Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Els gegants a la tardor

geganters-mao | 23 Octubre, 2011 16:04

Un cop arribada la tardor al grup de geganters es barata el “Xip” i la intensa temporada de gegants en les festes patronals d’ estiu dona pas a la època de treball portes endins.

És així com s’ aprofita per a fer la posta a punt de les figures, temes administratius etc. Aquest any a més també hi haurà un canvi de membres en la junta directiva, doncs una entitat gegantera sols te sentit com a entitat democràtica en la que els càrrecs són elegits i renovats per sufragi.

Com les activitats públiques a l’ hivern també són menys, aquest medi segueix informant, però amb menys periodicitat, tot i així pot ser el moment per a repassar la temporada anterior, mirar fotografies antigues, rellegir la història dels nostres gegants etc. Els medis on podreu trobar tota aquesta informació i molt més és aquest mateix blog, en el nostre perfil de facebook, en la nostre pàgina web www.gegantsmao.menorca.es i també per a veure els vídeos es pot fer en el www.youtube.com/gegantsmao .

 

És des de aquestes línies que us desitgem que passeu una tardor i un hivern que encara que sense els gegants al carrer, sigui gegant!!!

Les canšons tradicionals menorquines

geganters-mao | 06 Octubre, 2011 19:19

Sent la tardor època en la que les notícies relacionades amb gegants són més be poques, en l' article d' avui parlarem d' un altre tema, sense sortir-nos del mon de la cultura popular menorquina, que és el de les cançons tradicionals menorquines.

Transcribim l' article que en la revista insular, de caràcter mensual "Útil" parla aquest més del tema de les nostres cançons:

Moltes vegades quan parlem de les nostres cançons tradicionals ho fem referint-nos a les tonades que formant part dels nostre costumari ens defineixen com a poble, utilitzant-les en ocasions com a un fet propi i diferenciador. Del motiu exposat primer no hi cap la menor dubte, es pot comprovar veient el sentiment amb el que la majoria de vegades les cantem, mentre que del segon a força d’escoltar cançons tradicions d’altres llocs podem comprovar com moltes de les nostres mateixes tonades tradicionals s’ interpreten també en altres cultures, sent ben nostres però també comunes amb altres terres.

Una tonada que a la nostre illa en ocasions arriba a interpretar-se quasi com si fos himne (per exemple abans dels partits del Menorca Bàsquet i que és corejada pel públic com si d’ un himne es tractés) és la que ens conta l’ accident del senyor que anava damunt un ruc. A molts els sorprendrà conèixer com dita havanera és també ben tradicional per terres valencianes on amb la mateixa música es canta la anomenada “Tramussos d’Àfrica”.

Tramussos d’Àfrica que son fresquets, Els ven Juano, el tramusser. Baixeu doncelles; Senyores també; Porteu espardenyes, Sabates i botes i baratarem. Ximet de “burra” número ú, Que s’emborratxe més que ningú. Ximet de “burra”, el  número dos; Que s’emborratxe, Que s’emborratxe per qué és molt gos.

 Fent us del portal “Youtube” i posant en el buscador el títol de la cançó “Tramussos d’Àfrica” no ens serà difícil poder escoltar la tonada del nostre “Un senyor damunt un ruc” aportant la música a la també tradicional havanera valenciana. 

Una altre cançó que a la ciutat de Maó en moments destacats és interpretada també com si fos un himne (tot i que la ciutat de Maó no compta amb cap tonada que estigui declarada oficialment com a tal) és el tan sentit “Es Mahón”, cançó que amb alguns tons humorístic ens lloa les excel·lències de la ciutat de llevant.  

De dita cançó existeixen diferents versions que ens explicarien com hauria estat composta i dedicada originalment pensant en la nostre ciutat. De cap de les diferents versions de l’ origen de la cançó existeix documentació alguna que la certifiqui, motiu pel que seguiria obert el debat de si va ser primer “Es Mahón” o va ser primer “Es Avilés”. 

Trobem que a la ciutat de la costa asturiana també existeix una tonada popular que amb la mateixa música del nostre “Es Mahón” diu: 

Es Avilés la ciudad más hermosa y galante, Tiene Comodidades de una ciudad grande. Hay comer... hay comercios de gran importancia, Juzgado de primera instancia, hermosa electricidad. En Avilés hay muchachas bonitas, hay boticas, hay cafés, Hay buenos teatros y buenos paseos y puerto de mar también. 

L’ exemple de les dues tonades que acabem de citat no és més que de dues cançons entre moltes altres que ens expliquen com sent la nostre illa lloc de pas durant molts de segles per a diferents cultures, amb infinitat de vaixells que han arribat i n’ han marxat, ha servit per a acollir i també per a propagar molts de costums que avui ens defineixen a nosaltres com a poble però també als que algun dia van fer estada entre nosaltres.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS