El blog dels Gegants de Maó

Publiquem en aquest medi el mateix article que apareix publicat, redactat per la mateixa ploma, a la revista "Útil" d'aquest mes de maig.

LA BANDA DE MUSICA DE MAO (II) 

Just acabada la guerra Civil, aquell mateix any 1939, es tornarien a restablir les festes de la Mare de Déu de Gràcia i tornaríem veure anunciada en el programa de festes la presència de la Banda Municipal de Música.

 

La persona que s’encarregaria durant la postguerra d’organitzar i dirigir l’agrupació seria el professor de música Juan Tudurí Carretero.

 

Trobem el document pel qual el més de gener del 1942 el mestre Tudurí,  acompanyat per 21 músics més, signava amb l’Ajuntament de la Ciutat un contracte pel qual es reconeixien com una Banda de Música no oficial, de caràcter privat que es comprometia a oferir al municipi tota una sèrie de concerts i la participació en festes solemnes, actes oficials i processons.

 

La quantitat econòmica que rebria el director serien 1500 pessetes per any i 13.300 a repartir entre els 21 músics restants segons la seva categoria. L’agrupació seria dipositària d’una sèrie d’instruments que, en una època en que les mancances eren grans, en un llistat figurava l’ estat de cadascun d’ ells: en bon estat, regulars o inservibles. 

 

Dins els documents que es conserven d’aquells anys trobem la carta que dirigí el director Juan Tudurí al batlle de la ciutat el més de gener del 1949, comunicant-li la necessitat d’una actualització dels sous, que condicionaria la continuïtat del contracte entre el consistori i els músics i la pervivència mateixa de l’agrupació.

 

El següent document que trobem és l’informe del mes de gener del 1950 pel qual, atès que des del final de la guerra civil i fins el moment l’única banda existent a la ciutat havia estat la del mestre Juan Tudurí i tenint en compte el bon fer d’aquest i els seus músics amb la vida del municipi, se sol·licitava que la banda de música fos inclosa com un servei propi més de l’Ajuntament.

 

Pocs dies després d’aquest informe serien el batlle Juan Victori Manella i el director Juan Tudurí Carretero qui signarien l’acord.

 

L’any 1960 no va ser de bon record per a les nostres festes. Seria en una entrevista publicada en la premsa el dia d’inici de les celebracions, on el batlle de la ciutat, Antoni Pons Monjo, hauria de reconèixer la supressió de sa colcada per falta de caixers i la desaparició de la Banda Municipal de Música, en paraules de l’entrevistat, per falta de pressupost.

 

Seguint els auguris iniciats l’any anterior, l’any 1961 també desapareixeria la darrera banda de música militar que va tenir la nostra ciutat.

visita també www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Des de fa alguns anys, no molts degut a la seva curta vida, el nano en Miquelet es Salero s’ha anat convertint en una de les estrelles dels passacarrers, en un dels elements més esperats de les desfilades. No és presuntuós el dir que ja molta gent quan imagina els gegants de Maó en Tomeu i na Guida ja els pensa amb en Miquelet devant, contrastant en altura i pot ser amb la avantatge de la proximitat amb els més menuts de les cases.

És així que aquest any en una trobada de col·leccionistes de plaques de cava que s’està fent en aquests mateixos moments a Menorca en Miquelet hi estarà present. En dita trobada a part d’intercanviar-se dits elements, cada un dels participants presentarà una sèrie limitada de plaques de la que s’ oferirà una a cada participant com a record de la trobada. És així que cada un busca un motiu amb el que il·lustrar la placa que o be faixi referència a la terra de la que prové cada col·leccionista o be sigui representativa de la terra on es venen a trobar. No hi solen faltar ni els talaiots, els cavalls de sa colcada... i com un símbol, modern però avui ja símbol, de les nostres festes, un col·leccionistes arribat des de Vilanova i la Geltrú en aquests moments estan sorprenent a la resta de participants amb les plaques de cava d’en Miquelet es Salero.

Dita trobada no és la primera vegada que es fa a la nostre illa i en la edició de l’any anterior ja hi van ser presents les plaques d’en Tomeu i na Guida.

La col·lecció de plaques de cava es va popularitzar fa ja alguns anys i lluny de ser una moda que passa al dia d’avui la seva afició segueix en augment. Per dit motiu no són poques les sol·licituds que ja hem rebut per a nosaltres poder facilitar les plaques d’ en Miquelet a col·leccionistes. És aquí on tenim que informar que al ser una edició que no és feta per la nostre entitat únicament disposem dels exemplars que els editors de la sèrie molt gentilment ens han fet arribar.

Vagi com a mostra del bon que fer dels amics que han editat la sèrie la fotografia de les plaques, en tres colors, d’ en Miquelet.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Com venim fent des de fa temps, transcribim en aquest medi el mateix article que mensualment també publiquem en la revista insular "Útil". És en la revista d'aquest mes d'Abril on hem publicat la primera part de la història de la Banda de Música de Maó.

La primera banda de música municipal que va tenir la ciutat de Maó li deu els orígens a l’agrupació que organitzà, just començat el segle XX, el mestre Bartolomé Mir Corantí amb alguns asilats de la Casa de la Misericòrdia.

De l’estrena de l’agrupació musical ens en parla, fent la crònica de les festes de Gràcia de l’any 1902, el diari El Bien Público: 

“A las visperas, con repique general de campanas y disparo de bombas y cohetes, sucedió la exhibición por primera vez de la banda de música municipal, que interpretó por las calles con delicadeza y aprovechamiento, bonitos paso-dobles y bailables que merecieron elogios del vecindario y de los forasteros (...)”. 

Es diu que seria l’any 1909 que, fruit de les bones relacions entre la banda de la Casa de la Misericòrdia i l’Ajuntament de la ciutat, l’agrupació musical es constituiria oficialment com a Banda Municipal de Maó. 

Seria un cop desaparegut el mestre fundador de la banda que el més de febrer del 1924 prendria la batuta el seu fill, el mestre Bartolomé Mir i Pons. 

 De l’expedient de les festes Gràcia d’aquell mateix any rescatem la següent nota dirigida al director de l’agrupació, amb la qual ens fem una idea de quina era la tasca de la banda de música dins les festes: 

“Nota para el director de la Banda Municipal. 

Dia 6, a las 4 de la tarde.- Pasacalle.

Dia 6, a las 9 de la noche.- Concierto en el Paseo de Isabel II.

Dia 7, a las 7 de la mañana.- Diana.

Dia 7, a las 9 de la noche.- Concierto el en Paseo de Isabel II.

Dia 8, a las 7 de la mañana.- Diana.

Dia 8, a las 9 de la noche.- Concierto en el Paseo de Isabel II.

Dia 9, a las 9 ½ de la noche.- Concierto en el Paseo de Isabel II.

Dia 10, a las 9 ½ de la noche.- Concierto en el Paseo de Isabel II. 

Además se ha de encargar la Banda Municipal del Jaleo para la cabalgata y de la serenata al Cajero Mayor al regresar de las carreras”. 

Durant la primavera de l’any 1927 el plenari de l’Ajuntament de Maó aprovaria un reglament per la Banda de Música Municipal. Desglossat en set capítols el document contemplava les relacions entre l’ajuntament i la banda, la supervisió per part del regidor responsable, l’obligació dels músics de oferir concerts públics i participar en les festes oficials, el sou anual dels membres de cada una de les categories de músic dins l’agrupació, els drets i obligacions dels seus membres i les normes disciplinàries a tenir en compte. 

Un parèntesi dins l’agrupació musical seria quan l’any 1934 (en temps de la segona república), el consistori maonès, al·legant no poder fer front als sous que correspondrien als músics, decideix prescindir de tenir una banda de caire municipal. 

Els instrumentistes seguirien sonant com a entitat independent de l’Ajuntament. És així que durant les llavors anomenades Fiestas Populares de Septiembre el consistori maonès contractaria els serveis de l’anomenada banda La Mahonesa o banda Bartolomé Mir.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

El passat dimecres la geganta S’Àvia Corema de Maó va fer la seva última sortida de la quaresma 2012.

Per a la edició d’enguany, en que com de costum la organització va recàrrec de manera conjunta entre l’ Ajuntament de la ciutat i la Colla de Geganters de Maó, s’hi van incorporar algunes novetats que feren que la festa de acomiadament de la geganta tingués el mateix caràcter i sentit tradicional dels altres anys, però amb algunes novetats que la feren algo diferent.

Just eren les cinc i mitja de d’es capvespre quan per començar a ambientar de festa a tots es fillets, que no eren pocs, que ja esperaven a la Plaça Constitució, s’els va poder pintar les cares,cosa que molts van acceptar més que encantats.

Al poc de començat l’acte un passacarrers de la Geganta, portada per la seva colla de Geganters i acompanyats tots per els joves músics de la Banda de Música de Maó, van fer l’ últim passacarrers pel centre de la ciutat, fent la crida cap al que s’ estava preparant a la mateixa plaça que n’ havia estat el punt de sortida.

Seria as mateix Pla de la Parròquia on la animadora Cati Pelegrí novament engrescaria als fillets com sols ella ho sap fer, per en una cerimònia de lo més festiva llevar l’últim peu a la geganta, que en aquesta ocasió i per la eliminació de les setmanes anteriors va ser la esperdenya d’espart.

Una altre novetat d’enguany seria que l’arbre caramel·ler que en les setmanes anteriors i durant tots els dissabtes havia estat regat amb tanta dedicació pels més menuts finalment va donar el seu fruit i tots els assistents van poder posar-se a la boca tan dolça fruita.

Com que de festa encara en quedava i havia que agafar força com de costum va ser repartida entre tots els assistents la tradicional xocolatada. En aquesta ocasió els mateixos regidors de l’Ajuntament van voler ser els que repartissin la xocolata entre el públic.

Una festa de dalt de tot que haurà de esperar un any per a repetir-se. En aquests moments la entranyable geganta ja està estoixada a la seu de l’entitat gegantera de l ciutat, a l’antic Quarter de Santiago, a la Carretera de Sant Lluís.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Les setmanes de la quaresma han passat ben ràpid i sense donar-nos compte avui ja és el diumenge del ram. En la tarda d’avui els practicants de la religió catòlica ja participaran en les desfilades processionals, inaugurant així la època que ha de acomiadar la quaresma, la Setmana Santa.

Tot i així a Maó la quaresma no acabarà del tot fins el proper dimecres en que la geganta s’Àvia Corema perdrà el seu últim peu.

Ahir matí la geganta va visitar la plaça Miranda, on la lleugeresa de pues ja pronosticava que la cossa per aquest any s’està acabant, però això no va ser impediment per que la festa agradés de nou a grans i petits, i molt especialment aquests últims que van ballar i cantar amb la animadora Cati Pelegrí. Fins que va arribar el moment de llevar-li a la geganta el sisè peu, deixant-ne sols un com a finalista únic per la festa acomiadament del proper dimecres.

Fent valoració de com han anat aquestes setmanes amb la geganta s’Àvia Corema un fet que podem destacar és que, tot i començar-se durant el mes de febrer, ni un dissabte ha faltat el temps primaveral, amb un bon solet que totes les setmanes ha animat a la gent a sortir i convertir la festa en multitudinària.

Recordem con en edicions anteriors en alguns dissabtes es va haver de treure la geganta just baix les escales de l’ Ajuntament i llevar-li allà el peu, sense ballar ni caminar la geganta, per por del fort vent que en algunes vegades es va trobar. Una altre en que per la pluja es va haver de fer la festa a redossa dels mateixos balcons de l’Ajuntament, per la pluja; o fins i tot un any en que el mal temps va fer que es tingues que habilitar la sala de plens de les cases nobles, retirant bancs i taules, per a fer allà mateix la festa de s’Àvia Corema.

Fins el moment el temps ha animat i ajudat a la festa. Com a fet a destacar el de que quan els membres de la Colla de Geganters de Maó, al principi de la geganta, van haver d’escollir si passejar-la amb el mateix uniforme que s’ utilitza a l’estiu en les festes patronals o escollir-ne un altre, es va triar sortir amb s’Àvia Corema amb abrics vells, vestits de drapaire, amb una estètica similar a la de la geganta. La realitat que finalment s’ha imposat és que la majoria de vegades dits abrics, donat el temps primaveral, han quedat estoixats donant pas a la màniga curta.

Avui a la quaresma ja sols li queda un peu i serà el proper dimecres a la tarda quan a la Plaça Alfons III perdrà l’últim. S’espera per aquest dia la participació de tots els fillets de Maó i del contorn i també una gran festa que acomiadi fins a l’any que ve a la nostre vella estimada s’Àvia Corema.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Ahir al matí la nostre vella i entranyable s’Àvia Corema va perdre el cinquè peu de la quaresma 2012.

El cas és que com ja anem parlant des de fa alguns articles la geganta de s’Àvia Corema ha esdevingut en pocs anys en tot un fenomen. Avui podríem parlar del fet de que la figura de la vella de set peus, representativa de la quaresma, al marge de la geganta que la representa, abans de la arribada de la seva plastificació com a figura gegantina, en molts de casos ja estava en la categoria d’aquelles tradicions que s’anaven perdent. No volem llevar mèrit als col·legis, casals o cases particulars que encara la conservaven, però era ja un fet ben minoritari.

Amb la arribada de la geganta es va començar a parlar d’ella, doncs va agradar i alegrava els dissabtes matins maonesos, però poc s’esperava que debut a l’èxit de la geganta en pocs anys a la majoria de les cases es tornaria a penjar a la paret, nevera... la figura de la vella de set peus i recuperar la tradició de llevar-li un peu cada setmana. El fet traspassaria les fronteres figuratives de la ciutat i visitant la resta de pobles de l’illa durant els primers dies de la quaresma ja es veuen als escaparats de les llibreries un article que pot ser fa alguns anys hi faltava.

Aquest matí un bon amic ens comentava com el seu fill de dos anys “es sabia de memòria i cantava la cançó de s’Àvia Corema”. Les sortides de la geganta ja són tradició i no poden faltar en els dissabtes mati de quaresma a Maó, però imaginant el pitjor, que algun dia ens faltessin les sortides de la geganta, possiblement la tradició de s’Àvia Corema seguiria durant molts anys en l’interior de les cases com havia estat tradició a la nostre illa abans de que amb la modernitat i els canvis de costums comences a estar en desús.

A la quaresma 2012 poca vida ja li queda, ja es senten els assajos de les bandes de tambors i cornetes que ensallen per a la setmana santa i la nostre geganta ja està fent les últimes sortides per aquest any. Ahir en concret va ser a la Plaça Colon de Maó on tot el sèquit de la geganta que són la Colla de Geganters de la ciutat, el grup de joves de la Banda de Música de Maó i la animadora Cati Pelegrí, va escenificar novament la cerimònia del pas de les setmanes, amb el gran calendari que és la nostre àvia.

La sortida va ser com de costum del Pla de la Parròquia i el passacarrers de la arribada a la plaça va ser just de pocs metres. Allà els fillets com de costum van seure a terra fent una gran rotllana i no van perdre detall de l’entreteniment que els va oferir la animadora. Sols un va poder ser l’afortunat entre els menuts que li va llevar la sabata i al cap de poc temps amb la música més alegre, un popurri de cançons tradicionals menorquines i catalanes, engegaria el camí de tornada. Aquest es va fer de per la Plaça d’Es Padronet, Costa d’en Ga i baixant per sa Costa de sa Plaça.

El proper dissabte novament hi haurà sortida de s’Àvia Corema i pel dimecres dia quatre d’abril la gran festa d’acomiadament per l’any 2012 de la entranyable i estimada s’Àvia Corema.

www.gegantsmao.menorca.es els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Aquest matíla geganta s’Àvia Corema de Maó ha perdut el quart peu de la quaresma 2012.

Com dèiem fa uns dies, és difícil poder dir a partir de quin moment en concret un fet es pot començar a convertir en tradició. Ho comentàvem a propòsit dels pocs anys que fa de la arribada a la nostre ciutat de la Geganta de la quaresma, però com ja des de els primers anys les seves sortides es van convertir en obligades en els matins de la quaresma maonesa. Una altre qüestió que també vendria a propòsit de les tradicions i de la nostre tan peculiar geganta és quan una tradició comptaria en un estat de salut òptim.

Existeixen tradicions que els que les posen a la pràctica en presumeixen de que haurien superat sense canvis el pas dels anys, fet que podria afegir valor a dita tradició; o també existeixen aquelles tradicions que pot ser el seu valor podria ser el de anar evolucionant sense perdre mai la essència i el significat.

El cas de la geganta s’Àvia Corema porta el camí de escollir la segona opció, doncs mai ha variat el seu significat, alhora que cada any se li ha fet a les seves sorties alguna variació referent als anys anteriors.

Un exemple seria el de l’animador que l’acompanya i exerceix de mestre de cerimònies. En el primer any aquest era representat magistralment per l’actor Jordi Perez i que si hem de buscar una definició al seu personatge podria ser un saltimbanqui, personatge de fira... ; en el segon any la mestre de cerimònia va ser la actriu Vero Melià que encarnava a una jove vestida amb el traje típic de menorquina i figurava ser la neta de la vella quaresma. Hem conegut a El Gran Pepot, especilista amb malabars, a Na Xinxeta, una pallassa que feina cantar i dançar als fillets, a na Maria Galeta, vestida com un bufò medieval i aquest any exerceix Cati Pelegrí com si fos una filleta petita de col·legi. Diferents personatges s’han anat integrant en la tradició cada un fent coses diferents però amb un mateix fi.

Tornant a les tradicions, moltes vegades evolucionen en funció del medi i les seves possibilitats (antigament els balls folklòrics es feien en els llocs, en el camp, mentre que en la actualitat estant dit medi cada cop més en desús, les ballades es segueixen fent, però ja integrats en la vida i els carrers de la ciutat). Quan va sortir per primer cop la Geganta s’Àvia Corema, el Carrer de ses Moreres de Maó era un carrer al servei dels tràfic rodat. Des de l’estiu passat dit carrer és peatonal, motiu pel que aquest matí i per primera vegada ha servit per a llevar un nou peu a la Geganta de la Quaresma.

La cerimònia ha estat com de costum i una ma innocent, com sempre un fillet de entre el públic, ha llevat a la geganta en el Carrer de Ses  Moreres de Maó el quart peu de la quaresma 2012.

Per la setmana que ve ja s’anuncia que la geganta tornarà a l’Ajuntament amb sols dos peus i transcorrent així les setmanes de la quaresma es va fent el camí cap a la setmana santa.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Fa pocs dies ens van telefonar d’una emissora local d’ un poble de Barcelona per a parlar amb algun membre del grup de geganters sobre la tradició a Maó de la geganta s’Àvia Corema. No era aquesta la primera vegada que se ens sol·licitava de pobles de fora de l’illa per a motius similars.

El cas és que tal i com acabem de contar per a qui no ha viscut a la nostre illa i li arriben des de fa pocs anys les notícies del fet multitudinari de les sortides de la geganta de la quaresma és normal que pensin que es podria tractar d’ una tradició estimada per la seva antigor que podria ser la que convertís el fet en multitudinari. La veritat és que la Geganta s’Àvia Corema te molts pocs anys de vida, no te ni una dècada, però ningú ho diria veient com ha revolucionat la quaresma a Maó.

Un fet si que no es podrà discutir i és que al dia d’avui les sortides de s’Àvia Corema ja són insubstituïbles i en pocs anys s’han tornat tradició (paraula tan difícil de definir). Aquesta serà una tradició purament menorquina, una mena de festa única en el mon, inventada pels maonesos i que si algun dia és exportada podrem presumir d’haver estat nosaltres els primers. Ni a Menorca hem inventant els gegants ni hem inventat s’Àvia Corema, però el fet de que una geganta representant s’Àvia Corema perdi un peu cada dissabte en una festa feta a posta per a ella al dia d’avui és una festa única.

Parlant en clau d’actualitat avui la nostre geganta ha visitat la Plaça del Príncep on ha perdut el tercer peu, ja en van quedant menys. La cerimònia ha estat la habitual i un fet que ha ajudat a que gent no en faltés ha estat que un dissabte més el solet primaveral ha acompanyat en tot moment l’acte i ha estat motiu per que el centre de la ciutat s’hagi vist ple de famílies que solet + s’Àvia Corema era impossible no sortir de casa.

Una escena a destacar ha estat quan un cop amb la geganta amb una sabata menys ha fet el camí de tornada per l’interior de l’antic convent carmelità, el Claustre del Carme, que avui acull un centre comercial. La estampa ha estat polida i ens ha recordat aquelles matinals de la Mare de Déu de Gràcia en que els gegants en Tomeu i na Guida solien també passejar per dins aquest mateix mercat.

Dissabte que ve ens tornarem a trobar a les dotze del migdia al Pla de la Parròquia i seguirem contant les setmanes que ens queden per a pasqua, amb el nostre particular calendari que és la geganta s’Àvia Corema.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a: www.gegantsmao.menorca.es

Ahir al matí, fidel a la seva cita amb tots els fillets de la ciutat, la geganta S’Àvia Corema de Maó va tornar a sortir al carrer.

Hem mencionat els fillets de la ciutat, però seria més exacte dir una multitud de fillets, doncs els dissabtes matí de la quaresma maonesa s’han convertit en un moment de trobada en un mateix lloc de moltes famílies amb els seus fillets, arribades moltes elles de fora de la ciutat.

Ahir al matí poc abans de les dotze del migdia la Plaça Constitució era plena per a acompanyar a la comitiva en el seu trajecte fins el punt neuràlgic de la festa. Els membres del grup de Geganters de Maó estrenyent les seves faixes, els músics de la Banda de Música de Maó afinant els seus instruments... i a les dotze en punt que comenci la cercavila!.

En el matí d’ ahir el camí era fins a la Plaça Bastió. Un altre encarregada de contagiar la alegria també seria la animadora Cati Pelegrí, que en aquest any 2012 exerceix de mestre de cerimònies de les sortides de la popular geganta.

Un cop a la plaça, a baix de una de les torres del Pont de Sant Roc, previ haver-se assegut tots els  fillets fent un gran rotllo per a deixar veure a tot-hom, poc tardaria en arribar el moment culminant de la jornada, el de llevar-li un peu a la geganta. L’escollit seria el que porta la bamba i la ma innocent d’ahir va ser la de una filleta de entre el públic.

Un cop culminada la cerimònia novament els músics engegarien amb el seu repertori de cançons tradicionals i el camí seria el mateix però de tornada, cap a la Plaça Constitució per a deixar de nou a la geganta als balcons de l’Ajuntament a l’espera del proper dissabte en que tornarà a sortir al carrer.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Ja fa anys l’entitat gegantera de la Ciutat de Maó va apostar per la xarxa com a medi per a poder mostrar el dia a dia dels nostres gegants, la seva història, fotografies antigues etc. El present medi n’ és un exemple, agraint molt sincerament les moltes persones que el segueixen ja des de fa anys de manera periòdica.

És concretament la web http://www.gegantsmao.menorca.es/index.html la que avui és notícia, doncs acaba de ser actualitzada en el seu apartat “Activitats Gegants”, en el que es mostra en matèria de gegants el més destacat de cada any. És en dit apartat on ja hi apareix el que va ser el passat 2011 per que així ho pugui conèixer qui no el va poder viure amb nosaltres i també com a record pels mols que ens van acompanyar en la temporada passada.

Tots aquests medis són actualitzats periòdicament per poder viure els gegants també a la xarxa però... aquest dissabte al matí, a les dotze en punt del migdia tot-hom al la Plaça Constitució que s’Àvia Corema tornarà a perdre un peu, i en arribar a casa en aquest mateix medi us ho relatarem.

Aquest matí, puntual a la cita, la geganta S’Àvia Corema ha tornat a sortir als carrers de Maó per a complir amb la tradició. No hi han faltat cap dels ingredients d’anys anteriors i el resultat com no podia ser de cap altre manera ha estat un èxit aclaparador de públic i de festa.

Solen ser molts els factors que es poden confabular quan una cosa surt be i en el matí d’avui fins i tot Sant Pere ha col·laborat amb un solet de primavera, que poc ha tardat en fer-nos oblidar les gelades de fa just unes setmanes.

Dins les novetats, la animadora de la marxa i la cerimònia, que en aquesta ocasió seria la popular i polifacètica Cati Pelegrí; i també la ampliació en la formació de músics que han acompanyat a la geganta, tots ells provinents de la Banda de Música de Maó en aquesta ocasió ho han fet en número superior que en altres anys fent així més soroll, més música, que mai.

Els membres del grup de geganters de la ciutat de Maó, com de costum vestits amb gavardines i robes velles, simulant ser uns drapaires, però també amb la novetat de portar per a l’ocasió un mocador al coll que identifiqués al grup (de color cru i amb la imatge de s’Àvia Corema, distint al blau amb el logotip de l’entitat que es sol lluir per a portar en Tomeu i na Guida).

Arribat el moment de la sortida s’ha fet a l’hora programada doncs ja hi érem tots i de públic no en faltava. El camí d’avui s’ha fet fins a la Plaça del Carme on tot i ser gran la plaça petita quedava per a tots els fillets que no volien perdre detall.

La quaresma és començada i a diferència de les que s’havien conegut fa molts d’anys aquestes en els dissabtes matí construeixen una autèntica festa en el centre de Maó.

La propera cita es per dissabte que ve a l’hora de costum i des de aquest mateix medi us ho anirem narrant.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao.  

Fa algunes setmanes un bon amic ens recordava un fet d’aquells que si no s’ està molt ficat dins es tema s’ ens podria haver passar desapercebut, el 25è aniversari del gegant Abu Umar.

La història d’aquest gegant ens remunta a uns anys en que el que avui entenem per “el mon geganter” estava encara per a construir. Recordem que la primera trobada de gegants a la Ciutat de Maó, i a Menorca, no va ser fins l’ any 1988 i encara faltaven alguns anys més per que a la nostre illa es comencessin a crear les colles de geganters.

Aquell any 1987 un grup de professors i alumnes del que en aquell moment s’anomenava “Sa Maes”, van crear un gegant per a que representés a l’últim governador àrab de l’ illa de Menorca, n’Abu Umar. El motiu no era altre que amb dit gegant participar amb els carnavals d’ aquell any, a l’ hora que commemorar el 700 aniversari de la reconquesta de l’illa per part de les tropes catalano-aragonesses.

D’aquell any es recorda (en primera persona per haver-hi participat des de dins qui escriu aquestes ratlles) per una part la il·lusió en la creació de la figura, i també aquell dijous llarder en que centenars d’adolescents, els estudiants de “Sa Maes”, acompanyats dels professors, tots disfressats de moro, van acompanyar el gegant des de l’ institut de formació professional fins a s’ Ajuntament, per a deixar-lo exposat als balcons de les cases consistorials i presidint els carnavals d’aquell any.

En aquella desfilada no hi van faltar com hem dit els centenars de joves disfressats de moro, les senyeres amb la mitja lluna, els enormes llibres que simulaven ser les poesies atribuïdes al governador àrab ni tan sols els radiocassets portàtils oferint música àrab (que a estones eren superats en potència pels petards que s’ anaven llençant al pas de la comitiva).

N’Abu Umar aquell dijous llarder del 1987 finalment va ser entregat a l’Ajuntament i des de els seus balcons va presidir els carnavals.

A l’Any següent ja va participar en les Festes de Gràcia, en la primera trobada de gegants feta a l’illa. El cas és però que poques sortides més faria al carrer (un dels motius era que per els materials en que era feta la figura no estava suficientment equilibrada com per poder-se passejar llarga estona durant els passacarrers).

N’Abu Umar en breu va passar a formar part de la decoració del Servei Municipal de Cultura (al no ser de gran altura cabia dins les oficines municipals i donava l’ambient de festa a unes oficines que a n’ allò precisament es dedicaven).

Investigant els arxius municipals en el seu moment vam poder trobar com van existir projectes durant aquells anys de fer-li algunes reformes a la figura (en les articulacions i també en la vestimenta) per a poder-la integrar en les passejades dels Gegants durant les festes. El cas és que cap projecte va prosperar i mentre en Tomeu i na Guida eren cada cop més protagonistes, es formava la Colla de Geganters i el mon geganter a la nostre illa estava fent una pujada espectacular n’Abu Umar no deixava de ser un objecte decoratiu en les oficines municipals.

Finalment seria a l’any 1995 quan, debut al poc us que se li donava, l’ Ajuntament va decidir donar-li fi al rei moro cremant-lo en el fester de Sant Joan.

Com a curiositat del final de n’Abu Umar direm que amb l’objectiu de que mai desaparegués del tot, abans de que la brigada se l’emportés a la foguera, un membre de la Colla de Geganters va rescatar el monument en miniatura que portava el gegant en la ma (el mateix que presideix la rotonda que a Maó està dedicada al mateix personatge), que al dia d’avui encara es conserva com el que queda d’aquell Abu Umar que un dia va ser creat a “Sa Maes”.

Commemorant el 25è aniversari de la creació del gegant ahir a la nit els nostres amics de la Colla de Geganters de Llucmaçanes van participar en la rua de Maó amb una figura que havien creat expressament per a l’ocasió i que no era altre que una rèplica d’aquell que va desaparèixer a l’any 1995, de la que qui la van poder veure ens diran que ens el recordava a la perfecció. Aprofitem des de aquestes ratlles per a felicitar la original idea.

El carnaval avui encara segueix en algunes poblacions menorquines, mentre que molts de fillets ja conten els dies que falten, molts pocs, per a poder veure de nou a la Geganta s’Àvia Corema.

- La informació històrica citada forma part de l'estudi fet per la Colla de Geganters de Maó per a  la creació de l'arxiu històrics dels gegants, està publicada en el treball: "En Tomeu i na Guida, Una història Gegant" (Miquel Villalonga Coll, 2002).

Com ve sent habitual reproduim en aquest medi l'article que la mateixa ploma que l'escriu també ho fa en la revista insular de caracter mensual "Útil". Concretament en l' article d'aquest més de febrer del que es parla és de l'enterrament del carnaval maonès, l' enterrament d'en Camestortes:

Tot i que l’enterrament del darrer dimarts de carnaval i lectura del testament del finat és a Maó tradició ja centenària, va ser durant l’últim quart de segle del passat segle XX quan la representació coneixeria a la nostre ciutat els moments de més esplendor.

El personatge “Camestortes”, menorquinització del que per Terres Catalanes s’ en diu carnestoltes, és qui amb el seu regnat personifica els excessos dels “darrers dies” i amb la seva mort  l’ acabament dels moments de disbauxa i l’arribada de una època que li és antagònica: la quaresma.

Una crònica d’un carnaval en la que trobem a n’en Camestortes de cos present exercint un dels papers protagonistes, és la de l’any 1980. La premsa ens conta com el dissabte de carnaval, convocats per l’ Associació de Veïns Camí d’en Barrotes-Santa María i també Camí de Ses Vinyes i Molí d’es Pla, a les cinc i mitja de la tarda en Camestortes, precedit per la Banda de Música de Maó, els gegants de la ciutat en Tomeu i na Guida  i acompanyats tots ells per una autèntica riuada humana baixarien de la Plaça Explanada i pels carrers més cèntrics de la ciutat fins el Claustre del Carme, on en el seu interior hi estava l’escenari (en la mateixa part de l’ antic convent carmelità on encara estan els quioscs de venta de verdura) al que anirien pujant diferents artistes per a animar la festa.

Repassant com va ser el carnaval de l’ any 1984, ja organitzat per la primera institució maonesa, aquell any en Camestortes en la tarda d’ el Dijous llarder va fer la seva arribada a la Plaça Constitució representat en forma d’un ninot de pedaç. Aquella mateixa tarda ja va quedar en els balcons de l’Ajuntament presidint els carnavals com a la autoritat que representava. Ja en el últim dimarts aquell Camestortes de pedaç sortiria amb la seva comitiva fúnebre de l’Ajuntament per a arribar a la Sala Augusta on prèvia lectura de les seves últimes voluntats va ser incinerat.

Una altre crònica que trobem és la de l’any 1986 en la que l’últim dimarts la comitiva fúnebre en fosquejar sortiria de l’ Orfeó Maonès, acompanyada per una banda de tambors i cornetes i amb l’objectiu de, prèvia aturada per a diferents bars de la ciutat per a empassar millor tan irreparable pèrdua, dirigir-se fins el teatre principal per a fer la lectura de les últimes voluntats del finat. Durant aquells anys el Teatre Principal en dia tan senyalat s’ omplia de gom a gom i en aquell any concret de 1986 van ser les orquestres Xoc i Urko les que van fer ballar als maonesos en la nit abans de la quaresma.

Els carnavals de mitjans anys vuitanta, repartint els dies del carnaval amb el dijous llarder dedicat als més menuts, el dissabte com el de la gran rua i el darrer dimarts com el dia de l’ enterrament, coneixerien ja poques variacions els uns referent als altres, sent la tònica d’ aquest últim dia el de una jornada en la que molts de maonesos acudien a l’ enterrament d’ en Camestortes vestits amb el dol més rigorós.

La majoria dels dies de carnaval s’han mantingut amb similar animació fins els nostres dies, però amb la variant de que l’ enterrament del darrer dimarts prest iniciaria una evolució a la baixa fins a convertir-lo en un acte que per a la majoria dels maonesos ja pot passar fins i tot desapercebut. Per una banda les nits de febrer en que es sol organitzar l’enterrament moltes vegades no conviden a transitar pel carrer i per una altre el que fa algunes dècades va ser novetat i sobretot transgressió (homes vestits de vídua, la visita del mort als bars, les últimes voluntats satíriques deixades a persones conegudes de la ciutat) al dia d’ avui ja pot haver estat superat pels fets quotidians de cada dia.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Com sempre hem comentat, les tasques dins el grup de geganters són moltes més que les de portar els gegants durant les festes d’ estiu (i durant l’hivern S’Àvia Corema).  Una de les tantes és la de portar ordenat, actualitzat i sempre a punt per a poder-se consultar l’ arxiu de l’entitat.

Dit arxiu retrocedeix fins a la primera referència trobada sobre la presència de gegants a la nostre ciutat, recollint fins al dia d’ avui tot el material fotogràfic trobat, programes d’ actuacions, el diari on es narren tots els fets que succeeixen als gegants i als seus portadors i també la hemeroteca. De aquesta última, la que recopila totes les aparicions fetes pels gegants en la premsa local i de fora de l’illa, és d’ on hem començat a extreure aleatòriament alguns retalls i començat a penjar en una de les carpetes del facebook dels Gegants de Maó, per que tot-hom que vulgui també pugui fer amb nosatres el viatge al passat dels nostres gegants a traves del que ha anat diguent d’ ells la premsa.

El Facebook és un dels medis que des de fa alguns anys està utilitzant l’Agrupació Gegantera de la Ciutat de Maó per a eina de comunicació amb el públic, juntament amb canal www.youtube.com/gegantsmao  la web www.gegantsmao.menorca.es i aquest mateix blog.

El passat dia cint novament tres reis mags gegants van prendre part en la cavalcada de reis de Maó. Van ser els mateixos gegants, arribats des de Es Mercadal, Llucmaçanes i el propi Tomeu de Maó que ja van sortir en la cavalcada de dos anys abans (En el passat 2011 no hi van participar doncs un dels protagonistes, en Tomeu de Maó, estava en aquells dies a quiròfan en ple procés de restauració).

Al igual que en la anterior ocasió els gegants van fer el que millor saben fer, ballar, però en aquesta ocasió encapçalant la cavalcada i amb les alegres notes de la Banda de Música de Maó.

Hi ha que dir que existeixen dies en l’any que pels més petits els gegants “no tenen rival”, mentre que en la nit de reis, en la cavalcada, ho tenen més difícil que altres dies, doncs els protagonistes absoluts, als que s’ ha anat a veure i als que tothom espera són els mags que arriben en dia tan senyalat de tan enfora. Tot i així, els fillets van tenir una nit complerta amb els gegants i els van aplaudir, els van voler tocar i molts d’ ells, els més grossos, ja càmera en ma van voler immortalitzar el moment poc habitual de veurer-los com a monarques.

Dins les curiositats direm que aquest any ha estat la tercera vegada en quasi vuit dècades en que els maonesos han pogut veure a n’en Tomeu, el Gegant de Maó, vestit de rei, doncs originàriament és així com va arribar a la nostre ciutat a l’ any 1934 (al 1935 ja s’ el va vestir de menorquí antic); el passat any 2010 i enguany.

Qui s’ hi fitxa be d’ un any per s’ altre també sempre hi pot trobar novetats i en aquesta ocasió la barba que se li va posar a n’ en Tomeu era nova i en la ma en aquesta ocasió el que portava era una de les moltes cartes que els fillets de la ciutat havien escrit als reis.

De la cavalcada en general aquest any va variar el recorregut i també van ser refets els decorats que escenificaven diferents moments de Nadal i en els que es van mostrar tan solemnes com cal als protagonistes els reis Melchor, Gaspar i Baltasar.

Visita també www.gegantsmao.menorca.es i www.youtube.com/gegantsmao .

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• La Banda de Música de Maó (II)
• Les Plaques de cava d'en Miquelet es Salero
• La Banda de Música de Maó (I)
• la festa acomiadament de S'Àvia Corema
• Ja només li queda un peu
• Nova sortida de s'Àvia Corema
• S'Àvia Corema en un matí de primavera
• Ja són tres peus els que ha perdut S'Àvia Corema
• S'Àvia Corema, ja van dos peus
• Novetats a la web dels gegants

• General [394]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom