Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

S' Avia Corema no sap a qui votar

geganters-mao | 23 Febrer, 2008 20:25

Aquest matí s’ Avia Corema ha sortit a fer la seva volta pel centre de Maó, la mateixa de tots els dissabtes, però amb la novetat de que en la passejada s’ ha trobat amb els diferents partits polítics fent campanya.

 

Però com la campanya la geganta ja fa estona que la te feta, i sap ben be que per majoria absoluta és una figura ben estimada a la ciutat, sols ha fet falta que els geganters, vestits per l’ ocasió, anessin cap a l’ ajuntament per treure-la, per que la gent es comencés a congregar per contemplar com aquesta sortia al carrer.

 

La festa cada dissabte és gaire be la mateixa, molt senzilla, i pot ser per això gaudeix de tant d’ èxit. Una petita volta acompanyada dels seus músics i del Gran Pepot la ha portada avui a la Plaça Colon.

 

Contarem que en el camí que ha agafat ha passat pel carrer nou. Ha estat allà on ha coincidit amb les taules dels partits. Pot ser per el motiu de que els gegants no tenen dret a vot pel que ningú li ha donat cap programa electoral, xapa, encenedor, subjecte bolsos i fins i tot caixes de llapis de colors. Sa corema s’ ha estranyat de que ningú li demanes el vot i amb l’ idea d’ anar dilluns a consultar el cens electoral per veure si hi ha hagut algun fall ha seguit el seu camí.

 

Els músics fent la seva, la geganta ballant i els geganters fent els necessaris torns per no esgotar-se en excés, Poc han tingut que caminar  i la comitiva ha arribat al que havia de ser punt neuràlgic de la cerimònia.

 

Un cop a la Plaça Colón tot estava a punt, els fillets davant de tot, molts d’ ells fent d’  inconscients propagandistes mostrant a la resta de públic globus amb els logos i els noms dels candidats, però en tot cas les seves eleccions serien per decidir quin peu li tindrien que llevar aquell matí a la corema.

 

 

 

 

El gran pepot escalfaria l’ ambient fent alguns malabars. En el matí d’ avui també faria falta que digués als adults de les primeres fileres que deixessin aquestes pels “fans” de menys estatura, els fillets.

 

Aquest fet demostra que la tradició dels gegants, tot i que indiscutiblement agrada als fillets no és exclusiva de cap edat, doncs S’ Avia Corema, En Tomeu i na Guida i la resta de gegants de Menorca, simplement formen part d’ una tradició iniciada ara fa més de set dècades i també són molts els adults que la volen seguir.

 

Però com el Gran Pepot amb qui més s’ entén és amb els més menuts, ha estat a aquests a qui lis ha donat a triar si la geganta havia de perdre el peu de l’ espardenya catalana o el de l’ esclop. Sense necessitat d’ urnes, però amb un girigai de fillets cridant cada un la seva preferència, ha guanyat l’ esclop, mentre que l’ espardenya ha superat aquesta tercera eliminatòria.

 

Un cop feta la votació, el peu ha tardat poc en ser separat de la figura i que soni de nou la música que cada dissabte torna més lleugera.

 

Destaquem del dia d’ avui que l’ ajuntament de Maó ha editat adhesius amb la imatge de la geganta, que durant la jornada del matí els geganters han repartit al públic, i que ben segur són els que el proper dilluns arribaran a les escoles aferrats a les carpetes, llibretes i motxiles de molts fillets.

 

 

Els incombustibles músics han tornat a sonar i el camí de tornada ja ha estat més curt. Ara S’ Avia Corema ja està de nou al balcó de l’ ajuntament i segueix ruminant frases que ha sentit aquest matí sense entendre gaire bé lo de “Las ideas Claras”, “vota con todas tus fuerzas” o lo d’ “Amb Esquerra Unida és possible”. En tot cas també està preocupada per que si les eleccions són en diumenge i cap geganters en aquell dia la treu per anar a votar com ho farà?.

 

més fotografies a l' àlbum: S' Avia Corema 2008.

 

Per conèixer S’ Avia Corema i els gegants de Maó visita: www.gegantsmao.menorca.es .

  

S' Avia Corema, peu petit, perd un peu i s' enva al llit

geganters-mao | 16 Febrer, 2008 14:08

S’Avia corema, peu petit, perd un peu i s’ en va al llit

 

No és exactament així la lletra de la cançó, però és així com ha succeït fa poques hores a la Plaça Bastió de Maó. La vella quaresma cada dissabte va fent més amics i avui matí ha tornat a triomfar.

 

Abans de començar amb el relat direm que a la Colla de Geganters de Maó es procura no ser sempre els mateixos els que portin la geganta. Estem parlant d’ una entitat que entre portadors de gegants, gegantons, en Miquelet es Salero i els músics aglutina a una cinquantena de persones. Es procura fer un quadrant de totes les persones que poden portar la geganta, per ser uns tres o quatre cada setmana, sense necessitat d’ arribar a ser un numero excessiu de gent per unes sortides que no la requereixen.

 

Sol succeir també que de vegades s’ en convoquen a quatre i acabem sent set, com ha succeït avui matí. Però com explica la dita, com més seguem més xalarem i totes les esquenes són bones. Han estat els propis geganters els que poc abans de les dotze del migdia han tret a la geganta de les porxades de l’ Ajuntament, la han baixada per les escales i un cop plantada a la plaça la cosa ja era imminent.

 

El ritual gairebé cada setmana és el mateix, les primeres notes dels músics han provocat la ballera de la geganta, aquesta s’ ha aixecat i camí cap a la plaça. aquesta setmana li tocava a la Plaça Bastió, als peus del centenari pont de Sant Roc.

 

Sumant les persones que han seguit la passejada des de el mateix ajuntament a les que ja esperaven a la plaça s’ ha penjat el cartell de “entrades esgotades” i la cerimònia ha començat.

 

 

 

El Gran Pepot, animador sense igual, avui ens ha sorprès amb jocs malabars, el dels plats que es posen a rodar damunt infinitat de pals col·locats verticalment, i fins i tot sobre les banyes d’ un casc de viquing que ha acabat en el cap d’ un dels geganters. I és que en els dissabtes matí de S’ Avia Corema pot passar qualsevol cosa, menys que torni amb les mateixes sabates amb les que ha sortit.

 

Alguns malabars més, els fillets fins i tot han fet la ona, i comença el dilema: quin peu ha de perdre avui?. Les alternatives donades en aquestes eleccions han estat: la sabata que estava més a l’ esquerra, la porquera, o la que es situava més a la dreta, l’ espardenya catalana. S’ ha votat a ma alçada i sense dret a coalició ni pacte post-electoral la porquera ha estat la que ha acabat en mans d’ un dels geganters, mostrant-la al públic com a trofeu.

 

Caramels per tot-hom i sols quedava que els músics comencessin a sonar de nou i la geganta tornés cap allà d’ on havia sortit. Ara ella ja anava més lleugera, sols amb cinc peus, i una de les sabates viatjant en les mans d’ un dels seus “cirurgians”.

 

La cerimònia consta dels seus rituals, que per qui no s’ en vol perdre ni un han acabat un cop la Corema ha estat de nou dalt els balcons de l’ Ajuntament.

 

Per la setmana que ve el camí serà cap a la plaça Colón, pels que ens agrada rumiar be les coses avui mateix ja podem començar a pensar la conveniència de votar a les sabates que cauen més a la dreta de la geganta, les que estàn a l’ esquerra, el centre...

 

En l’ Albun S’ Avia Corema 2008 hi trobareu més fotos i per conèixer a la geganta: www.gegantsmao.menorca.es .

      

S' Avia Corema Ús notÝcia

geganters-mao | 12 Febrer, 2008 20:03

S’ Avia Corema és notícia

 

El passat dissabte la geganta S’ Avia Corema va sortir al carrer per perdre el seu primer peu. La convocatòria va ser tot un nou rècord de públic i a la Plaça del Carme es van congregar gairebe cinc-centes persones per poder seguir la cerimònia.

 

Al dia següent dels dos diaris existents a l’ illa un no en faria cap mena de menció del que havia succeït en el dissabte matí, mentre que l’ altre ja ho ressaltaria encapçalant els titulars i dedicant-li tota una pàgina interior a color.

 

L’ indiscutible èxit de la geganta ha fet també que en el darrer número de la revista especialitzada “Gegants”, que edita l’ Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya, també en surti un article parlant del fenomen.

 

Seria el polifacètic Josep Portella, que en la premsa insular d’ ahir dilluns també ens en parlaria. És l’ article que transcrivim a continuació:

 

Dissabte passat va tornar sortir al carrer s’ avia Corema, a Maó. El dia era de maig, com fa ja dies i dies. Ara venen les set setmanes, cada dissabte perdrà un peu, com mana la tradició. Aquest es el quart any que el gegant de s’ avia Corema és a Maó. Els anys passats ja van ser un èxit i enguany ho serà més. Quan dic que serà un èxit em referesc a l’ acollida popular del personatge, a l’ acceptació d’ aquesta presència als carrers. L’ acte que es fa és humil: la geganta surt de l’ Ajuntament a migdia, passeja fins una plaça pròxima, i allà, entre bromes, perd un peu. Després torna a la Sala amb un senzill acompanyament musical,. Que un acte així pugui reunir 400 o 500 persones un dissabte al matí des de la primera sortida és un fenomen mal d’ explicar, només possible perquè els fillets tenen el seu calendari, des de l’ escola, i els pares el segueixen.

Fins fa pocs anys, sa Corema (Quaresma) era el període anual de la penitència i l’ abstinència que ens portava de carnaval a la passió de Setmana Santa. En la cultura apresa, era un temps de trànsit al dolor, almenys, era un període de l’ any avorrit. Durant la quaresma, apart de les prohibicions de fer festa i de menjar molt, trescaven els predicadors per les trones i exhortaven la gent de mala manera (encara n’ he vist algun, jo). La secularització de la vida, que s’ ha produït sobretot al llarg de la segona meitat del segle XX, havia deixat sense efecte aquests temps, sense connexió entre el carnaval i la passió. Una de les poques imatges d’ aquest trànsit que es resistien a desaparèixer era la de s’ àvia Corema, la popular figura, una vella marreca, fredolera, amb el setri i el bacallà, amb la no-festa. Des de fa uns anys, sobretot a les escoletes i escoles, s’ havia recuperat. A Maó, amb la irrupció de la geganta s’ afirma que l’únic que queda al carrer d’ aquell temps és precisament el personatge popular, però igualment buidat de sentit originari (la no-festa) i ple de nous significats (la festa dels filets). La repetició del passeig públic durant set setmanes (una original innovació en el calendari festiu) pot omplir aquest temps de noves referències a partir d’ una figura que pertany al un altre món. Si l’ èxit inicial es manté no hi dubte que la festa creixerà, espai per fer-ho n’ hi ha prou.

 

www.gegantsmao.menorca.es

S' Avia Corema ja ha perdut el primer peu

geganters-mao | 09 Febrer, 2008 22:46

Aquest matí la popular geganta s’Avia Corema ha tornat a sortir al carrer amb un objectiu: regresar més lleugera de quan ha sortit. Per tots els que ja coneixem que és el que sol fer aquesta durant els dissabtes matí, sabem que la pèrdua de pes, com marca la tradició, ve donada per la pèrdua d’ un dels set peus.

 

La qüestió és que un any més s’ ha repetit el ritual. A les onze i mitja del matí els membres de la Colla de Geganters de Maó han començat a arribar a la plaça Constitució, s’ han posat el vestit que s’ acostuma a dur per aquesta mena de sortides, i s’ ha començat a baixar a la Geganta fins els peus de l’ Ajuntament.

 

Destaquem que cada any són més els adeptes de la Vella Corema, i que avui ja en el moment de baixar-la al carrer, ja eren molts els que estaven seguint la maniobra com si en volguessin aprofitar tots els moments de la jornada, possiblement degut a l’ espera de tot un any que fa que el moment sigui més esperat que mai.

 

Un cop més la geganta ha comptat amb un grup de músics que no han aturat d’ interpretar la popular cançoneta del mateix nom que la figura (tot i que els gegants de Maó compten amb un grup de grallers propi, aquests no acostumen a sortir amb S’ Avia Corema, pues les sortides coincideixen en el període en que el grup està treballant amb la revisió, creació i reharmonització dels temes que sonaran en les festes d’ estiu del 2008).

 

El tema és que la geganta amb els geganters, els músics de vent i també el que per segon any consecutiu havia de ser el mestre de cerimònies, el Gran Pepot, s’ han encaminat cap a la plaça del Carme.

 

La tradició mai ha deixat de ser evolució i enrere queden aquelles llargues quaresmes fosques i de recolliment. Avui matí quan la geganta ha arribar al que havia de ser punt neuràlgic de la cerimònia l’ ha trobat absolutament pler de gent, fillets i adults, que simplement volien gaudir d’una estona agradable i divertida, de la que des de fa uns anys és protagonista la música i l’ espectacle arropant al vell personatge.

 

Un cop tot-hom al seu lloc el Gran Pepot ha començat a escalfar l’ ambient amb uns jocs malabars, i poc ha tardat en pronunciar la pregunta: quin ha de ser el primer peu que perdi enguany la geganta?. Com les opinions han estat moltes el Pepot ha desempatat i poc ha tardat en tenir la “bamba” en la ma. Un cop succeït això ja poc quedava per fer, com acostuma el popular animador ha llençat caramels al públic, i la cerimònia ja era conclosa.

 

El camí de tornada el mateix que el de sortida i aquesta nit S’ Avia Corema ja torna a descansar de nou en un dels balcons de l’ ajuntament, pot ser rumiant quina sabata li llevaran la setmana que ve... això succeirà el proper dissabte a la mateixa hora que avui però i a la Plaça Bastió.

 

Com a anècdota de la jornada d’ avui destacarem que en diferents ocasions ja hem fet menció de com el ser geganter és un art que es sol dur en la sang. Així ha succeït i mentre que un dels més veterans geganters de Menorquins, experimentat portant a n’ en Tomeu i na guida, ha a anat a S’ Avia Corema per portar-la des de dins, el seu fill petit, ja entusiasta de la geganta, hi ha anat “disfressat de S’ Avia Corema” amb els set peus encara per llevar.

 

Trobareu més fotografies de la sortida de S' Avia Corema a l' album "S' Avia corema 2008" i per conèixer millor la geganta podeu entrar a la web: www.gegantsmao.menorca.es .

En Camestortes Ús viu

geganters-mao | 06 Febrer, 2008 22:43

 

Tot i que en un principi ens pugues semblar  més correcte que el títol d’ aquesta crònica  fos “En Camestortes és mort”, ho estem dient be: l’ enterrament del rei del carnaval maonès és viu.

 

L’ acte que en alguns anys  ja no havia conseguit reunir a gaire bé més de doscentes persones, en la jornada d’ ahir va demostrar i corroborar la tònica dels darrers dos o tres anys: que el poble no vol deixar “morir” les seves tradicions. L’ enterrament d’ en Camestortes en la seva edició 2008 va tornar a congregar a bona part del veïns de la ciutat i va fer que l’ acte tornés a vestir-se de multitud.

 

Així va ser que a les sis del fosquet els membres de la Colla de Geganters de Maó van començar a arribar a l’ edifici municipal. A la mateixa sala de premsa van començar les caracteritzacions: l’ un es convertiria en policia municipal (en femení i els llavis pintats d’ escàndol), l’ altre de la membre de la “Sección Femenina” que havia de portar la corona de difunts, capellans, bisbes i escolans desplegant els seus vestits. Els portadors del fèretre anirien de frac, el mort amb una cara que ajudava (dos dies sense dormir per gentilesa dels balls de carnaval) i unes autoritats civils i militars que si be eren clavades a les que van governar durant quaranta anys, únicament en el dia d’ ahir no desentonaven. Un cop va estar a punt la vídua (amb veu d’ home) ja vam poder començar.

 

Amb puntualitat anglesa es van obrir les portes de les cases consistorials on al vestíbul ja estava preparada la escena per ser visitada. El fèretre al mig d’ una sala fosca i decorada amb teles negres, portadors a la dreta, autoritats a l’ esquerra, el clero fent el que podia, i dos menorquins típics que no van deixar de ballar. Destaquem igualment que des de un principi el mort poques vegades va estar sol en el taüt, doncs la vídua encara s’ hi volia aferrar ben qualque estona per veure si alguna part del seu cos conservava tenia vida.

 

La vetlla d’ en Camestortes, un cop començada, no va deixar de ser un riu de gent que va voler pujar a acomiadar-se del personatge. De fet a l’ hora prevista de tancament de portes, mitja hora després, encara hi havia gent passant davant el difunt.

 

A toc de tambor començaria la baixada del mort per les escales de l’ ajuntament. Destaquem que si en un principi s’ esperava la presència d’ un grup de percussió forani a l’ entitat gegantera, alguns dies abans es van haver de preparar els seus mateixos membres per improvisar també una petita banda, que va destacar per semblar que ho havien fet sempre.

 

El primer objectiu de l’ esperpèntica processo fúnebre va ser arribar, amb pas lent però decidit, al desaparegut bar “La Morada”. Expliquem que ja és tradició centenària que en la processo d’ enterrament del carnaval aquesta visiti alguns bars de la ciutat, on els seus integrants solen ser convidats a alguna beguda amb la que suportar millor la pèrdua. Un d’ aquests bars on en Camestortes sempre va trobar la porta oberta era justament aquest, el regentat per Lluís Lorca i família, el que poques setmanes després de tancar per sempre les seves portes va rebre per darrera vegada la visita d’ en Camestortes, el que va voler mostrar el seu agraïment per tant anys i rendir-li un particular homenatge.

 

L’ homenatge al bar La Morada, constaria d’ un minut de silenci i la lectura d’ unes glosses en record de tots els bars, inclòs ja aquell, que havien format part de la fesomia de Maó i que un dia ho van deixar de fer. L’ acte va comptar amb la presència dels que l’havien regentat, de tot el bon humor propi del dia que era i així la família Llorca un cop més, ja al carrer pues el bar era tancat, van de nou convidar a la comitiva a una última pomada, a mena de despedida. Si be en l’ acte no hi va faltar la sàtira i les rialles, coses del carnaval, tan per una banda com per l’ altre el sentiment i el vincle es van deixar expressar.

 

De nou a toc de tambor el mort i la comitiva agafarien el camí de tornada per anar fins la Plaça Reial, on els esperava ja el públic per conèixer quines serien les darrers voluntats del difunt. Va ser dalt un escenari vestit amb teles negres on es va llegir el satíric testament d’ en Camestortes.

 

Encara faltava una part important i les darreres gloses del testament donarien la benvinguda a la gegants s’ Avia Corema, la que als sons de la popular cançó ja va ballar els primers passos, tot i així el primer peu el perdrà aquest dissabte a la Plaça del Carme.

 

 

 

 

La festa acabaria amb l’ anomenat “Ball de Vídues”, que no era més que una recuperació del darrer ball de carnaval. No hi van faltar ni públic ni balladors, ni tampoc alguns membres de la comitiva dalt l’ escenari fent de les seves. Allà ja es va poder veure a un “mort molt viu”, a un bisbe ballant amb la vídua i fins i tot l’ home que representava el paper de menorquina típica ens va obsequiar amb una versió desafinada però sentida de “sa morena de Torret”.

 

Com en Camestortes és com els Reis d’ Orient, que no es pot botar ni una visita, un any més va ser convidat a l’ American Bar, i en acabar la revetlla també a una ja darrera copa al bar “Nou”.

 

La satisfacció per com havia anat la festa molt bona, ni tan sols havíem acabat molt borratxos (el darrer dimarts tradicionalment és el dia marcat en el calendari com el dels excessos). Alguns a dormir prest que al dia següent feina i altres, els que no havien deixat el sopar a punt, cap a fer unes tapes i rememorar els moments immediatament viscuts.

 

S’ està preparant per d’ aquí a pocs dies un pas de les moltes fotografies fetes durant la jornada al popular bar Condal, mentre a l’ album “Carnaval 2008” n’ hi trobareu un bon grapat.

 

Per conèixer els geganters de Maó, els gegants de la ciutat i les seves activitats visiteu: www.gegantsmao.menorca.es .

 

noves fotografÝes del Correfocs de sant Antoni

geganters-mao | 02 Febrer, 2008 18:53

amics dels gegants i dels dimonis:

Hem rebut noves fotografies del correfocs que vàrem fer el passat 16 de gener a Es Castell, les podreu trobar a la pàgina web dels nostres amics del grup de percussió 7 ginets:

http://www.7ginets.com/album.php?nAlbum=correfoc1

 

Geganters de Maó 

http://www.gegantsmao.menorca.es/

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS