Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

La restauraciˇ d' en Tomeu i na Guida

geganters-mao | 30 Agost, 2011 18:32

Aquestes festes de la Mare de Déu de Gràcia seran molt especials per els nostres vells i entranyables gegants en Tomeu i na Guida, doncs estaran d’ estrena. Hi arribaran després d’ un llarg procés de restauració que ha durat dos hiverns.

Dels dos grans habitants de la ciutat no s’ en coneix la data exacta de fabricació, doncs eren unes d’ aquelles figures que en el seu moment la casa de Barcelona “El Ingenio” creava per a ser llogades als pobles durant els dies de festa major, però que pot ser per la curta vida que arribaven a tenir la majoria de vegades es treien al mercat sense cap document que les diferenciés de les altres que ja hi estaven, i quan podien arribar a estar prou malmeses com per a causar mal efecte eren substituïdes en el magatzem per a altres de noves. És així com en Tomeu i na Guida van arribar a la nostre ciutat a l’ any 1934, en un principi per a ser una estada més en el seu anar i venir pels pobles d’ Espanya, però que finalment unes negociacions entre el consistori maonès i el llogater faria que aquests ja mai més marxessin de la ciutat.

 

En Tomeu i na Guida, com tots els que es fabricaven en la seva època van ser construïts originàriament amb el material que es denomina cartrò-pedra. Com a curiositat citarem que molts de gegants van sortir durant molts d’ anys d’ un mateix motlle, fent que encara avui tinguem localitzades en actiu més d’ una vintena de parelles de gegants bessons dels nostres. Dit material, el cartró, tot i ser molt més consistent que el cartró comú que podem trobar en totes les cases, necessita d’ un constant manteniment per a la seva conservació i més tenint en compte que els gegants, no sent els nostres cap excepció per molta cura que s’ en tingui , no són pocs els accidents, fregades i fins i tot caigudes que poden arribar a patir durant les seves passejades.

Per dit motiu en Tomeu i na Guida sempre han tingut a alguna persona que els ha anat arreglant, restaurant, pintant etc. Per a assegurar així que tots els setembres, durant els dies principals de Maó, causessin la millor impressió possible. Tot i així el fet de que en quasi vuit dècades hagin tingut que menester de ben diverses mans que els hagin anat arranjant amb els més diversos materials, havia donat el resultat de que en la majoria de les parts ja comptaven amb molts d' arranjament un a sobre de l' altre. Dit fet mancava consistència a les figures, a l' hora que moltes de les seves parts a força d' acumulació de materials ja havien perdut algunes de les seves formes originals.

És important recalcar però que sense la intervenció de totes les persones que durant tantes dècades van anar apedaçant de la manera que sabien, sempre amb il·lusió i amb els recursos de que disposaven, els nostres gegants, aquests ben segur ja haurien deixat d' existit faria prou temps.

Seria durant l'hivern del 2010 quan el grup de geganters de Maó proposaria a l' Ajuntament de la Ciutat l' iniciar un procés de neteja i restauració integral de les figures. La persona que portaria endavant el projecte seria l' artista Miquel Villalonga, que després de quasi dues dècades treballant en el manteniment físic d' en Tomeu i na Guida, en la restauració d' altres gegants de l' illa o per exemple en la construcció del popular nano “en Miquelet es Salero” assoliria el nou repte. L' Ajuntament de Maó finançaria tots els materials necessaris per a la restauració.

Seria durant el més de gener quan a la seu de l' Entitat Gegantera de la Ciutat s' iniciarien les tasques de restauració dels gegants.

 

La primera en passar per quiròfan seria na Guida que a sobre les taules del taller començaria a ser netejada. Baix la pintura s' hi trobarien capes de fibra de vidre (a l' any 1990 quan en cartró ja no tenia suficient consistència per a mantenir l' integritat de la figura aquesta va ser tota recoberta i ajuntades les seves parts, braços i bust, amb dit material), escaioles, cinta d' embalar, cartrons varis, paper de diari, etc. Tots aquests materials serien eliminats per a descobrir a sota la Guida original que un dia ens va arribar de Barcelona.

Per citar alguns casos significatius de l' estat en que es trobava la figura citarem com a previsible que les ungles ja feia anys que havien deixat de tenir forma baix diferents capes de pintura, o que en algun moment en que el coll ja no podia aguantar més el pes del cap, aquest va ser seccionat per a introduir en el seu interior diverses fustes que aguantarien el cap recte i de nou amb el cap a sobre les espatlles seria dissimulat el tall amb algunes capes de cartró i pintura. Amb la neteja de na Guida s' ha possibilitat també que els braços tornin a ser dues peces independents que es munten amb perns al bust.

Un cop amb alguns kilos de menys començava per a na Guida una segona fase, la de la restauració amb el mateix material amb que havia estat construïda, el cartró-pedre,  la figura primera que havia sorgit de baix de les capes de materials. Dita operació s' havia de fer amb molta cura, doncs no es podia eliminar cap ni un mil·límetre d' un cartró que en alguns casos ja es desfeia sol. Dita operació portaria moltes setmanes, però la gratificació anava arribant a mida que na Guida renaixia com ho va fer aquell dia que va ser creada al taller en que va nàixer.

Amb la figura totalment restaurada una fina capa de macilla i una altre d' imprimació la prepararien per a viatjar a la casa del pintor Pere Tudurí que li donaria de nou les expressions de la cara i mans amb la que ja es mostra aquests dies la nostre geganta.

Un altre treball que es faria a na Guida seria la creació d' un nou tronc, amb pits, panxa, cintura i esquena, que substituiria a la que se li havia creat a l' any 1990 que tan sols era la part davantera. La tècnica utilitzada seria la escultura a la que a sobre se li aplicaria una capa d' escaiola, per aquesta ser separada en dues meitats per que servís de motlle per a crear en el seu interior i sempre amb cartrò-pedra el nou tronc.

Ja com a última fase la cosidora Isabel Mercadal s' encarregaria de la confecció d' un nou gipó, vestit de davall, sostenidors i davantal nous en substitució dels que portava que pel desgast de dues dècades ja necessitaven renovar.

L' estiu interrompria les tasques de restauració, quedant pendent de passar per quiròfan en Tomeu, doncs és sabut que durant les festes patronals i molt especialment les nostres festes de la Mare de Déu de Gràcia és quan més feina tenen els nostres gegants.

Un cop arribat de nou l' hivern tornaria a obrir-se el quiròfan, sent les tasques a fer amb en Tomeu idèntiques a les festes amb na Guida.

En aquest cas la sorpresa arribaria al comprovar com alguns arranjaments, per el material en que eren fets ,entre els que es trobava paper imprès a Barcelona durant la època en que els gegants ens van arribar, eren d' abans de la compra dels gegants. Estem explicant així que quan els nostres gegants van arribar a la ciutat ja ho van fer amb alguna ruptura i el seu conseqüent arranjament fet a sobre.

Les tasques amb en Tomeu han quedat enllestides durant la primavera del 2011, deixant als nostres dos vells gegants a punt per a començar de nou el camí. Durant aquests dos hiverns han estat diverses les persones de dins l' entitat que han volgut col·laborar amb les tasques fent que el projecte tot i la seva complexitat, hagi comptat amb la il·lusió de tot el grup.

www.gegantsmao.menorca.es

El programa de Festes de la Mare de DÚu de GrÓcia 2011

geganters-mao | 29 Agost, 2011 17:44

Poc a poc es van desvetllant com seràn les Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2011. Per la nostre part ja fa dies vam pubicar les fotografies dels gegants que ens visitaran de fora de l' illa; no fa tant ja hem pogut veure quin serà el cartell de la festa en la seva edició 2011 i en els últims dies ja hem pogut trobar baix les portes de cada casa el programa de Festes imprés que ha repartit l' Ajuntament.

En la edició d' enguany, en el programa s' ha escollit com a portada la façana de la ermita de la Mare de Déu de Gràcia, en la que es canten les completes en el dissabte de la festa, amb varis caixers de l' obreria fent botar els seus cavalls.

En l' interior a part del programa d' enguany hi podem trobar algunes fotografies d' anys anteriors en les que no hi falten en Tomeu i na Guida ni el popular nano en Miquelet es Salero.

És en aquest medi en el que us presentem l'imatge que il·lustra la portada del programa de fetes.

 

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

Les Festes de Sant LluÝs 2011

geganters-mao | 28 Agost, 2011 19:56

Aquest cap de setmana han estat (i ho continuaran sent fins demà dilluns) les Festes en honor a Sant Lluís, Rei de França, el mateix que dona nom al poble que està de celebració.

Com en totes les festes on existeix la presència de gegants, aquests tenen els seus dies, destacant a cada poble que la presència major sempre sol ser la dels amfitrions, mentre els diferents gegants convidats ja trien quins dies són els que visitaran la festa en representació de la vila a la que pertanyen.

En el cas de les Festes de Sant Lluís, que te com a protagonistes als gegants en Lluis, na María, na Tecla i el recentment arribat a la família en Doraemon, els convidats hi solen arribar el dissabte a la tarda. És aquest un dels passacarrers principals i que inaugura la jornada festiva del dissabte de la festa.

Va ser precisament per aquest cas que en Tomeu i na Guida i els ses inseparables Pere, Gràcia i en Miquelet es Salero ahir van oferir els seus millors balls a la que en és una de les seves poblacions veïnes.

Aproximadament a les cinc de la tarda ja estaven els amfitrions, els arribats des de Maó, altres gegants de l’ illa i molt especialment pel que camí que havien fet per arribar a Sant Lluís els Gegants de Montmeló (Catalunya). Seria quan la banda de tambors i cornetes d’ Alaior començaria amb les seves marxes i que seria la senyal inequívoca de que totes les figures en breu es posarien en camí.

Gegants no en van faltar i música tampoc, doncs a part dels grups de gralles que van arribar acompanyant als seus respectius gegants, també es van poder escolar els pasdobles i demés músiques festives de la Banda de Música d’ Es Migjorn Gran. Els Amfitrions obrien la marxa, seguits dels convidats catalans i també d’ els representants d’ Es Castell, Camí d’ Es Castell de Dalt de Maó, Maó i Llucmaçanes.

Tot i que aquest any el recorregut va ser més curt que en els últims anys tampoc es pot dir que la presència dels gegants fos poca o curta, doncs gairebé la majoria de carrers del poble van poder escoltar el so festiu de la gralla, van poder veure ballar els gegants i van poder compartir la festa amb els gegants i geganters que els portaven.

Públic no en va faltar en cap moment, fet que caracteritza a la festa menorquina en tots els seus moments, els carrers plens de gent i alegria.

 

La festa gegantera acabaria en front de les naus on havien de ser guardats els gegants, just a l’ entrada del poble, amb un ball individual de cada grup de gegants de cada poble i un ball final de tots els gegants participants amb el tradicional “Passi-ho Be” interpretat per tots els grallers participants de manera conjunta.

En el moment d’ escriure aquestes línies les Festes de Sant Lluís segueixen el seu curs i en breu ja estarem parlant de l’ inici de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó 2011, les que ja toquen a la porta i per les que ja han començat els preparatius a la Colla de Geganters de Maó.

 

Visita també: www.gegantmao.menorca.es i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Aquell antic instrument dels Órabs...

geganters-mao | 25 Agost, 2011 15:11

Enguany ja en farà setze anys des de que el grup de Geganters de la Ciutat de Maó decidís incorporar l’ oboè popular, la gralla, a les passejades dels nostres gegants, seria d’ aquesta manera que es recuperaria a la nostre illa un instrument que ja en portava un segle desaparegut dels seus carrers.

De dit instrument no s’ en coneix en quin moment arriba a Menorca, doncs la documentació més antiga que ens en parla ens el localitza durant les mitjanies del segle XIV en la vila marinera de Fornells; tot i així no seria estrany que ens arribés molt abans, de mans de la cultura musulmana que és la que encara al dia d’ avui el te com a més principal en les seves celebracions.

La última localització de l’ instrument abans de la recuperació ja ens transporta a la Ciutadella del segle XVIII, convivint amb altres instruments amb els que es podien acompanyar actes civils i també religiosos.

En els últims anys han anat apareixent diferents estudis que parlen dels antecedents històrics de la gralla a Menorca, sent l’ últim que ens en parla el que apareix en el Quadern de folklore nº 96 “Música i Balls Populars a Menorca, Inventari de grups folklòrics”, de Damià Bosch. Transcrivim alguns paràgrafs de dit treball en els que ens parla de l’ instrument que ens ocupa:

Entre els instruments oblidats, hem trobat la cornamusa, sac de gemecs o xeremies. Tres mots que defineixen un instrument musical compost d’ un bot de cuiro que serveix de depòsit d’ aire, al qual van adaptats alguns canons destinats a la insuflació i a la modificació dels sons. Gràcies als nostres veïns mallorquins, hem pogut conèixer com era aquest instrument. Originàriament, aquests tipus d’ instruments estaven desprovists del sac de cuiro i se sonaven amb la tècnica de la respiració circular. (...) La dolçaina és un tipus d’ instrument de música popular semblant a la xeremia, però més curt i més agut que encara veim per la zona llevantina.

L’ autor de l’ estudi ja ens explica com la xeremia (nom amb que apareix document l’ oboè popular a Menorca durant el segle XVIII) antigament sols era el tub melòdic que es sonava amb la tècnica de la respiració circular, sent així un oboè popular, família d’ instruments a la que pertany la gralla, de fet encara avui en dia a Mallorca dit oboè popular rep el nom de “Grall”. Una puntulització que podem fer sobre dit treball, sense que desmereixi en absolut la qualitat de la investigació feta, per la que felicitem al seu autor, és que les dolçaines que cita que encara avui es sonen en la part de llevant no poden ser altres que les gralles. El fet no te gran importància doncs no deixem de parlar d’ un mateix instrument, sent dolçaina el nom que rep per terres valencianes l’ oboè popular.

Per part de qui escriu aquestes ratlles vull citar la anècdota de haver pogut escoltar també aquests mateixos instruments en una recent visita feta a la ciutat d’ Avilès per a un festival de música celta, de caire internacional, en el que els que els feien sonar eren la delegació arribada des de la Bretanya Francesa, els Kevrenn Brest Sant Mark, destacant en aquest cas la gran qualitat dels seus intèrprets.

Una part de la pintura Festa en el Riu Pla de Maó, en la que es pot veure a un grup de músics sonant els seus intruments. dits músics pel que veiem i la època formaven el denominat

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Festes de Sant Climent 2011

geganters-mao | 22 Agost, 2011 16:04

Aquest cap de setmana han estat les Festes de Sant Climent, típica festa menorquina en la que s’ hi junta l’acte principal i que dona sentit a la celebració que en són els cavalls de sa colcada, amb el jovent, la bulla, la calor... i els gegants.

El motiu de ser d’aquest blog, els gegants, anirien arribant a la plaça principal del poble en el dissabte a la tarda, per a participar en el passacarrers que sol donar inici a la jornada. És així que a les sis de la tarda arribats des de Maó ja estaven plantats en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero arribats des de Maó, i arribats des de Llucmaçanes l’ Avi Perico, s’Àvia Aguedet i també el capgròs en Tòful.

El llançament d’alguns coets a l’ aire anunciaria que la festa estava a punt de començar, també ho testimoniaria el fet de que en pocs minuts els ritmes dels tambors de la Banda de Tambors i Cornetes de Dalt Sant Joan enfilarien de la plaça principal cap al carrer Sant Jaume. Els seguirien els gegants ja ballant amb la música del grup de grallers de Maó, que amb els seus pasdobles i marxes omplirien de festa la petita vila de Sant Climent.

La passada dels gegants duraria poc més de mitja hora, amb les consegüents aturades be per descansar els geganters, be per que els molts infants que van voler seguir la marxa es poguessin fotografiar amb els seus amics de talla XXL.

Un cop de nou a la plaça alguns pasdobles més i el tradicional passiho-be donarien per a conclosa la jornada gegantera. No era així el final de la festa, doncs no havia fet més que començar i els cavalls ja eren al carrer a punt per a complir amb la seva part.

Per el proper cap de setmana toca a Sant Lluís, on es donaran cita de nou els gegants menorquins i en aquest cas amb l’ al·licient de poder veure per primera vegada a l’ illa als que arribaran de manera especial des de Montmeló.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Les festes de Sant Llorenš 2011

geganters-mao | 17 Agost, 2011 15:13

El passat cap de setmana van ser les Festes d’ Alaior, les que cada any celebra la població menorquina en honor a Sant Llorenç.

La participació dels gegants ja havia començat el divendres abans del cap de setmana principal amb la vestida pública dels gegants enmig de la plaça, com a anunci de que la festa era arribada. Dit fet, el de vestir els gegants enmig de la plaça poc abans de festes, és una d’ aquells actes que surten purament del poble: primerament i de manera molt funcional s’ acostumava a vestir els gegants dins el mateix ajuntament, algun dia els fillets van començar a anar a veure com es vestien els gegants... fins el dia en que l’ ajuntament es va quedar petit per a tanta gent i l’ acte es va haver de traslladar a l’ exterior. Al dia d’ avui dit acte ja surt anunciat al programa de Festes com el primer amb gegants de les Festes de Sant Llorenç.

 

Ja durant els dies de festa gran, el dissabte a les quatre i mitja de la tarda ja estarien tots els gegants, els de casa i convidats, enfront de les cases municipals per a iniciar el tradicional passacarrers del dissabte de Sant Llorenç. Encapçalarien la marxa els Gegants d’ Alaior en Llorenç i na Eulàlia, amb el seu grup de capgrossos; seguits dels convidats d’ honor que en serien els Gegants de Molins de Rei i ja seguits aquests d’ alguns gegants menorquins com serien en Lluís i na Maria i també na Tecla de Sant Lluis, en Yurca d’ Es Camí d’ Es Castell de dalt de Maó i en Tomeu i na Guida representant a la ciutat de Maó i acompanyats d’ en Miquelet es Salero.

La volta seria com cada any, amb les gralles sonant per tots els carrers del centre de la vila i destacant en aquest cas el nombrós grup de grallers que arribaria de Molins de Rei. Dos fets més que cal destacar seria el primer que la calor del dissabte de Sant Llorenç seria la “tradicional” i per una altre que pot ser el públic que va seguir i contemplar la cercavila pels carrers del poble podria ser en aquest cas superior a la d’ anys anteriors.

La passejada duraria algo més d’ una hora, doncs és ben sabut que en la festa menorquina la festa no para i just arribar de nou els gegants a la plaça principal, en poc temps també hi arribarien els cavalls de sa colcada per a continuar amb la festa.

Ja el diumenge al matí els geganters maonesos quedarien estoixats, doncs la diana la farien els amfitrions i els arribats de terres catalanes.

 

Per a la tarda la consigna seria a les 19,10 tot-hom a l’ antiga església de Sant Diego, que era on estàven estoixats els gegants per a partir tots cap a la desfilada de carrosses. En aquest cas s’ hi sumarien els arribats des de la vila de Llucmaçanes.

Al cap de poc temps ja estarien totes les figures plantades Dalt Sant Pere nou, esperant l’ inici de la desfilada de carrosses que havien d’ encapçalar com cada any els gegants.

Ja serien passades les nou de la nit quan tota la desfilada arrencaria pels carrers del poble, destacant en aquest cas que si be el públic que havia vist els gegants en el dia anterior era majoritàriament els veïns del poble, en aquest cas ja es veien ben prou turistes accionant les seves càmeres. Les carroces d’ Alaior 2011 farien honor a la fama de vistositat que en tenen de cada any i en absolut decepcionarien a un públic que no en va perdre detall.

Poc abans de les dotze de la nit la festa acabava a la Plaça Constitució i la consigna ja sols era tot-hom a guardar i la setmana que ve a Sant Climent.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Els Gegants del Vendrell a les Festes de GrÓcia 2011

geganters-mao | 15 Agost, 2011 20:19

Fa pocs dies informàvem de que els Gegants de Llucmajor visitaran la Ciutat de Maó amb motiu de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2011, en el dia d' avui us presentem a l' altre parella de gegants que també compartirà festes amb nosaltres, concretament els gegants de la població catalana d'El Vendrell.

Tot i que la població coneguda per la seva vinculació amb l' immortal Pal Casals dispossa de dues parelles de gegants: la Teresa i el Salvador, creats a l' any 1930 i els "Gegants Nous" el Jaume el graller i la Montserrat la timbalera, creats a l' any 2003, serà aquesta segona parella la que en poc més de tres setmanes veurem passejar pels carrers de Maó.

Us deixem de moment per a començar a coneixer-los la fotografia de les dues parelles de gegants d'el Vendrell.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

les Festes de Llucmašanes

geganters-mao | 09 Agost, 2011 13:59

El passat cap de setmana van ser les Festes de Llucmaçanes, les es que es celebren cada any en honor a Sant Gaietà. Durant els diferents dies de la festa els gegants encarregats de representar i fer els honors al sant van sortir a passejar i ballar pels carrers del poble, sent el diumenge al fosquet en que els Gegants de Maó, representant al terme al que pertany la població, van visitar els seus carrers i fer el que millor saben fer, ballar.

Serien poc passades les set de la tarda quan començaria la plantada de gegants en el Pla de Sant Gaietà. Als que en són veïns del poble s’ hi sumarien els representants d’ Es Castell, Sant Lluís, Maó i molt especialment els arribats especialment des de el continent, els Gegants de la Ciutat d’ Alacant. Poc tardarien totes les figures a començar amb els seus balls amb la música de les diferents agrupacions musicals que també estaven feia una estona esperant a la plaça per a començar amb la passejada.

La passada dels gegants es faria pels carrers del poble, pels principals i també pels més estrets, tots ells amb l’ encant que sols te la petita vila que estava en festes. Dita passejada es faria que durés quasi tres quarts d’ hora, doncs es va voler que tot i que es podria haver fet en menys temps el públic que en tot moment va seguir el passacarrers pogués gaudir almenys d’ una estona de gegants.

En tornar tots a la plaça, cada una de les parelles de gegants ho faria fent el que s’ entén per “entrada a plaça”, és a dir, ballant amb la música que els acompanya i fent la seva presentació més lluïda davant el públic que allà els esperava.

Acabant la festa gegantera els Gegants de LLucmaçanes i els de la ciutat d’Alacant van oferir el que s’ entén per a ball coordinat, és a dir un ball de totes les parelles juntes coordinades entre elles. Tot i així el punt i final seria amb el ball de l’ Himne de LLucmaçanes.

 

Un cop ja acabada la jornada, tots els geganters participants en la jornada van estar convidats a un refrigeri, comentar com havia anat la festa i... ens veuren dissabte a Alaior?

Lo dit, els dies d’ estiu van passant, les diferents festes patronals van caient una rera l’ altre i aquest dissabte a la tarda Alaior tornarà a ser una festa en les seves festes patronals de Sant Llorenç 2011.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

Els convidats de les Festes de GrÓcia 2011

geganters-mao | 02 Agost, 2011 15:39

Al dia d' avui falta un mes exacte per que donin inici oficialment les Festes de la Mare de Déu de Gràcia en la seva edició 2011.

Com ve sent costum a part dels Gegants de la Ciutat en Tomeu i na Guida, també prendran part en els passacarrers altres figures gegantines d' arreu de Menorca i també arribades de fora de l' illa. Els gegants que arribaran de més lluny seran els representants del Vendrell i també els de l' illa veïna els Gegants de Llucmajor en Miquel i na Càndida.

En l' article d' avui us presentarem als dos gegants que ens arribaran des de Mallorca:

 Els Gegants de Llucmajor, Miquel i Càndida, que visitaràn les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó 2011.

FITXA TÈCNICA

Nom del gegant: Miquel
Alçada: 3,25 metres
Pes: 35 quilograms

Nom de la geganta: Càndida
Alçada: 3,10 metres
Pes: 30 quilograms

Propietat: Ajuntament de Llucmajor
Portadors: Associació de Geganters de Llucmajor
Any d’estrena: 1989
Constructor: Pep Fluixà
Festivitat en què celebren la trobada: Alternància anual. Festes de Sant Cristòfol a S’Arenal (juliol) i Fires a Llucmajor(octubre)

La parella de gegants pagesos llucmajorers, en Miquel i na Càndida, noms dels patrons de la vila, daten de 1989, però Llucmajor compta amb una llarga tradició gegantera. Ja a finals del segle XIX (1893) s’hi té constància de la presència de gegants i caparrots a les festes patronals de Santa Càndida i és possible que siguin encara més antics. D’aquella primigènia colla se’n pot considerar hereva l’ac-tual colla de sis gegants que participen avui a l’estiu en la festa patronal llucmajorera. Però aquesta colla i la del sgegants pagesos es poden considerar com a colles diferents. Tot i que són de la mateixa propietat i són portats per la mateixa associació, tenen funcions diferenciades.

Mentre que la parella de pagesos, degut al volum, pes,alçada i estructura, té un sentit més processional, la que surt a les festes de Santa Càndida permet que el geganter es mogui amb més llibertat, pugui córrer, encalçar els infants, esser encalçat… ja que l’estructura interior de fusta és similar a la d’un gegant-motxilla (tot i que amb la diferència que habitualment els gegants-motxilla reposen el pes sobre les espatlles del geganter i els de Llucmajor el fan reposar sobre el cap del portador).

Des de la data de la seva construcció i fins fa uns anys,en Miquel i na Càndida simplement s’utilitzaven per col·locar-los un a cada costat de les portes de la Casa de la Vila en dies assenyalats. La seva estructura interna no permetia que fossin portats a l’estil dels gegants processionals, però aquesta s’adaptà i la parella de gegants pagesos pogué participar esporàdicament a alguna trobada, com la de Ciutat, dins les festes de Sant Sebastià de l’any 2002.

L’estiu d’aquell mateix any un grup de joves, que s’havia de convertir en el 2003 en l’Associació de Geganters de Llucmajor, va proposar a l’Ajuntament poder-los portar a les diferents trobades geganteres que es feien per tota l’illa. Així, la primera trobada a la qual acudiren en Miquel i na Càndida, portats pels geganters llucmajorers, fou la d’Inca dia 10 de novembre de 2002. Aquesta associació també és l’encarregada de treure’ls el dia de la Darrera Fira de Llucmajor (octubre) per encapçalar el pas de les autoritats.

La seva vestimenta original, obra de Bartomeu Massanet, fou renovada al 2005 per la modista llucmajorera Jerònia Taberner, aprofitant la III Trobada de Gegants a Llucmajor. Se substituiren les peces de roba, tant del pagès com de la pagesa, ja descolorides i desgastades, però es conservà, com és natural, l’estil típic dels vestits mallorquins: calçons amb bufes, jac, faixa, gipó, falda fonada, volant, botonada daurada…

En Miquel porta a la mà esquerra una pipa que s’endu a laboca, mentre que entre els complements de na Càndida destaquen el ventall de la mà dreta i un mocador que porta a la cintura, on hi ha brodada la data de construcció de la parella.

la informació dels gegants és extreta de: http://www.gegantsdellucmajor.com/ visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS