Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

20 anys de la trobada de gegants de Matadepera

geganters-mao | 30 Maig, 2012 19:25

Els anys passen molt ràpid i sembla com si fos ahir, però ara en fa 20 anys, que els gegants en Tomeu I na Guida (en una època en que encara no tenien nom propi, eren simplement els “Gegants de Maó” estaven preparant el viatge que havien de fer durant el mes de juliol d’aquell any 1992 a la població catalana de Matadepera, per a la II trobada Internacional de Gegants.

Per a la gran trobada l’Ajuntament de la Ciutat va demanar la col·laboració a un grup ben conegut de dinamitzadors de la ciutat, el grup d’ en Pere Camps “en Pere es Carnicer”, per que fossin ells els que hi portessin els gegants i els fessin ballar.

Recordem que en aquella època els vells gegants de la ciutat eren portats durant les festes per a diverses persones que si be eren considerats per ells i per l’ Ajuntament com els portadors habituals dels Gegants de Maó no constituïen una colla de geganters de la manera que les entenem avui. Tot i així en els últims anys previs a la arribada del grup de Pere Camps en algunes ocasions dits portadors habituals, com eren la família Grau (pare i fills) o el que també ho va fer prou vegades Miquel ensenyat, en diverses ocasions ja no estar disponibles durant les festes i l’Ajuntament en algunes ocasions havia tingut que recórrer per a fer de portadors als soldats de la tropa del Quarter de Santiago de la mateixa població.

Com  a fet anecdòtic al dia d’avui la seu de l’ actual Colla de Geganters de Maó es troba precisament en el mateix quarter, que en un dia va deixar de tenir us militar per a ser usat entre altres per l’Agrupació Gegantera.

És així que per aquell any 1992 el grup que havia de portar els gegants a Matadepera, que era la primera vegada que feien de geganter, es va començar a preparar per a deixar el nom de la ciutat ben amunt i precisament durant aquestes dates de l’any estaven en el patí del Claustre del Carme practicant i assajant com ballar un gegant.

imatges de la colla de geganters de Maó durant la trobada Internacional de Gegants de Matadepera de l'any 1992

La gran trobada era  al cap de poques setmanes (retrocedint 20 anys exactes en el calendari) i els preparatius es tenien que fer de manera seriosa, fins i tot s’havia de crear quina seria la uniformitat que utilitzarien els nous geganters de Maó. Aquesta finalment seria, amb la que es va anar a Matadepera, calçons i samarreta blancs i faixa i mocador vermells, recordant-nos en algun moment als mossos que corren als sanfermins.

El que succeiria al cap d’ un més ja seria que els representants menorquins es trobarien a la població catalana amb aproximadament 8000 geganters que farien ballar a les 647 figures participants arribades de tot el mon, amb el coneixement de ser nous en la experiència, però amb l’orgull de representar a la seva ciutat en l’esdeveniment.

Aquest grup és el que al dia d’avui segueix ballant a n’en Tomeu i na Guida constituïts des de aquelles remotes dates de l’ any 1992 en la Colla de Geganters de Maó.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

El passacarrers del Maˇ + Flors 2012

geganters-mao | 21 Maig, 2012 19:49

Ahir a la tarda va tenir lloc el passacarrers de clausura de la activitat Maó + Flors en la seva edició 2012. Els encarregats de portar la festa van ser el Gegants de la Ciutat en Tomeu i na Guida, els del Casal de Gent Gran I.B.A.S. i també en Miquelet es Salero, que van tancar els dies en que tota la ciutat va romandre florida.

La activitat del Maó + flors, són unes jornades en les que la ciutat de Maó vesteix els seus edificis principals, places i també cases particulars i comerços amb les tan representatives de la estació en que es fa que són les flors. Dita vestimenta ve complementada amb gran quantitat de activitats culturals que tenint com a tema principals les flors fan un motiu més per sortir al carrer a gaudir de la estació.

La experiència és molt recent, doncs fa ben pocs anys que es duu a terme, però el fet de que dita celebració ja la hagin organitzat en anys consecutius tres regidors de festes diferents, amb diferents equips de govern a l’ ajuntament i que també s’haigi pogut dur a terme tot i les dificultats econòmiques del moment pot donar-nos la pista de que dita festa ja es consideraria consolidada i que en poc temps podria rebassar la línia tan eloqüent del que es pot considerar “tradicional”. Recordem que altres festes “sense sant ni patró” hem conegut i han quedat pel camí (algú recorda aquelles festa d’es caragolí que fa algunes dècades van organitzar les associacions de veïns?); en el cas de consolidar-se aquesta seria una fita en el calendari que destacaria per ser la excepció en el calendari festiu cristià i que més be ens recordaria les ancestrals jornades, jocs florals, en honor a la natura, que molts de segles enrera van poder organitzar els nostres avantpassats.

En la jornada d’ ahir, en l’apartat de gegants i geganters que és el que ocupa aquest blog els geganters es trobarien primer a partir del migdia a la seu de l’entitat gegantera de la ciutat per a menjar tots junts una paella. Recordem que l’esperit del grup de geganters és el del companyerisme  i el del compartir. Com es pot imaginar entre un nombrós grup de persones joves de edat o d’esperit hi va poder caber de tot menys la rigidesa a la taula.

Ja seria damunt les sis de la tarda quan els gegants, gegantons i en Miquelet estàven a la porta de l’ antic Quarter de Santiago per a baixar cap a les cases consistorials per a iniciar el passacarrers.

Un cop tots a la plaça principal de la ciutat, amb molts de maonesos que ja feia  masses de mesos que no veien als seus gegants, es va dur a terme un acte que a força de repetir-se cada any també pot ser entri algun dia en la categoria dels “fets tradicionals”. A les mateixes portes de les cases consistorials les autoritats entregarien a na Guida, la històrica geganta de la ciutat, el ram de flors que aquesta lluiria durant la posterior passejada.

Poc quedava ja per fer que començar a escoltar el so de les gralles i iniciar la passejada dels gegants pels carrers més cèntrics de la ciutat. Aquesta va anar de la Plaça Constitució fins el pati del Claustre del Carme, on alguns balls donarien pas al camí de volta. Ja de nou a l’ Ajuntament alguns pas-dobles van fer ballar als gegants, van fer  que el públic els seguís fent palmes i van donar la jornada per conclosa.

 

Visita: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

La Banda de M˙sica de Maˇ (II)

geganters-mao | 06 Maig, 2012 18:42

Publiquem en aquest medi el mateix article que apareix publicat, redactat per la mateixa ploma, a la revista "Útil" d'aquest mes de maig.

 

LA BANDA DE MUSICA DE MAO (II) 

Just acabada la guerra Civil, aquell mateix any 1939, es tornarien a restablir les festes de la Mare de Déu de Gràcia i tornaríem veure anunciada en el programa de festes la presència de la Banda Municipal de Música.

 

La persona que s’encarregaria durant la postguerra d’organitzar i dirigir l’agrupació seria el professor de música Juan Tudurí Carretero.

 

Trobem el document pel qual el més de gener del 1942 el mestre Tudurí,  acompanyat per 21 músics més, signava amb l’Ajuntament de la Ciutat un contracte pel qual es reconeixien com una Banda de Música no oficial, de caràcter privat que es comprometia a oferir al municipi tota una sèrie de concerts i la participació en festes solemnes, actes oficials i processons.

 

La quantitat econòmica que rebria el director serien 1500 pessetes per any i 13.300 a repartir entre els 21 músics restants segons la seva categoria. L’agrupació seria dipositària d’una sèrie d’instruments que, en una època en que les mancances eren grans, en un llistat figurava l’ estat de cadascun d’ ells: en bon estat, regulars o inservibles. 

 

Dins els documents que es conserven d’aquells anys trobem la carta que dirigí el director Juan Tudurí al batlle de la ciutat el més de gener del 1949, comunicant-li la necessitat d’una actualització dels sous, que condicionaria la continuïtat del contracte entre el consistori i els músics i la pervivència mateixa de l’agrupació.

 

El següent document que trobem és l’informe del mes de gener del 1950 pel qual, atès que des del final de la guerra civil i fins el moment l’única banda existent a la ciutat havia estat la del mestre Juan Tudurí i tenint en compte el bon fer d’aquest i els seus músics amb la vida del municipi, se sol·licitava que la banda de música fos inclosa com un servei propi més de l’Ajuntament.

 

Pocs dies després d’aquest informe serien el batlle Juan Victori Manella i el director Juan Tudurí Carretero qui signarien l’acord.

 

L’any 1960 no va ser de bon record per a les nostres festes. Seria en una entrevista publicada en la premsa el dia d’inici de les celebracions, on el batlle de la ciutat, Antoni Pons Monjo, hauria de reconèixer la supressió de sa colcada per falta de caixers i la desaparició de la Banda Municipal de Música, en paraules de l’entrevistat, per falta de pressupost.

 

Seguint els auguris iniciats l’any anterior, l’any 1961 també desapareixeria la darrera banda de música militar que va tenir la nostra ciutat.

 

visita també www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS