Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

S'└via Corema ja va coixa

geganters-mao | 25 Febrer, 2012 19:15

Aquest matí, puntual a la cita, la geganta S’Àvia Corema ha tornat a sortir als carrers de Maó per a complir amb la tradició. No hi han faltat cap dels ingredients d’anys anteriors i el resultat com no podia ser de cap altre manera ha estat un èxit aclaparador de públic i de festa.

Solen ser molts els factors que es poden confabular quan una cosa surt be i en el matí d’avui fins i tot Sant Pere ha col·laborat amb un solet de primavera, que poc ha tardat en fer-nos oblidar les gelades de fa just unes setmanes.

Dins les novetats, la animadora de la marxa i la cerimònia, que en aquesta ocasió seria la popular i polifacètica Cati Pelegrí; i també la ampliació en la formació de músics que han acompanyat a la geganta, tots ells provinents de la Banda de Música de Maó en aquesta ocasió ho han fet en número superior que en altres anys fent així més soroll, més música, que mai.

Els membres del grup de geganters de la ciutat de Maó, com de costum vestits amb gavardines i robes velles, simulant ser uns drapaires, però també amb la novetat de portar per a l’ocasió un mocador al coll que identifiqués al grup (de color cru i amb la imatge de s’Àvia Corema, distint al blau amb el logotip de l’entitat que es sol lluir per a portar en Tomeu i na Guida).

Arribat el moment de la sortida s’ha fet a l’hora programada doncs ja hi érem tots i de públic no en faltava. El camí d’avui s’ha fet fins a la Plaça del Carme on tot i ser gran la plaça petita quedava per a tots els fillets que no volien perdre detall.

Arribat el moment de amputar a la geganta el primer peu de la quaresma 2012, aquest ha estat la sabata de sevillana, que com de costum dita amputació a anat a càrrec de una ma inocent de entre el públic.

La quaresma és començada i a diferència de les que s’havien conegut fa molts d’anys aquestes en els dissabtes matí construeixen una autèntica festa en el centre de Maó.

La propera cita es per dissabte que ve a l’hora de costum i des de aquest mateix medi us ho anirem narrant.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao.  

N'Abu Umar

geganters-mao | 19 Febrer, 2012 14:12

Fa algunes setmanes un bon amic ens recordava un fet d’aquells que si no s’ està molt ficat dins es tema s’ ens podria haver passar desapercebut, el 25è aniversari del gegant Abu Umar.

La història d’aquest gegant ens remunta a uns anys en que el que avui entenem per “el mon geganter” estava encara per a construir. Recordem que la primera trobada de gegants a la Ciutat de Maó, i a Menorca, no va ser fins l’ any 1988 i encara faltaven alguns anys més per que a la nostre illa es comencessin a crear les colles de geganters.

Aquell any 1987 un grup de professors i alumnes del que en aquell moment s’anomenava “Sa Maes”, van crear un gegant per a que representés a l’últim governador àrab de l’ illa de Menorca, n’Abu Umar. El motiu no era altre que amb dit gegant participar amb els carnavals d’ aquell any, a l’ hora que commemorar el 700 aniversari de la reconquesta de l’illa per part de les tropes catalano-aragonesses.

D’aquell any es recorda (en primera persona per haver-hi participat des de dins qui escriu aquestes ratlles) per una part la il·lusió en la creació de la figura, i també aquell dijous llarder en que centenars d’adolescents, els estudiants de “Sa Maes”, acompanyats dels professors, tots disfressats de moro, van acompanyar el gegant des de l’ institut de formació professional fins a s’ Ajuntament, per a deixar-lo exposat als balcons de les cases consistorials i presidint els carnavals d’aquell any.

En aquella desfilada no hi van faltar com hem dit els centenars de joves disfressats de moro, les senyeres amb la mitja lluna, els enormes llibres que simulaven ser les poesies atribuïdes al governador àrab ni tan sols els radiocassets portàtils oferint música àrab (que a estones eren superats en potència pels petards que s’ anaven llençant al pas de la comitiva).

 

N’Abu Umar aquell dijous llarder del 1987 finalment va ser entregat a l’Ajuntament i des de els seus balcons va presidir els carnavals.

A l’Any següent ja va participar en les Festes de Gràcia, en la primera trobada de gegants feta a l’illa. El cas és però que poques sortides més faria al carrer (un dels motius era que per els materials en que era feta la figura no estava suficientment equilibrada com per poder-se passejar llarga estona durant els passacarrers).

N’Abu Umar en breu va passar a formar part de la decoració del Servei Municipal de Cultura (al no ser de gran altura cabia dins les oficines municipals i donava l’ambient de festa a unes oficines que a n’ allò precisament es dedicaven).

Investigant els arxius municipals en el seu moment vam poder trobar com van existir projectes durant aquells anys de fer-li algunes reformes a la figura (en les articulacions i també en la vestimenta) per a poder-la integrar en les passejades dels Gegants durant les festes. El cas és que cap projecte va prosperar i mentre en Tomeu i na Guida eren cada cop més protagonistes, es formava la Colla de Geganters i el mon geganter a la nostre illa estava fent una pujada espectacular n’Abu Umar no deixava de ser un objecte decoratiu en les oficines municipals.

Finalment seria a l’any 1995 quan, debut al poc us que se li donava, l’ Ajuntament va decidir donar-li fi al rei moro cremant-lo en el fester de Sant Joan.

Com a curiositat del final de n’Abu Umar direm que amb l’objectiu de que mai desaparegués del tot, abans de que la brigada se l’emportés a la foguera, un membre de la Colla de Geganters va rescatar el monument en miniatura que portava el gegant en la ma (el mateix que presideix la rotonda que a Maó està dedicada al mateix personatge), que al dia d’avui encara es conserva com el que queda d’aquell Abu Umar que un dia va ser creat a “Sa Maes”.

Commemorant el 25è aniversari de la creació del gegant ahir a la nit els nostres amics de la Colla de Geganters de Llucmaçanes van participar en la rua de Maó amb una figura que havien creat expressament per a l’ocasió i que no era altre que una rèplica d’aquell que va desaparèixer a l’any 1995, de la que qui la van poder veure ens diran que ens el recordava a la perfecció. Aprofitem des de aquestes ratlles per a felicitar la original idea.

El carnaval avui encara segueix en algunes poblacions menorquines, mentre que molts de fillets ja conten els dies que falten, molts pocs, per a poder veure de nou a la Geganta s’Àvia Corema.

- La informació històrica citada forma part de l'estudi fet per la Colla de Geganters de Maó per a  la creació de l'arxiu històrics dels gegants, està publicada en el treball: "En Tomeu i na Guida, Una història Gegant" (Miquel Villalonga Coll, 2002).

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

L'enterrament d'en Camestortes

geganters-mao | 05 Febrer, 2012 18:39

Com ve sent habitual reproduim en aquest medi l'article que la mateixa ploma que l'escriu també ho fa en la revista insular de caracter mensual "Útil". Concretament en l' article d'aquest més de febrer del que es parla és de l'enterrament del carnaval maonès, l' enterrament d'en Camestortes:

 

 

Tot i que l’enterrament del darrer dimarts de carnaval i lectura del testament del finat és a Maó tradició ja centenària, va ser durant l’últim quart de segle del passat segle XX quan la representació coneixeria a la nostre ciutat els moments de més esplendor.

El personatge “Camestortes”, menorquinització del que per Terres Catalanes s’ en diu carnestoltes, és qui amb el seu regnat personifica els excessos dels “darrers dies” i amb la seva mort  l’ acabament dels moments de disbauxa i l’arribada de una època que li és antagònica: la quaresma.

Una crònica d’un carnaval en la que trobem a n’en Camestortes de cos present exercint un dels papers protagonistes, és la de l’any 1980. La premsa ens conta com el dissabte de carnaval, convocats per l’ Associació de Veïns Camí d’en Barrotes-Santa María i també Camí de Ses Vinyes i Molí d’es Pla, a les cinc i mitja de la tarda en Camestortes, precedit per la Banda de Música de Maó, els gegants de la ciutat en Tomeu i na Guida  i acompanyats tots ells per una autèntica riuada humana baixarien de la Plaça Explanada i pels carrers més cèntrics de la ciutat fins el Claustre del Carme, on en el seu interior hi estava l’escenari (en la mateixa part de l’ antic convent carmelità on encara estan els quioscs de venta de verdura) al que anirien pujant diferents artistes per a animar la festa.

Repassant com va ser el carnaval de l’ any 1984, ja organitzat per la primera institució maonesa, aquell any en Camestortes en la tarda d’ el Dijous llarder va fer la seva arribada a la Plaça Constitució representat en forma d’un ninot de pedaç. Aquella mateixa tarda ja va quedar en els balcons de l’Ajuntament presidint els carnavals com a la autoritat que representava. Ja en el últim dimarts aquell Camestortes de pedaç sortiria amb la seva comitiva fúnebre de l’Ajuntament per a arribar a la Sala Augusta on prèvia lectura de les seves últimes voluntats va ser incinerat.

Una altre crònica que trobem és la de l’any 1986 en la que l’últim dimarts la comitiva fúnebre en fosquejar sortiria de l’ Orfeó Maonès, acompanyada per una banda de tambors i cornetes i amb l’objectiu de, prèvia aturada per a diferents bars de la ciutat per a empassar millor tan irreparable pèrdua, dirigir-se fins el teatre principal per a fer la lectura de les últimes voluntats del finat. Durant aquells anys el Teatre Principal en dia tan senyalat s’ omplia de gom a gom i en aquell any concret de 1986 van ser les orquestres Xoc i Urko les que van fer ballar als maonesos en la nit abans de la quaresma.

Els carnavals de mitjans anys vuitanta, repartint els dies del carnaval amb el dijous llarder dedicat als més menuts, el dissabte com el de la gran rua i el darrer dimarts com el dia de l’ enterrament, coneixerien ja poques variacions els uns referent als altres, sent la tònica d’ aquest últim dia el de una jornada en la que molts de maonesos acudien a l’ enterrament d’ en Camestortes vestits amb el dol més rigorós.

La majoria dels dies de carnaval s’han mantingut amb similar animació fins els nostres dies, però amb la variant de que l’ enterrament del darrer dimarts prest iniciaria una evolució a la baixa fins a convertir-lo en un acte que per a la majoria dels maonesos ja pot passar fins i tot desapercebut. Per una banda les nits de febrer en que es sol organitzar l’enterrament moltes vegades no conviden a transitar pel carrer i per una altre el que fa algunes dècades va ser novetat i sobretot transgressió (homes vestits de vídua, la visita del mort als bars, les últimes voluntats satíriques deixades a persones conegudes de la ciutat) al dia d’ avui ja pot haver estat superat pels fets quotidians de cada dia.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS