Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Els gegants a la xarxa

geganters-mao | 27 Octubre, 2012 17:49

En el passat article publicàvem una fotografia dels gegants de Maó en Tomeu i na Guida referent a la qual hem rebut alguns correos interesant-se per la mateixa. Dita fotografia no sols destaca per la seva antigor, data de principis dels anys 40, si no també per ser la primera que s'en coneix d'en Tomeu i na Guida.

La còpia que en dispossem actualment és rescatada d'una revista dedicada al turisme a Menorca i la seva promoció, que en la època ja destacava als avui vells gegants de la Ciutat de Maó com un dels seus elements característics.

Algunes fotografies antigues dels nostres gegants es poden trobar a la xarxa entrant a la web dels gegants de Maó: http://www.gegantsmao.menorca.es/ on a part d'un bon grapat de fotografies també es pot trobar la història dels gegants, activitats, jocs pels més petits i enllaços d'interés.

Un altre medi per a veure a les dues grans figures de la ciutat, en aquest cas en moviment és el canal de youtube: www.youtube.com/gegantsmao ; i últimament un medi de comunicació i intercambi entre la entitat gegantera i tots els amics dels gegants que no són pocs és el perfil de facebook que facilment es pot trobar buscant en la xarxa social com a "gegants de mao menorca" i que ha esdevingut en els últims temps un espai prou visitat.

 

 

Els senyors que hi van dins

geganters-mao | 15 Octubre, 2012 18:49

Pels que s’encarreguen de portar els gegants existeix un fet que, a força d’haver-lo vist i participat en ben prou ocasions, el consideren ja com a normal. És el de que un pare s’apropi als gegants amb alguna criatura, per a mostrar-los d’aprop, tocar-los, i la reacció del més petit sigui la de posar-se a plorar.

Per a molts de fillets una de les grans descobertes dins les nostres festes sol ser el comprovar, com li està explicant aquell pare al seu fill, ajudat pels geganters que li alcen els faldons al gegant per que el fillet ho pugui veure, que -“no fa por, és un senyor que hi ha dins el que el fa moure”.

El fillet un cop feta la descoberta sol deixar de plorar, mentre que el pare i els mateixos geganters saben que en poc temps començaran a trobar-se ben prou vegades voltant els carrers de la ciutat darrera els gegants.

Els gegants sempre han tingut de menester d’algun grup de persones que s’hi posin dins per a donar-los vida, ballar-los i fer que any rere any durant les nostres festes de Gràcia es reprodueixi la màgia, una tradició que ja porta vuit dècades entre nosaltres.

Buscant qui han estat i qui són aquells senyors que van dins els gegants podem retrocedir a les llavors anomenades “Festes Populars” de l’any 1934 (en temps de la república), que van ser en les que van arribar a la ciutat els avui coneguts com a en Tomeu i na Guida. En l’arxiu municipal, en l’apartat de festes d’aquell any, encara s’hi conserven els noms de les primeres quatre persones que van portar a la nostre ciutat als avui  històrics gegants. Aquests van ser Antonio Caules Nadal, José Portella Sintes, Francisco Dalmedo Gomila i Rafael Sintes Roig. La quantitat que cobrarien per el total de la feina feta va ser de 25 pessetes per a cada un.

Ja per a l’any 1935 ni un dels que ho havien fet en l’any anterior van repetir i els noms que trobem són els de Antonio Gonzalez Pons, Jaime Anglada Anglada, Conrado Sintes Pons i Miquel Huguet Carreras.

Els anys següents ja serien els de la guerra, en que les festes no es van organitzar. Als pocs mesos d’aquesta haver acabat es tornaria a presentar de nou el programa de festes en el que no hi faltaria sa colcada ni tampoc la presència dels gegants i els capgrossos.

Durant els llargs anys de la postguerra qui portaria els gegants  la majoria de vegades serien els homes de sa colla des moll, els que treballaven descarregant el vaixell, donat que per la seva professió ja tenien les espatlles acostumades a portar pes. Alguns noms que hem rescatant de la dècada dels quaranta són Agustín Vidal, Juan Manuel, Francisco Huguet, Bartolomé Cavaller, José Pons i Lorenzo Pons.

Tot i que en aquell temps es solien contractar a quatre persones, per a poder fer relleus, la feina no deixava de ser feixuga, doncs al pes de la figura sempre hi hem d’ afegir la calor que sol fer davall dels faldons d’un gegant. És possible que sigui per dit motiu que veiem com els sous anaven pujant cada any (suposem que més per demanda del que feia la feina que per gentilesa del pagador). A l’any 1940 van cobrar set pessetes i mitja per persona, al 1941 deu i el següent vint. Eren els anys en que els gegants únicament sortien un dia durant les Festes, que no tots els anys era el mateix.

Tot i que els gegants en poc temps es van convertir en imprescindibles dins les nostres festes, les persones que els portaven moltes vegades no apareixen ni tan sols en la relació de pagaments fets per l’Ajuntament. La majoria de vegades signava el rebut algun funcionari municipal que després s’encarregava de aclarir-ho amb els geganters. Arribant a n’aquest punt recalquem que en el present treball sols hi figuren alguns dels que van ser, dels que hem pogut trobar documentació o testimoni, faltant els noms d’altres, que no per això la seva aportació a les nostres fetes aixi estat menys important.

De la dècada dels cinquanta hem pogut recuperar el nom d’un home prou corpulent que l’anomenaven en Fanals. Aquest estava asilat a “La misericòrdia”, confirmant-nos el fet de que en aquell temps la tasca de portar els gegants moltes vegades es feia també per necessitat.

 

Ja durant els anys seixanta alguns testimonis ens parlen d’un home de Sant Lluís anomenat José Sintes Pons, persona grossa i corpulenta, que treballava en el camp. D’aquest portador de gegants es diu que ho faria durant més de dues dècades. Tot i el passar dels anys sempre estem parlant de persones amb les esquenes entrenades o també de complexió gran.

Arribada la dècada dels setanta, per a la Mare de Déu de Gràcia, solien venir dos homes d’Alaior, en Francesc Grau i en Toni Melià. Aquest segon no va venir moltes vegades i qui li agafaria el relleu seria Miquel Enseñat, veí de Maó i que faria la tasca durant molts anys. Quan els fills d’en Xec Grau van ser majors també van començar a venir a Maó a carregar els gegants. Fa pocs anys alguns membres de la família Grau encara ens contaven com ells es consideraven els portadors habituals dels gegants, per lo que el treball de temporada d’estiu i altres activitats sempre estaven condicionants per la cita que tenien cada any durant els dies 7 i 8 de setembre amb les Festes de la Mare de Déu de Gràcia.

A mitjan dècada dels vuitanta  Xec Grau desapareixeria, però seguirien venint els seus fills, en Biel, en Xavi, en Toni i en Santi; algun sols vendria qualque vegada i altres ho farien tots els anys. Una altre persona, bon amic de les nostres festes, que durant aquells anys també hi va aportar la seva espatlla va ser Pedro Sintes. Fins a la aparició de la actual entitat gegantera també veuríem prou vegades a Miquel Enseñat sortint de davall del gegant per a agafar un poc d’aire i seguir participant en la festa des de un lloc tan necessari a ser cobert com la majoria de vegades anònim.

Una anècdota d’aquells anys, que en podríem dir s’any d’es disgust per a molts de fillets, va ser al 1989. Recordem que finalitzant aquella dècada els gegants ja havien començat a sortir també el dia del pregó i el de la segona festa al moll. El cas és que aquell any l’Ajuntament en lloc de contractar als geganters menorquins va recórrer a la tropa que estava fent el servei militar a l’illa. Aquests van portar els gegants el dia del pregó i el dissabte de sa festa, però en el matí de la Mare de Déu de Gràcia ja no van estar al pla de la parròquia a l’hora que havien de sortir els gegants i la banda de música faria el passacarrers sense ells.

Durant les acaballes dels anys vuitanta i principis dels noranta succeiria que l’augment de la presència dels gegants durant les festes de Gràcia i també en altres celebracions en que aquests van començar a participar ja no aniria en relació al número de persones disposades per a portar-los i fer-los ballar.

Seria durant la primavera de l’any 1992 quan l’Ajuntament de Maó rebria la convidada per a participar amb els seus gegants en la II Trobada Internacional de Gegants que s’havia de celebrar el mes de juliol a la població catalana de Matadepera. El consistori maonès veuria amb bons ulls la seva participació, però aquesta estava condicionada a trobar a les persones que es poguessin desplaçar amb les grans figures a la població catalana.

Qui s’encarregaria  de fer-ho seria el grup de Pere Camps, prou popular a la ciutat per la seva participació en carnavals i de més esdeveniments festius. Estant a la població catalana aquest grup ballaria a n’en Tomeu i na Guida al costat de 647 gegants arribats de diferents països del mon i compartirien pista amb 8000 geganters més.

Aquell petit grup inicial d’amics seguiria portant els gegants durant les nostres festes de Gràcia i també durant tot l’estiu en representació de la ciutat en les festes dels pobles veïns. El grup, el mateix que avui vint anys després segueix ballant a n’ en Tomeu i na Guida, es constituiria com a una entitat cultural sense ànim de lucre, en la que els seus membres no cobrarien cap mena de quantitat econòmica per la feina, fent-la com una aportació cultural a la ciutat, per diversió o com una manera de relacionar-se i fer colla. Les despeses derivades del manteniment de l’entitat serien sufragades amb l’ajuda econòmica de l’Ajuntament de la Ciutat.

La Colla de Geganters de Maó, durant aquests primers vint anys de existència ha crescut considerablement i s’ha anat renovant en la seva quasi totalitat. També a l’hora que el grup ha anat creixent, ha anat diversificant la activitat.

Seria l’any 1995 en que el grup recuperaria l’oboè tradicional, la gralla, després de molts anys desaparegut a la nostre illa, fent-li un lloc durant els passacarrers i balls de gegants.

Al poc de crear-se la entitat alguns dels seus membres s’especialitzarien en l’art i els materials amb que es construeixen els gegants, fent que del seu taller sortís a l’any 2000 el popular nano en Miquelet es Salero. Són tasques habituals del taller el manteniment de les figures en totes les seves parts i en ocasions de tan laborioses com la restauració integral d’en Tomeu i na Guida que va finalitzar en el passat any 2011.

Altres tasques que es segueixen portant a terme és l’estudi del fet geganter, la seva història i la seva promoció en diferents medis; en ocasions els mateixos geganters han visitat els col·legis per a explicar als més petits el que són i el que representen els gegants.

Una de les últimes novetats seria a l’any 2005 la arribada de la geganta S’Àvia Corema, figura que en aquests últims anys s’ha popularitat ben prou i fet imprescindible durant les setmanes de la quaresma.

 www.gegantsmao.menorca.es

"Ses Avarques"

geganters-mao | 02 Octubre, 2012 20:03

com cada més transcribim en el present medi el  mateix article que també solem publicar en la revista insular de caràcter mensual "Útil".

 

Qui escriu aquestes ratlles sempre ha defensat que més que existir tradicions originals d’una regió o poble en concret, el que tindríem en molts de casos serien evolucions de fets comuns. És així que moltes de les tonades tradicionals que cantem a l’illa, fins a convertir-les en senya d’identitat, viatjant les trobem també en altres llocs complint precisament amb la mateixa funció. El fet és aplicable als instruments amb que s’interpreten, però també a menjars, llegendes, celebracions i als més diversos costums.

Ve el present article després de la trobada feta en el Codex Calixtinus, la Guia del Peregrí medieval, que data del segle XII i en la que es descriuen les rutes, obres d’art i també els costums de les gents que es podia anar trobant el peregrí al llarg del Camí cap a Santiago. La traducció al castellà de que disposem (Centro de Estudios del Camino de Santiago, Valladolid, 2004) ens narra com al arribar el caminant a terres de Navarra es trobarà amb que (...) Los navarros se visten con ropas negras y cortas hasta las rodillas como los escoceses y usan un tipo de calzado que llaman abarcas, hechas de cuero con el pelo sin curtir, atadas al pie con correas y que sólo envuelven las plantas de los pies, dejando al descubierto el resto (...). En les anotacions per a la edició es diu que el vocable abarca seria d’origen desconegut, però segurament prerromà, trobant-lo documentat ja al segle X.

Buscant un menorquí en diferents diccionaris el que serien unes avarques, tots coincideixen en que la avarca (en castellà abarca o albarca) seria una mena de calçat rústic fet amb cuiro cru, que cobreix únicament la planta dels peus i es fitxa a n’ aquests mitjançant cordes o corretges. Alguns especifiquen que depenent de la regió en la que estiguem, aquestes podran tenir característiques concretes.

Succeeix també que a cada una de les terres que en te algun calçat del que en podríem dir de la família de les avarques te també algun costum relacionat. És així com en alguns pobles d’Astúries en algun moment es va començar a identificar l’ús de les avarques amb la pobresa. Existeix la dita, fent us també del mot maragato, identificant així a qui vesteix de manera miserable: la muyer del maragatu, con una abarca y un zapatu.

També pot succeir que utilitzant el mateix mot cada cop ens allunyem més de la representació a la que estem més acostumats. Succeeix en el cas de d’un tipus de calçat utilitzat especialment entre la pagesia càntabra. Aquesta Albarca és totalment de fusta i  feta en una sola peça.

Sortint de les nostres fronteres i fent us de la xarxa, trobem a la costa nord de Colòmbia una mena de calçat que anomenen Abarca tres puntá; és utilitzat principalment en àmbits rurals i és construït integrament amb cuiro. El motiu del nom que rep aquest calçat ve donat al anar les tires que subjecten la sola a la planta del peu agafades en tres punts.

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS