrar la processó va ser Barcelona, atès que ja se'n tenen notícies el 1.320.

Aquelles antigues processons eren, amb poques diferències, molt semblants a totes les grans ciutats de la cristiandat, i es van convertir en un autèntic esdeveniment en el qual participaven tots els elements civils, religiosos i populars. Complien també una funció didàctica sobre els misteris de les sagrades escriptures, en una època en què el nivell cultural del poble era molt baix. Més que per la paraula o per uns inaccessibles llibres, la millor manera de familiaritzar-se'n i de fer comprendre al poble els passatges continguts era veure'ls desfilar pels carrers.  

De fet, aquelles processons eren molt teatrals. Podíem veure desfilar els àngels cantant la creació del món, els diables lluitant amb els àngels, a Adam i Eva representant l'expulsió del paradís, L'arca de Noé, Caín i Abel, tot l'entremès de la nativitat de Jesucrist, els reis d'Orient cavalcant, i una inacabable llista de sants, profetes i herois que cadascú representava. A les citades representacions es van incorporar també elements aliens a la religió catòlica, però presents en les creences populars, i es va aprofitar per cristianitzar-los a base de fer-los un lloc a la processó; per exemple, en el cas dels dracs. Aquests podien sortir lluitant amb algun àngel, o acompanyats d'altres figures del bestiari popular: víbries, tarasques, etc. 

No se sap en quin moment exacte els gegants s'incorporen a les processons, però els primers que es troben documentats a tota Europa apareixen al segle XV. Al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, que recull totes les cerimònies i esdeveniments festius que van tenir lloc a partir del 1.421, figura, en la relació del que va participar al Corpus del 1.424, l' anotació: "Lo Rei David ab lo giguant"; per tant, es crea un gegant com la manera més lògica de representar en Goliat. També es troba l'anotació "Sanct Xpistoffol ab l'infant Jhs al coll". 

Prest es van poder veure gegants a les processons de molts pobles d'Espanya i d'arreu d'Europa. Durant el mateix segle citat ja en van aparèixer a Anglaterra, França, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Portugal. Aquelles processons van evolucionar i aquelles figures concebudes, en un primer moment, per representar personatges bíblics, van perdre amb el temps la seva funció moralitzadora, i ja no necessàriament representaven personatges descrits a les Santes Escriptures, per la qual cosa el seu paper era purament lúdic. Açò va ser a partir del segle XVI; és llavors quan s'hi incorporen les gegantes, que no ho podien haver fet abans perquè no existia cap personatge bíblic femení de mides desmesurades que pogués ser representat per una geganta. Els gegants es van fer tan populars que no podien faltar a les processons, però tampoc faltaven a cap altra celebració, encara que no fos religiosa. 

Miquel Villalonga Coll

Per a més informació: www.gegantsmao.menorca.es .

Per veure els vídeos d' en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia, en Miquelet es Salero, S' Ávia Corema i el gegant olímpic: http://www.youtube.com/user/gegantsmao

La setmana passada donàvem la notícia de que la "pretemporada" de gegants 2009 era oficialment inaugurada amb la participació dels gegants en la diada de Sant Jordi.

Entenen per "pretemporada", o actuacions abans de l' estiu, aquelles sortides de gegants que si be ja es fan amb el solet de la primavera i la màniga curta dels uniformes d' estiu, encara disten alguns mesos de les tradicionals passejades de gegants de les festes patronals. Aquestes sortides solen ser poques, però serveixen per començar a escalfar els motors (o les espatlles), i solen constar de algunes festes de primavera, de escoletes, i alguna trobada feta per algun motiu puntual en les que hi solen participar diferents gegants menorquins.

En tot cas en el present escrit el que ressaltarem és el treball que es sol fer durant els mesos de l' hivern per tal de que quan arribi el moment estigui tot a punt.

Enrera queden aquells anys en que els geganters eren contractats pocs dies abans de les festes, motiu pel que el manteniment físic de les figures, per posar un exemple, era un tema que en absolut els afectava. Amb la existència de les actuals colles geganteres dit tema corre de la seva compte i són aquestes entitats les que durant els mesos de menys activitat s' encarreguen de rentar els vestits dels gegants, repassar la pintura i fins i tot reparar la estructura i cos de les figures en el cas de que ho tinguin de menester.

Un altre tema que sol estar sobre la taula de les diferents entitats geganteres, arribades aquestes dates, ja sol ser obligatòriament el de preparar les festes patronals, amb la suficient antelació per que arribat el moment no capi lloc per a la improvisació.

En el cas de la música que ha d' acompanyar als gegants menorquins, ja fa prous anys que va deixar de ser assumpte dels ajuntaments que convocaven, per ser un tema propi de les diferents colles geganteres, que van començar a crear el seu propi acompanyament musical.

En el cas dels Gegants de Maó, és aquest un tema que ocupa gairebé tot l' any; doncs poc després d' acabades les festes d' estiu ja tornen a començar els assajos del grup de grallers, per a preparar la temporada següent, i també necessàriament la escola de gralla, per a poder subministrar any rera any nous músics a la formació.

Publiquem en aquest article algunes fotografies de dites classes, que són les que poden escoltar també durant els dissabtes a la tarda els veïns de l' antic quarter de Santiago, actual seu de la Colla de Gegaters de Maó.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos dels gegants a: http://www.youtube.com/user/gegantsmao

Aquest migdia la Plaça Explanada de Maó ha estat l' escenari escollit per el Casal Català de Menorca per a celebrar la tradicional Diada de Sant Jordi, patró de Catalunya.

Com ve sent acostumat la festa ha comptat amb la participació de una cobla i un grup sardanista arribat expressament des de la península; que no han estat gent desconeguda pels maonesos, doncs eren els que ja ens han visitat en altres ocasions: la Cobla Pare Manyanet de Reus i el Grup Sardanista Violetes del Bosc de Barcelona.

Tampoc hi han faltat els gegants, que com en la jornada del dia anterior a Ciutadella han estat en Pere i na Gràcia, propietat del Casal de Gent Gran d' es Camí d' es Castell de Maó i el nan en Miquelet es Salero, tots ells ballats per la Colla de Geganters de Maó.

La festa ha estat gairebé com la del dia anterior a la capital de ponent, pot ser amb la diferència de que en la jornada d' avui el solet d' abril ja ha pogut deixar un poc torradets als que han seguit la festa fins el final.

En el cas del públic destacaríem alguns incondicionals que són els catalans residents a l' illa que per un dia en l' any la seva festa visita l' illa; també alguns dels menorquins nou vinguts, és a dir els que en els últims anys han arribat al nostre país i pot ser fos la primera vegada que veien ballar sardanes i motiu per el que no han dubtat en fer-ne gran quantitat de fotografies, i altres els mateixos que tots els diumenges aprofiten per passejar per la Plaça Explanada i han aprofitat per a seure una estoneta i veure les ballades.

La festa ha durat exactament el mateix que en la jornada de dia anterior a la Plaça de la Catedral, i si hem de destacar el moment més carregat de sentiment aquest ha estat com de costum la última ballada de la jornada, la de "La Santa Espina", que ja la han feta balladors arribats de Barcelona, tots els menorquins que s' hi ha volgut afegir i en el centre de la rotllana els gegants.

Un cop amb la festa acabada, el dinar ha tingut que esperar uns minuts més doncs encara faltava la obligada fotografia de grup de tots els participants. fotografia que any rera any, des de ja en fa uns quinze que hi surten els nostres amics del Casal Català, portadors de la seva tradició de la sardana a l' illa, i els gegants, que en el dia de Sant Jordi fan d' amfitrions representants de la cultura popular menorquina.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Aquesta tarda els gegants han visitat Ciutadella, el motiu la ballada de sardanes que ha organitzat amb motiu de Sant Jordi el Casal Català de Menorca.  

Com si de tres homenets es tractes els gegantons en Pere i na Gràcia, del Casal de Gent Gran d' es Camí d' es Castell de Maó i en Miquelet es Salero han pujat als vehicles més espaiosos dels mateixos membres de la Colla de Geganters (fent necessari desmuntar-los i  tombar alguns seients), i han fet el camí que els ha portat fins a la capital de ponent.

Un cop a Ciutadella ja s' han retrobat amb els amics del Casal Català de Menorca i també amb els vells coneguts, arribats expressament a l' illa, de la Cobla Sardanista Pare Manyanet i del grup ballador Violetes del Bosc.

Del públic que esperava l' inici de la actuació hem de dir que no era excessivament nombrós, però també que dites ballades no es convoquen amb l' objectiu d' assolir actes multitudinaris, doncs no és altre que els catalans residents a l' illa puguin gaudir per uns dies dels balls de la seva terra, i també que els menorquins puguin conèixer així aquesta part de la cultura d' un poble que tantes arrels te en comú amb el nostres.

La anècdota del públic pot haver estat si de cas el d'un casament que sortida de la catedral en el mateix moment en que la plaça s' estaven fent les ballades, havent pogut escoltar per uns moments els preciosos sons de la cobla amb els crits de fons de "viva los novios", i el punteig dels balladors amb l' arròs caient a pocs metres d' ells.

La participació dels gegants ha estat gaire be similar a la de cada any, complint la funció de representants de la cultura popular que en aquest dia d' avui acollia a la de terres catalanes.

S' han anant intercalant els balls de gegants amb les sardanes, aprofitant l' actuació d' uns per a fer el descans dels altres, i a l' inrevés. Els grans personatges en total han fet quatre entrades en les que han ballat fins a nou cançons.

Dels temes que han ballat alguns eren menorquins escrits expressament per a gralla, com és el tema "Gegants"; altres eren pasdobles populars per diferents llocs com El Gener, El Febrer, la Maricarmen o el Vilanova; i també hi ha cabut algun tema més "modern", com és la versió per gralla del popular "Quan els sants van marxant".

Una altre anècdota de la tarda ha estat el fet de que del grup de músics que han fet ballar els gegants, la Colla de Grallers del Gegants de Maó, gairebé la meitat en aquest cap de setmana no han pogut participar per estar fora de l'illa (per estudis, residència o per estar a Granada veien les evolucions del Menorca Bàsquet).

La festa ha començat passades les sis de la tarda i no eren les set i mitja quan ja han sonat les últimes notes de la sardana de cloenda i de germanor "La Santa Espina". La visita a Ciutadella no ha estat així gaire llarga en temps, però ha servit per als membres del grup de geganters per a començar a agafar forces de cara a la imminent temporada de estiu.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

Els vídeos de la jornada a: http://www.youtube.com/user/gegantsmao

Avui Dilluns de Pasqua acomiadem  la Setmana Santa 2009, sent aquesta època de l' any una de les que els gegants no hi juguen cap paper (si ens equivoquem i existeix algun poble que els conegui per aquestes festes com de costum estem oberts a rectificacions), és per això que en aquest espai dedicat principalment als gegants i per extensió a la cultura popular parlarem d' alguns dels instruments musicals de l' època de l' any que ens deixa.

En el cas de les processions de Maó estem acostumats a veure desfilar als penitents amb el sonar dels tambors i les cornetes, fent que pels que acostumem a seguir tots els anys les mateixes processons poguéssim pensar que per altres llocs pot ser igual.

La sorpresa arribaria quan fa pocs dies, estant qui escriu aquestes ratlles a la ciutat d' Àvila esperant la sortida d' una de les processons, cregués escoltar algo impossible: "grallers afinant els seus instruments". No era cap símptoma d' enyorança dels balls de gegant que es fan a Menorca, si no que era tan real com que un grup de sonadors d' aquest oboè popular, que en terres castellanes és conegut amb el nom de dulzaina castellana, estava sortint de la Catedral d' Àvila i interpretant la popular saeta que un dia escriví Joan Manel Serrat.

En dita processó es van poder veure sonar també a un grup de tamborers que no portaven acompanyaments de vent i a un altre que anant vestits de soldat d' època sonaven de manera esplèndida els tambors i les trompetes (en lloc de les cornetes que coneixem a casa).

La setmana santa d' Àvila és declarada d' interès turístic nacional, per lo que es procura el màxim lluïment en tots els seus actes. Per dit motiu alguns dels acompanyaments musicals dels passos i els penitents ja són bandes de música d' un nivell excel·lent contractats per a la ocasió i en molts de cassos arribades de fora del poble.

Mereix menció la Banda de Música La Oración del Huerto  y la Vera Cruz de Medina del Campo (Valladolid). Aquesta la varem poder veure en la processó de La Soledad el dissabte de pasqua. Dita banda destacava per la seva qualitat musical, pel nombre de músics que la formaven, i per incloure juntament amb els vents metall i les percussions a un altre dels instruments que, juntament amb la gralla, formen part del repertori d' instruments populars més estesos en el mon: "la gaita".

La tercera processó que varem poder seguir en terres castellanes els que escrivim aquestes ratlles ja va ser la Procesión del Resucitado, la mateixa que a Maó li diguem "Del Encuentro". Aquesta desfilada, a diferència a la dels dies anteriors ja havia de ser de caire alegre, per lo que els músics ja havien estotjat les partitures més tristes per a substituir-les per sons alegres i de celebració.

En aquesta processó alegre els músics que la encapçalaven eren un grup de dolçainers, que per les músiques que  sonaven i pels seus sons ja poc diferien amb els grallers dels gegants menorquins. Tancava dita processó una banda de música similar a la de la ciutat de Maó, formada per vents metall, vents fusta i percussions.

Deixarem aquí els tema dels instruments de la setmana santa de Àvila. El motiu és per anunciar, ja canviant totalment de tema, que el proper dissabte dia 18 d' abril a Ciutadella de Menorca i el 19 a Maó començarà la temporada de primavera de gegants amb els balls d' en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero dins la Diada de Sant Jordi 2009.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Els gegants i les festes d' estiu a Menorca
• La Crisis no va poder amb el Sant Joan maonès
• L' espectacle Piro-teatral per aquest Sant Joan 2009
• Les fogueres de Sant Joan
• Més sobre la participació en les Jornades de la Salut
• Les jornades de la salut
• el passacarrers dels Gegants + Flors
• El dia en que Maó va aparèixer florit
• Aquest diumenge: Gegants + Flors
• Maó + Flors 2009

• General [214]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom