Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Festes de GrÓcia 2007, cada cop mÚs aprop

geganters-mao | 30 Juliol, 2007 17:38

Just falta un més per que en Tomeu i na Guida, els gegants de Maó, arribin als balcons de l’ Ajuntament, per anunciar que les festes de la Mare de Déu de Gràcia ja són aquí.

 

Serà la senyal inequívoca de que tot està a punt, els caixers amb la vestimenta ben planxada i els cavalls ben polits; els membres de la brigada d’ obres ja tindran els carrers del centre de la ciutat adornats amb milers de banderetes i també els escenaris col·locats cada un al seu lloc; els membres de la  policia municipal tindran preparat el quadrant per festes i els bars ja estaran fen números sobre quants litres de pomada hauran de preparar.

 

Serà llavonces quan una altres, els membres de l’ Entitat Gegantera de la Ciutat de Maó, també estaran ultimant els darrers detalls per uns dies que pels geganters també prometen ser intensos. Durant quatres dies sortiran al carrer els molts preparatius, reunions i gestions prèvies a les festes.

 

Pensem que una de les gestions que s’ han de dur a terme molts mesos abans de festes és el contacte amb els pobles que han d’ estar representats amb els seus gegants a les nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia. Fruit d’ aquestes gestions aquest any arribaran els gegants catalans de la vila d’ Hostalric i des de Mallorca la parella de gegants de Mancor de la Vall.

 

Des de Hostalric ens arribaran tres figures: Ramon Berenguer II Compte de Barcelona, la seva parella Mafalda de Pulla-Calàbric Comtessa de Barcelona i Vescomtessa de Narbona i el Mossèn Pere Xifra. Les tres figures representant a personatges existits en la realitat i que formen part de la història de la població catalana.

  

Ramón Berenguer va viure en el segle XI i la llegenda que acompanyar la seva estranya mort (sembla ser que a mans del seu germà) va haver d’ esperar fins les acaballes del segle XX per prendre forma en un gegants de cartró i fusta. La figura gegantina ja data de l’ any 1989 i va ser creada L’ OBRADOR d’ Arenys de Munt, pesa 53 Kg i una alçada de 3’70 metres.

 

Mafalda de Pulla-Calàbria era natural de Sicília i va ser esposa del Compte de Barcelona. La seva figura en cartró va ser creada conjuntament amb la del seu marit i batejada el mateix dia de juliol del 1989. És just un poc més lleugera, pesant 46 quilos i te una alçada de 3,50 metres.

 

El tercer gegant, Mossèn Pere Xifra també te una peculiar història, heroica, que li va merèixer ser honorat amb la seva plasmació com a figura gegantina. El Mossèn va viure el segle XVIII i es va fer popular a rel d’ uns fets succeïts durant la gerra de l’ independència. Es conta que quan l’ exercit Napoleònic assatjà i cremà part de la Vila d’ Hostalric, Mossen Pere Xifra, enfilat dalt d’ una torre, va fer front ell sol a infinitat de francesos que s’ acostaven cap a ell. També conta la història que quan se li acabaren les bales va seguir defensant el poble amb pedres. Tot i així el valent Mossèn va conseguir salvar-se i abandonar aquest mon a una certa edat i morir a causa de la  vellesa.

 

Construït per Miquel Rimbau, el gegant va ser estrenat el setembre del 1993. pesa 25 quilos i te una alçada de 3,40 metres.

 

Des de l’ entitat gegantera maonesa sempre hem volgut recalcar que el que destaca d’ un gegant és la vila a la que representa, no el grup de gent que en cada moment és reponsable de portar-lo, però al ser tota una entitat cultural la que es desplaçarà des de Terres Catalanes per portar aquestes tres figures haurem de fer menció de la presència a les nostres festes de la Colla de Geganters d’ Hostalric.

 

Visita també  www.gegantsmao.menorca.es

  

"Sa baixada" de l' esglÚsia

geganters-mao | 25 Juliol, 2007 15:35

la jornada gegantera del matí del dia de Sant Jaume ha començat de la manera més tranquil·la que ho podia fer, amb els grallers sonant i despertant els veïns (hem sortit a les 8 del matí), amb la banda de música fent lo propi i amb uns carrers dormint de la jornada del dia anterior.

 

Passades les 10,30h ja han estat més els veïns del poble que han volgut veure els gegants acompanyant als caixers i autoritats fins a l’ església del Roser, per assistir a la missa de festa major. Les dues grans figures han fet la funció protocol·lària i han quedat a les portes de l’ església esperant de nou la sortida de la comitiva.

 

Existeixen alguns actes que amb el pas del temps evolucionen, fins arribar a recordar-nos ben poc com van començar  una vegada... . Resulta que la sortida de missa i anada de les autoritats, caixers, gegants i banda de música fins a les cases consistorials, contat a qui no ho ha vist fer mai al poble d’ Es Castell, podria pensar en un acte extremadament solemne, però la festa pren el camí que decideix el poble i aquest un dia va decidir que volia que fos un dels actes més alegres i sobretot espontanis de les festes de Sant Jaume.

 

A les 12 h. 4 min. S’ han obert les portes de l’ església i ha esclatat una potent traca pel carrer Victori (el que porta de l’ església a la plaça Esplanada). Els gegants s’ han col·locat encapçalant la comitiva, seguits pels caixers, la banda de música i les autoritats. Han estat dues  picades al bombo les que han avisat a tots els membres de la banda de música que el moment havia arribat, en pocs instants ha començat la interpretació del tema que ha d’ acompanyar la marxa fins l’ ajuntament, les populars “Frases menorquines”.

 

Seria bo de fer dir que un cop començat a sonar la banda la comitiva es posaria en camí però... avui ja és considerat part de la celebració el fet de que la generació que omple el carrer Victori de dalt a baix, sigui la que decideixi el ritme de la marxa. Prest hem pogut veure al jovent, exterioritzant el més pur sentiment de festa, reclamant a tothom el “segui, segui, segui”, fent algunes pases, tornada a aturar per llençar unes pilotes inflables, els veïns des de els pisos llençant aigua a la gent, també fins i tot gelats, més aturades per seure a terra, algun intent casteller (d’ anar per casa però amb la gràcia de la improvisació) i unes passes més.

 

Els portadors dels gegants també han participat de la festa, intentant deixar un espai de seguretat entre la molta gent que encapçalava sa davallada i les dues grans figures. Pensem que una empenta fortuïta podria bastar per fer que un dels gegants perdés el difícil equilibri i caigués a terra. És per això que mentre dos membres de l’ entitat gegantera feien de portadors ballant les figures els altres membres s’ esforçaven en fer cadena i protegir els gegants.

 

El jovent, coneixedor de la festa, en tot moment ha sabut aturar el pas de la comitiva quan havia de fer festa, però també de tan en tan empènyer cap endavant per fer que la cosa pogués avançar. En cap moment han faltat junt als geganters maonesos amics del mateix poble per fer pinya tots junts.

 

La música poques vegades ha deixat de sonar, l’ esclat ha estat gran, però quan ja feia “una hora” de rellotge que la comitiva estava en camí, ha estat la mateixa gent que participava en la festa la que ha decidit que allargar la baixada una estona més podria fer que el que venia després, el jaleo, també allargués en excés el seu començament i evidenment l’ acabament. Ha estat quan abans d’ acabar el carrer Victori el jovent s’ ha decantat i ha fet passillo per deixar passar sense més demora als gegants, banda de música, caixeres i autoritats.

 

Els únics que no han suat gens han estat els gegants, dels geganters no podem dir el mateix i l’ arribada a l’ Ajuntament ha estat la recompensa de l’ esforç de haver aguantat la llarga hora més intensa de les festes.

 

D’ aquesta manera els geganters maonesos hem donat per acabada la nostra participació en les festes de Sant Jaume en la seva edició del 2007, en que un any més hem anat a Es Castell a portar els gegants en Jaume i na Roser i donar continuïtat a la tradició dels gegants en les festes del poble.

 Aprofitem per agrair les atencions rebudes per part de l’ Ajuntament i de la Colla de grallers de Es Castell, que un any més han fet que la nostre arribada al poble per donar un cop de ma en les festes s’ hagi convertit en un sentiment de trobar-nos com a casa i sentir les festes de Sant Jaume, també un poc nostres. 

Visita també:  www.gegantsmao.menorca.es

Sant Jaume ja va en totes

geganters-mao | 25 Juliol, 2007 12:43

Ahir a la tarda en Jaume i na Roser, puntuals a la seva cita amb el poble d’ Es Castell, van sortir a fer la tradicional volta del dissabte de Sant Jaume. 

Poc abans de l’ hora anunciada ja es podien veure als primers geganters estrenyent-se les faixes, altres treien les figures al centre de la plaça, als grallers afinant els instruments i sobre tot, al públic que havia de seguir la desfilada arribant al punt de partida.

El toc d’ inici  no podia ser altre que el popular “Som som som, som des Castell...”, interpretat pel grup de grallers local. Just sentir les primeres notes, els primers gegants que van contagiar-se de la festa que estava començant van ser els dos grans amfitrions de la tarda; no van tardar en començar a ballar els representants de Maó, que van ser en Pere i na Gràcia i el nan en Miquelet es salero, i com no podia ser menys també na Tecla de Sant Lluís.

Cal dir que en aquesta ocasió en Tomeu i na Guida no van poder estar al poble de llevant, doncs els seus portadors habituals eren els que en dia tan senyalat feien de portadors dels gegants en Jaume i na Roser, que són els que en un 23 de juliol al poble d’ Es Castell són insubstituïbles i han de lluir com mai.

  En Jaume, na Roser, es gegantons de Maó en Pere i na Gràcia, en Miquelet es Salero i na Tecla de Sant Lluís.

Uns altres que van participar en el passacarrers van ser els membres de la Banda de Música de Es Migjorn Gran, prou coneguts dins les festes menorquines. Igualment és de justícia destacar la qualitat interpretativa a la que han arribat el Grup de Grallers d’ Es Castell, fent un passacarrers en que poques serien les estones en la que no es sentigués música. De la banda de música destaquem el repertori tradicional dels passacarrers d’ estiu i dels grallers la interpretació de temes tradicionals però també altres de més moderns: Nino Bravo, Rock around the clock, etc.

El passacarrers va voltar per molts dels carrers del poble, fent aturades enfront de moltes cases que van voler refrescar, amb aigua o pomada o fins i tot oferir algun pastisset, als sempre esforçats músics i geganters. altres aturades van haver de ser per deixar passar sa colcada, que també feia una bona estona que voltava i havia d’ arribar a lloc.

Dues hores de voltar per bona part del poble (es van fer les bromes de si arribaríem fins la Cala Sant Esteve) per acabar on havíem començat, les diferències van ser la direcció en que anaven els gegants i també la bufera dels músics que, per no deixar de sonar ni un moment, les canyes dels instruments s’ anaven fent més rostides per moments. Per la seva part els portadors de gegants també arribarien al punt final tocant-se molts d’ ells els ronyons i espatlles com comprovant el seu estat.

En Jaume i na Rosser van quedar presidint la plaça principal del seu poble des de la porta de l’ Ajuntament, els gegantons van anar a cobert i la darrera paraula va ser la del cap de colla dels geganters maonessos, que al dia següent tornarien a portat els gegants del poble: demà a les set i mitja del matí, repeteixo, set - i – mitja, tothom aquí...

Visita també www.gegantsmao.menorca.es

Els gegants d' Es Castell

geganters-mao | 22 Juliol, 2007 14:30

Ahir fosquet en Jaume i na Rosser, els gegants d’ Es Castell, van tornat a sortir a ballar, en l’ acte que va deixat inaugurada l’ edició d’ enguany de les Festes de Sant Jaume.

La gran parella del poble més oriental de l’ illa va ser empadronada a l’ any 1964. el projecte de la seva arribada venia de molts de mesos enrera, d’ una comissió de veïns que van haver de buscar alguns elements nous per fer reviscolar unes festes que en aquell moment necessitaven algun incentiu.

Aquells gegants que  van arribar ho van fer de la barcelonina “El Ingenio”, que al dia d’ avui i després de més d’ un segle de treballar la imatgeria popular segueix subministrant a ajuntaments i entitats.

En una època en que els pagaments es feien en pessetes la parella de gegants d’ Es Castell en van costar 2780. tot i així, com que van arribar sols les figures, sense els vestits, va fer falta que les cosidores Josefina Seguí i Catalina Victory lis  confeccionessin unes primeres vestimentes, que van ser les apropiades pels personatges que representaven els gegants, és a dir dos monarques.

Aquells dos gegants van passejar molts anys vestits de rei i reina, fins que a l’ any 1980 van adequar la seva estètica a la resta de gegants que ja poblaven l’ illa, i va ser la cosidora Juana Olives Vidal la que va tallar i cosir els primers vestits de pagès menorquí del segle XVIII.

A l’ any 1.995 els al·lots de l’ escola del poble batejarien “els gegants” amb els noms de Jaume i Roser, ell portaria el nom del sant que dona nom a les festes patronals i ella el de la església del poble. En el dia de la cerimònia del bateig els seus padrins van ser els gegants de Sant Lluís, en Lluís i na Maria.

També va ser durant els anys 90, en ple esclat del mon geganter a Menorca, quan la gran parella va conèixer la seva primera colla de geganters, els que durant tot l’ any s’ encuidarien de tenir-los sempre amb els vestits aclarits, la cara ben neta i a punt per ballar. Però aquella primera entitat gegantera no va arribar a conèixer una dècada de vida i es va dissoldre. Al poc temps alguns dels seus membres, majoritàriament els grallers,  van crear un nou grup amb l’ objectiu de no deixar aquells gegants abandonats a un futur incert. Tot i així, al ser un grup reduït, un cop arribades les festes de Sant Jaume, arriben al poble d’ Es Castell geganters d’ altres pobles de l’ illa per tots junts poder donar continuïtat a una tradició iniciada ara fa més de quatre dècades.  

En els darrers anys els gegants han estat restaurats i s’ els ha aclarit els vestits. Víctima d’ un acte vandàlic la geganta fa pocs anys va haver de ser reconstruïda al mateix taller de Barcelona on  havia estat creada. També els capgrossos s’ han anat mantenint i són els que durant aquestes festes de Sant Jaume acompanyaran en les seves passejades pel poble a n’ en Jaume i na Rosser.   

Bibliografia associada: “En Tomeu i na Guida. Una història Gegant” (2002, Miquel Villalonga Coll). Visita també www.gegantsmao.menorca.es   

Per Consultes a l' arxiu històric: gegantsmao@menorca.es

 

Passascarrers vora el mar

geganters-mao | 22 Juliol, 2007 14:26

Avui capvespre ha tingut lloc un dels passacarrers de gegants més polits de la temporada d’ estiu, el de les Festes de Sant Antoni Abat de Fornells.

Just eren les cinc de la tarda quan el batlle d’ Es Mercadal i Fornells, Ramón Orfila, Ha donat permís al flabioler per donar inici al replec de sa colcada, a l’ hora que la festa en la seva edició d’ enguany. Com sol passar en aquests casos tot ha succeït com un ritus ancestral pel que sembla ser no passen els anys, a l’ hora que amb tota l’ espontaneïtat del jovent que després del solemne toc de flabiol ha ballat, cantat i saltat amb la música de les diferents agrupacions presents en el lloc d’ inici de la festa.  

L’ Agrupació Musical Inquera ha engegat el primer pasdoble, els grallers han estat els segons, i els gegant En Martí i na María, els gegantons en Pere i na Gràcia (arribats des de Maó) i el també maonès en Miquelet es Salero han començat amb el seu recorregut pels carrers del poble.

Puguent pensar que tots els passacarrers poden resultar similars, el de la vila marinera romp els esquemes, i és que no és el mateix passejar els gegants per carrers ocupats, per exemple per blocs de pisos, que en una vila on a una banda les casetes blanques característiques i a l’ altre la badia de Fornells. És llavonces quan s’ aprofita a fer tot un seguit de fotografies dels gegants i geganters amb el fons de l’ espectacle natural que ens ha acollit.

Com per ser geganter (membre d’ una entitat gegantera) hi ha que ser a l’ hora que persones compromeses amb la nostra cultura, persones amigues de la festa, ha succeït que el marc de la celebració ha propiciat que els grallers poguessin sonar la particular versió pasdoble del tema “Titanic” com mana la cançò, amb la mar de ben a prop o que hagin pogut estrenar la versió per gralla de la cançó de l’estiu “Verigut” com també diu la lletra: asseguts a la vorera, amb els peus mig en remull...   

Els que han portat els gegants sobre les seves espatlles han notat per una banda l’ ajut de la climatologia, que amb un cel tapat de núvols ha ajudat a que la calor hi fos igual, però pot ser un poc més suportable, però també han trobat just un poc d’ oratge que ha fet que en moments d’ entrar en espais un poc més oberts, s’ hagués de ficar ma de la perícia i l’ experiència per no deixar que aquest pogués desequilibrar les figures. 

S’ ha fet la protocol·lària visita a la casa de la batlesa, on com de costum s’ ens ha obsequiat amb un refrigeri; hem pogut veure els cavalls amb els que hem coincidit en algun tram del recorregut, i al ser un poble a l’ hora que mariner també turístic les moltes fotografies fetes als gegants i als geganters en pocs dies començaran a arribar als llocs més insospitats del mon.

Acabant la crònica de la tarda feta en forma de passacarrers a la vila de Fornells, podem destacar la anècdota d’ un timbal amb la membrana trencada que el seu sonador ja sols l’ ha pogut fer servir de “capgros” o que el temps ha estat el just per, un cop carregats els gegants en el camió que els havia de portar a casa, els portadors hagin tingut que agafar cotxe, doncs en poc temps començava la segona actuació del dia, la del pregó de Sant Jaume a Es Castell.

visita també  www.gegantsmao.menorca.es  

  

Sant MartÝ ja Ús aquÝ

geganters-mao | 14 Juliol, 2007 19:20

Ha estat a les 17 hores quan la flabiolera Silvia Pons ha pujat als balcons de l’ Ajuntament i ha rebut el permís del batlle per començar amb el replec de sa colcada. El toc de flabiol ha estat escoltat amb el respecte que cal i just donada la darrera nota ha estat el carrer el que ens ha fet notar que Sant Martí ja anava en totes. Els crits de “Sant Martí, Sant Martí” o “que boti, que boti Es Mercadal” han donat pas al primer pas-doble de l’ Agrupació Musical Inquera.

A la mateixa hora i en el mateix excenari no hi han faltat, com des de fa més d’ un quart de segle, els gegants del poble, en Martí i na Maria. Han estat acompanyats dels seus amics  en Pere i na Gràcia, gegantons de Maó i també el nan en Miquelet es Salero. Als pocs minuts d’ iniciada la festa han partit tots junts a fer el tradicional passacarrers. La música ha anat a càrrec de l’ agrupació inquera i també dels grallers.  

Cal destacar la amabilitat que sempre ha destacat al poble d’ Es Mercadal, doncs com ve sent acostumat no han faltat les portes obertes per obsequiar als geganters i als músics en el seu recorregut pels carrer del poble.

 

El que un passacarrers duri més o menys temps no depèn necessàriament de lo llarg que pugui ser el recorregut, pot ser més de les estones que els gegants aturin per ballar davant un grup de veïns, la casa d’ alguna autoritat i també en alguna plaça destacada. És el cas del poble d’ Es Mercadal que ha volgut veure ballar als seus gegants durant prop de dues hores en el dissabte del dia principal.

També s’ acostuma a fer algunes estones aturats en el moment en que coincideix el pas dels gegants i el dels cavalls, ja va be pels geganters que poden sortir de davall el gegant, agafar un poc d’ aire i beure un bon glop d’ aigua en una tarda tan calurosa com ha estat la d’ avui.

Quasi eren les 19 hores quan el poble estava fet, ha estat el moment per tornar a plaça i després de alguns darrers balls de gegants el popular tema “Passi-ho be” ha donat per finalitzada la jornada gegantera del dissabte de Sant Martí.

Els gegant han tornat a la nau de l’ antic quarter d’ artilleria i els geganters...

-         jo m’ en vaig a canviar de roba que no me vull perdre el Jaleo

-         espera, que ens deixen la piscina per un “banyitu”

-         ja però es que no he portat el traje de bany

-         uep tu, que quedes una estona?

-         ui, no, vaig a casa a dutxar-me i vendré pel jaleo de demà matí, i així aprofitaré per fer la crònica a la web de l’ actuació d’ aquesta tarda

-         val, dissabte que ve hi ha assaig?

-         Etc.

Visita també www.gegantsmao.menorca.es

Els Gegants d' Es Mercadal

geganters-mao | 05 Juliol, 2007 06:54

El proper dissabte 14 de juliol el poble d’ Es Mercadal tornarà a veure ballar pels seus carrers als gegants en Martí i na Maria. El passacarrers estarà emmarcat dins el programa d’ actes de Sant Martí 2007.

La sortida dels gegants és un ritus que es repeteix des de fa quasi tres dècades, començant l’ any 1979, quan el consistori del centre de l’ illa va escollir d’ entre tots els models de figures gegantines que il·lustren el catàleg de la saragossana Aragonesa de Fiestas els models anomenats “Gigantes regionales”. 

 

Cal dir que des de feia anys el poble ja disposava de capgrossos i aquells gegants van venir a completar la comparsa.

 

Les dues figures van costar un total de 56.000 pessetes. Això va ser únicament el cos i l’ estructura de fusta, doncs les vestimentes que els havien de vestir de pagesos menorquins ja van ser confeccionades a la sastreria Matías Sansaloni de Ciutadella. Cal destacar que si be modelar una figura de cartró és treball d’ artista el preu de les teles i els sous dels modistes van ser importants i els vestits van costar 67.490 pessetes.

  18042-volta que volta i voltaras -53.JPG, 60 KB

 

Aquests gegants des de la seva arribada al poble mai han deixat de sortir al carrer per les Festes de Sant Martí i en ocasions també han visitat les poblacions veïnes. Les ballades quasi sempre les han fet durant les festes d’ estiu i a l’ hivern solen descansar, primer en els porxos de la residència de gent gran i, actualment en les naus dels antics quarters d’ artilleria.

 

De les persones que s’ han encarrergat de la gran parella hem de dir que ben qualque vegada van ser les monges franciscanes encarregades de la residència de gent gran les que van rentar les robes, planxar-les i donar-lis algun cop d’ agulla en cas de ser necessari. També prou vegades ho va fer la que va ser regidora de festes Margarita Borrás, sempre ajudada per grups de joves del poble, que apropant-se les festes de Sant Marti, farien de la  feina amb els gegants la seva manera de col·laborar amb les festes.

 

Dels que han fet ballar les dues grans figures durant aquestes prop de tres dècades, destacarem que en els primers anys s’ encarregarien els mateixos membres de la brigada d’ obres, moltes vegades ajudats per soldats del quarter d’ artilleria instal·lat al poble. Això va succeir fins que a principis dels anys 90 els gegants començarien a ser portats pels mateixos membres del grup de geganters de Maó, de fet aquest grup amb el pas dels anys es constituiria oficialment també com a Colla de geganters d’ Es Mercadal.

 

Durant l’ esclat del mon geganters iniciat a principis dels anys 90 els gegants que un dia van arribar sent únicament “els gegants”, han rebut els noms propis pels que avui tots els coneixem, han renovat el seu vestuari, han participat en trobades insulars i han visitat les festes patronals d’ altres pobles de l’ illa, però si hi algo important, que segur que no canviarà és el fet de que el dissabte de Sant Martí, després del llançament de coets, el primer toc de flabiol i als sons de la banda de música i del grup de grallers els gegants d’ Mercadal prendran vida i un cop més rodaran tot el poble ballant i celebrant les festes de Sant Martí.

  

Biografia associada: “En Tomeu i na Guida una història gegant” (Miquel Villalonga Coll, 2002). Visita també www.gegantsmao.menorca.es .

 

els gegants visiten Vinar˛s

geganters-mao | 02 Juliol, 2007 09:15

El passat cap de setmana els gegants de Maó van visitar la localitat valenciana de Vinaròs. El viatge va formar part de l’ intercanvi cultural iniciat l’ estiu passat entre les dues ciutats, quan els gegants valencians van visitar les nostres festes de la Mare de Déu de Gràcia.

 

És així que Maó, mitjançant els seus ambaixadors en Tomeu i na Guida i en Pere i na Gràcia, van estar presents en la trobada de gegants de les festes de Sant Joan i Sant Pere de Vinaròs.

Tot i que no eren poques les ciutats que havien d’estar representades durant el passacarrers i posterior ball de gegants del dissabte dia 30, talvegada per ser els que arribaven de més lluny, els gegants menorquins van ser uns dels que més expectació van despertar. Així no és estrany que just arribats els primers membres de l’ expedició menorquina els medis de comunicació locals ja volguessin conèixer de primera ma tots els detalls de la visita.

Com a fet no del tot inusual succeir que, just una emissora de ràdio va acabar d’ entrevistar a un representant de l’ entitat gegantera maonesa, es desplacés fins el lloc de l’ entrevista un maonès, des de fa anys resident a la ciutat de llevant, per poder saludar als seus compatriotes i interessar-se per l’ illa que havia deixat anys enrera. Al dia següent ja van ser més els maonesos residents a Vinaròs que, després d’ algun temps de no veurel’s van voler veure ballar de nou als seus gegants.

  Final de passacarrers.

En Tomeu i na Guida van arribar al poble el dijous dia 28 i el primer que van poder escoltar va se el soroll de les traques, prou populars per terres valencianes, tot i així el dijous a la nit van quedar guardats en un local cedit per l’ ajuntament a l’ espera del passacarrers del dissabte.

Com que havia de agafar forces i per que no es pot tornar de terres valencianes sense provat la paella, abans del passacarrers tots els portadors de gegants i els seus músics van poder gaudir d’ una multitudinària paella sota la carpa principal de festes.

Un cop començat el passacarrers hi van prendre part una vintena de parelles de gegants: Valencians, catalans, d’ Andorra i els arribats de Les Illes. Molts d’ ells representant al seu poble amb la vestimenta tradicional corresponent, altres representant a personatges que en un altre temps va existir i formar part de la vida de la població i tots ballant al so de les dolçaines, gralles, caixes i timbals.

    

El passacarrers va voltar durant una hora pels carrers del centre de Vinaròs, per arribar a la carpa instal·lada en el passeig marítim. Allà ja estava congregat un nombrós públic per veure el ball final de totes les parelles a l’ hora. No hi va faltar l’ entrega de records per tots els participants i el so del popular “Passi-ho be”.       

 

Tot i que la cançó el que ens diu és “Passi-ho be i fins l’ any que ve”, els geganters maonesos ben sabien que la propera sortida d’ en Tomeu i na Guida ja seria a una altre ciutat, per lo que van voler apurar el temps abans de tornar a l’ illa. És així que a la nit alguns van voler visitar la fira, altres van ballar a la revetlla i si be els gegants van gaudir del protagonisme que els pertoca, poques hores després els que congregaven a la població ja eren els membres del grup de rock “Seguridad Social” i pel dia següent el torejador Jesulín de Ubrique. 

 

En Tomeu i na Guida i en Pere i na Gràcia van dormir tota nit de dissabte, però poc temps van tenir de repòs, doncs el diumenge migdia ja pujaven al camió que els havia de portar al port de Barcelona per agafar el barco que els havia de tornar de nou a Menorca, on prou vegades els veurem ballar en les imminents festes patronals d’ estiu.

 

Per més informació visita també: www.gegantsmao.menorca.es   i   www.nanosigegants.org .

 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS