Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

L' arxiu hist˛ric dels gegants rep noves aportacions

geganters-mao | 19 Novembre, 2011 17:19

 

Una tasca que es va iniciar ja fa més d’ una dècada des de l’ entitat gegantera de la ciutat de Maó és la de la creació de l’ arxiu històric dels gegants. Dit arxiu consta de documentació vària, testimonis orals, hemeroteca, video i fotografía.

 

La última fotografia que ens ha arribat és la que us presentem avui i que va esser feta el matí de la Mare de Déu de Gràcia de l’ any 1960 pel Sr. Cortés. La fotografia és actualment propietat de l’ arxiu particular de la senyora Margarita Caules que molt amablement ens la va fer arribar.

Fotografia d' es matí de la Mare de Déu de Gràcia de l' any 1960, del pas dels gegants per la Placeta de Sant Roc de Maó.  Fotografia feta pel Sr. Cortés i propietat de l' arxiu particular de la senyora Margarita Caules.

 

En el cas de algú disposar d’ algun material que pogués ajudar a ampliar l’ arxiu històric i voler-ne cedir alguna còpia per el seu estudi a l’ entitat gegantera, ens ho pot comunicar al correu electrònic gegantsmao@menorca.es.

 

El material que puguem rebre es podrà utilitzar a mode de consulta o també per il·lustrar nous treballs bibliogràfics, articles o ser publicats a la pàgina web dels gegants www.gegantsmao.menorca.es , pel que en qualsevol dels casos es demanarà l’ autorització del propietari primer de les imatges.

Canšons tradicionals menorquines (II)

geganters-mao | 06 Novembre, 2011 11:07

Com en messos pasats seguim transcribint en aquest mateix medi els articles que, la mateixa ploma que us narra les anades i balls dels gegants de Maó, també escriu en la revista insular "Útil". en aquesta ocassió l' article ens segueix parlant de les cançons tradicionals de Menorca.

Músiques tradicionals (II) 

En l’ article del mes passat parlàvem de dues cançons menorquines, Un Senyor damunt un ruc i Es Mahón, i de com a l’  hora de que són ben populars a la nostre illa també són conegudes i es canten en altres llocs de l’ estat, amb una lletra ja acord amb els llocs on s’ entonen.  

Una altre cançó que aquí solem cantar, sobre tot durant els dies de festa, és la del No me l’encendràs. De dita tonada a la nostre illa sols s’ en coneix la lletra, mentre que en altres terres a l’ hora que es canta, es pot duu a terme el seu propi ball. És per Terres Catalanes que la tonada pertany a la dança del Tio Fresco, que es pot ballar de dues maneres diferents, explicant-se en els dos casos el per que de la lletra. 

En el primer cas tots els balladors porten penjat a l’esquena un ninot de paper o de pedaç, i a la mà un llumí o espelma, durant el transcurs de la dansa cada un dels balladors ha de procurar cremar el ninot dels companys, procurant que el propi en surti il·lès. Qui  pugui salvar el seu propi ninot de la crema serà el guanyador. En la segona versió sols un ballador fa el paper de Tio Fresco i ha de dansar en una rotllana on els companys, a la vegada que li canten la cançó, han de procurar cremar-li el ninot.  

Una segona tonada, que tot i ser de molt recent incorporació al nostre costumari, al dia d’ avui ja és d’ obligada interpretació durant el transcurs de les festes patronals, és la que porta per títol El Maniquí (1963, Pio diaz Olarte, Murillo del Rio Leza, Logroño), que pel moment que es sol interpretar s’ ha popularitzat entre nosaltres amb el nom de “Ses Canyes Verdes”. 

Dita tonada és un pasdoble que en el seu moment quan va ser compost, mai pensant que arribaria a la nostre illa, va ser dotat també d’ una lletra, de la que en transcrivim les primeres estrofes, que si be poc tenen a veure amb les nostres festes si molt amb la època en que van ser escrites. 

Las mocitas de este bailaLes tenemos que decir, Que no vayan tan cortitas, en el modo de vestir, que si asi siguen vistiendo pronto les podre decir, Ay que bien, ay que bien, les tocaremos el maniquí 

Orquesta y después estribillo 

Las mocitas de este baileTienen olor colosal, y estando un rato con ellas yo me empiezo a marear, Si tanto aroma nos manan pronto les podré decir, ay que bien, ay que bien les voy a tocar el maniquí 

(...)

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS