Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Respostes al tema dels noms dels gegants

geganters-mao | 30 Novembre, 2008 17:15

Fa pocs dies rescatàvem un article on s’ explicava el per que dels noms de Tomeu i Guida per a els Gegants de Maó.

 

Com ja ha succeït en altres articles dels que hem anat publicant en aquest medi, hem anat rebent diferents correus demanant-nos més informació, en aquest cas de vàries persones s’ interessaven pels noms d’ altres figures d’ imatgeria popular de l’ illa.

 

Concretament el nom que pot haver xocat més a l’ hora de buscar-li el motiu és el del nan “en Miquelet es Salero”.

 

Per buscar-ne el motiu primerament haurem de dir que dita figura, el nano, és creada als mateixos tallers de la Colla de Geganters de Maó, on els propis membres de l’ entitat que s’ encarreguen del manteniment de les figures durant l’ hivern de l’ any 2000 van donar forma a “es salero”. El motiu del nom va sortir en el transcurs d’ una conversa informal en el que entre bromes es simulava que el nano podria ser fill d’ un dels seus creadors, “de nom Miquel”, i d’ aquí que el fill d’ en Miquel (i de la resta de membres de l’ equip de manteniment dels gegants) adoptes per nom el diminutiu d’ un dels seus creadors. L’ adjectiu de “es Salero” va tenir origen similar doncs és una manera de qualificar a les persones que tenen certa gràcia (com és el cas del nano) i paraula també prou utilitzada pel creador.  Tot i així en cap moment es va pensar que el nano representés a cap persona existida en la realitat, únicament a un petit graller membre de l’ entitat.

 

En el cas d’ en Pere i na Gràcia, els dos gegantons propietat del Casal de Gent Gran I.B.A.S. de Maó, el seu nom va ser decidit entre els mateixos membres del casal que els va crear (amb l’ ajut de diferents persones del mon geganter); i molt possiblement lis deuen el nom a dues de les celebracions populars més estimades per la gent de la ciutat: la festa marinera de Sant Pere, al mes de juliol al port de Maó, i les festes patronals de la Mare de Déu de Gràcia, les que quasi tanquen l’ estiu i també donen nom a la geganta.

    

Altre figures veïnes de la ciutat ja utilitzen noms que no han tingut de menester cap discussió, és el cas del tercer gegant propietat de la ciutat: S’ Avia Corema. En aquest cas no existia res a decidir, doncs quan es va pensar en la seva construcció en cap moment es va pensar en canviar-li el nom al personatge al que havia de representar la figura.

 

Tot i així en aquest cas direm que existeixen figures gegantines en el nostre mateix mar comú que representant al mateix personatge en algun cas són anomenades de manera similar tot i que no idèntica, com és el cas de la “Geganta de la  Quaresma” de la Unió Anelles de la Flama de Valls o  “la Vella Quareme” de l’ Esbart Dansaire de Rubí.

 

La última figura de la que parlaren avui és el Gegant Olímpic, que tot i haver adoptat aquest nom, mai ha estat decidit de manera alguna. El que sigui anomenat d’ aquesta manera únicament respon a que és una de les figures originals que van ser creades per a participar en les olimpíades de Barcelona-92, i que un cop arribat a l’ illa simplement va ser el nom amb el que s’ el començaria a anomenar per el que és el seu propietari (el que en va ser creador, el menorquí Dani Sintes) i també per l’ entitat que avui n’ és responsable, la Colla de Geganters de Maó.

 

Responent a altres comentaris rebuts des de l’ aparició de l’ anterior article, sols podem dir que efectivament és curiós que els gegants de la ciutat en Tomeu i na Guida hagin estat batejats en dues ocasions i una dècada per mig (fet que de manera similar també s’ ha donat en altres gegants menorquins), però que en aquest cas el fet de que primerament s’ els anomenés amb els noms genèrics de “L’ Amo i Madona” demanava que s’ els donés almenys un nom propi per a dites figures.

 

Altres comentaris ens preguntaven per els noms d’ altres gegants menorquins, però com es sol dir quan un compte espera a una segona part... és una història molt polida que mereix ser contada en una altre ocasió.

 

I vet aquí un gat, vet aquí un moix aquest compte encara no ha acabat.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

 

Els noms dels gegants

geganters-mao | 22 Novembre, 2008 17:36

Els noms dels gegants

 

Ja fa alguns anys que la Colla de Geganters de Maó va decidir treballar en la difusió del fet geganter des de diferent camps; el primer amb la presència al carrer de les dues grans figures de la ciutat; i la segona, no menys important, amb la difusió d’ aquesta part de la cultura popular menorquina a través de diferents medis escrits.

 

De fet és el que es pretén amb aquest blog, el major coneixement dels gegants i la seva història per a augmentar, si cal, la estimació cap a aquests.

 

Rescatem per a avui un article que es va publicar fa uns anys en una publicació de l’ illa en el que es parlava del nom dels nostres gegants en Tomeu i na Guida.

    

ELS NOMS DELS GEGANTS

   

     Les dues grans figures que avui tots coneixem pels noms de Tomeu i Guida durant molts d’ anys van ser coneguts únicament pel que eren físicament, un gegant i una geganta. Estem parlant de quan aquests sols sortien els dos dies principals de les Festes de Gràcia i tota la resta de l’ any quedaven guardats dalt el porxo de l’ ajuntament sense que ningú s’ en preocupés massa d’ ells.

 

     Va ser a partir de mitjans anys  vuitanta en que les nostres dues grans figures van començar a ser cada vagada més protagonistes, en les Festes de Gràcia van començar a sortir els quatre dies, que va ser quan van començar a rebre gegants convidats tant de l’ illa com també de Terres Catalanes, també va ser quan van començar a sortir en les cavalcades de Reis, qualque carnaval, i fins i tot  van fer un primer viatge a la ciutat de Barcelona que moltes dècades abans els havien vist nàixer. Era lògic que si aquells gegants havien de ser cada vagada més importants almenys tinguessin nom propi, va ser just començada la dècada dels noranta en que per primera vagada es pensarien uns noms pels gegants.

 

     L’ estiu de l’ any 1.990 va ser el que els al·lots del poble van poder telefonar a la ràdio per donar uns noms als seus gegants, des de l’ ajuntament van arribar ben prou propostes i els al·lots van triar els noms que més lis van agradar. És ben curiós veure com entre tots els noms propis que hi havia, tant pel gegant com per la geganta, també en hi havia de genèrics, com els de L’ Amo i Madona, i més ho és encara veure com aquest dos van ser els guanyadors. Va succeir  pocs dies abans de les festes de Gràcia d’ aquell any que, en una festa organitzada conjuntament per l’ ajuntament i les associacions de veïns, que va tenir com a marc el Parc d’ Es Freginal, els gegants de Maó passarien a dir-se L’ Amo i Madona. Aquells dos noms mai van arribar a calar entre la gent, que els seguiria coneixent  com “Els Gegants”, i és que per una banda aquells dos noms no eren noms propis, i per una altre es suposava que l’ amo i madona ja ho eren des de que, al poc de la seva arribada a Maó, s’ els vestís amb la indumentària típica dels senyors de lloc.

 

     Just dos anys després els gegants van emprendre un  nou viatge cap a terres catalanes, en aquesta ocasió per participar en la “II Trobada insular de Gegants de Matadepera”, açò va succeir el més de juliol del 1.992, i va ser en aquella trobada que per primera vagada els gegants  serien portats per la Colla de Geganters. També va ser durant aquell viatge en que els gegants de Maó tindrien per primera vagada nom propi. Més que bateig es pot contar com a anècdota que,  quan un membre de l’ organització del actes es va dirigir al que manava la expedició dels menorquins  per tal de demanar amb quin nom inscriure els seus gegants, aquest no van saber que contestar, i amb urgència el grup es va haver de reunir i decidir dos noms “provisionals” amb els que participar en la trobada, aquests van ser els de Tomeu i Guida. Acabada la feina gegants i geganters tornarien cap a l’ illa i amb ells els dos noms amb els que avui es coneix a la parella de gegants de la ciutat.

    

     

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

 

Els Gegants de la Ciutat

geganters-mao | 15 Novembre, 2008 19:02

Els gegants de la Ciutat

 

Sembla ser que a l’ hivern és quan, un cop amb els gegants guardats en els seus diferents locals, ens venen les dubtes i preguntes sobre tot aquest “món gegant” que hem vist durant l’ estiu.

 

És així que no parem de rebre noves preguntes sobre fets relacionats amb els gegants de Maó, de Menorca i en ocasions sobre les figures de les illes veïnes i la península. Insistim en que sempre sol ser més enriquidor rebre la informació de primera ma i avui, gràcies a la xarxa, és possible contactar de manera ràpida amb la majoria de entitats geganteres del país.

 

Tot i així encantats responen a les noves preguntes que ens van arribant i aquesta ocasió tornen a fer referència als “Gegants del Pi” i “Gegants de la Ciutat” dels que parlàvem fa uns dies en aquest mateix medi.

 

Responent sobre la pertinença dels Gegants del Pi a la parròquia que en porta el mateix nom, direm que certament al dia d’ avui són majoria els actes on participen els gegants en que l’ església hi juga un paper discret, però no hem d’ oblidar que els gegants cartró i fusta que avui veiem pels nostres carrers van ser creats originàriament per participar en les processons de l’ església catòlica; És per això que encara avui existeixen parròquies que disposen de la seva pròpia parella de gegants, de la mateixa manera que de les figures dels passos de setmana santa o les creus processionals. Normalment aquestes figures són les que podríem qualificar d’ històriques, solen ser les de més antiguitat, i moltes d’ elles encara avui a part de participar en els actes de festa major segueixen sortint cada any en les processons del Corpus.

 

Altres gegants de la ciutat comtal que també són propietat de parròquies són els recentment restaurats gegants de la Parròquia de Santa Maria de Mar o per exemple els bessons d’ en Tomeu i na Guida que estan a la Parròquia de Sant Pere de les Puel·les.

 

Podeu trobar informació dels gegants en les antigues processons i de l’ origen religiós de les figures a www.gegantsmao.menorca.es  i també en diferents treballs que els més prestigiosos historiadors han publicat sobre el tema.

 

Referent al “Gegant de la Ciutat” que en fa referència la cançó (la del Gegant del Pi) respondrem dient que en aquest cas sols pot ser la parella de gegants que per ser-ne propietat porta el nom de la ciutat i fa la representa de la vila en els actes més protocol·laris.

 

Succeeix en ciutats grans, sobre tot les que en tenen més tradició de gegants, que poden existir moltes parelles empadronades en el municipi. Tot i així, i concretant en el cas de Barcelona els gegants dels barris fan la representació i porten el nom del las barriades a les que pertanyen (Gegants de la Sagrada Família, Gegants del Barri de Sant Andreu. etc). També molt darrerament han anat apareixent les figures propietat d’ escoles, entitats vàries i fins i tot de particulars, fent cada una d’ elles la representació de l’ entitat o grup a qui pertanyen. Però els gegants de la Ciutat, de Barcelona, als que es pot referir la cançó són els avui anomenats Jaume I i Violant d’ Hongria, que són propietat de l’ Ajuntament de Barcelona i són portats per la Coordinadora de Colles de Geganters de la mateixa ciutat.

 

Traslladant el tema a la ciutat de Maó direm que mentre en Tomeu i na Guida, i també s’ Avia Corema són propietat del municipi i porten el seu nom; els gegantons Pere i Gràcia ja actuen en representació del casal de Gent Gran del Camí d’ Es Castell i els seus socis dels que en són propietat. Un altre exemple és el nan en Miquelet es Salero que és propietat de la mateixa Colla Gegantera que el va crear o el Gegant Olímpic que tot i ser portat pels geganters de la ciutat, és propietat d’ un particular que els te cedit al grup.

 

Acabem aquest article animant a buscar un nom per el consultori en que s’ està convertint el blog dels gegants de Maó: “Tomeu respon”, “preguntes gegants”, “el consultori de Guida Francis...”.

 

Fins d’ aquí a pocs dies.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

    

La mÓquina ja torna a estar en marxa.

geganters-mao | 09 Novembre, 2008 18:02

 

Ahir a la tarda els músics de la Colla de Geganters de Maó, els grallers, van fer la primera reunió de la temporada, per planificar la música que hauran de ballar els gegants durant l’ estiu 2009.

 

El fet de que els músic es reunissin quasi dos mesos després de la darrera actuació atén a que, debut a la intensa temporada que solen fer cada any els geganters de la ciutat durant l’ estiu, un cop acabat aquest, data d’ acabament que la marca cada any les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, aquests solen aprofitar les setmanes següents per a fer un merescut descans de gralles i gegants.

 

És així però que entrant en el més de novembre ja torna a ser hora de posar-se de nou a treballar, i va ser aquest el motiu de la reunió.

 

Recordem que al llarg de la seva història la tasca d’ els grallers sempre ha estat doble; per una banda la de assajar i preparar els temes, per l’ altre la de fer escola als nous músics amb il·lusió per a incorporar-se al grup.

 

D’ aquestes dues tasques de moment la que s’ engegarà primer serà la de l’ escola, deixant els assajos dels “veterans” per a d’ aquí a unes setmanes més.

 

Afortunadament el tema de la recuperació de la gralla a la nostre illa i a la nostre ciutat ha comptat des de un principi amb el suficient suport i acceptació, per lo que de “bufadors” mai en han faltat. Del grup que va actuar l’ estiu passat destacarem el número de membres, amb vuit grallers i tres percussionistes, tots ells amb suficients anys d’ experiència (tot i tenir en diferents èpoques de l’ any fins a tres membres residint fora de l’ illa).

 

Dels que enguany s’ hi incorporaran destacarem la seva joventut, doncs seran dues filletes de vuit i dotze anys (totes dues nascudes després de la fundació del grup de músics). És així que en un futur proper la formació es veurà ampliada en el número de  grallers, sempre i quan aquestes aprenents arribin a bon port. Destaquem que a l’any passat les classes les van iniciar tres joves i sols un va arribar a sonar amb el grup a l’ estiu, doncs els horaris laborals van frustrar a dues de les futures grallers.

 

Altres temes que es van tractar en la reunió d’ ahir van ser els referents a quin ha de ser el repertori per a l’ any vinent.

 

Fruit de més d’ una dècada al carrer en la actualitat el repertori dels grallers dels gegants de Maó ja arriba quasi a les quaranta peses, motiu pel que es va fer un poc de repàs sobre quines eren les que menys es demanaven i quins podrien ser els temes nous que es podria estudiar d’ incorporar als passacarrers.

 

En els darrers anys la línia seguida ha estat la de concentrar esforços en la adaptació de músiques populars menorquines al repertori  i també en la harmonització dels temes que si be des de sempre han format part del grup, la construcció extremadament simple de les veus de vegades ha fet que aquestes no llueixin com cal.

 

Les novetats són les que es sentiran al carrer d’ aquí a uns mesos i els preparatius els sentiran molt abans els veïns de l’ antic quarter de Santiago de Maó, lloc on assaja el grup.

 

Doncs idò “bon ball tenim” i TOTS A BUFAR...

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

  

 

Les Jornades de Cultura Popular i Tradicional

geganters-mao | 03 Novembre, 2008 14:53

Des de fa alguns dies ja està al carrer el cartell i el programa d’ actes de les Jornades de Cultura popular i Tradicional que tendràn lloc a Ciutadella de Menorca els propers dies 7, 8 i 9 de novembre de 2008.

 

Els actes i els horaris són els que transcrivim a continuació:

  DIVENDRES 7 DE NOVEMBRES

A la de Cultura de Sa Nostra (Camí de Maó, 9) 

20,00 h acte d’ obertura de les Jornades a Càrrec del conseller de Cultura, Patrimoni, Educació i Joventut del CIM.

 

20,15 h Presentació del llibre La Indumentària menorquina en el segle XVIII a càrrec del seu autor, Damià Bosch

 

Mostra d’ indumentària: “El vestit menorquí: usos i costums del segle XVIII” a càrrec de la Federació Menorquina de Grups Folklòrics

  DISSABTE 8 DE NOVEMBRE

Plaça de la Catedral 

De 10,00 a 20,00 h Mostra d’ Art en Fil: aplec de brodadores i puntaires i cosidores de Menorca i mostra de la seva producció

 

Es faran tallers d’ iniciació a diferents arts: ganxet, randa de macetes, brodat, calça...

 

19,00 h De la matèria a la tècnica: coneixem els teixits”, conferècnia a Càrrec de Sílcia Carbonell Basté, cap de l’ Àrea Tècnica del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa

 

20,00 h Ballada popular a sa Plaça a càrrec de Femefolk, amb els múisics del grup folklòric Sant Isidre i el grup de ball Es Penell

  DIUMENGE 9 DE NOVEMBRE

Plaça de la Catedral 

12,00 h Ballades amb vestimenta d’ època a càrrec dels grups de Femefolk, amb el grup folklòric Sant Miquel, grup folklòric Tramuntana, grup folklòric Es Born, grup folklòric Aires des Barranc d’ Algendar, grup de balls populars Arrels de Sant Joan i grup folklòric Castell de Sant Felip, Els grups sortiran de la plaça de la Catedral, faran un recorregut a peu per diferents carrers del centre històric de Ciutadella i actuaran a les places d’ Artrutx, Nova, Federico PAreja i de la Catedral

  

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

  

.

Noves preguntes sobre els gegants

geganters-mao | 01 Novembre, 2008 17:54

Fa pocs dies publicàvem la història de la cançó d’ el Gegant del Pi. La que el nostre bon amic Jan Grau i Martí ens cita en el seu llibre “Gegants” (1996, Editorial Columna).

 

És des de la publicació de dit article que ens han arribat noves preguntes sobre els gegants que surten citats en la cançó: Els Gegants del Pi i els Gegants de la Ciutat (de Barcelona).

 

Sempre hem considerat que per a respondre a qüestions sobre figures en concret el millor és contactar amb els propis protagonistes, que a falta d’ unes cordes vocals amb les que articular sons, el seus interlocutors (els dels gegants) poden ben ser els seus propis geganters. És així que buscant en la xarxa no ens serà dificultós contactar amb els geganters de la Parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona o també amb la Coordinadora de Colles de Geganters de Barcelona, la que te al seu càrrec els gegants de la Ciutat.

 

Per tenir una visió més amplia del fet també es pot localitzar a algunes persones a les que els anys d’ estudi del fet geganter les ha portat a ser considerades interlocutors més que vàlids entre els gegants i els “no tan gegants”. En el cas dels gegants catalans podem citar novament a l’ historiador Jan Grau, al també autor de diferents treballs sobre els gegants barcelonins Xavier Cordomí, als documentalistes Joan Buixareu i Cecília Antolín, Josep Maria Ubiergo o Amadeu Muntalà entre altres.

 

En el cas de les Illes Balears direm que a l’ Illa d’ Eivissa fins el moment no hi ha cap figura d’ imatgeria festiva a la que estudiar; A l’ Illa de Mallorca és Pau Tomàs Ramis, igualment bon amic de qui escriu aquestes ratlles, qui en els darrers anys ens ha documentat la antiga història dels gegants mallorquins i també el molt recent esclat del mon geganter a l’ illa veïna; ja a Menorca va ser el membre del grup de Geganters de Maó Miquel Villalonga qui fa uns anys va publicar el fruit d’ alguns anys d’ estudi sobre el fet geganter a Menorca, iniciació, evolució i consolidació (2002, En Tomeu i na guida, Una història gegant).

 

Tot i lo dit, no acabaren aquest article sense respondre a les qüestions plantejades.

 

Referent al gegant del Pi, certament existeix una llegenda del Vallès que ens parla d’ un enorme gegant que feia servir un pi, a mena de bastó, per a caminar. Tot i així amb tota seguretat la cançó del Gegant del Pi de qui ens parla és del Mustafà, el gegant moro de la Parròquia de Santa Maria del Pi de Barcelona. Dita figura en la actualitat segueix sortint al carrer i fins i tot a l’ any 1995, acompanyat de la seva parella Elisenda, va participar en les nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia. Tot i que les figures actuals dels Gegants del Pi ja són de l’ any 1960, obra de l’ artista Manel Casserres, la primera data que s’ en té de dits gegants ens remet a l’ any 1601.

 

En el cas dels Gegants de la Ciutat dels que també ens parla la cançó, direm que li deuen el nom a que són els únics gegants afincats a la ciutat de Barcelona que són propietat de l’ Ajuntament (Institut de Cultura de Barcelona), i per tant els que porten el nom de “la ciutat”. Dites figures s’ anomenen Violant d’ Hongria i Jaume I, i tot i que a Barcelona a l’ any 1424 ja es parla de dits gegants, les figures actuals ja són de bastant més recent construcció.

 

Per a consultes a l’ arxiu històric del que disposa la Colla de Geganters de Maó qui vulgui es pot adreçar al correu electrònic: gegantsmao@menorca.es.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

 

Per el present article ens hem documentat amb els llibres: “Gegants”, Jan Grau i Martí (1996, Columna) i “A Pas de Gegant”, Xavier Cordomí (2001, Edicions el Mèdol).

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS