Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

La fotografia d' en Miquelet es Salero amb tots els fillets

geganters-mao | 31 Juliol, 2010 16:54

Com cada any, Apropant-se a Maó les Festes de la Mare de Déu de Gràcia anem avançant alguns dels seus detalls detalls. En aquest cas el de una festa d’ aniversari, la d’ en Miquelet es Salero, que si be el que un fillet faixi deu anys no surt de lo corrent, el que si es pretén que sigui espectacular és la llista de convidats “Tots els fillets de Maó i pobles dels voltants”.

El nano en Miquelet es Salero deu anys després de la seva arribada a les nostres festes ja és conegut per tothom, és una figura per alguns divertida i pels més petits molt estimada. És així que des de l’ entitat gegantera de Maó, i amb la col·laboració de l’ Ajuntament de la ciutat, se li ha preparat pel  dissabte dia quatre de setembre una poc usual festa d’ aniversari.

És així que,  buscant la manera de cel·lebrar el fet, però a la vegada també la de no recórrer a patrons de festes ja fetes en altres ocasions (des de un primer moment ja es va decidir que no hi hauria cercaviles, doncs resultava innecessari a dos dies dels que es faran el els dies principals), es va decidir que en Miquelet commemores el seu desè aniversari precisament amb els de la seva edat, és a dir tots els fillets de Maó.

D’ aquesta manera el dia quatre de setembre, que cau en dissabte, a partir de les 10,30 hores del matí, tindrà lloc la concentració de fillets al Parc Rochina de Maó, mentre vagin arribant els fillets hi haurà música, jocs i xocolata per a tothom.

Ja serà a les dotze en punt del migdia quan tindrà lloc el moment  crucial de la jornada: la fotografia d’ en Miquelet es Salero amb tots els fillets de Maó i pobles dels voltants. Es pretén que a dita fotografia hi assisteixi’n el màxim de fillets, que esperem que siguin molts de centenar, que col·locats a les escales del parc constituiran la fotografia històrica amb el seu amic en  Miquelet.

Dita fotografia,  als pocs dies serà penjada a la web www.gegantsmao.menorca.es en alta resolució per que de manera gratuïta tothom que vulgui, i molt especialment els petits protagonistes, se la puguin baixar.

També s’ anima a tots els fillets que vulguin a portar en aquell dia algun regal d’ aniversari per en Miquelet, destacant que no cal que dit regal tingui un gran cost econòmic, doncs pot ser des de un dibuix, a una flor a una bossa de caramels, destacant en tot moment i per damunt de tot la intenció.

Ja se està convocant per a diferents medis a tots els fillets de Menorca, per a conseguir per el dia quatre de setembre, a les dotze del migdia, la fotografia de fillets més espectacular feta mai amb el seu gran amic que n’ és en Miquelet es Salero.

 

Visita també: www.gegantmao.menorca.es

Els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Les Festes de Sant Antoni Abad de Fornells 2010

geganters-mao | 25 Juliol, 2010 09:39

Ahir a la tarda novament els geganters es van estrènyer les faixes per a complir amb un ritual que ja és començat i que es repetirà durant gairebé totes les setmanes d’ estiu, el de treure els gegants a la plaça i al escoltar les primeres notes musicals començar-los a ballar.

Concretament en la jornada d’ ahir va tocar el torn a la vila marinera de Fornells, en la que les grans figures que hi van passejar van ser en Martí i na María, acompanyats d’ altres gegants arribats de la ciutat de Maó, concretament en Pere i na Gràcia (propitat del Casal de Gent Gran d’ es Camí d’ Es Castell), “en Yurca” (propietat de la associació de veïns d’ Es Camí d’ Es Castell de Dalt) i també del membre més estimat de la Colla de Geganters de Maó: el nano en Miquelet es Salero. No hi van faltar tampoc com és obligat els cap-grossos de Fornells.

Com és habitual, els gegants van esperar a la sortida del jove flabioler per a començar la seva volta pel poble. Simultàniament a la passejada dels gegants també hi va haver el passacarrers de la Banda de Música de Ciutadella i de la Banda de Tambors i cornetes de Dalt Sant Joan de Maó. El fet de que en un poble de reduïdes dimensions hi haguessin tres cercaviles a l’ hora va provocar situacions tan divertides com que les diferents agrupacions musicals s’ anessin en diferents moments trobant i creuant creant en aquest cas una polifònica mescla dels  grallers amb la banda de música o d’ aquesta amb el grup de tamborers.

 

 

És així que a partir de les cinc de la tarda es pot dir que tot Fornells era de per si una festa gran. Com solem recalcar cada any, el cercaviles de les Festes de Sant Antoni Abad sol ser sempre un dels més polits de la temporada, doncs l’ encant de la vila marinera, amb el passeig marítim i els carrerons estrets broda de per si la presència dels gegants.

El cercavila en la jornada d’ ahir va durar poc més d’ una hora, el temps just per que ningú es quedés sense veure els gegants, però també per a donar pas a la tradició que dona sentit a les festes , la de la anada dels caixers a escoltar el cant de les completes i posterior “Jaleo”.

Sortint ja de les Festes de Fornells, que en el moment d’ escriure aquestes ratlles encara van en totes, citarem el fet de que en el dia d’ ahir, és a dir el 24 de juliol, va ser la primera vegada en molts d’ anys que el Grup de Geganters de Maó no va estar fent ballar gegants a Es Castell, en les Festes de Sant Jaume. El motiu no és altre que van coincidir en el mateix dia i hora dures festes en les que els mateixos geganters acostumen a anar-hi. És així que mentre els gegants d’ Es Mercadal i Fornells van ser portats per els seus geganters habituals, en Jaume i na Roser d’ Es Castell els van haver de portar els Geganters de Olost de Lluçanès que actualment estan al poble de llevant amb els seus gegants i també per a portar a les dues grans figures amfitriones.

Gegants en aquest cap de setmana no n’ han faltat, a dos pobles a l’ hora, i la propera crònica dels gegants a Menorca ja la farem entrat el més d’ agost. També anunciem que en pocs dies ja començarem a avançar alguns detalls de les cada vegada més properes Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2010 de Maó.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Ja hem estat a les Festes de Sant MartÝ 2010

geganters-mao | 17 Juliol, 2010 20:23

 

Aquesta tarda i com cada any novament ha esclatat la festa al poble d’ Es Mercadal. Ha succeït a les cinc en punt de la tarda quan el jove flabioler ha demanat permís al senyor batlle per a començar amb el replec de sa colcada. Acte seguit el més respectuós silenci s’ ha fet enfront de les cases consistorials per a escoltar el primer toc de flabiol.

Un cop amb permís per a començar la festa les primeres notes les ha donades la jove Banda de Música d’ Es Mercadal, dirigida per Litus Arguimbau, que amb un dels més festius pasdobles ha començat el seu recorregut pel poble.

Els següents en portar la alegria i com no podia ser de cap altre manera ja han estat els gegants, que s’ han aixecat just escoltar les primeres notes dels grallers i amb els que han començat també el seu recorregut.

No fa falta recordar que els Gegants d’ Es Mercadal són en Martí i na Maria, i que ja en fa molts anys que comparteixen colla gegantera amb els Geganters de la Ciutat de Maó, que són els que també ha portat al poble els gegantons del Casal de Gent Gran de Maó i el popular nano en Miquelet es Salero.

Menció a part en farem que per al passacarrers d’ avui s’ ha comptat també amb la participació del Gegant “En Yurca”, portat pels veïns del Camí d’ Es Castell de Dalt de Maó, que són els mateixos que fa pocs anys van crear la figura per a que servís d’ obsequi al conegut dinamitzador Joan Orfila “En Yurca”.

És així que tot i que al poble d’ Es Mercadal no s’ acostuma a fer cercaviles molt llargues, doncs la participació dels gegants sol ser més protocolària, s’ ha vist be el fet de que el nou grup creat a la barriada de Maó, en l’ any que aquest visitarà la majoria de pobles de l’ illa també pogués conèixer les Festes de Sant Martí.

 

 

Ja amb els gegants en moviment i voltant pels carrers, una altre novetat ha estat que els grallers han aprofitat a presentar el treball fet durant l’ hivern, és a dir les novetats en el repertori del grup musical, que han estat els temes: Marxa d’ en Varida, tema festiu popupar en molts de llocs on també es ballen els gegants; el pas doble “Dolors d’ Amunt”, destacant en aquest cas la dificultat en les diferents veus d’ un tema que tot is ser un pas doble al estar construït amb tonalitats menors molts l’ han definit com a “pas doble melancòlic”; i la gran novetat, la que s’ ha fet esperar 15 anys, la versió per gralles de la jota a Menorca popularitzada com Es Jaleo.

Tornant als gegants direm que si be en l’ inici del cercavila aquest ha anat bastant ràpid, doncs just en trenta minuts ja estava a la casa del Batlle del poble gaudint de la tradicional convidada, en la segona meitat han estat vàries les aturades per mor a deixar el pas lliure als cavallers de sa colcada. Tot i així era d’ obligada aturada la feta en front de la residència de gent gran per a oferir el millor ball pels que allà ja feia una estona que estaven esperant la arribada dels gegants.

 

 

El final del cercavila ha arribat a les set de la tarda, a les dues hora del seu inici, i amb una passada per la plaça major en la que la banda de música ja estava a la tarima esperant la arribada dels cavalls per a començar amb el tradicional Jaleo.

En definitiva, un any més hem estat a les Festes de Sant Martí d’ Es Mercadal, amb l’ honor de poder ser el grup de geganters que dona vida tots els anys als gegants en Martí i na María, els representants del poble més cèntric de l’ illa. Ara ja sols queda reemplaçar a tots els incondicionals dels gegants al proper dia 24 de juliol, és a dir dissabte que ve, a la vila marinera de Fornells, on de nou ballaran els gegants, sonaran les gralles i la festa es farà per uns dies protagonista en el poble.

Visita també: www.gegantmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Tradicions que ens arriben de lluny

geganters-mao | 11 Juliol, 2010 16:22

moltes vegades se n' ha parlat de si existeix algun instrument musical present únicament a la nostre illa, o de si alguna de les nostres tonades no ha estat mai escoltada fora de Menorca, o de si el fet que dona sentit a les nostres festes podria ser l' únic que s' en podria calificar de "tradicional" i la resta que el complementen haurien de sers únicament costums forànies, adopcions, noves tradicions... . En la majoria dels casos dit debat sol quedar resolt segons els gustos, preferències o fins i tot ideologíes de cada un.

Avui transcriurem l' article d' aquest mes de la revista insular "Útil", que ens parla precisament d' una tradició que va començar al continet asiàtic i que al dia d' avui ja no hi pot falta en la totalitat de les festes patronals de l' illa de Menorca, estem parlant dels focs d' artifici.

El castell de focs d'artifici és al dia d'avui un element comú en la majoria de festes majors de l' estat i present en la totalitat de pobles de l' illa; sent a Menorca concretament una de les parts que més públic concentra durant la festa. 

Possiblement sols la part que dona sentit a les nostres festes, que és la passada dels caixers amb els cavalls en la seva anada als oficis i la arribada a plaça per a efectuar el “Jaleo”, tingui al dia d'avui més repercussió en matèria de públic que la contemplació dels focs artificials. Tot i així podríem considerar a aquestes dues parts de la festa com a antagòniques, doncs la primera necessita de la participació activa dels celebrants per a que es pugui desarrotllar com la coneixem avui, mentre que en la segona la gent únicament en fa el paper d'espectador en un acte purament contemplatiu. Una segona gran diferència també la trobem en que mentre la part dels cavalls n'és l' esclat de l' alegria, que la gent viu de manera desinhibida, arribat el moment dels focs el que destaca precisament n'és  el silenci i la quietud amb que la gent contempla l' espectacle. 

Del foc i les seves diverses formes que en pot prendre a la festa en sabem que des de antany ha estat un referent en les més diverses celebracions. Ja des de temps ancestrals ha estat entorn de les fogueres on les persones s' han reunit per a dansar, donar la benvinguda a les estacions i celebrar els més diversos ritus. Tot i així en un principi l' encesa de fogueres en seria més pròpia del poble pla, mentre que el llançament de focs d'artifici arribaria com a un espectacle més de la noblesa i de les celebracions que es poguessin dur a terme a la cort. 

L' origen dels focs d'artifici està vinculat a la invenció de la pólvora, Sent els xinesos els que entre els segles VI i X (les diferents versions no es posen d'acord a l' hora de concretar la data) ja li donarien els primers usos. Tot i així, com ja ha succeït en en molts altres descobriments, els primers usos que se li donarien al descobriment serien militars. 

Sembla ser que a occident la pólvora ja ens arribaria a traves de la cultura musulmana. Si be a casa nostre els primers usos que se li donarien també en serien militars, durant la baixa edat mitjana ja en trobarien documentades les primeres repercussions de la pólvora en l' àmbit festiu. Arribant al segle XVIII, l' us dels focs d'artifici ja es podia considerar habitual en tota l' àrea mediterrània i en les més diverses celebracions. 

Com a fet a destacar citarem el fet de que no seria fins el segle XIX en que, gràcies a nous avanços en la investigació del fet, els focs d'artifici esclatarien al cel en més d'un color, sent fins a dit moment mono cromats. 

En el cas de la ciutat de Maó, lligant els focs d'artifici a les nostres  festes de la Mare de Déu de Gràcia, en l' últim segle el fet no ha parat de créixer, en els dies en que es manifesta i també en espectacularitat. Durant els dies principals els primers que podem contemplar són els que en la nit del pregó solen llençar els dimonis del correfocs (creant en aquest cas una excepció en la manera de participar dels focs, doncs en aquest cas el públic pot dansar amb els mateixos que porten les espurnes, de fet en els últims anys a Maó el correfocs ha estat rebatejat com a “Ball de foc”), la traca d'inici de festa en el dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, el castell de focs en el dia principal i la traca que ens anuncia el fi de la festa.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Sa Geganta de Maˇ ha tornat jove

geganters-mao | 04 Juliol, 2010 15:46

Fa pocs mesos informàvem del començament de la restauració de la geganta de Maó, na Guida. Amb l’ article d’ avui el que explicarem serà com ha estat la tasca d’ aquests mesos feta sobre la figura i quin ha estat el resultat.

Escrivim aquestes ratlles en el moment en que la figura ja es pot donar per acabada i mentre s’ estan ultimant els detalls per a la confecció d’ algunes peces de roba que vendran a substituir a les que amb el pas dels anys ja estaven bastant deteriorades.

Com ja vam explicar en el seu moment, la restauració de la geganta havia de consistir en la eliminació de totes les capes i materials afegits sobre la figura històrica i la restauració d’ aquesta amb materials originals.

És així que destacant que dels antics gegants que van arribar a la ciutat fa més de set dècades la única part que encara es conserva són els braços i el bust. Han estat precisament aquestes parts les que han estat alliberades de les fibres que en el seu moment les van aferrar entre elles (això va succeir a l’ any 1990), canviant substancialment la estructura de la figura.

Per a entendre en poques paraules el que s’ ha fet a la geganta direm que precisament de les parts històriques, braços i bust, un cop finalitzada la neteja a sobre la balança hi van quedar “onze” kilos de materials, entre capes de fibra de vidre, guix, cartró, pintures, fustes i els més diversos materials que s’ havien anat afegint amb els anys a sobre del material original.

Dits materials eliminats són amb els que s’ havia anat reparant o mantenint dreta a la figura durant les diferents dècades, a mida que s’ anava deteriorant pel pas del temps. No direm en cap moment que dits afegits no complissin amb la funció, doncs ha estat gràcies a aquests que avui na Guida gaudeix de 76 anys de vida entre noltros, però al no ser dits materials afegits els originals, o al ser una sobreposició d’ un material a sobre de l’ altre li estaven donat un pes innecessari a part de que també en moltes ocasions anaven modificant l’ aspecte de la figura.

Ja vam citar en el seu moment com en el cas de les mans, les diferents restauracions fetes i les diferents capes afegides,  ja li havien arribat a donar un gruix que per una part ja li havien fins i tot eliminat la forma de les ungles i fins i tot alguns dits que havien estat creats per a estar separats l’ un de l’ altre amb  els anys ja apareixien aferrats per les capes.

En el cas del bust, diferents caigudes havien fet que el clatell ja estès totalment pla, sense forma. En aquest cas es va haver de llevar infinites capes de cartró i fibra afegides amb l’ objectiu de rescatar el cartró original i remoldejar-lo per a donar-li la forma original. Direm com a anècdota, per a exposar millor el que ha estat la tasca que un cop eliminades les capes afegides a sobre del bust amb el que ens vam trobar és que en el seu moment (no sabem en quin) el cap de la geganta havia estat separat violentament del bust per la part del coll i ajuntat de nou “amb cordes”, dites cordes eren dissimulades amb noves capes de cartró i fibres que feien creure que dita rotura no hagués existit.

També en el cas del bust s’ han rescatat alguns detalls com pot ser el clot al coll que tenen les dones.

Podriem explicar moltes coses més referent a la restauració de les parts històriques de la Geganta de Maó, però més que un article el que faríem és un llibre, doncs qui escriu aquestes ratlles ha estat la persona que ha fet la tasca de restauració i la paraula per a definir-la sols pot ser “Apassionant”.

Apassionant pel motiu de que s’ estava recuperant una figura símbol de la ciutat, que al dia d’ avui pot tenir vuit dècades de vida (havia arribat de segona ma a la ciutat a l’ any 1934), i pel motiu de la responsabilitat i cura amb la que s’ ha de actuar sobre una figura històrica patrimoni de la ciutat.

Tot i així  no sols s’ ha actuat a sobre de les parts històriques, que com no faria falta dir un cop eliminades totes les capes de materials afegits se lis ha hagut de restaurar els restos amb materials originals (el cartró pedre), amb molta cura de no modificar ni un pel la fesomia de la geganta. Un cop fet això també s’ ha procedit al pintat de cara i mans que en aquesta ocasió ha anat a càrrec del pintor de Sant Lluís Pere tudurí.

Una altre tasca que també se li ha fet a la geganta ha estat la de dotar-la de un nou tronc, que venia a substituir una part devantera feta a l’ any 1990 que si be li aportava pits i panxa a la geganta no li marcava ni cintura ni esquena. Dit tronc s’ ha fet amb cartró mitjançant una primera escultura, de la que en va sortir el motlle de guix i d’ aquest el tronc.

La geganta ja està restaurada, el resultat ha estat l’ esperat, tot i que les hores invertides han estat molt superiors a les esperades, doncs no ha estat fins un cop intervenida que no s’ ha pogut veure el lamentable estat en que estava. Dit d’ una altre manera es sabia que la geganta després de vuit dècades estava bastant desgastada, però les sorpreses, com per exemple el trobar el cap ajuntat al bust amb cordes, han estat les que han fet que si be en un principi s’ haguera volgut restaurar a la parella de gegants de Maó aquest hivern, per motius de temps en Tomeu haurà d’ esperar a l’ hivern que ve.

En poques setmanes la geganta ja tendra la brusa nova, adaptada al tronc més estilitzat que lluirà aquest estiu, i ja per a aquest estiu podrem veure a na Guida que desprès de 75 anys a la ciutat lluirà com si fos el primer.

Afegim que si be cert és que molta gent voldria veure les imatges de l’ estat en que estava la geganta un cop eliminades les capes afegides, les diferents rotures o la tasca de restauració, considerem que pot ser millor no pubicar-les doncs la geganta de tots els maonesos també mereix gaudir de certa intimitat i de que la imatge que s’ en tingui d’ ella sigui la de ballant per les festes més polida que mai.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS