Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

El Gegant OlÝmpic en la inauguraciˇ del Pavellˇ Sinia Costa Bella

geganters-mao | 26 Octubre, 2008 15:59

Ahir a la tarda els geganters maonesos van prendre part en un passacarrers dels que es solen qualificar com a “extraordinaris”.

 

El fet que es celebrava era la inauguració del nou pavelló del C. D. Alcázar, el que des d’ ahir porta per nom Pavelló Sinia Costabella (nom originat per l’ emplaçament de les noves instal·lacions esportives).

 

Fent un poc d’ història direm que el Club esportiu havia jugat, des de la seva fundació, en el pavelló Padre Petrus, però que les dècades d’ us de dit camp d’ esports al dia d’ avui ja el deixava molt lluny del tipus d’ instal·lacions modernes que requereix un club històric, però amb molts de projectet per futur, com és l’ Alcázar,

 

Abans de relatar la cerimònia d’ inauguració del nou pavelló,  és de justícia citar com les instal·lacions que al dia d’ avui ja estan fora d’ us, també van servir en ben prou ocasions per a allotjar als grups de geganters que arribats de fora de l’ illa per participar en les nostres Festes de Gràcia (entre d’ altres), un cop arribats a Maó van poder utilitzar el Pavelló Padre Petrus com a improvisat allotjament durant la seva estada a l’ illa; per mobiliari uns matalassos a terra i per quarto de bany els vestidors dels jugadors. És per això que vagi en aquest article el nostre agraïment al club que sempre va obrir les portes als geganters.

 

Ja anant per matèria, direm que el passacarers d’ ahir pretenia representar un simbòlic però molt festiu trasllat del club del pavelló vell al pavelló nou, destacant que disten d’ un a l’ altre uns vint minuts, sempre i quan es fes la marxa expressament lenta. És per això que els geganters amb les seves figures i el grup de tamborers de Dalt Sant Joan es van trobar just iniciada la tarda en l’ edifici que aquell dia s’ acomiadava, amb una destinació fitxa: “el futur immediat”.

 

De les figures que hi van portar els geganters maonesos direm que es va escollir per una banda el que tantes passions alça entre els petits en “Miquelet es Salero” i també una de creada per a les grans ocasions esportives “El Gegant Olímpic”. No s’ hi va portar a n’ en Tomeu i na Guida, doncs es va considerar que dites figures al ser dos dels icones de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia podrien haver desvirtuat o confós la gran festa de l’ esport.

 

Imatges del Gegant Olímpic de Maó i d' en Miquelet es Salero en el dia de la inaguració del nou Pavelló Sinia Costabella del C.D.Alcazar.

 

Tampoc va ser difícil escollir quines figures s’ hi haurien de portar, doncs participar-hi amb el Gegant Olímpic era gairebé inqüestionable i brodava tot l’ acte inaugural. Recordem que el gegant que va sortir ahir pels carrers de Maó és el mateix que va ser creat l’ any 1992 per, amb la seva presència, i la dels seus 23 germans bessons, inaugurar les olimpiades de Barcelona 92, recordades com el fet esportiu més important de l’ estat en la nostre història recent. És així que dita figura enllaçava dos moments històrics en el mon de l’ esport: l’ un celebrat a Barcelona i l’ altre el del moment important d’ un club amb il·lusió per arribar ben lluny.

 

Ja en el cercavila els tamboriners no van aturar de sonar, les figures van ballar i entusiasmar a petits i grans i a l’ hora que deixaven darrera el vell Pavelló Padre Petrus ja es començava a divisar el modern pavelló Sinia Costabella.

 

Un cop al lloc de destí el Gegant Olímpic i el nan en Miquelet es Salero prest van donar pas als parlaments, homenatges i reconeixements,  a la presentació dels 350 esportistes de les diferents categories que en faran us de les instal·lacions i al primer encontre que es va disputar al nou camp de bàsquet i que va tancar una jornada per a la història.

 

Visita també www.gegantsmao.menorca.es .

La Canšˇ del Gegant del Pi

geganters-mao | 25 Octubre, 2008 16:25

Un cop acabades les Festes d’ estiu els gegants resten estojats en els diferents locals on solen passar els llargs mesos d’ hivern. És llavors per aquest motiu que les cròniques de les seves passejades, que us solem narrar en aquest medi, deixen de donar motius al redactor.

 

Tot i així, pels que també durant l’ hivern els agrada sentir parlar de gegants, intentarem en aquest article respondre a una dubte que en ben qualcuna ocasió s’ ens ha formulat, referent a quin podria ser l’ origen de la popular cançó del Gegant del Pi.

Els Gegants del Pi de Barcelona passejant pels carrers de Maó durant les Festes de Gràcia de l' any 2008

 

Per respondre a la qüestió farem ús de les pàgines que a l’ any 1996 va escriure el bon amic i reconegut historiador Jan Grau, en el llibre “Gegants”:

 

L’ origen de la cançó ens l’ explica Francesc Curet al llibre La Rambla. Passeigs i jardins. Una reial ordre de 1780 havia prohibit la sortida dels gegants al carrer i malgrat que tant l’ Ajuntament com el mateix poble havien demanat diverses vegades la tornada dels gegants a les festes, fou mantinguda molt de temps. A més de la Reial Ordre, els geganters topaven també amb l’ oposició de Jerónimo Girón Moctezuma Ahumada i Salcedo, marquès de las Amarillas, que va ser capità general al Principat de 1790 a 1796. El seu successor va ser Agustí de Lancaster, un home partidari d’ un ambient festiu i animat a la ciutat.

 

L’ Any 1798, el Dijous Gras, mentre se celebrava un sarau de Carnaval, dos gegantons es van presentar a la porta del teatre on era el duc de Lancaster. Després d’ obtenir permís per fer-ho, els gegants van entrar i van ballar al so d’ un flabiol i d’ u n tamborí. Després de ser aplaudits i abans de retirar-se, van lliurar al capità general un memorial de caire festiu on explicaven que ells només eren uns ambaixadors i li demanaven que indultés els gegants i els deixés sortir al carrer altre vegada. La pensada va ser ben acollida i el duc de Lancaster va accedir a la petició. Així, des del Corpus del mateix any, els gegants van tornar a ballar pels carrers de Barcelona.

 

Al començament de l’ any següent, es va inaugurar un passeig central a la Rambla, entre el Pla de la Boqueria i el Pla de les Comèdies. Aquest passeig elevat tenia un terraplè a cada banda i estava enrajolat amb un paviment semblant al que es feia servir per construir els terrats. També tenia unes baranes des de les quals els passejants podien mirar el trànsit que hi havia pels camins que flanquejaven el passeig. La gent, per la seva situaciói elevada i pel seu aspecte, l’ anomenava “terrat”.

 

Així, quan uns mesos després els gegants van sortir al carrer, van estrenar el “passeig del mig” de la Rambla i la cançó s’ atribueix a aquesta feta concreta. Els motius ens els dóna la mateixa lletra de la cançó “Gegant del Pi”.

 

Els gegants del Pi,

Ara Ballen, ara ballen,

Els gegants del Pi,

ara ballen pel camí.

Els gegants de la Ciutat

Ara ballen, ara ballen,

Els gegants de la Ciutat

Ara ballen pel terrat.

 

Fixeu-vos que la cançó destaca “ara”, és a dir, que fins ara no ballaven perquè els estava prohibit i no ballaven al “camí” i al “terrat” perquè aquests no existien.

 

Més tard, quan la cançó s’ aplicà a la llegenda del gegant del Farrell, la cançó passà del plural al singular perquè encaixés be.

  

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

La fotografia de l' article correspón a la visita que van fer els Gegants del Pi a Maó durant les Festes de la Mare de Déu de Gràcia.

Parlem de desfilades...

geganters-mao | 12 Octubre, 2008 18:04

Desconeixem quants dels seguidors d’ aquest medi dedicat als gegants ho són també de la tradicional desfilada del dia 12 d’ octubre, la que es celebra amb motiu del dia de la hispanitat. En tot cas, tot i que en aquest article avui no parlarem dels gegants i les seves desfilades, de desfilades va el tema... .

 

Pels que avui matí hagin fet una ullada al televisor mentre s’ estava retransmetent el marxar dels soldats pel passeig de la Castellana de Madrid, és possible que hagin reparat amb un detall que cada any es sol donar, el del moment en que paren de sonar les diferents bandes de música per donar pas al so de la xirimia, cosina germana de la nostre gralla.

 

No serà aquesta la primera vegada en que parlarem de com l’ instrument que des de fa alguns anys han adoptat la majoria dels geganters menorquins per a fer ballar els seus gegants, és un dels instruments més escampats geogràficament i amb més diversos usos en la majoria de cultures del planeta.

 

És així que aquest matí hem pogut veure com els membres de l’ exercit de regulars, existents en els territoris de Ceuta i Melilla, han marxat amb el so d´ uns instruments que a Menorca ens faria tot d’ una pensar amb els gegants.

 

El motiu de que dita unitat de l’ exèrcit espanyol faci sonar les que ells anomenen  “Xirimies” (avui ja construïdes sota el patró de la Dolçaina, que és com s’ anomena a l’ instrument germà de la gralla que  es sona a València) molt possiblement ve donat per l’ orígen de dites formacions militars.

 

L’ exèrcit de regulars en un principi va ser creat per que, sota el comandament dels mandos militars espanyols, l’ integressin els natius dels territoris ocupats per la corona d’ Espanya. És així, que al ser els membres de la unitat nascuts en terres on la cultura majoritària és la musulmana, un cop aquests van ser integrats dins l’ exèrcit espanyol, seguissin utilitzant en les desfilades un dels instruments més característics de la terra que els va veure nàixer.

 

els membres de l' Exercit de Regugalars destacats als territoris del nord d' Àfrica, fent sonar les Xirimies, instrument cosí-germà de la gralla

 

Al dia d’ avui gairebé en totes les províncies de l’estat Espanyol es sona alguna mena d’ oboè popular, amb diferents noms i variants referent a la forma i la afinació, i per la seva part l’ Exèrcit de Regulars el segueix lluïnt en els diferents actes com a un dels seus trets característics.

 

Com ens compta la dita “cada cosa al seu temps i a l’ estiu cigales”, un cop passat l’ estiu, que és la època de l’ any on escoltem les gralles fent ballar als gegants, arriba el més d’ octubre, on l’ instrument dels gegants el veiem fent desfilar als soldats en el dia de la hispanitat.

 Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Uns ambaixadors d' altura (II)

geganters-mao | 04 Octubre, 2008 19:35

Fa alguns dies iniciàvem un repàs de totes les ocasions en que, complint amb el paper d’ ambaixadors culturals de la ciutat de Maó, els Gegants en Tomeu i na Guida han visitat pobles i ciutats de fora de l’ illa.

 

Retrobarem el fil en l’ any 1999, en que un cop més pel mes de gener les dues grans figures van fer-se presents a l’ illa de Mallorca. Els gegants de nou van ballar pels carrers d’ Alcúdia i també durant els dies principals de la ciutat de Palma, per les Festes de Sant Sebastià.

 

Per aquell mateix any, però ja acabant el més de maig, va ser el poble de La Garriga (Barcelona) que per a la VIII Trobada de Gegants del Vallès, va rebre de manera especial a la expedició menorquina. En aquesta ocasió el viatge dels maonesos arribava per complir amb la segona part de l’ intercanvi que l’ any 1998 havia portats als gegants de La Garriga, Magí i Xixilona, a la que es va celebrar a Maó com a festa dels gegants bessons, és a dir la de les figures gegantines que en el seu moment van ser creades amb un mateix motlle i per lo tant de idèntica fesomia.

 

Per l’ any 2000 de nou en Tomeu i na Guida i també en Pere i na Gràcia van ser cridats per a fer la representació en les Festes de Sant Sebastià de Palma. Pel més de juny Geganters i Diables participarien en la festa major de Sant Vicents de Castellet; i ja com a tercer i últim viatge de l’ any, la representació es tornaria a fer en les mateixes Illes Balears, en aquesta ocasió a la ciutat d’ Eivissa, en la Festa de la Terra, que és la diada principal de l’ illa. Destacarem d’ aquesta expedició que hi van participar els gegants i també els caixers de sa colcada, en una illa on per suposat els cavalls no participen en les seves festes principals, però tampoc coneixen els gegants més que per les visites ocasionals de figures de fora.

 

Un cop inaugurat el nou segle, els gegants de Maó i també el nano en Miquelet es Salero es van fer presents a Arenys de Mar durant les Festes de Sant Zenon.

 

A l’ any 2002 tocaria el torn a la població catalana de Tiana (Barcelona), on entre diferents anècdotes relacionades amb els cercaviles de gegants i la visita dels maonesos, aquests es trobarien amb que el passacarrers va haver de sortir varies hores més tard sobre lo anunciat en el programa, per l’ absència a la plaça dels membres de l’ entitat amfitriona.

 

L’ any següent els amfitrions ja van ser uns que són ben coneguts a Menorca, per les diferents visites que en fet en els últims anys; són els membres del grup Fal·lera Gironina. La Celebració en que van participar els maonesos va ser les populars fires de Sant Narcís que es celebren cada any a la ciutat de Girona.

 

Pel 2004 de nou, i després de molts anys, els gegants de Maó van ballar pels carrers de Barcelona ciutat, en aquesta ocasió participant en les Festes del Barri de Sant Andreu del Palomar.

 

El 2005 va ser un de molt especial, doncs tots els gegants de Menorca, amb en Tomeu i na Guida representant l’ inici de la tradició a l’ illa, van fer un primer viatge conjunt. El motiu va ser la Mostra de Cultura Popular de les Balears que es va celebrar a la població mallorquina de Sineu. La expedició menorquina va ser propiciada per la recentment creada Agrupació de Colles de Geganters de les Illes Balears.

 

Arribant al 2006, durant el més d’ agost els gegants maonesos van estar ballant pels carrers de Manresa. Ja arribada la tardor arribaria una nova expedició conjunta dels gegants menorquins, en aquesta ocasió amb destinació a Santa Eulàlia d’ Eivissa, amb motiu de la II Mostra de Cultura Popular.

 

Ja al 2007 els gegants maonesos visitarien la població valenciana de Vinaròs, amb motiu de les Festes de Sant Pere. Cada viatge te els fets més destacats a recordar i entre ells alguns que sempre són entranyables. En aquesta ocasió mencionarem el fet de que després de que un dels membres de la Colla Gegantera de Maó fos entrevistat en una emissora de radio local, es va personar en el passeig on estava instal·lada la unitat mòbil un maonès resident a la població amfitriona, que hi va acudir emocionat a rebre els seus paisans i també per interessar-se pel cercavila en el que després de molts d’ anys tornaria a veure als seus gegants. El món certament és molt petit i dit maonès resident a Vinaròs resultaria ser família llunyana d’ un dels geganters.

 

Una nova anècdota relacionada amb els desplaçaments de gegants i geganters es produiria en el mateix any, però ja ben entrat l’ hivern. Succeiria després d’ haver participat a la població Mallorquina de Mancor de la Vall en la V fira de l’ esclata- sang i de la muntanya. Succeiria que debut al mal temps regnant aquells dies, el vaixell que havia de tornar a la expedició menorquina de regrés a l’illa quedaria sense sortir del moll de Palma, deixant els menorquins en una pensió de la ciutat i sense dia confirmat per el regrés.

 

Debut a que Els Geganters de Maó són les mateixes persones que també participen de la Colla de Diables, aquest any 2008 el viatge en lloc de fer-lo amb els gegants s’ ha fet amb els dimonis, a la Primera Gran Trobada de Diables que es va cel·lebrar a Palma de Mallorca el més de gener amb motiu de les Festes de Sant Sebastià.

 

(...) fi de la segona part.

 

Visita també www.gegantsmao.menorca.es .

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS