Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

DesprÚs de la nostre felicitaciˇ de Nadal arriba la Video-felicitaciˇ

geganters-mao | 19 Desembre, 2010 11:12

Després de la felicitació de Nadal que ja us vam fer arribar fa uns dies, aquest any i com a novetat us fem arribar també la Vídeo-felicitació, amb la que tots els membres que formem la Colla de Geganters de Maó us volem desitjar lo millor per a aquests dies que s’ acosten.

El muntatge que s’ ha preparat pot ser sorprengui per no contenir cap dels tòpic i estampes típiques de Nadal; Amb imatges de les festes d’ estiu, les més habituals dels gegants i els geganters, des de les que arriben els nostres desitjos per a aquests dies.

Sols ens queda així fer-vos arribar el vídeo, que trobareu al nostre canal de youtube: http://www.youtube.com/gegantsmao#p/u/0/Yep0i3NZG30 i dessitjar-vos que passeu un bon Nadal i molt feliç entrada d’ any 2011. Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

La nostre felicitaciˇ de Nadal

geganters-mao | 15 Desembre, 2010 20:07

Des de la Colla de Geganters de Maó, tots i cada un dels seus membres us dessitgem lo millor per a aquets dies que s' apropen. Us dessitgem a tots els visitants d' aquest blog un molt bon Nadal i feliç entrada d' any 2011.

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

El solstici d'hivern

geganters-mao | 11 Desembre, 2010 16:49

Com cada mes, la revista insular menorquina Útil publica dins la seva secció "Tradicionari" un article relacionat amb la cultura popular. Dit article prové de la mateixa ploma que podeu seguir en aquest blog i és el que publiquem en el dia d' avui.

 

El dia del solstici d’ hivern juntament amb el del solstici d’ estiu  pot ser siguin els dos dies de l’ any més intensos en pràctiques i costums populars.

La paraula solstici prové del llatí sol i sístere (romandre quiet), i correspon a cadascun dels dos moments de l’ any en que el sol arriba a la seva màxima declinació respecte a l’ equador celest. El dia del solstici d’ estiu correspon al més llarg de l’ any, amb més hores de sol, mentre que el del solstici d’ hivern, que des de la creació del calendari Juliano es fitxà en el dia 25 de desembre, és en el que l’ astre rei es fa menys hores visible i per lo tant es propicia la nit més llarga de l’ any.

El solstici d’ estiu marca el pas de la primavera a l’ estiu, mentre que en el d’ hivern de la tardor a l’ hivern. Ens anuncien també un canvi en la tendència de la durada del dia fent en el cas que ens ocuparà, el de l’ hivern, que a partir d’ aquell moment les nits ja duraran cada dia un poc menys (arribant al moment culminant del solstici d’ estiu en que farà de nou un canvi en  la tendència).

Sent així els solsticis moments de renovació i renaixement, han estat moltes les cultures que els han celebrat amb els més diversos rituals i celebracions. No oblidem tampoc que els dos solsticis són igualment dates de referent en les activitats agrícoles i ramaderes, amb les consegüents celebracions i costums associades.

Els eslaus de la regió oriental de Rússia adoraven a la deessa mare de l’ hivern, oferint-li  presents com mel, pa i formatge.

En algunes parts d’ Alemanya en el dia del solstici d’ hivern s’ honorava a la deessa de la llum, la domesticitat i la llar. Per a donar-li la benvinguda en aquell dia cobrien les cases amb branques d’ avet. Altres d’ aquestes branques servien per a encendre una fogata en la que s’ hi apareixia la deessa per a endevinar el futur dels presents.

Alguns pobles indígenes del nord d’ Europa honoraven a la deessa del sol i la fertilitat, la que viatjava pel cel en una estructura feta d’ ossos de ren. En el solstici d’ hivern es sacrificaven cérvols i també es cobrien les portes de les cases amb mantega per que la pogués menjar la deessa durant el seu viatge.

A la antiga Roma es portaven a terme rituals en els que es representaven als deus i en els que es sacrificaven animals i en algunes èpoques també a humans. En diferents èpoques altres maneres de celebració també van ser les representacions de teatre o els festivals on no hi mancaven la beguda i la alegria.

Al dia d’ avui encara són moltes les pràctiques que subsisteixen associades al solstici d’ hivern. Tot i així, al fitxar el cristianisme com a data del naixement del fill de Deu la del solstici, les pràctiques que es tornarien més populars i seguides a rel del mon serien  les que fan referència a la nativitat. No oblidem però, que algunes de les antigues pràctiques i tradicions paganes subsisteixen encara al dia d’ avui ja integrades en la celebració cristiana.

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Ja ha comenšat la restauraciˇ d' en Tomeu

geganters-mao | 04 Desembre, 2010 18:00

Des de fa unes setmanes ha començat a la seu de l’ Entitat Gegantera de la Ciutat de Maó la restauració d’ en Tomeu, l’ històric gegant de la ciutat.

Va ser durant el passat hivern quan la geganta na Guida ja va passar per quiròfan per a que se li apliqués la mateixa mateixa operació que aquest any experimentarà el seu company.

El cas és que en Tomeu i  na Guida són dues figures que després de vuit dècades de vida (no se sap la seva data exacte de fabricació, però s’ intueix que en l’ any de la seva arribada a la ciutat, 1934, ja en devien tenir alguns pocs més d’ antiguitat) ja portaven a sobre moltes capes de pintura, de fibres afegides, restauracions fetes amb els materials i coneixements que es teníen en cada moment i el deteriorament que pot tenir una figura de cartró amb tants d’ anys de vida. És per això que aquest any (més ben dit l’ any que ve) es culminarà el procés de neteja de totes les capes i materials afegits fins el moment en la figura, restaurant-la i tornant-la al seu estat original de la època.

Ja han començat les tasques de neteja, concretament sobre els braços, que han tingut que ser separats del tronc en el que es fan ajuntar de manera postissa ara fa 20 anys, per a tor-narlis a la seva forma original en la que es podien posar i llevar, eren desmuntables.

Com ja va succeir en el cas de na Guida, el treball de neteja no deixa de ser una sorpresa darrera de l’ altre. És així que un cop eliminades pintures i capes de fibra (afegides a l’ any 1990) ens hem pogut trobar per exemple amb el braç endret amb l’ hombre trencat per la meitat o també amb el colze reparat amb paper de embalar i també cartró. En el ca del braç endret la sorpresa seria trobar una reparació feta en el mateix taller que havia creat la figura i que ja la va vendre a l’ Ajuntament de Maó. Recordem que en Tomeu i  na Guida eren dos gegants que fa més de set dècades anaven de lloguer de poble en poble i que ben segur que entre un lloguer i l’ altre havien de menester moltes vegades de ser reparats. S’ ha pogut comprovar que la restauració era del taller d’ on havia sortit (El Ingenio, de Barcelona) pels materials utilitzats (idèntics als que es van utilitzar en la construcció de la figura) i per la manera de aplicar-los únicament possible per professionals.

 

Una altre sorpresa trobada en el braç endret era el bon estat en que estava la ma, amb cap ni un dit trencat i tornat a aferrar (a diferència a com es va trobar l’ hivern passat amb na Guida). Com a anècdota un petit forat a la ma, tapat amb un tros de “Kleenex”, amb una capa de macilla blanca a sobre del paper i pintat de nou.

En el cas del braç esquerra fins el moment podem avançar que un cop començat a descapar ja hem pogut trobar el braç trencat per la meitat i reparat amb el mateix paper que era feta la figura i a sobre una mena de malla de tela per a donar-li consistència a la reparació. Dita reparació també molt probablement seria feta d’ abans de la arribada dels gegants a Maó, havent-se trobat en l’ interior del braç reforçant la unió un tros de cartró dur amb lletres impreses d’ una empresa de Barcelona i amb un telèfon de quan el la ciutat comptal aquests eren de pocs números i començaven per 18... .

La tasca és apassionant i a l’ hora que es va rescatant a n¡ en Tomeu de totes les capes de material on havia estat amagat durant tants anys s’ està recuperant també una part de la seva història, amb els processos pels que ha passat.

El treball l’ està portant a terme el membre del grup de geganters Miquel Villalonga, que és que porta en la actualitat el manteniment físic de totes les figures que custòdia i dona vida el grup de geganters.

Afegirem que per a la tasca s’ ha fent dins la seu de la entitat un tancat amb plàstic transparent per a aïllar la zona de treball de la resta, per a evitar que la pols que sol produir el descapament pugui arribar a la resta de les instal·lacions.

En aquest mateix medi seguirem informant de l’ avanç de les tasques de restauració d’ en Tomeu, que es preveu que durin aproximadament quatre o cinc messos.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els  vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS