Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

A S' Avia Corema li queden sis peus

geganters-mao | 24 Febrer, 2007 20:18

 aquest matí, puntual al programa, la geganta S’ Avia Corema ha davallat les escales de l’ Ajuntament de Maó amb una idea dins el cap “ set peus pesen molt”.  

Acompanyada pels seus amics els geganters, els joves músics que no han aturat de sonar la tradicional cançonet i també del “Gran Pepot” han enfilat camí cap a la Plaça del Carme. 

No han estat pocs els fillets i no tan fillets que han volgut acompanyar el popular personatge en el seu camí , també han estat molts els que que ja l’ esperaven  al punt neuràlgic de la cerimònia. La cançoneta ha tornat sonar i el Gran Pepot ha inaugurat per enguany la tradició de fer-li perdre un peu cada setmana.  

 ¡¡¿Cómo staba la plasa?!!  Abarrotaaaaaaaaaa  

 

Ja més lleugera la geganta ballant ballant ha tornat, sempre seguida de una gernació al balcó de l’ Ajuntament on estarà fins que el proper dissabte torni a sortir per complir amb el ritual. 

Cal dir que la tradició de llevar un peu a S’Avia Corema històricament sempre s’ havia fet en divendres, el fet de que la geganta ho faci en dissabte no compleix a altres objectius que triar el dia de la setmana que més disponibilitat tingui la població per sortir al carrer, passejar i participar en el acte. 

Pel dissabte que ve ens trobarem tots o be a les 12 hores al Pla de la Parròquia o be esperarem a la geganta a la Plaça Bastio, on perdrà el segon peu. 

Per conèixer millor S’ Avia Corema visita:   www.gegantsmao.menorca.es

Mort en Camestortes S' Avia Corema ja Ús aqui.

geganters-mao | 22 Febrer, 2007 20:24

El passat dimarts dia 20 va tenir lloc a Maó l’ enterrament del rei del carnaval maonès: En camestortes. 

Com ve sent habitual van ser els membres de l’ entitat gegantera maonesa els que es van procurar els vestits d’ enterrador, amb frac i capell de copa; de vídua, cada any més escandalosa; escolanet, capellà (o cap aquí) i bisbe; i el de les autoritats civils i militars, que van  ser un mostatxut representants de l’ estament militar i una alcaldessa portant la clau de la ciutat i una cartera repleta de bitllets de Monopoli.

No hi van faltar les representats de la Sección Femenina del Movimiento, vestides de menorquines i que no van aturar de ballar o també una peculiar guàrdia municipal que es va esbravar a toc de silbat. Per la seva par el mort com de costum estava prou viu i no va aturar de ballar sobre el seu taüt. 

  En Cames Tortes ja és mort, i ha mort molt content, que el veis quina careta d'alegria que fa!!       

Estem parlant de l’ enterrament més divertit de l’ any, el que simbòlicament enterra el carnaval. No hi van faltar els centenars de maonesos que van voler pujar al vestíbul de l’ ajuntament per acomiadar al personatge en un trist-escandalos vetllatori. 

A la vetlla li va seguir la solemne baixada del mort per les escales de l’ ajuntament, la lectura del testament del difunt, on van ser molts els beneficiaris de les seves satíriques últimes voluntats i la tradicional processó de tota la comitiva pels carrers del centre de la ciutat, fent les necessàries aturades als bars de costum.  

El que va començar amb la marxa fúnebre va acabar amb ritmes caribenys, doncs la banda escollida per la ocasió no va ser altre que el grup de percussió brasilera “7 Ginets”. 

Des de fa alguns anys l’ enterrament del carnaval, en un mateix dia i escenari, enllaça amb l’ arribada de la geganta S’Avia Corema. Aquesta, amb el mort encara de cos present, va ser l’ encarregada de fer-nos saber que l’ enterrament del carnaval anava en serio i que la quaresma no vol esperar per imposar-nos la abstinència. 

Mentre sonaven les notes de la popular cançó, la geganta va fer una volta per la plaça Constitució per arribar a les escales de l’ ajuntament. Poc va tardar en pujar les escales de les cases consistorials i quedar guaitant al balcó.

Carnaval és mort i el proper dissabte matí, a les 12 hores podrem tornar veure sortir a la Corema, que anirà a la Plaça del Carme de Maó on complint amb la tradició perdrà el seu primer peu. 

Per conèixer S’ Avia Corema visita:  www.gegantsmao.menorca.es

s' Avia Corema

geganters-mao | 14 Febrer, 2007 20:04

El proper dimarts dia 20 de febrer, a les vuit i mitja de la nit, farà arribada a la ciutat de Maó la geganta S’ Avia Corema.

 

Serà el tercer any consecutiu en que la quaresma a la nostre ciutat estarà escrita amb lletres gegants, doncs el popular personatge de la nostra tradició en poc temps ha abandonat el camí de l’ oblit per protagonitzar amb majúscules les llargues set setmanes d’ abstinència.

 

Sempre portada per l’ Entitat Gegantera de la Ciutat de Maó, la primera aparició la farà amb en “Camestortes” de cos present, és a dir just llegides les darreres voluntats del difunt rei del carnaval.

DSCF0568.JPG, 71 KB

 

Tornarem escoltar la cançoneta el dissabte 24 de febrer, en que a les 12 hores la geganta baixarà les escales de l’ ajuntament per anar fins a la Plaça del Carme, on perdrà el seu primer peu i ho farà sis setmanes més: Dissabte 3 de març a la Plaça Bastió, dia 10 a la Plaça Colon, dia 17 a la Plaça Reial, Dia 24 al Parc d’ Es Freginal, dia 31 a la Plaça del Príncep i el dimecres dia 4 d’ abril perdrà el seu setè peu en la festa d’ acomiadament de la geganta i de la pròpia Quaresma a la Plaça Conquesta.

 

Com cada any no sols els seus portadors, els geganters, aniran caracteritzats com els possibles companys del personatge gegantí, sinó que també com de costum els acompanyarà l’ actor que ha de representar el simbòlic pas de les setmanes fent de mestre de cerimònies en el despreniment dels peus de la figura.

 

Per conèixer la geganta S’ Avia Corema visita:  www.gegantsmao.menorca.es

  

El Carnaval a Maˇ

geganters-mao | 10 Febrer, 2007 19:50

EL CARNAVAL A MAÓ

 

Tot i que els carnavals no són festes en les que hi participin els estament religiosos, de fet no commemoren cap fet bíblic ni es fan en honor a cap sant, igualment participen del calendari cristià.

 

És possible que al poc d’ entrar al segle XXI pocs recordem aquelles quaresmes de principis del segle passat, en que a la prohibició de menjar carn hi teníem que afegir la de tenir instruments de música en algun lloc visible de la casa,  tenir algun arma de foc amb el canó apuntant cap amunt i fins i tot la de jugar a les cartes. Les llargues set setmanes de quaresma eren les que donaven sentit a la festa que les precedia “Els Carnavals”.

 

Les societats sempre han buscat els moments d’ esbarjo, diversió i qualsevol excusa per poder infringir les normes socials establertes en cada moment. No és estrany que el poble veient com s’ apropava l’ època d’ abstinència abans volgués crear una disbauxa prou gran com per quedar saciat durant tot el tems que durés la quaresma.

 

Els carnavals no eren altre cosa que una vàlvula d’ escapament, on tots els estaments, cada ú segons les seves possibilitats, aprofitaven per infringir per uns dies les normes morals i socials que impregnaven les societats d’ en primer. De fet no és estrany que ,debut a les moltes infraccions que es cometien durant aquells dies, molts optessin per tapar-se la cara i fins i tot per “disfressar-se” per tal de que no es pogués relacionar el fet amb l’ autor (que podia ser els mateix encarregat de dictar les normes a  infringir).

 Podem trobar a la premsa menorquina d’ en primer cròniques prou descriptives del que podien ser els carnavals de principis del segle XX,  és aquest el cas de la que es troba a un exemplar del diari “El Bien Público” de l’any 1904: Terminó ayer con gran contento de las gentes de caracter serio... Esa supervivencia del paganismo está en marcada decadencia, y es propio criterio personal que ha de extirparse de las costumbres de los pueblos modernos... razón y buen sentido se imponen... . 

 

 Tampoc es feia gens estrany que a l’ any 1903 Don José L. Arboleya Alvarez, delegat especial del govern a Menorca, dictés un ban on s’ observaven algunes normes de conducta a seguir durant els darrers dies de carnaval. L’ edicte prohibia les disfresses que ridiculitzessin a les autoritats civils, militars i religioses, les que ofenguessin la honestedat i la moral, es prohibia utilitzar màscares durant les hores de fosca i “portar cap mena d’ arma” tan al carrer com als balls organitzats per les diferents societats del moment.

 

Avui, a punt d’ encetar els carnavals 2007, ni la quaresma és tan restrictiva con la d’ en primer ni el poble ha de menester buscar alguna excusa per poder transgredir. De fet les normes socials que s’ infringien en aquell temps avui ja sols són un record d’ èpoques passades.

Aquelles celebracions, que es poden remuntar fins a les Lupercals romanes, han arribat als nostres dies amb molts alts i baixos, amb molts intents de prohibició i moltes altres recuperacions. En tot cas podrien dir que els carnavals han subsistit com una evolució a la baixa d’el que un temps va ser una vàlvula d’ escapament o la festa de la transgressió.

 

Els carnavals “El Camestortes”, menorquinització del que a Catalunya s’ en diu “Carnestoltes”, encara avui segueix abastant el període comprés entre el Dijous Gras (Dijous jarder) i el Dimecres de Cendra.

 

Serà el vespre abans del dimecres de cendra, en que es dona fi als dies de disbauxa amb l’ enterrament de la persona que imaginàriament ha propiciat i presidit el mon a l’ inrevés: En Camestortes “mort el ca morta la ràbia”, i l’ Entitat Gegantera de la Ciutat  representarà l’ espectacle de l’ enterrament.

 

El darrer dimarts, damunt les vuit de la nit, s’ obren les portes de les Cases Consistorials on tots els veïns que ho desitgen poden acomiadar-se d’ el Rei Camestortes, en aquell moment ja de cos present. Segueix a la vetlla la davallada del fèretre per les escales de l’ Ajuntament. És em aquell moment en que l’ Il·lustre Senyor Notari dona inici a la lectura al testament. El text sol ser una sèrie de glosses satíriques on, fent referència a l’ actualitat del moment, es van nomenant les institucions i persones més populars de la ciutat com a beneficiàries dels bens del difunt.

 

Un cop llegit el testament comença la processó pels diferents carrers i bars del centre de la ciutat. Per tan solemne acte acompanyen al mort les desconsolades vídues, tota una cort de capellans i escolanets i fins i tot les autoritats civils, militars i eclesiàstiques recuperades d’ una època afortunadament superada.

 

Per tercer any des de la seva arribada a Maó, un cop mort el carnaval la geganta “S’ avia Corema” farà la seva arribada a la plaça constitució, fet inequívoc de que el carnaval ha arribat i les sobrasades hauran d’ esperar quaranta dies per poder tornar a cremar a la graella.

 

Per més informació: gegantsmao@menorca.es

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

    

Els Gegants i els seus portadors

geganters-mao | 08 Febrer, 2007 19:37

 

La dita catalana ens diu que "pagant Sant Pere Canta". relacionant coses tan santes com les processons amb altres tan terrenals com els pagaments trobem els sous que van cobrar les persones que van portar els gegants durant la processó del Corpus de València de l' any 1709.

El document ens cita el que van cobrar els portadors dels gegants i els nanos així com les despeses destinades a que aquests portessin una vestimenta prou digna:

- Nicolás Bernal Company, por el porte de los ocho gigantes y seis nanos, 25 libras 4 sueldos; 14 pares de medias, 8 libras 8 sueldos; por la guarda de los gigantes, 16 sueldos; y por un músico 3 livrar; total 37 libras 8 sueldos.

Són bastants els documents que referint els músics que antigament acompanyaven als gegants ens citen únicament a un sonador, la majoria de vegades un flabioler. És un fet que es repeteix en diferents pobles i províncies.

Al marge de l' economia de les processons existeix la teoria de que si ja des de ben antic trobem prou vegades documentada la figura d' un músic sonant dos intruments, tambor i flabiol, fent a l' hora la melodia i l' acompanyament, responia a fets econòmics: "Menys homes a pagar o menys persones a repartir".

Dins la mateixa processo trobem també el que va costar que una de les poques vestimetes que queden visibles a un portador de gegants un cop està ficat en la feina, és a dir les sabates, també lluïssin com cal en un dia de processó.

- catorce parells de sabates per a els buit companys y els sis homens que ballen los sis enanos, que a rahó de 9 sous per cascunt parell, calne 61,4 s.

Un dia aquells gegants que van nàixer dins les processons del Corpus van arribar a les festes majors de les ciutats i pobles. Enguany fa 73 anys es redactava un document on constava el que van cobrar els primers homes que van portar a Maó els nostres gegants en Tomeu i na Guida:

Relación de los jornales abonados a los individuos que llevaron los gigantes y cabezudos en las Fiestas de Septiembre del presente año.

Gigante: Antonio caules Nadal, José Portella Sintes, Francisco Dalmedo Gomila, Rafael Sintes Roig. 25 Pesetas

Cabezudos: Antonio Montaner Mercadal, José Montaner Mercadal, Sabino Roselló Sanchez, Juna Roselló Sanchez, Mateo Ponsetí Cardona, Miquel Marquet Naceti. 15 Pesetas.

Total 190 Pesetas

Mahón 10 Septiembre de 1934.

Hem d' observar que en aquell temps els portadors de gegants podien ser anomenants "individuos", que les festes patronals de la Mare de Déu de Gràcia, per circunstàncies polítiques de l' època havien passat a dir-se "Fiestas Populares de Septiembre" i que 25 pessetes en aquella època encara donaven per molt.

Passarien bastants anys per que la tasca de porar els nosters gegants recaigués en una entitat cultural, que per la seva condició de no lucrativa els seus membres protarien les figures rebent la satisfacció de donar continuïtat a la tradició.

Va ser l' Entitat Gegantera Maonesa la que a l' any 2002 va presentar el fruït de un llarg estudi sobr la història dels nostres gegants i també de les altres figures de les poblacions menorquines. Per consultar l' arxiu històric dels gegants de Maó us podeu dirigir a: gegantsmao@menorca.es .

(la informació referida al Corpus de València és extreta del llibre: La Procesion del Corpus de Valencia en el siglo XVIII. València, 1992 Editorial París-Valencia).

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS