Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

La nova banda de m˙sica de Maˇ

geganters-mao | 29 Juny, 2008 16:47

Ahir fosquet al passeig de S’ Hort Nou va tenir lloc la presentació pública de la nova Banda de Música de Maó.

 

Fent un poc de memòria l’ anterior banda de música que va tenir la ciutat, la de l’ entranyable mestre Enrique Guasteví, enguany feia vint anys que en el mateix port de Maó es despedía per sempre dels gegants i de les nostres festes. Paradoxalment en el mateix excenari marítim, vint anys després, els maonesos vam celebrar ahir el naixement de la nova formació musical.

 

Destaquem d’ aquesta nova banda la joventut de la majoria dels seus membres, que en el dia d’ ahir eren ja una quarantena. Destacant igualment la joventut del que n´ és el director, el clarinesita Tolo Mercadal. Com a fet a destacar hi trobem també el que ja sols un dels seus membres és dels que havien format part de la banda desapareguda fa dues dècades.

 

 

Des de la Colla de Geganters de Maó sols ens queda felicitar la iniciativa i desitjar llarga vida a la nova banda de música de Maó. I per part dels gegants en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero, amb lo amics que són ells de la música i la festa simplement “encantats” i a l’ espera de coincidir algun dia en els ball.

 

Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .

na Tecla ja te deu anys

geganters-mao | 29 Juny, 2008 12:20

Ahir a la tarda la gegantona Tecla de Sant Lluís va celebrar el seu desè aniversari.

 

Seria aproximadament a partir de les cinc de la tarda quan les diferents agrupacions geganteres de l’ illa van començar a arribar al poble de Sant Lluís, concretament a l’ antic Teatre de l’ Oar, que és on solen romandre els gegants del poble i el que havia de ser el punt de partida del pasacarrers commemoratiu.

 

Com el que es celebrava era l’ aniversari d’ una gegantona ( s’ enten per gegantó a un gegant de mides algo més reduïdes de lo habitual) les figures que estàven convocades eren les de la seva mateixa mida, és a dir els diferents gegantons de Menorca. És així que damunt les cinc i mitja de la tarda el passacarrers ja es va posar en marxa.

 

Encapçalava la comitiva la que estava d’ aniversari, na Tecla, portant d’ acompanyant a n’  en Doraimon, tots dos ballant amb el seu propi grup de grallers; els segons en la desfilada van ser els representants de la vila de Llucmaçanes: el moro Abu Omar, la princeseta Júlia i en Kikus i na Kika; seguits del gegant Mimo, de la casa comercial Queta de Maó; aquests dos darrers grups ja van desfilar i ballar amb el grup de grallers d’ Alaior, que al no tenir aquests cap gegantó com per participar en la desfilada hi van aportar els músics; els penúltims serien els d’ Es Castell que van arribar amb el gegantó estrenat fa poques setmanes en homenatge al pintor Xec Calvet i tancant la desfilada el més petit de tots “en Miquelet es Salero” amb els gegantons Pere i Gràcia, tots ells ballant amb el seu propi grup de grallers.

  

Pot ser per motiu de que en aquelles hores la calor temptava a anar a la platja o per desconeixement de la festa per part dels molts incondicionals dels gegants, que el passacarrers, que va desfilar per la majoria de carrers del poble, no va ser excessivament concorregut. Però com geganters no n’ hi van faltar la música i la alegria hi van ser ben igual.

 

Més d’ una hora després de la sortida tota la comitiva va fer la seva arribada a la plaça dels pins, on els tres grups de grallers es van ajuntar per fer ballar a tots els gegantons a l’ hora.

 

 

Un cop acabat el ball final les figures ja van anar cap a redossa però la festa va seguir, amb servei de coques i beguda, rifes i festa infantil.

 

Destaquem de l’ organització que anava conjunta entre la Colla de Geganters de Sant Lluís i l’ Ajuntament del poble, que van estar en tot i com en les grans trobades no hi va faltar la convidada a tots els participants ni tampoc l’ entrega d’ obsequis, que en aquest cas el present va ser una “Tecla” en miniatura”.

 

En resum una festa on no hi va faltar calor però que ens anuncia la que ens espera en la ja inaugurada temporada d’ estiu, tenint com a lo més proper les imminents festes de Sant Martí a Es Mercadal, on els gegants  Martí i na Maria un cop més seran dels que encetaran la festa.

 

El video de la jornada a:  http://www.youtube.com/user/gegantsmao

Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .

la gran nit del desŔ aniversari dels Diables de Maˇ

geganters-mao | 24 Juny, 2008 20:47

Ahir a la nit la Colla de Diables de Maó i tot el públic que va venir al parc d’ Es Freginal per veure l’ espectacle de l’ encesa del tradicional fester van viure una festa important. Primerament la de Sant Joan, la que tanca una estació de l’ any i dona pas a l’ estiu; i com a segona celebració de la nit, la que ja no es celebra cada any, la del desè aniversari del grup de foc maonès.

 

El projecte de com havia de ser l’ espectacle piro-teatral que tenia que propiciar l’ encesa de la foguera ja venia de feia setmanes enrera, fent així que la representació d’ ahir ja sols fos la materialització de tot un projecte, el de tot un equip de persones, la Colla de Diables de Maó.

 

El guió ja feia estona estava tancat, els elements materials adquirits i el protagonista final amb el paper ben sabut, per lo que començarem el relat a les 13’30 del migdia d’ un 23 de juny, en els preparatius últims de la gran nit de foc. És així que amb un sol de justícia, alguns dimonis a n’ aquella hora ja estaven al parc donant les darrers instruccions a l’ empresa de so i il·luminació que imminentment havien de començar amb el muntatge.

 

Passades les cinc de la tarda es muntava en el mateix parc, per estar present durant tot el trems que durés la festa infantil, la paradeta amb el quadern commemoratiu del deu anys de dimonis per a qui en volgués tenir-ne un exemplar de record.

 

Ja a les vuit de la tarda l’ escenari estava muntat i ja sols restaven unes últimes proves de so, il·luminació i projecció per donar pas a una hora d’ espera per a l’ inici de la festa.

 

Seria que poc abans de les 10 de la nit quan els timbals dels dimonis van començar a sonar i poc tardarien en començar-se a escolar el soroll dels petards esclatar. Com una part més del correfocs a la mateixa paret del parc va restar tot el tems projectat el “logo” del grup.

 

Com que per dia tan senyalat es va voler fer menció del desè aniversari de la Colla de Diables maonesa, en diverses ocasions el correfocs es va veure interrumpit per una veu infantil que des de megafonia anunciava alguns fets rellevants: el nom del protagonista, Joanet, el fet d’ haver nascut paradoxalment deu anys enrera, i com ell mateix va manifestar “l’ estar fet tot un dimoni”. També seria la mateixa veu que anunciaria un pas de diapositives amb les imatges més emblemàtiques dels deu anys dels celebrants.

 

Finalment i enmig del correfocs el protagonista de deu anys d’ edat va fer las entrada física en el parc, muntat en una “Harley” i amb les notes del “Correfocs” de l’ Elèctrica Dharma sonant amb gran volum.

 

Seguidament en Joanet va pujar a sobre una plataforma elevadora, com les que utilitzen els pintors i en poc tems el protagonista i alguns dimonis més ja estàven saludant al públic a deu metres elevats sobre el parc. Les paraules d’ en Joanet ja sols podien ser:

 

Hola, avui els diables i jo fem 10 anys, i encara no ens heu felicitat. Sabeu que? Que per molts anys Diables de Maó.

 

Dites paraules van venir seguides del llençament cap avall d’ una espectacular pancarta de cinc metres de llarg fent al·lusió a l’ aniversari, moment molt emotiu i aplaudit per el públic i el llençament d’ un espectacular castell de focs d’ artifici.

 

 

 

 

Arribats a aquest punt la jornada ja estava gaire be escatada i les darreres paraules d’ en Joanet ja van ser per anunciar l’ inici de l’ any número 11 de la Colla diables amb la posta en marxa de la processó de dimonis que els havia de portar a encendre la tradicional foguera de Sant Joan, donant així final a la jornada de foc i celebració.

 

Podriem dir moltes coses més sobre l’ aniversari del grup, de l’ esforç que representa cada any el complementar un simple correfocs amb una trama de caires teatrals, amb guió, direcció i producció pròpies, podriem parlar dels nervis de darrera hora, de com sempre el darrer dia sembla que s’ ens pot haver oblidat algo sense recordar que pot ser, de l’ esforç de mobilització de tanta gent, i de moltes coses més, però avui, en el dia de Sant Joan sols ens queda l’ agraïment per tots els que durant aquesta dècada ens han animat a seguir amb les nits de foc, que són els que veritablement han fet arribar als dimonis maonesos al seu desè aniversari.

 

Els últims agraïments seran pels treballadors de les diferents àrees de l’ Ajuntament de Maó, que en la nit d’ ahir van col·laborar en el muntatge; per ambulància, bombers i protecció civil que en tot moment van estar al seu lloc; per l’ empresa de so i il·luminació Sonostudi en agraïment a la seva professionalitat; per l’ amic del grup que va participar portant la seva Harley al correfocs i si no ens deixem ningú per últim i molt especialment a n’ en Joanet, “QUE ESTÀ FET TOT UN DIMONI”.

 

 

Els videos de la jornada els trobareu a:  http://es.youtube.com/user/gegantsmao

Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .

 

Na Tecla de Sant lluÝs, un poc d' hist˛ria.

geganters-mao | 24 Juny, 2008 13:57

Na Tecla de Sant Lluís, un poc d’ història.

 

Aquest any es commemora el desè aniversari de la gegantona de Sant Lluís, na Tecla.

 

Tot i que no fan falta les presentacions direm que aquesta figura va nàixer a l’ any  1998 en el moment en que el mon geganter menorquí estava vivint el seu esclat. Durant aquella dècada s’ havien anat creant a Menorca diverses colles geganteres, en les que algunes portarien els gegants històrics de l’ illa i altres fins i tot crearien les seves pròpies figures. Altres com és el cas de Sant Lluís, buscant ampliar el repertori de l’ entitat, en crearien de noves per acompanyar en els seus balls als gegants ja existents.

 

La gegantona Tecla naixeria de mans dels mateixos membres de l’ entitat, i tot i que rés és tan sencill com pot semblar en aquest cas no faria falta moldejar-li el bust, dons per aquest es va aprofitar un cap gros propietat del municipi, el que representava a una filleta petita. Faria falta llavonces crear una estructura amb la que donar cos al caparrot, fer-li uns braços i unes mans i un vestit adient amb el gegantó que es pretenia crear.

 

Cal dir que els primers braços que va tenir Na Tecla eren rígids, amb unes mans fetes amb guants i que subjectaven un rodolins. Tot i així per subsanar  el resultat d’ una figura de formes algo robòtiques avui ja fa uns quants anys que la gegants porta uns nous braços fets de pedaç, tipus bojos, recordant-nos als gegants de carnaval de Solsona.

 

Tampoc hi podia faltar na Tecla de Sant Lluís, (i més si tenim en compte lo que ralla últimament sa premsa rosa sobre ella i en Miquelet es Salero).

 

Una altre característica d’ aquesta figura és el fet de que sempre ha estat prou amiga dels més petits per la seva afecció a llençar aigua pel xumet.

 

Com la memòria moltes vegades fa desaparèixer fets i personatges pot ser el moment de recalcar que al poc de crear na Tecla els geganters de Sant lluís de nou van fer de constructors creant al gegantó “Joanet”. Aquest seguint la línia de la seva antecessora va ser creat també a partir d’ un cap-gros i representava a un negret, de cara ben graciosasa, amb un vistós vestit estrellat. En tot cas aquest segon gegantó de Sant Lluís no va ser tan afortunat com la primera i ja fa uns anys que va ser desmuntat i per molts pot ser que oblidat.

 

Aquella Colla de Geganters de Sant  Lluís, com la majoria d’ entitats geganteres de l’ illa es va anar renovant en membres, i en aquest cas concret va anar minvant en número de portadors. És així que la gegantona, de mides més petites i de molt menys pes que els gegants grans en Lluís i na María, passaria de ser un complement d’ aquests dos a ser la única figura del poble que participaria en les festes d’ estiu (Destaquem que els gegants grans de Sant Lluís el dia de les festes del seu poble mai han deixat de sortir al carrer gràcies a la ajuda de les colles amigues que sempre que ha fet falta han posat algunes de les seves esquenes per fer que seguís la tradició).

 

Entre les curiositats relacionades amb “na Tecla de Sant Lluís” direm que molts anys enrera va tenir una germana bessona a Maó, més ben dit el cap-gros amb el que es va fer crear la figura, doncs un d’ igual fet amb el mateix motlle i pel mateix constructor, va rodar fa algunes dècades per la ciutat de llevant fins que el pas del temps o la falta de cura per part de les autoritats van fer que desapareixes.

 

També direm que no és un fet aïllat el que es construeixi un gegant aprofitant un cap-gros. Tenint en compte que el cap de na Tecla és un dels més reproduïts pel seu taller creador, que no és altre que la casa El Ingenio de Barcelona, és possible trobar altres gegantones a rel de l’ estat que podrien ser les “gegantes bessones” de na Tecla. És el cas per exemple de la gegantona de la vila catalana de vilanova del camí.

 

Sols queda llavonces que ens trobem tots el proper dia 28 de juny a Sant Lluís per commemorar, juntament amb la resta de gegantons de Menorca, el desè aniversari de na Tecla i desitjar llarga vida a la Colla de Geganters de Sant Lluís que n’ és la seva entitat responsable.

  

Bibliografia associada: “En Tomeu i na guida, una història Gegant” (Miquel Villalonga Coll, 2002).

 

Visita també la web: www.gegantsmao.menorca.es .

Maˇ i Ciutadella, dos pobles dos Sant Joan

geganters-mao | 22 Juny, 2008 19:01

Maó i Ciutadella, dos pobles dos Sant Joan

 

Avui matí Ciutadella ja era una festa, la de Sant Joan, la que havia començat de bona hora del matí amb el primer toc de flabiol i sortida de s’ Home d’ es Be.

 

Poc podem explicar en aquest blog que no s’ hagi dit ja sobre la festa més important, ancestral i reconeguda dels pobles de Menorca, per lo que únicament en farem poc mes quemenció. I és que just arribar a la ciutat de Ponent ja es feia difícil poder localitzar a la comitiva, doncs de per tots cantells arribaven les notes del flabiol i el tamborí, les dels ciutadellencs que en dia tan senyalat emulaven a un dels protagonistes de la jornada.

 

Mentre, s’ home d’ Es Be, es flabioler i els caixers principals, tots ells escoltats com mana la tradició per la guàrdia municipal i dos números de la guàrdia civil, anaven per les cases de l’ itinerari per mostrar el seu present, el be, el que en dia tan senyalat ben prou persones l’ han volgut tocar esperant que el fet lis portes sort.

 

A la vegada, doncs a l’ hora de publicar aquest article el be i la comitiva encara estaran rodant pels carrers de ponent, a la ciutat de llevant s’ han ultimat els preparatius per el Sant Joan de Maó.

 

Com a nota històrica ressaltarem que tot i que avui en dia els Sant Joan de Maó es limita a l’ enramada de canyes verdes i encesa de la tradicional foguera, en un temps passat aquí també honoràvem al sant amb uns protocols i manifestacions molt similars a les que encara es conserven a Ciutadella.

 

Reporduïm les frases que va escriure Pedro Riudavets Tudurí  en el treball “Historia de la Isla de Menorca” (1888)  i que ens recorden com eren i quin va ser l’ acabament de sa colcada de Sant Joan de Maó.

 

“No hace muchos años que se abandonó la popular fiesta de ir en la vigilia y en el dia de San Juan Bautista á su ermita, á la que acudia la tradicional Culcada, tanto á completas por la tarde, como á misa en la mañana siguiente, que en siglos pasados se extendia hasta el 29 de agosto, con grande contento de chicos y grandes, y que al son del tamboril y fabiol paseaba las calles de la ciudad con lujoso aparato, formando las delicias del pueblo.

 

Hace pocos años se quiso restablecer la culcada, pero con poca asistencia de concejales, que mirando la fiesta con el ridículo que se va imprimiendo en todo lo que sabe a antigualla, han concluido por no celebrarla, pasando desde entonces á la categoria de legendaria”.

 

Aquelles festes de Sant Joan de Maó van donar pas a les actuals Festes de la Mare de Déu de Gràcia i com el Sant Joan que tenim actualment és el que celebrem, parlarem de com van els preparatius per al correfocs i encesa del fester de la nit més curta de l’ any.

 

A les set de la tarda s’ han trobat al parc d’ es Freginal els Diables de Maó per a fer l’ assaig principal de l’ espectacle piro-teatral de demà dilluns.

 

Els protagonistes hi ha anant de paisà, tot i ser un assaig general, doncs algun dia que no tinguem de que parlar ho farem de la calor que es pot passar en un dia com avui dins un vestit de dimoni.

 

l’ equip de megafonia que s’ utilitzarà en la funció també ha estat substituït per un de més casolà i començant la funció per el principi s’ ha simulat un correfocs, sense foc (que els petards costen molts diners). Com no volem avançar masses coses simplement donarem la pista que enguany el personatge principal de la trama es dirà “Joanet” i obligatòriament havia de tenir 10 anys. Enllaçant dita notícia amb que la trama versarà sobre el desè aniversari del grup de foc maonès ens podem fer quin és l’ ambient que es voldrà transmetre al públic, el de cel·lebració d’ aniversari.

 

Doncs així i després d’ una reconfortant dutxa (el sol avui ha caigut d’ aprop) sols queda emplaçar al públic maonès i molt especialment a tots els que durant aquesta dècada no ha deixat mai d’ anar a la plaça a veure els dimonis, per a demà a les 21’30 al parc d’ es Freginal per el correfocs i espectacle-festa del deu aniversari de la Colla de Diables de Maó.

 

Per a més informació www.gegantsmao.menorca.es .

  

Els diables estem de CelĚlebraciˇ

geganters-mao | 19 Juny, 2008 13:46

Fa pocs dies, a mena d’ aperitiu del quadern “10 anys de foc”, que sortirà a la llum el proper 23 de juny, dissabte de Sant Joan, us transcrivíem la dedicatòria del regidor de Cultura de l’ Ajuntament de Maó amb la que obre el treball.

 

En el cas d’ avui i per seguir fent caliu del tema, us adelantem les paraules que en dit treball hi aporta el president de l’ entitat de foc maonesa, Francesc Camps Seguí, i que serveixen per situar-nos en el treball des del punt de vista personal d’ un dels seus protagonistes.

 

10 anys de diables de Maó. Cóm passa el temps!

Tot i que la nostra trajectòria com a geganters ens donava esperances de que el projecte podria perdurar en el temps, no es manco cert que la nostra permanència estava condicionada per l’acceptació del públic. Estàvem introduint un element festiu que, en la seva aparença, era estrany a la nostra tradició. I dic en aparença perquè, tot i que ja hi havia hagut grups de teatre al carrer que feien servir el foc com a part important del seu espectacle (incloent visites puntuals d’autèntiques colles de diables vingudes de Catalunya), i tot i que el foc es un element substancialment pertanyent a la cultura mediterrània, varem ser el primer grup de diables aparegut a Menorca, posant en escena un espectacle de la manera que ho fan els grups catalans.

La nostra il·lusió, però, era major que la por al rebuig, i a més, varem tenir la gran sort de que la nostra actuació inaugural va ser l’encesa del fester de Sant Joan al Parc des Freginal, una festa on tradicionalment i de manera indiscutible, el foc n’era protagonista. L’únic que va canviar, per tant, era la manera d’encendre el fester.

I val a dir que l’acceptació del públic va ser notable. No en va, no hem deixat d’encendre el fester des d’aquell dia.

I la consolidació i creixement de la colla va anar acompanyat d’un creixent nombre d’actuacions arreu de l’illa (i també a fora) on el públic mai va faltar. Recordo especialment una actuació a Ciutadella on es va posar a ploure durant l’actuació. Noltros, ignorant què era el que calia fer en aquella situació, varem continuar amb la nostra actuació, esperonats, entre altres coses, pel fet de que el públic va cercar refugi als portals per poder seguir gaudint de l’espectacle. Quan va haver esclatat el darrer coet, tothom se’n va anar cap a ca seva i noltros varem quedar a recollir els estris, xops però tremendament satisfets.

No hi ha cap dubte de que el grup s’ha consolidat, i després d’una etapa d’eufòria on tothom ens contractava (ja que érem la novetat del moment) hem passat a una etapa d’assentament i maduresa, amb manco actuacions al any, però que son actuacions en les que ens estem convertint en un element imprescindible, tradicional.

I si aquesta es la nostra experiència com a grup, la meva personal no es gaire diferent. De ser un més dins el grup vaig passar a ser-ne el responsable, amb cap altre mèrit que el de ser també responsable del grup de geganters, es a dir, tenia l’autoritat reconeguda, però cap experiència en conduir un grup d’aquestes característiques. I, igual que va fer el grup en el seu moment, vaig suplir la manca d’experiència amb il·lusió, ganes, i una mica d’atreviment.

Ara que es compleixen deu anys del nostre naixement presentem aquest llibret que vol ser una visió general del que han estat aquests deu anys i del que es el nostre dia a dia. Esper de tot cor que lis agradi i desitjo al grup una llarga vida omplint d’espurnes, trons i color les nits festives de Menorca.

SALUT I FOC!!!

Francesc Camps

Cap de colla dels Diables de Maó.

 

Arribats a aquest punt sols ens queda emplaçaros a tots pel proper dilluns 23 de juny, a les 21'30 hores al parc d' Es Freginal de Maó, per al correfocs i festa desè aniversari de la Colla de Diables de Maó.

 

per a més informació: www.gegantsmao.menorca.es .

10 anys de foc a Maˇ

geganters-mao | 14 Juny, 2008 16:43

Tal i com ja havíem anunciat fa uns dies el proper dia 23 de juny, dissabte de Sant Joan, el Parc d’ Es Freginal serà l’ escenari escollit per a la presentació del nou espectacle Piro-teatral de la Colla de Diables de Maó.

 

Dit espectacle versarà sobre la efemèride del desè aniversari del grup de foc maonès, on l’ actualitat del grup serà la que es veurà en directe, però on tampoc hi faltarà el repàs del que han estat els darrers deu anys d’ història del grup. Com de costum s’ espera sorprendre al públic, de fet l’ actor que aquest any protagonitzarà la trama ben segur no deixarà indiferent a ningú, però per jugar amb l’ efecte sorpresa... fins aquí podem contar.

 

El que també avancem és que en tal dia veurà la llum el treball bibliogràfic “Deu anys de Foc”, amb texte de Miquel Villalonga Coll (en Tomeu i na Guida una història gegant, 2002 i Música per a una festa, 2007) i il·lustracions de Xec Febrer Martí, dibuixant de Ferreries ben prou popular a la ciutat de Barcelona on resideix .

 

Dit treball sortirà al carrer el mateix dia 23 i el seu preu de venta serà “la voluntat”. De moment us podem adelantar la portada i també la introducció amb la que el regidor de Cultura i Festes de l’ Ajuntament de Maó Bartomeu Febrer obre el treball:

Portada del quadern commemoratiu del desè aniversari de la Colla de Diables de Maó

Presentació 

Les Festes de Gràcia ja no van ser el mateix després de la creació de la Colla de Geganters, l’any 1992. Abans, la presència dels gegants era forçada, encarcarada i plena de dificultats. Després, la presència dels gegants es va convertir en una festa, en una experiència lúdica que va arrelar el mateix any de l’estrena. La causa: l’entusiasme i la determinació amb què els primers geganters es van voler organitzar i oferir a la ciutat la seva alegria. Record ara el fet perquè el posterior naixement dels Diables de Maó —que enguany compleixen la primera dècada de vida— també hi té molt a veure. De fet, els Diables neixen de la mateixa colla i, encara que s’organitzen autònomament, sempre van de la mà.

 

Així com els gegants tenien una llarga història vinculada a les nostres festes, els diables eren, en canvi, una invenció sense tradició; només tenien la referència de les colles catalanes que havien participat de tant en tant a les festes. De fet, va ser la vinguda dels Diables de l’Arboç, l’any 1997, la que va encendre el foc dels maonesos per crear la seva colla l’any següent, amb l’estrena en un Sant Joan dels festers. Com en el cas de la colla gegantera, la gent —sobretot els més joves— va acceptar prest aquesta nova proposta com una cosa pròpia. La tradició catalana dels correfocs empeltava a l’illa sense rebuig, com correspon a la interacció en una mateixa àrea cultural.

 

Durant aquests deu anys hem tingut l’oportunitat de gaudir i sentir moltes vegades l’espectacle del foc i dels tambors. La imatge dels nostres dimoniets —primer amb el drac, que molts d’anys enrere havia creat aquell grup d’animació anomenat Escarabat Bum-Bum, i més tard ja amb el mateix drac, Cap de Fibló— forma part avui del paisatge festiu a Maó.

 

En aquest llibre podrem descobrir la crònica d’aquests deu anys, des de les grans decisions als petits detalls. En definitiva, una manera de promoure encara més l’estima popular pels Diables de Maó.

 

Bartomeu Febrer Pons

Regidor de Cultura

Sant Joan 2008

 

 

Per rebre a casa el treball "10 Anys de Foc" es pot contactar amb la Colla de Diables de Maó a través del correo electrònic que trobareu a: www.gegantsmao.menorca.es .

Els gegants promocionen Menorca

geganters-mao | 08 Juny, 2008 15:36

Fa algunes setmanes va arribar al local social de la Colla de Geganters de Maó una d’ aquelles publicacions que, des de les institucions, es solen editar amb l’ objectiu de promocionar Menorca de cara al turisme. Dita publicació consta de poc més d’ una trentena de pàgines i principalment és un seguit de fotografies de paratges típics i fets culturals, amb uns breus comentaris explicatius escrits en diferents idiomes.  

En una de les planes de la publicació destaquen dues grans fotografies en les que una és dels gegants de Maó en Tomeu i na guida i l’ altre el nan en Miquelet es Salero. 

Si be el fet de que els nostres gegants siguin utilitzats amb l’ objectiu de mostrar una part de la nostre rica cultura ja no és sorpresa per cap de nosaltres, el que si destaca i corrobora un fet sense precedents és que el nan En Miquelet es Salero en tan pocs anys de vida, va ser creat a l’ any 2000, ja sigui considerat com una imatge típica de Menorca per mostrar a l’ exterior. 

És possible també que la seva fotografia fos escollida entre moltes altres com una de graciosa i que ben segur ha de cridar l’ atenció del posible visitant. 

Veient fins quin punt aquestes figures han arribat al punt de consituir-se com a representatives de la nostre illa, no podem fer menys que recuperar les paraules que a l’ any 1953 escribí Francisco Hernández Mora, incloses en el seu treball  “Las fiestas de ayer y hoy”, publicat en el programa de festes de Gràcia d’ aquell mateix any. 

(…) Los gigantes y cabezudos, de larga tradición y enorme popularidad en Cataluña sobre todo, y también en Aragón, eran contemplados por los menorquines como cosa por completo ajena a nuestras costumbres. Les veían de vez en cuando en el cine y en las revistas o periódicos ilustrados y, si venía bien la fecha, admiraban en un viaje a Barcelona, els gegants del Corpus, que van en cabeza de la procesión eucarística. Pero a nadie se le ocurría empadronar en Mahón a tales personajes ficticios por simpáticos y vistosos que fueran.  

(…) Y, sin embargo hoy, veinte años después del estado de cosas indicado, son vecinos de Mahón, se han menorquinizado y dan al forastero la impresión de ser una de las cosas típicas que se les presentan durante las Fiestas Patronales. No se puede negar  que el trasplante ha sido afortunado, que el injerto folklórico ha dado los mejores resultados, supliendo con su lozanía la carencia de vieja tradición.

En dit treball es parlava de diferents aspectes de les nostres festes, del seu arrelament  i de con els llavonces “ Gigantes de Mahón ” en menys de dues dècades havien arrelat entre als maonesos i les seves festes. 

 

Molts anys després del treball d' Hernandez Mora i i ja de ple en el segle XXI els actuals portadors dels gegants ens quedem amb l’ orgull d’ estar gestionant i donant vida a unes figures que al dia d’ avui ja formen part de l’ iconografia típica de les nostres festes i que amb el pas del temps han assolit la categoria de imatges típiques de Menorca per oferir als turistes i visitants.  

La fotografia és de la dècada dels 40, pertany a l' arxiu històric dels gegants propietat de la Colla de Geganters de Maó.

Bibliografia associada als gegants de Maó: En Tomeu i na Guida, Una història Gegant (Miquel Villalonga, 2002). 

Per conèixer els gegants clica també a: www.gegantsmao.menorca.es .

 

 

 

la mÓquina ja estÓ en marxa, i treu foc

geganters-mao | 02 Juny, 2008 13:56

As local de la Colla de Diables de Maó un any més la màquina ja està en marxa per ultimar els detalls de l’ espectacle Piro-Teatral d’ aquest any, el que com de costum serà presentant al públic maonès el proper dia 23 de juny, dissabte de Sant Joan.

 

Fent un poc d’ història, el primer d’ aquests espectacles que els propis diables maonesos van crear va ser a l’ any 2001, el que fins el moment encara no ha estat superat en espectacularitat i el que encara es recorda per la sorprenent entrada d’ una limousina de onze metres de llarg en el mateix correcocs, la que portava a la dimonieta major. Altres espectacles al llarg d’ aquests anys han estat el “Glosa focs”, en que dos dels dimonis del correfocs van ser glosadors menorquins caracteritzats per a la ocasió i que en mig de l’ espectacle van fer us del seu art; el del Quixot del segle XXI reivindicant ell i diables la lectura i la utopia o el de l’ any passat en que el Dimoni Major va haver d’ encarar-se amb un dels bujots del fester que va prendre vida per reivindicar el seu “dret” a no ser cremat”.

 

Tots aquest espectacles, dels que en podreu trobar la crònica en aquest mateix blog en els seus articles corresponents, han estat des de el primer any creació pròpia dels mateixos diables, fent-ne aquests el paper de guionista, director i intèrpret (en ocasions amb el reforç d’ actors professionals). L’ objectiu no és altre que fer de la encesa de la tradicional foguera de Sant Joan una trama teatral que sols pot acabar amb el foc consumint el munt de fustes i bujots.

 

Per aquest any com ja hem dit la maquina ja està en marxa i l’ espectacle ja està quasi ultimat. Per no donar moltes pistes, doncs una de les claus de l’ èxit cada any sol ser el factor sorpresa, sols direm que enguany es farà referència a la pròpia Colla de Diables de Maó, la que commemora el desè aniversari de la seva fundació.

 

Al dia d’ avui de moment podem adelantar la data de l’ estrena que ha de ser el proper dia 23 de juny i l’ hora com cada any la marcarà el moment en que el sol baixi del tot i deixi el parc a les fosques.

 

També ja es oficial que com un acte més de la celebració del desè aniversari del grup de diables, sortirà al carrer el llibret amb l’ història del grup detallada per anys. El Texte consta d’ una narració que ens parla de com fa una dècada la Colla de Geganters de Maó, pionera en diferents coses a la nostre ciutat, va decidir fer també una Colla de Diables; de tots els preparatius, evolució, consolidació i estat actual.

 

Dit treball que portarà per títol “10 anys de foc” arriba amb texta de Miquel Villalonga Coll (En Tomeu i na Guida una història gegant, 2002;  Música per a una festa, 2007) i amb dibuixos de Xec Febrer.

 

Parlant de gegants però sense sortir dels aniversaris ja tenim les primeres notícies de la que se està preparant a Sant Lluís per commemorar el desè aniversari de la gegantona Tecla.

 

En pocs dies podrem avançar més detalls de les dues celebracions, una amb foc i l’ altre “amb aigua” (coses de na Tecla).

 

Per més informació: www.gegantsmao.menorca.es .

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS