Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Fins l' any que ve S' └via Corema

geganters-mao | 31 Marš, 2010 21:28

Aquesta tarda ha tingut lloc a la Plaça Conquesta de Maó la festa d' acomiadament de la geganta S' Àvia Corema, i amb ella la de la pròpia quaresma 2010. 

Eren les sis de la tarda quan ja no eren pocs els fillets amb els seus pares que esperaven a les portes de l' Ajuntament la sortida de la geganta, pot ser en el dia d' avui amb més il·lusió que mai, doncs dit fet ja no es tornaria a repetir fins al cap d' un any. 

Puntual la festa ha començat i com no podia ser d' altre manera la geganta ha ballat amb l´únic peu que li quedava, la rotllana de fillets que no en perdien detall ha estat gran, fins que ha arribat el moment de treurer-li aquest últim peu a la figura de la quaresma. 

En aquesta ocasió els músics que han aportat les notes per a fer ballar la geganta ja han estat els més que populars Pinyeta Pinyol, que han sonat tot el seu repertori, fent que la geganta no aturés ni un moment de ballar, però tampoc  tots els fillets allà congregats, que fins i tot han fet un enorme tren amb la geganta de maquinista. 

Per si algú de tant de ballar es podia quedar sense forces, no ha faltat tampoc la convidada a coca amb xocolata per a tothom. En aquesta ocasió els geganters han estat uns eventuals “barmans” que han repartit fins gairebé esgotar la gran cacerola preparada per a la ocassió. 

 

 

 

Tot te un final i un cop amb els Pinyeta Pinyol haver acabat la seva actuació S' Àvia Corema, ja sense cap peu ha iniciat el camí de retorn cap a l' antic quarter de Santiago, on romandrà estojada fins a la quaresma 2011.  

Amb la de avui hem donat per acabada la temporada d' hivern de gegants, i ja quasi entrem en el més de abril en que ja podrem veure als gegants en la festa de Sant Jordi.... però això ja és una altre història de la que en parlarem en el seu  moment. 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

fes-te amic dels “Gegants de Maó” visitant el seu perfil de facebook

S' └via Corema ja va coixa

geganters-mao | 27 Marš, 2010 20:15

Aquest  matí la geganta S Àvia Corema de Maó ha perdut el seu sisè peu. Un cop succeït això el resultat ja no ha estat altre que ja sols li queda l’ últim per a arribar al final de la quaresma 2010.

Com ja anem relatant setmana rera setmana el ritual cada setmana sol ser molt similar, canviant si de cas la plaça on es duu a terme la cerimònia, que en el matí d’ avui ha estat la Plaça del Príncep.

Com a anècdota que reafirma un cop més les dimensions que han agafat en poc temps les sortides de la geganta, citarem com en el matí d’ avui un conegut de l’ agrupació gegantera ens ha fet saber que havia recordat que avui sortia la geganta al haver escoltat el comentari de la veu dels comentaristes de la emisora Catalunya Radio, que si be com sabem no te seu a l’ Illa de Menorca, igualment s’ en fa ressò del que aquí succeeix quan el fet és suficientment important.

Tot i així en el present article el que farem és recordar quina podia ser la popularitat del personatge de S’ Àvia Corema, alguns segles enrera abans de que prengués forma de geganta.

El text que segueix l’ extrem de la Revista local “Útil”, transcrivint un cop més l’ article de la secció “Tradicionari”:

 

La representació de la quaresma 

 

Afortunadament les quaresmes d’ en primer, amb totes les seves restriccions, avui ja sols són paraules en els llibres que ens expliquen com eren els  nostres costums i com els vivíem en una època cada cop  més llunyana. Pot ser actualment un dels pocs costums de la quaresma que encara es conserva és el de penjar el ninot de s’ Avia Corema.

És per exemple l’ Arxiduc Lluís Salvador d’ Àustria qui en deixà constància d’ aquest aspecte de la quaresma en la seva popular obra, Dien Balearen, que ens descriu excel·lentment la Menorca de finals del segle XIX que va conèixer:

  • Un costum curiós, molt estès a Menorca, consisteix a penjar de la paret el temps de quaresma una figura molt graciosa en cartró amb set peus, tants com setmanes té la quaresma, que s’ anomenen àvies quaresmes: cada setmana li dobleguen un peu, segurament per tenir una idea clara que aquest temps de privació passarà aviat. A Ferreries he vist figures d’ aquestes que enlloc d’ estar dibuixades de perfil hi estaven de front, i a Alaior d’ altres amb paperets movibles com a calendaris.

El popular Folklorista català Joan Amades (1890 - 1959) Ens parla també de s’ Avia Corema, concretament en la seva obra més coneguda, el Costumari Català:

  • A Menorca, hom donava a la figura el nom de S’ Àvia Corema, i la representava per una figura feta de cartró, vestida amb robes generalment d’ indiana, i en les cases acomodades, fins de seda, de color groc o avinagrat. Tenia, així  mateix, set cames. La pintaven plena d’ arrugues en el front i galtes i amb una barba molt bífia i nas d’ aguilot, la punta del qual gairebé es tocava amb aquella. Sostenia amb una ma uns rosaris, i amb l’ altra, una cistella plena de verdures i una ampolla d’ oli.

Ja va ser l’ historiador Cosme Parpal Y Marques (1878 - 1923), qui des de las pàgines de la seva obra Escritos Menorquines (Tomo Primero: Historia, Folklore y arqueologia) ens parlar del curiós costum d’ enterrar el ninot de S’ Avia Corema:

  • Tal figura aún puede verse en las casas menorquinas de buena cepa, y quien en ellas haya habitado, recordara la operación que se efectuaba al terminar cada semana de la Cuaresma. Consistente en esconder un pie de los siete que tenía la vieja, y cuando sólo le restaba uno con ansia esperaban los chiquillos el momento de retirarlo y de apoderarse de s’ avia Cureme que,si no podia servir por haberse usado mucho, era quemada, depositándose sus cenizas, previa solemne procesión a la cual asistían todos los rapazuelos del barrio, en el patio, huerto o jardín; pero si aún podia usarse nuevamente, era guardada para volver a aparecer el siguente año, mientras deslizábase por los labios de todos estos populares versos:   

Sa Cureme está posada

Per modo de samenter:

S’ anima l’ ha de menester

Com es cos sa pasterada.

Es primer dia hem d’ anar

Tots á pendre cendra,

Per ser de memoria eterna

Que tots hi havem de tornar”.

   

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Fes-te amic dels “Gegants de Maó” visitant el seu perfil de facebook

S' └via Corema ja camina amb dos peus

geganters-mao | 21 Marš, 2010 18:53

Ahir al matí la geganta S’ Àvia Corema de Maó novament va  sortir al carrer, per a iniciar la recta final de la quaresma 2010; que és el mateix que dir que en el dia d’ ahir la geganta ja va tornar a l’ Ajuntament amb sols dos peus.

Per a fer la crònica de com va anar dita jornada ja hauríem de repetir paràgrafs de les cròniques de les setmanes anteriors, doncs el ritual, la festa, se repeteix invariable setmana rera setmana, amb la única variant de la plaça que es converteix en el centre neuràlgic de la cerimònia i que en el dia d’ ahir va ser la Plaça Reial.

Músics no en van faltar, els membres del grup de geganters van complir amb la seva tasca, i la pallassa Xinxeta novament va fer cantar la cançoneta als centenars de fillets que no s’ ho van voler perdre.

 

Evidentment és diferent cada setmana el peu que se li treu a la geganta, i com no pot ser d’ una altre manera també el fillet que li sol treure. En el dia d’ ahir qui va tenir l’ honor va ser el fill d’ un dels propis geganters, el que ja va nàixer després de la arribada de la geganta i amb el seu pare, dos concos i l’ avi tots ells sent membres de la agrupació gegantera.

I com sempre s’ ha dit que val més una imatge que mil paraules a l’ àlbum “S’ Avia Corema 2010” hi podreu trobar les imatges de la jornada d’ ahir així com el que venen sent les diferents sortides de la vella més popular de la quaresma maonesa.

Amb la primavera ja arribada ja sols ens queda convidar-vos a tots per a el proper dissabte dia 27, per a acompanyar a la vella quaresma fins a la Plaça del Príncep per que aquesta perdi la el sisè peu.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

Fes-te amic dels “Gegants de Maó” en el seu perfil de facebook

Uns dimonis per a Ferreries

geganters-mao | 14 Marš, 2010 12:24

Aquests últims dies hem pogut llegir en els medis de comunicació com el poble de Ferreries comptarà per a aquest estiu amb la seva pròpia colla de dimonis. Dit grup actualment està treballant en es ciments del projecte, pels que  ja han començat a rebre assessorament per part de la Colla de Diables de Maó.

És així que prest ja seràn dos els grups de foc existent a l’ illa de Menorca: la Colla de Diables de Maó (creada a l’ any 1998) i la agrupació que actualment està creant a Ferreries.

É s de remarcar la importància que han assolit els dimonis de foc a les Illes Balears en tan sols una dècada, estem parlant de que a l’ any 1998 els recent creats dimonis maonesos van haver d’ anar a Mallorca a substituir a l’ únic grup existent en aquell moment a l’ illa veïna, mentre que fa poc més d’ un any ja hi van tornar per a participar en la trobada de les Festes de Sant Sebastià de Palma en la que hi van participar 21 grups tots ells de les illes de Mallorca, Eivissa i Menorca.

Destaquem així que en una societat que actualment es qualifica de desmobilitzada ja són uns quants de cents els joves de les illes que s’ han organitzat per a crear de manera altruista una nova activitat lúdica, amb la que sanament gaudir de fer gaudir als de més amb els seus espectacles de foc.

També hem pogut llegir en la premsa local com el projecte dels dimonis de Ferreries també ja ha conegut les primeres crítiques de qui no en està d’ acord amb la creació de la nova entitat.

Dites opinions es pot dir que entren dins la normalitat, doncs de sempre ha estat la tònica i en molts diferents aspectes, el rebuig per part d’ algun sector de la població a les novetats que podrien modificar el dia a dia, i en aquest cas els dies principals, de la vida d’ un poble.

Aquí el debat està servit i des de aquestes planes únicament hi podem afegir alguns datos sense cap mena de pretensió. Podríem intentar imaginar per exemple quina devia ser la opinió a finals del segle XIX - principis del XX, quan es van començar a instaurar les primeres bandes de música a diferents pobles de l’ illa, sent en aquell moment dites agrupacions totalment desconegudes per a nosaltres (les bandes de música de la manera que les coneixem avui daten de mitjans segle XIX) i totalment alienes a la nostre cultura popular del moment. Al dia d’ avui les bandes de música són unes de les entitats més estimades dels pobles, que se n’ orgulleixen de tenir-les; motiu de disgust per aquests si algun dia hi falten, i sobre tot un element dinamitzador i engrescador per el jovent que en elles hi participa.

Podríem citar també com quan a l’ any 1929 per primera vegada van participar en unes festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó una parella de gegants, no faltant en aquell moment qui va publicar en la premsa local la seva dubte sobre l’ encert o no de “importar modes foresteres”.  En pocs anys la dubta va quedar resolta i va ser precisament durant el passat any 2009 quan la ciutat de Maó entera va homenejar als seus vells i estimats gegants en Tomeu i na Guida en el seu 75è aniversari de la arribada a la ciutat.

Hem posat un parell de exemples de grups o fets arribats de fora de l’ illa que han comptat amb el beneplàcit incondicional de la població, tot i així el fet de que s’ intenti una nova experiència no és garantia en el cas de que arribi a materialitzar-se de que tingui continuïtat.

És així que depèn molt de la acceptació per part del poble i del que fer d’ una nova entitat que aquesta agradi o tingui continuïtat.  Recordem per exemple com fa una dècada podíem contemplar les trobades de majorettes (manifestació importada a imatge a com es fa als estats units d’ Amèrica) i que arribaven dels diferents pobles de l’ illa que en posseïen alguna agrupació. En el seu moment les desfilades eren molt participades; arribant al dia d’ avui en que la majoria d’ aquelles agrupacions de majorettes que desfilaven fa sols una dècada simplement ja no existeixen. Un altre cas és com en els últims anys ja hem pogut veure desaparèixer a alguns dels diferents grups de tambors i cornetes (tipus de agrupació creats en els antics “grupos de exploradores” i que no fa tantes dècades van passar a la vida més festiva del poble).

Simplement es pot  recalcar que la implantació d’ una nova mena d’ entitat a un poble, sobre tot les que participen activament en els dies principals d’ aquest, sempre arriben acompanyades dels precursors i els detractors i que és el que fer d’ aquests i sobre tot l’ interès que en mostri la població en els anys consegüents el que farà que es converteixi en algo “tradicional i insubstituïble” o que simplement hagi estat una experiència més.

No oblidem que la tasca d’ una entitat cultural com és la d’ un grup de diables és molt complexa, necessita de la participació desinteressada de moltes persones,  i que per a la consolidació i tradicionalització ha de aconseguir almenys que bona part de la població ho arribi a estimar com a algo propi.

En el cas dels correfocs (inventats a Barcelona a principis dels anys 80 del passat segle XX) han de comptar a més amb que la població per a els dies de foc s’ ha de preparar de manera especial (llevar els cotxes dels carrers on han de passar els dimonis, protegir els escaparats de les espurnes etc.), Tot així de que el fet es tradicionalitzi depèn que això representi una molèstia o un “ambient de festa”. De fet quan el motiu de ser de les nostres festes patronals encantats trem els cotxes de la població, protegim escaparats, trepitgem la arena posada als carrers i considerem un honor el que entri un cavall en la entrada de les nostres cases. Tot i així en cap moment volem comparar els correfocs (arribats a l’ illa fa poc més d’ una dècada) amb la festa dels cavalls, que es perd en la nit dels temps i en la més gran estimació dels que la viuen de les diferents maneres possibles.

Totes aquestes reflexions ja es van formular quan fa una dècada es va crear la Colla de Diables de Maó i sols queda afegir que a la nostre ciutat en concret, la entitat al dia d’ avui està plenament integrada dins la festa patronal, sense desplaçar en cap moment el motiu de ser d’ aquesta, agrupant a una trentena de joves en un projecte cultural comú i comptant al dia d’ avui amb la aprovació de un ampli sector de la població que és el que segueix els seus espectacles.

la Geganta S' └via Corema avui s' ha quedat sense l' avarca

geganters-mao | 13 Marš, 2010 19:54

Aquest matí la geganta S’ Àvia Corema de Maó ha tornat a sortir de nou al carrer per a complir amb la seva cita setmanal amb la que al dia d’ avui ja es pot qualificar de tradició.

Tot ha començat com de costum a les dotze del migdia amb la baixada de la geganta per a les escales de l’ Ajuntament per a que quedés plantada a la Plaça Constitució a la espera de la sortida en cercavila.

Ha estat justament en trobar-se a la plaça quan la nostre protagonista s’ ha trobat amb la primera novetat , que seria que el vent que ja s’ esperava per a el matí d’ avui, l’ acompanyaria durant tota la jornada; dificultant de manera important la tasca dels geganters que l’ havien de portar.

 la geganta S' Àvia Corema de Maó en la seva quarta sortida, en la que va al parc d' es Freginal per a perdre el seu quart peu.

La segona de les novetats ha estat que tot i que estant anunciat que la cerimònia de la lleva del peu es faria a la Plaça Reial, finalment s’ ha hagut de fer al parc del Freginal. El motiu ha estat que en el lloc que havia de anar en el dia d’ Avui la Geganta S’ Àvia Corema estava ocupat per les taules informatives del dia de la dona. És així que per no alterar unes jornades alienes a la geganta, sense fer cap diferenciació entre dones i homes ni petits ni grans la comitiva s’ ha encaminat de per el carrer de l’ Angel cap al pulmó verd de la ciutat.

Un cop arribats al parc, el Gran Pepot, que últimament alterna l’ honor de fer de mestre de cerimònies amb la pallassa Xinxeta, ha començat a escalfar l’ ambient amb els seus jocs de malabars, els que com de costum han fet que els presents ja tinguessin les primeres emocions del matí.

Tot i així el millor encara estava per arribar i el moment crucial ha arribat amb la lleva del quart peu de la geganta.

Com a fet a destacar en el dia d’ avui no ha estat cap dels fillets presents el que li ha llevat el peu a la geganta, si no un dels propis geganters, que com a fillets grans que tots podem ser en algun moment s’ ho ha passat de lo més be complint amb la amputació. El peu escollit ha estat el que porta la avarca menorquina.

Un cop amb un peu de menys i ja amb sols tres de penjant de nou han sonat els músics de vent i tota la comitiva s’ ha encaminat de nou cap a la Plaça Constitució per a acomiadar a la geganta fins a la setmana que ve.

Ja queda menys per a les vacances de setmana santa, i el fet de que la geganta torni cada setmana més lleugera així ho evidencia, fent com marca la tradició ancestral la  vella quaresma la funció de calendari.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Fes-te amic dels “Gegants de Maó” al seu perfil de facebook.

A S' Óvia ja sols li queden quatre peus

geganters-mao | 06 Marš, 2010 22:06

Avui migdia la geganta S’ Àvia Corema ha sortit de nou al carrer, l’ objectiu: el tornar més lleugera que és el mateix que dir perdre un nou peu.

Per a la jornada d’ avui novament hi ha estat  la pallassa Xinxeta per a animar l’ esdeveniment, no hi ha faltat tampoc els músics i com no podia ser d’ una altre manera a punt a l’ hora de sortir els membres del grup de geganters per a donar vida a la geganta.

És així que a les dotze del migdia la comitiva s’ ha encaminat de la Plaça Constitució fins a la Plaça de ses Palmeres on la cerimònia havia de constar en llevar-li el tercer peu a la geganta.

Un cop amb la Corema arribada al punt neuràlgic de la celebració, aquesta ha durat poc més o menys el que cada dissabte, és a dir el temps just de fer alguns jocs amb els fillets i per que finalment algun d’ aquests li treies el peu. L’ escollit amb la jornada d’ avui ha estat concretament el que porta la sabata de sevillana.

Un cop ja sols amb quatre peus S’ Àvia Corema ja ha pogut tornar de nou cap als balcons de l’ ajuntament, des de on presideix les setmanes que precedeixen a la setmana santa.

la pallassa xinxeta treient un pel a la geganta S' Àvia Corema

Canviant de tema però no del tot, avui definitivament s’ han esgotats tots els imans amb les cinc imatges de la geganta que havia editat la entitat gegantera, resultant així que fins a 500 cases de la ciutat en aquests moments poden tenir a la geganta aferrada a la nevera en forma d’ iman. Tot i així destacarem que el dato no és del tot correcte doncs no han estat pocs els que han volgut tenir la col·lecció dels cinc, o alguna família que se n’ ha emportat fins i tot algun més per a regalar, enviar a fora etc.

El que han estat de nou al carrer han estat les xapes de la geganta, que a petició dels que recordaven haver-les comprat i lluït a l’ any anterior n’ havien suggerit una nova edició.

Parlant del carrer aquest ha estat un dels temes que ha sorgit entre els membres de la organització un cop acabada la festa, el fet és que al dia d’ avui i veien les dimensions que aquesta ha arribat a assolir, algunes de les places ja comencen a resultar insuficients per a la gran quantitat de gent que s’ hi concentra. És possible així que per a l`any vinent es puguin modificar sensiblement els itineraris o les places a visitar per la geganta.

Un altre fet que també és digne de menció és el fet del reclam que en fa la geganta per a visitar Maó en els dissabtes matí, doncs no són poques les famílies d’ altres pobles que es solen desplaçar a la ciutat per a veure la Corema, repercutint això en una major presència de gent en el centre de la ciutat i en el possible ús que en poden acabar fent dels nostres establiments comercials i de restauració.

Ja sols ens queda així emplaçar a tots els incondicionals de S’ Àvia Corema per a el proper dissabte dia 13 de març en que visitarà la Plaça Reial.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

I festes amic dels “Gegants de Maó” en el seu perfil de facebook

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS