Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

La fira de l' esclata-sang i de la muntanya... i les inclemŔncies del temps

geganters-mao | 25 Novembre, 2007 17:39

Aquest cap de setmana els gegants de Maó en Tomeu i na Guida, acompanyats per en Pere i na Gràcia i en Miquelet es salero, han estat a Mancor de la Vall (Mallorca), participant en la trobada de gegants emmarcada dins la V fira de l’ esclata-sang i de la muntanya. 

Sabut és que els nostres històrics personatges amb el pas dels anys han assolit la categoria de símbols de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia i per lo tant de la nostre cultura popular, és per dit motiu que aquesta mateixa és la que han estat promocionat aquests dies a l’ illa veïna. 

L’ història comença amb uns gegants que es veuen obligats a despertar del seu aletargo hivernal, per un dijous de novembre pujar a una furgoneta que els ha de portar un poc més lluny de lo acostumat. Aquesta furgoneta i el seu “gran passatge” (acomodats un cap amunt, l’ altre cap avall, un tros desmuntat i en “Miquelet” com ha pogut) al dia següent sortiria del port de Ciutadella per arribar al port d’ Alcúdia, i d’ allà cap el poble  de destí.  

El divendres migdia els gegants i el seu xofer ja estaven a Mancor de la vall, mentre que els seus portadors i músics arribarien  ja prop de la mitja nit d’ aquell mateix divendres 24 de novembre.  Mal presagi va ser l’ arribada al poble amb el panorama del correfocs suspès a causa de la impressionat tempesta d’ aigua que estava caient.

Per aquella nit estava prevista la sortida dels diables de l’ Associació Cultural Arrels de la Vall (els del poble amfitrió), els d’ Eivissa i els Diables de la Garsa arribats des de Sant Feliu de Llobregat. Havia de rematar la nit la actuació d’ uns que a Menorca ja són coneguts “Els Grollers de sa Factoria” (grup de folk festiu que destaca per la gran quantitat de gent que són capaços de pujar a l’ escenari, per la festa que són capaços d’ armar i per que no, pel seu curiós nom, una intencionada deformació fonètica del mot “graller”). És així que amb els actes suspesos poc més van poder fer els representants de la ciutat de Maó que participar en una torrada d’ esclata-sang i embotits a l’ interior del local de l’ entitat convocant. 

Com Sant Pere es veu que torna vell i se li descontrola el tema, pel matí següent ja feia un bon solet i el poble ja era en sí una festa. En tot cas aquesta començava a l’ interior de l’ escoleta, per uns dies habilitada per fer d’ alberg dels geganters menorquins, quan a un dels seus membres se li va haver de cantar el “Cumpleaños feliz” i va ser mereixedor del regal preparat per a ell “una muñeca inflable”, i és que ja feia 19 anys. Destaquem de l’ expedició maonesa, que de la vintena de persones que es van desplaçar a Mallorca, es podien trobar gent de totes les edats: sis portadors per en Tomeu i na Guida, els respectius per en Pere i na Gràcia i quatre o cinc per en Miquelet, també com no podia ser d’ altre manera sis dels grallers de la ciutat; però tots amb algo en comú, ser joves d’ esperit.  

El matí de dissabte es pot resumir amb un llançament de coets, el passacarrers dels xeremiers (cornamussarires mallorquins) i un grup de menorquins fent una volta per la vila a fi de comprovar per ells mateixos el seu encant. 

Per parlar de Mancor de la vall ho hem de fer d’ un poblet de muntanya, d’ un milenar d’ habitants, amb l’ encant d’ uns carrers empedrats, unes façanes rústiques i amb uns habitants àmpliament implicats en la vida cultural del poble. Estem parlant d’ una població que sent tan reduïda és capaç de tenir grup de geganters, xeremiers i fins i tot colla de diables, tots ells destacant pel seu bon que fer. 

Després del dinar i la migdiada s’ atracava el gran moment, el que s’ havia vingut a fer, la gran trobada de gegants. 

En total van ser vint i una les poblacions que van participar del passacarrers, sent la majoria dels gegants arribats dels pobles de Mallorca, i anunciats com els convidats especials els Gegants de Maó i els de l’ Agrupació cultural i folklòrica de Sant Feliu de Llobregat.

 

L’ inici del cercavila va coincidir amb la baixa del sol, en un poble de carrers estrets, il·luminat per les faroles dels carrers i on el qualificatiu de l’ espectacle sols pot ser “Espectacular”: vint i un pobles representants amb els seus gegants i els sons de les xeremies i les gralles rompent sense aturar el silenci de la muntanya. Just amb vint minuts la desfilada va arribar a la Plaça de l’ Ajuntament, de nou tots els gegants plantats i  les parelles sortint d’ una en una a ser presentades i fer el seu ball davant la façana de les cases consistorials.

Com la cosa anava lenta, mentre els que encapçalaven la marxa començaven a fer el seu ball, els de darrera, amb els gegants plantats, ocupaven el temps sonant els seus instruments per entretenir al públic i als geganters mateixos.  D’ aquest moment destaquem uns xeremiers arribats de Palma Ciutat amb un peculiar popurri format per la jota que a Menorca s’ ha popularitzat amb el nom d’ “Es Jaleo”, la cançó festiva “No en volem cap” i el tema popular que un dia va ser elevat a himne amb el nom de l’ “Himno de Riego”, un “remix” ben curiós impossible de traslladar a la nostre illa; per la seva part els grallers maonesos també van saber sorprendre, amb la versió per gralla del tema més conegut de Bonnie Tyler, una adaptació encara més festiva si cal, sonada i cantada, del “Vermut de Barcelona” i amb “El ball del caragol”. En tot cas, tot i que xeremiers i grallers compartim molt de repertori comú, al ser instruments afinats amb diferents tons no va ser possible poder fer algun tema sonant tots a l’hora. 

Quan va arribar el moment del ball de protocol dels gegants de Maó, primer van ballar en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero, tots tres junts, el popular tema a Menorca popularitzat pel grup Pinyeta Pinyol “La Senyora Francisca”; en Tomeu i na Guida ja van fer el mateix però amb el seu ball propi, el vals “Gegants” amb coreografia i música dels mateixos geganters. 

L’ entrega d’ obsequis va tancar l’ actuació dels menorquins i poc després tots els gegants agafaven el camí de tornada “cap el llit”, i és que si be el passacarers va ser curt, les ballades es van allargar i ja passaven les vuit del fosquet. Un sopar de tots els geganters, els gegants de Maó acomodats de nou dins la furgoneta i alguns geganters cap al llit (el matalàs) i altres cap a la trobada de glossadors, el concert tradicional i també el Correfocs que havia estat suspès el dia abans i que finalment es va acabar fent el dissabte. 

Per avui diumenge, de bon matí, de nou passada de xeremiers,  mercat tradicional i ball de bot; a diferència d’ ahir aquesta vegada amb fred, una fina pluja i molt de vent (ai sant Pere...). 

Fa poques hores la furgoneta dels gegants i els geganters amb un autobús han arribat al port d’ Alcúdia amb l’ objectiu de fer a l’ inversa el camí emprés el divendres. Una notícia canvia els plans de tota l’ expedició “EL MAL TEMPS HA OBLIGAT A TANCAR ELS PORTS DE MAÓ I CIUTADELLA”, en aquests moment els geganters estan de camí cap a Palma ciutat on hi hauran de passar la nit, per el dia següent regressar amb l’ avió. 

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no ha acabat... 

DISSABTE 1 DE DESEMBRE

La majoria de geganters el dilluns a la tarda ja havien arribat a Menorca, previ pas per Palma i per l' Aeroport de Dalt Sant Joan; mentre que un petit grup va haver d' esperar a Alcudia (va be tenir família escampada)... amb la furgoneta que transportava els gegants. finalment el dimarç al matí els darrers membres de l' expedició menorquina van pujar al barco juntament amb els gegants i "be està el que be acaba".

i vet aquí el gos i vet aquí el gat (el que van agafar els valents que van pujar al barco en un dia que la mar anava moguda) aquest conte s' ha acabat.

visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .  

Mancor de la Vall rebrÓ als gegants de Maˇ

geganters-mao | 18 Novembre, 2007 16:24

El proper divendres, dia 23 de novembre, en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero, despertaran per uns dies de la seva hivernada que solen començar un cop acabada la temporada d’ estiu, i que els porta a passar tot l’ hivern dormint a la seva casa que és l’ antic Quarter de Santiago de Maó.

 

El motiu d’ aquesta interrupció en el seu merescut descans és que un cop més han estat requerits per fer les tasques de representació de la ciutat més enllà de la nostre illa. En aquesta ocasió el poble de destí és la població mallorquina de Mancor de la Vall.

 

És sabut el fet de que quan uns gegants són adquirits per un ajuntament per formar part del patrimoni municipal del poble, aportant la seva imatge i els seus balls els dies de festa major, aquests es converteixen em part de la iconografia cultural i festiva de la població, i per lo tant en un dels símbols de la ciutat. És en aquest moment quan també són requerits en altres poblacions per fer la representació de la població a la que pertanyen, en el cas dels gegants de Maó a vegades la fan a la mateixa illa i altres han d’ agafar el vaixell i fer el mateix però “un poc més enfora”.

 

Una tasca important que duen a terme els nostres gegants quan estan fora de l’ illa és, a l’ hora que mostrar el nostre patrimoni i la nostre cultura, fer la pertinent promoció de la terra des de on arriben. És així que abans de les actuacions quasi sempre alguna emissora de radio o televisió local vol entrevistar als geganters convidats per saber algo més de l’ illa i la ciutat que algun dia els va empadronar.

 

La majoria de viatges dels nostres gegants (normalment un a l’ any), és solen fer tipus intercanvi, és a dir, que per les passades festes de la Mare de Déu de Gràcia els gegants de Mancor de la Vall van visitar les nostres festes i en aquesta ocasió s’ els torna la convidada. Recordant que dites visites sempre són representatives i de promoció, els geganters mallorquins de la seva visita a Menorca van tornar a casa amb les maletes plenes d’ informació turística de la nostre illa, la que pot fer que per les properes festes de la Mare de Déu de Gràcia tinguem un bon  grapat de visitants més gaudint dels nostres cavalls, gegants i com no de la nostre natura i paisatges.

 

La festa que rebrà als gegants menorquins el proper dissabte serà la “V fira de l’ esclata-sang i la muntanya”. La passejada dels gegants serà un dels plats importants, destacant també altres manifestacions culturals comuns de les dues illes: els correfocs, el ball de bot i els combats de glossadors.

 

Serà tot un cap de setmana on Maó estarà present a la població mallorquina i en que una vintena de maonesos estaran presents físicament a Mancor de la Vall fent ballar els gegants i sonant les gralles.

 

Dita expedició sortirà el divendres a la nit des de el port de Ciutadella, els gegants faran el trajecte dins un camió, i  la mateixa nit ja dormiran a poble de Mancor. Per motius d’ espai, no sempre és fàcil acomodar a vint persones juntes, s’ improvisarà algun edifici públic per que els membres de l’ entitat maonesa es puguin instal·lar amb els seus sacs de dormir.

 

Com no tot ha de ser feina, els membres de la Colla de geganters de Maó també tindran temps de gaudir de la resta d’ activitats de la fira, fins a la tarda del diumenge dia vint i tres en que de nou veuran el port d’ Alcudia, en aquesta ocasió per fer el camí de tornada.

 

Per conèixer la fira de l’ esclata-sang i de la muntanya de Mancor de la vall podeu visitar: http://www.arrelsdelavall.com/indice.html i per conèixer millor els gegants de Maó: www.gegantsmao.menorca.es .  

L' escola de gralla

geganters-mao | 11 Novembre, 2007 20:40

 

Aquest cap de setmana al local de la Colla de Geganters de Maó, després de varis mesos de gairabe inactivitat, de nou  han tornat a sonar les gralles, les dels professors i alumnes del curs de gralla 2007-08.

 

No és difícil imaginar el treball que hi ha darrera cada una de les actuacions dels gegants en Tomeu i na Guida: el de tenir les figures sempre amb la roba ben neta, ben maquillades, les estructures en perfecte estat i també el dels músics que han de tenir el grup sempre ben afinat i amb “perfecte estat operatiu”.

 

Estem parlant de que el fet de que veiem els grallers sonat pels carrers de Maó durant els dies de la Mare de Déu de Gràcia, requereix un treball de tot l’ any, imprescindible per que els gegants puguin ballar tan dignament con indubtablement mereixen.

 

Des de l’ any 1995 la seu de l’ entitat gegantera maonesa, a l’ hora de ser el local de reunió i treball on es troben els seus membres, és també l’ escola de música on es solen formar els seus músics. això sol succeir en diferents hores setmanals on els veterans de l’ entitat posen a l’ abast dels que acaben d’ arribar tots els seus coneixements, per que aquests vagin adquirint els conceptes de cara a mitjan termini poder ser un dels grallers dels gegants de Maó.

 

 

Les classes es solen fer amb tota la disciplina necessària, però sempre observant que tan pel professor com per l’ alumne són activitats complementàries dins el quadrant laboral setmanal i que per lo tant es procura fer-les, a l’ hora que profitoses musicalment parlant , també una experiència que marqui un parèntesi lúdic dintre el que fer diari.

 

Destaquem que la gralla no és un instrument fàcil, ni tampoc és més difícil que molts altres de la família dels vents, simplement vol dedicació i il·lusió per que els progressos siguin perceptibles.

 

A principi de curs es comença a treballar sense marcar la data en la que l’ aprenent pugui ingressar en el grup (separem l’ aula on els alumnes aprenen del grup musical on aquests ingressen un cop estan musicalment preparats i que és el que actua per festes), simplement es procura que just l’ alumne controli la afinació, la tècnica i compti amb un repertori mínim de cançons apresses, pugui començar a actuar fent relleno per tal de recollir el fruit del seu treball a l’ hora motivar el seu perfeccionament.

 

Per aquest any de moment són dos els joves que han començat a bufar les canyes, l’ un amb la base musical apressa amb un instrument tan diferent com és el piano i l’ altre amb l’ experiència de varis anys sonant la corneta. Reconeixent que cap d’ aquests instruments guarden gaire similitud amb la gralla bona és qualsevol base amb la que s’ ingressi a l’ escola. Tampoc és imprescindible el coneixement de la solfa per ingressar a l’ escola dels geganters, doncs per molts és sabut que aquesta mena d’ instruments tradicionals la majoria de vegades es sonen d’ oida i enmig d’ un passacarres poques vegades es pot col·locar una partitura. Tot i així l’ escola és prou elàstica com per que cada un esculli el sistema que li vagi millor.

 

En el cas dels professors d’ enguany l’ un compta amb l’ experiència d’ haver hagut d’ aprendre sol i perfeccionar-se aprenent dels seus propis errors, fent 13 anys que forma part del grup de grallers dels gegants de Maó i l’ altre, prové d’ una escola de música amb prou prestigi com la del Centre Artesanal Tradicionarius de Barcelona.

 

Un d’ aquests professors és el mateix que tots els dissabtes a la tarda imparteix classes de gralla a l’ escola de música municipal de Sant Lluís. En aquest cas destacant que els tres alumnes que van acabar el curs l’ any passar han passat a segon curs i que per el primer d’ iniciació ja en hi ha dos més amb il·lusió de fer camí en aquest instrument.

 

Per conèixer els grallers de Maó i els històrics gegants en Tomeu i na Guida visiteu també www.gegantsmao.menorca.es .

 

     

tradicions que venen i van

geganters-mao | 04 Novembre, 2007 20:33

Algunes vegades hem pogut sentir a algú interrogant-se sobre la menorquinitat de la tradició dels gegants i dels grallers, al·legant que dits elements culturals podrien mantenir similituds amb costums d’ altres províncies de l’ estat, i per lo tant com a elements “forans” resultarien extranys dins la festa menorquina.

 

Aquestes opinions (poques) sempre han donat pas a les documentacions que ens parlen de com els gegants des de ben antic mai han estat propis de cap província espanyola en concret, si no de la majoria de cultures del mon, i també a les que ens parlen de com els antecedents de la gralla a Menorca ja apareixen documentats a la nostre illa des de fa ben prou segles.

 

La introducció del present article ve donada a rel d’ haver pogut comprovant com la nit de “halloween” que fins fa pocs anys era totalment desconeguda a la nostre illa, pot ser l’ havíem coneguda en les pel·lícules de por rodades a nord-america, fa pocs dies a Menorca ja va compartir protagonisme amb el per nosaltres tradicional dia de “Tots Sants” sense que això generés gaires comentaris.

 

Sense entrar en el debat dels oli-aigos i les hamburgueses, avui transcriurem un reportatge rescatat del diari “Menorca” del dia 6 de setembre del 1983. L’ article ens parla de com l’ avui imprescindible “pomada” (pels que no la coneixen, és la beguda estrella de les festes menorquines) un dia va ser el primer en que es va consumir, de qui en va ser el seu inventor i del per que del nom de la beguda.

 L’ article el transcrivim textualment tal i com va ser publicat avui fa 24 anys:  

MAGI CAMPS SE DA A CONOCER COMO INVENTOR DE LA “POMADA” 

“Para despistar a mi mujer, introduje la misma porción de limonada dentro del Gin” 

Este señor se encontraba escuchando un programa sobre las bebidas menorquinas, ante esto, ni corto ni perezoso telefoneó a la emisora diciendo que el era el único y verdadero inventor de la “pomada”. 

Para conocer más detalles de esta curiosa, y a la vez importante noticia, si tenemos en cuenta el nivel tan grande de aceptación que tiene la “pomada” hoy en día en la isla, hemos acudido al  encuentro del que dice ser su descubridor Magí Camps, quien actualmente ostenta el bar del hipódromo municipal mahonés. Lo primera que le preguntamos es como surgió la susodicha bebida; ante esta pregunta, la explicación de Magí Camps es tan veraz como anecdótica al mismo tiempo “Como a todo buen hombre menorquín, el gin ha sido, es y sigue siendo mi bebida favorita, pero en el año 67-68, aproximadamente, consumía este producto demasiado, llegando, incluso a embriagarse. Lógicamente, mi mujer e disgustaba tanto que le llegué a decir que ya no bebería nunca más. Estuve dos semanas sin probarlo, pero no pude aguantar más, y decidí, para despistar a mi esposa, introducir en el gin, la misma porción de limonada, así cuando ella me preguntaba que bebía, yo le contestaba que tan solo era limonada. 

Después de esta explicación, MagÍ Camps contó así la expansión de la “pomada”; en el año 69, me marché a Inglaterra donde permanecí por espacio de cuatro años, cuando sonó la hora del retorno, y volví a Menorca, quedé muy sorprendido al ver que la bebida que yo había inventado era consumida por todo el pueblo, y por otro lado, conocida en toa la isla. A continuación hablamos sobre el por que de llamarle al gin con limonada “pomada”;”Cuando le ponía la limonada al gin, veía que hacía como una especie de espuma a semejanza de la pomada, de ahí que la pusiese es nombre”. 

Los primeros que bebieron la ç”pomada”, fueron los habitantes del puerto, según afirmo Magí Camps, hoy en dia o hace falta descubrirla ni enumerar qiuen la bebe ya que es de todos conocida. Incluso en las fiestas populares, en ciertos establecimientos se bebe pomada, es decir, ni tan siquiera se vende el genuino “gin”. Según su inventor, el éxito de la pomada radica en su coste ya que resulta bastante al alcance de los consumidores. La limonada tiene que ser gaseosa y siempre un poco mas de cantidad que el gin, de esta forma mata el sabor del gin, pero igualmente se consume ya que este inmerso dentro. 

Hasta aquí esta curiosa explicación a cerca del nacimiento de “sa pomada”. Una explicación que puede resultar curiosa, pero también conviniste. La verdad del caso es que la “pomada” está ahí, y gracias a ella, mucha gente anima su propia fiesta con su continua consumición. 

MIGUEL J. URBANO 

 visita també www.gegantsmao.menorca.es
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS