Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

S' Avia Corema, un fen˛men per explicar.

geganters-mao | 26 Febrer, 2009 22:23

 

Fa uns minuts publicàvem un article on destacàvem que, malgrat ser l’ enterrament d’ en Camestortes una de les tradicions més antigues de la ciutat, fent la comparació en la assistència de públic que havíem conegut fa dues dècades i la dels últims anys, es fàcil comprovar com la tradició ha minvat considerablement.

 

En aquest present article parlarem de tot el contrari, de com les sortides de la Geganta S’ Avia Corema al dia d’ avui es poden considerar un fenomen de masses sense precedent.

 

Diversos fets ho corroboren, i són els que hem pogut comprovar començant per l’ any 2005, any de la arribada de la geganta, amb el seguiment massiu que li han fet durant tots els dissabte els fillets de la ciutat.

 

Però si be dit fet podria ser explicable considerant la estimació que tenen els fillets pels gegants, l’ entranyable de la figura i també la poca oferta festiva que existia fins el moment durant els caps de setmana de la quaresma, encara ens podem sorprendre de com dites sortides ja han rebassat l’ àmbit insular i són anunciades en alguns medis de comunicació de la península.

 

És així com hem pogut comprovar com algunes webs (creades per institucions de fora de l’ illa) especialitzades en cultura popular, aquests dies dediquen reportatges a la nostre geganta, i en els que lis donen a les seves sortides el tractament d’ acte tradicional i destacable dins les terres de parla catalana.

 

Arribats a aquest punt hem de recordar que la experiència data de l’ any 2005 i és una d’ aquelles amb les que podrien obrir el debat de quan de temps ha de passar per considerar a un fet “tradició”.

 

Tot i així, seguint amb l’ article, l’ interès per la nostre Avia Corema ha fet que en el numero de març-abril de la revista especialitzada de la península “Sons de la Mediterrània” es dediqui un espai per a parlar de les sortides de la nostre geganta.

 

També serà a partir de les vuit del matí del proper dissabte dia 28 de febrer, en que els micròfons de la emissora catalana RAC1 s’ obriran per a els membres de la Colla de Geganters de Maó, per que aquests expliquin de primera ma el que és i el que fa la geganta de S’Avia Corema.

 

I ara ja, sols ens queda per a qui no s’ ho vulgui perdre, emplaçar a tots els fillets i no tan fillets per al proper dissabte a les 12 del migdia, a la Plaça Constitució de Maó per a poder veure com “S’ Avia” perd el seu primer peu.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

L' enterrament d' en Camestortes 2009

geganters-mao | 26 Febrer, 2009 21:25

El passat dimarts va tenir lloc a Maó l’ enterrament més espectacular i a l’ hora més esperpèntic de l’ any, el del rei del carnaval, l’ il·lustre Camestortes.

 

Dit enterrament és cada any l’ acte que tanca els dies de disbauxa i disfresses i el que ens recorda que un cop mort i enterrat arriba la quaresma.

 

Els actes d’ enguany, si be van seguir els patrons dels anteriors que ens remunten a una tradició ja centenària,  van comptar amb algunes novetats que van fer que la festa (doncs no es tracta d’ una altre cossa) fos encara més disparatada.

 

És així que eren les vuit en punt de la nit quan feia entrada al Pla de la Parròquia un cotxe fúnebre portant les restes mortals de Camestortes.

 

El que la arribada del mort es fes, per primer cop, en aquest vehicle va ser gràcies a la col·laboració d’ un bon amic de la Colla Gegantera, i exempleat de la funerària,

que disposa d’ un veritable vehicle amb el que habitualment es transporten els morts fins a la església o cementiri, però que actualment amb algo de “Tuning” a sobre és utilitzat com a “vehicle familiar”.

 

Un cop amb el mort arribat, aquest ja va ser pujat fins al vestíbul de l’ Ajuntament on molt solemnement (més o menys) va poder ser visitat per tots els maonesos que li van voler retre l’ últim homenatge.

 

En dit vetllatori no hi va faltar una vídua del més escandalós, que va agrair un per un a tots els visitants els seus condols; les autoritats civils, militars i eclesiàstiques  que mai poden faltar en actes tan importats, tot el clero necessari per a exculpar tots els pecats acumulats pel difunt i tampoc el grup de portadors que més tard passejarien el fèretre per la ciutat.

 

Imatges de l' enterrament d' en Camestortes 2009, representat per la Colla de Geganters de Maó el dia 24/02/09

 Ja a les vuit i mitja, amb l’ acompanyament dels més fúnebres tambors, tota la comitiva va iniciar el seu tradicional recorregut pels carrers (i bars) més cèntrics de la ciutat; això va ser fins arribar a la Plaça Reial, on tot ja estava preparat per a la lectura del testament d’ en Camestortes.

 

En dita lectura els bens van anar, com ve sent costum, per les persones i entitats que en l’ últim any se n’ han fet mereixedors. Entre altres els benefactors del 2009 van ser l’ Alcalde de la Ciutat, els membres de la oposició, el club Menorca Bàsquet i també la fàbrica de formatges El Caserio.

 

La lectura del testament va ser interrompuda en diferents ocasions en que les vídues van ofegar amb els seus plors al propi notari i també quan el difunt es va aixecar de la seva caixa i va pujar a l’ escenari per poder escoltar el testament de ben a prop, destaquem d’ aquest últim fet que va haver de ser una guàrdia municipala (amb suficient pel a les cames per poder ser creïble), la que va haver de fer retornar el mort al seu baül.

 

Un cop llegit el testament ja va poder fer entrada a la plaça la guanyadora de la nit, la que al dia d’ avui ja te el control dels nostres dies, la Quaresma, representada per la entranyable geganta de la ciutat “S’ Avia Corema”.

 

Un ball anunciat com a “Ball de Vídues” va marcar les últimes notes del carnaval, mentre la comitiva fúnebre va seguir fent les últimes visites a “parròquies” de la nit.

 

De l’ acte podem resumir-ne dos fets importants: que si bé possiblement sigui l’ últim que hi queda en els nostres carnavals que encara conserva l’ esperit dels que van conèixer els nostres avantpassats, al dia d’ avui encara és pendent de una revifada que li fagi recuperar aquell caràcter d’ acte de masses que ja fa temps ha perdut i en certa manera desllueix aquesta diada dins el costumari maonès.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

l' enterrament d' en Camestortes de Maˇ

geganters-mao | 19 Febrer, 2009 21:09

El Carnaval és la vida mateixa, que just naix comença a morir. És així que aquesta mateixa tarda s’ han començat a veure per Maó els primers disfressat, a l’ hora que en la seu de la Colla de Geganters de Maó ja s’ estaven ultimant els preparatius per l’ enterrament del darrer dimarts.

 

És cada any la Colla Gegantera de la Ciutat la encarregada d’ escenificar l’ acabament en forma de funeral d’ els dies de carnaval. De fet dita entitat sorgiria a l’ any 1992 de dins el mateix grup d’ amics que cada any participaven fent dita representació.

 

L’ enterrament del rei Camestortes (menorquinització del mot Carnestoltes) és una cel·lebració (doncs no deixa de ser una festa) que al dia d’ avui ja és centenària, i pot ser sigui la única dins els dies que s’ emmarca, que encara no ha perdut la essència dels carnavals d’ en primer, en els que s’ aprofitaven aquests dies per a la transgressió amb l’ ordre habitual i per a dur a terme alguns excessos que durant la quaresma estarien vetats. És així que una processó esperpèntica que deambula les penes de bar en bar ridiculitza els diferents estaments, i la lectura d’ un àcid testament fa repàs de totes les persones que al llarg de l’ any s’ han guanyat el ser esmentades en el que realment és un judici públic fet comèdia.

 

Per a l’ enterrament d’ aquest any podem destacar que per primera vegada, a les vuit en punt de la nit, en lloc d’ obrir-se les portes de l’ Ajuntament i el públic poder visitar el cos present del difunt, aquest farà arribada a les cases principals en el que per tots serà l’ últim transport, un verídic cotxe fúnebre, cedit desinteressadament per a la ocasió per un amic de l’ entitat.

 

Un cop amb el mort exposat en el vestíbul de l’ Ajuntament ja podrà la gent de la ciutat entrar al velatori. Aquest estarà ambientat amb música fúnebre, i amb la presència de tot un grapat d’ autoritats civils, militars i eclesiàstiques que, recuperades d’ una època ja desapareguda, honraran al difunt amb la seva presència.

 

Serà aproximadament damunt les vuit i mitja en que la banda de tambor començarà a interpretar la marxa fúnebre i tota la comitiva farà la solemne baixada per les escales de l’ ajuntament per donar inici a la processó. El recorregut d’ aquest any serà el següent: Plaça Constitució, Costa de sa Plaça (Hannover), Carrer Alaior, Plaça Bastió, de nou Costa de Sa Plaça, Plaça Colon, Carrer de l’ Àngel i Plaça Reial.

 

Serà a la Plaça Reial on serà llegit el testament del difunt, en el que en forma de glossa, i com de costum, rebrà qui tingui que rebre (baix el criteri de la ploma del senyor jutge).

 

Un cop llegit el testament farà entrada victoriosa a la PlaçaReial la Geganta S’ Avia Corema, per agafar el relleu al carnaval, tot i que aquest encara es podrà acomiadar amb l’ anomenat ball de vídues.

 

Per a la escenificació de l’ enterrament del carnaval hi prendran part prop d’ una trentena de membres de l’ entitat gegantera, mentre que un segon petit grup ja s’ encarregaran de fer arribar la geganta.

 

La festa, d’ acord a com s’ ha vingut fent des de ben antic, acabarà amb la comitiva anant de bar en bar per aixugar (o mullar) un poc les penes.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

Arriba S' Avia Corema

geganters-mao | 17 Febrer, 2009 20:37

Aquests dies a la seu dels geganters de Maó s' estàn ultimant els detalls per a la imminent arribada de la geganta S' Avia Corema.

De fet la primera aparició la farà el proper dimarts dia 24 de febrer, en que arribarà a la ciutat un cop llegit el testament del que ja serà difunt rei del carnaval Camestortes.

Les següents sortides de la geganta estàn programades d' acord al següent calendari:

 

  • Dissabte 28 de febrer, primer peu, a la Plaça del carme.
  • Dissabte 7 de març, segon peu, A la Plaça Bastió.
  • Dissabte 14 de març, tercer peu, a la Plaça Colón.
  • Dissabte 21 de març, quart peu, a la Plaça Reial.
  • Dissabte 28 de març, quint peu, as Freginal
  • Dissabte 4 d' abril, sisè peu, a la Plaça del Príncep.
  • Dimecres 8 d' abril, setè peu, Festa final a la Pl. Conquesta.

 

imatge de la geganta s' Avia Corema que surt en el programa anunciador del carnaval de Maó 2009.

visita també www.gegantmao.menorca.es.

 

MÚs sobre els Diables

geganters-mao | 15 Febrer, 2009 17:54

El passat any 2008 la Colla de Diables de Maó va celebrar els seus primers deu anys de vida. Recordem dels inicis del grup la incògnita generalitzada de si el que s’ estava creant arribaria algun dia a ser considerat “tradicional” o si amb els anys rebria la mateixa aprovació que altres tradicions i manifestacions festives, avui molt nostres, però igualment importades de altres terres (majoritàriament les del llevant peninsular).

 

Tot i que en aquells anys no hi van faltar els comentaris (pocs) que jutjaven els correfocs pel seu suposat origen català, i valoraven tal fet a l’ hora de que es fessin també a Menorca, els Diables Maonesos no va deixar mai de créixer en número de membres, pobles que els sol·licitaven per a les seves manifestacions populars i sobre tot en il·lusions i projectes de futur. Són aquests els que els van portar a complir els seus primers anys de vida com si es tractés d’ un “punt i seguit”.

 

Recordem també d’ aquells inicis els desconeixement total que existia per part del públic i de les mateixes institucions de la mena d’ espectacle que els dimonis feien. Anecdòticament recordem com en una ocasió arribaren al lloc del correfocs i es trobaren en que havia de ser  “enmig d’ un mercat tèxtil ambulant”, o com en moltes ocasions s’ havia d’ explicar als ajuntaments la necessitat de retirar els cotxes del recorregut, o la necessitat de la presència d’ alguna ambulància durant la actuació.

 

Els anys han passat, deu concretament, i en arribar una normativa europea que regula l’ ús de la pirotècnia durant les festes populars, que podria fer perillar els correfocs; columnistes i fins i tot partits polítics avui reclamen la protecció dels correfocs a Menorca com a fet enriquidor de les nostres festes.

 

Fa pocs dies publicàvem el comentaris al respecte fets per a un columnista d’ un diari local. Avui ens arriba la carta que un partit polític de la oposició dirigeix a l’ Hble. Sr. Marc Pons, President del Consell Insular de Menorca, sol·licitant la seva mediació per a la protecció dels correfocs.

 

La carta que envia el grup Esquerra de Menorca informa al president de la directiva europea i de com aquesta podria acabar amb als correfocs. Es recalca que aquests al dia d’ avui ja constitueixen, sobre tot a la part de llevant, un fet enriquidor de les nostres festes populars, i insta a la institució que presideix a que es dirigeixi al Govern Espanyol per que aquest a l’ hora de “traduir” la normativa europea al nostre país tingui en compte assegurar els espectacles com els que duen a terme els Diables de Maó, els correfocs.

 

Solen dir que rés és tan valorat mai com quan està en risc de poder-se perdre, i realment així ha estat que aquell grup que va nàixer amb moltes incerteses sobre l’ acolliment que rebrien els seus espectacles a l’ illa de Menorca, al dia d’ avui és protagonista, sense haver-ho buscat ,de la mobilització d’ una part de la societat menorquina per aconseguir la continuïtat dels seus espectacles.

 

Dit això en els propers articles ja parlarem de l’ imminent carnaval que toca a la porta, de s’ Avia Corema que ja es posa guapa de cara a fer la seva aparició i... que puguem fer foc molts anys.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

Els diables en perill?

geganters-mao | 12 Febrer, 2009 14:53

 

Molt s’ està parlant en els últims dies d’ una problemàtica que lis acaba d’ aparèixer als grups de diables , la que ja ha portat a alguns d’ aquests col·lectius de foc a fins i tot a manifestar-se per diferents capitals de l’ estat reclamant-ne una solució.

Per tractar d’ entendre el que està passant, transcrivim la columna que l’ especialista en cultura popular Josep Portella Coll, va escriure el passat dia 10 de febrer en el diari Ultima Hora Menorca: 

Món i memòria

La Crisi dels diables

 

La Crisi és tan profunda que fins i tot els dimonis no tenen el futur assegurat. Aquests dies, el govern espanyol estudia com ho fa per transposar a la legislació nacional una directiva europea que posa en perill la supervivència dels diables. No és que la Unió Europea hagi prohibit els diables i els dimonis, que tampoc no seria molt estrany si atenem a la dèria d’alguns per a legislar sobre la cultura popular. La norma és sobre l’ ús de foc i d’explosius, que és un dels elements fonamentals en les representacions dels diables. Si s’ ha de fer el que diu la directiva ja s’ hauran acabat els corre-focs i altres manifestacions festives molt arrelades a Catalunya i al País Valencià. A Menorca, és cert que de grup de diables només n’ hi ha un. Són els diables de Maó, que van néixer en el si de la colla de geganters de la ciutat, i que ja han complit els deu anys d’ existència. Malgrat que hagi estat una incorporació recent a l’ univers de la festa popular a Menorca, la seva presència ha estat ben rebuda i ja està associada a algunes diades al llarg de l’ any. Segons la norma, també estarien en risc algunes altres manifestacions com són els festers de Sant Joan, a Ciutadella. Ara es tracta de veure si el govern espanyol és capaç de conjuminar el deure de traduir la directiva a la legislació espanyola i la necessitat de preservar un dels elements principals de la cultura popular mediterrània.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

"Gigantes y CAbezudos", un poc d' hist˛ria.

geganters-mao | 09 Febrer, 2009 20:39

Al contrari del que ha passat a moltes poblacions de l’Estat espanyol, a les quals els gegants arriben per primera vegada, bé per participar a les processons del Corpus o bé, ja en el marc de les festes majors, els primers que trobem documentats a Maó arriben per fer d’artista. Va ser l’any 1.900 quan una parella de gegants i uns capgrossos arriben des de Barcelona per representar la popular sarsuela Gigantes y cabezudos.

 

Trobem anunciada pel dia 28 d’abril de l’any 1.900, al Teatre Principal a les nou en punt de la nit i juntament amb les obres La banda de trompetas i La viejecita, l’estrena a Maó de la sarsuela Gigantes y cabezudos. Aquestes representacions van ser a càrrec de la Companyia còmica-lírica del primer actor, Ernesto Barrenechea. Al diari local El Bien Público, referint-se a Gigantes y cabezudos, hi trobem el següent text:

 

Desempeñada por todo el personal de la Compañía, con acompañamiento de coro de señoras, caballeros, niños y GIGANTONES Y ENANOS CABEZUDOS TRAIDOS ESPRESAMENTE DESDE BARCELONA.

 

Per a la representació també s’anunciaven uns molt elaborats decorats, pintats pel reconegut pintor escenògraf de Maó Francisco Olives; representaven diferents vistes de la ciutat de Saragossa, entre les quals hi havia la façana de l’església del Pilar, on els gegants estan bona part de l’obra plantats i contemplant la trama.

 

Gigantes y cabezudos és una de les obres més populars dels mestres Miquel Echegaray i Fernández Caballero. En un acte i tres quadres, la sarsuela ens recrea la ciutat de Saragossa de finals del segle XIX, durant les festes del Pilar. La trama es desenrotlla al voltant de la protagonista, na Pilar, una carnissera del mercat que, mentre espera la tornada del seu enamorat de la guerra de Cuba, veu com un sergent mentider pretén conquistar-la. Els enganys no prosperen i els dos enamorats acaben celebrant les festes junts. Aquesta obra va ser estrenada a Madrid el 29 de novembre de l’any 1.898, el mateix any que succeiria, a la vida real, la pèrdua de Cuba per part d’Espanya.

 

Al diari El Bien Público, el mateix dia de l’estrena a Maó, trobem la següent notícia:

 

“Esta mañana han sido llevados por las calles de esta ciudad los gigantes y cabezudos que han de salir en la función de dicho nombre que debe celebrarse las noches de hoy y mañana en el teatro principal, llamando la atención y produciendo gran algazarra.

 

No sé si anaven acompanyats d’alguna formació musical, ni per quins carrers van passejar. És molt probable que ho fessin a mena de promoció de la funció de nit, però, en tot cas, estem parlant del primer passacarrers de gegants i capgrossos del qual tenim notícia a Maó.

 

La crítica de les representacions dels dissabte 28 i diumenge 29 no van poder ser millors. Destacant, la nombrosa concurrència que les va presenciar i també el bon quefer de la companyia, tant els cantants solistes, com els cors i també els músics. L’obra es va tornar a representar els dies 3, 5 i 6 de maig. Pot ser per lo molt que va agradar al públic maonès, de sempre gran afeccionat a aquest gènere líric,  acabades les cinc representacions al Teatre Principal la sarsuela es va tornar a representar, per la mateixa companyia, al teatre de la Societat Recreativa Casino Consey, el local on més sarsueles s’ han representat i estrenat de la nostra ciutat, encara que molts de nosaltres sols recordem les sessions dobles de cinema amb les que va acabar els seus dies. La qüestió però, és que aquells gegants artistes en acabar la seva feina a la ciutat,  van tornar cap a Barcelona.

 

La popular Gigantes y cabezudos es va seguir representant moltes altres vegades. Hi ha notícies de les funcions dels darrers dies de l’any 1.900 i primers del 1.901, del març de 1.905 i del gener del 1.913, totes al Teatre Consey i a càrrec de companyies vingudes de la península. No trobem, però, cap notícia de la presència de gegants en aquestes representacions, i és que, encara que pugui semblar mal d’entendre, no sempre que s’ha representat Gigantes y cabezudos aquestes figures han pres part en la funció. Pensem que la companyia que fa la posada en escena ha de ser prou important com per poder disposar d’aquestes figures, i, en cas que no sigui així, es feien arranjaments en el guió per tal de substituir-les.

El nostre Orfeó Maonès també la va representar prou vegades; començant per la del 1.956-57, es va fer quatre temporades seguides; i també hi ha la del 1.975-76. Es fan  un total de 12 representacions. Aquesta vegada, però, els motius de la no participació dels gegants eren uns altres: les molt reduïdes dimensions del local on es van dur a terme, el petit teatre que tenien a la seva seu social fins no fa tants d’anys, situat al carrer Pont des Castell. El que sí feien era anar a l’ajuntament a demanar un parell de capgrossos. Passaran dues dècades fins que el nostre Orfeó torna a representar l’obra, aquesta vegada al Teatre Principal, amb una posada en escena de luxe i amb uns gegants d’excepció (...).

(extret del llibre "En Tomeu i na Guida Una Història Gegant". 2002 Miquel Villalonga).

vista també: www.gegantsmao.menorca.es .

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS