Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Costums relacionades amb la mort (I)

geganters-mao | 10 Novembre, 2012 17:10

Com cada mes publiquem en el present medi el mateix article que també pubiquem en la revistra insular de caràcter mensual "Útil".

 

Costums relacionades amb la mort (I)  

Passejant per Terres Gallegues al viatjant li pot cridar la atenció el fet de que en ben prous poblacions les làpides dels cementiris romanen a la vista de la gent, és a dir que no existeix una tàpia que les oculti del qui passa per les immediacions del recinte funerari. Aquest és un costum que difereix del que en tenim a la nostre illa en que els cementiris són recintes tancats a l'exterior. El que en diferents indrets existeixin costums diferents vers la mort ens indicaria que contradiguent la dita popular, ni amb la qüestió del morir som tots iguals.

 

El dia de l'any en que trobem més costums relacionades amb la mort, llevat del propi de cada casa en el dia que hi ha un difunt, és el 1 de novembre, festivitat de Tots Sants. Tot i la invasió de costums nord-americanes que, per no ser massa catalanes per alguns o massa castellanes per als altres, cada cop són més acceptades entre nosaltres, encara ens en queden algunes que ens vendrien de la antigor i que es mantenen amb poques variacions com abans.

 

En l'obra principal del folklorista català Joan Amades, El Costumari Català, en que es van descrivint de manera cronològica els diferents costums populars de Catalunya, València i les illes Balears, s' en citen algunes relacionades amb la nostre illa.

 

Amades ens conta com a Menorca per tots sants antigament es feien uns pastissets propis de la diada, que obligatòriament s'havien d'elaborar amb mel i mantega, ens diu el folklorista que aquests pastissos embafaven amb facilitat; tot i així el més destacat és que tenien forma de difunt amortallat i que sols els menjaven els infants.

 

El folklorista ja ens cita el costum d'en el dia dels difunts fer bunyols, observant que aquests s’assemblarien als que s'acostumen a fer per Terres de l' Empordà per la Setmana Santa.

 

Relacionat amb la mort Amades ens cita també un costum que segons el seu treball hauria estat propi de la nostre illa, pel que, arribant els mesos del fred, algú s'embolicava un llençol més amunt del cap, per tal de dissimular l'estatura real i simulava aquest amb una canya i un fanalet encès. L'objectiu d'aquest fantasma no era altre que el de sortir al carrer per a espantar als vianants.

 

Altres costums que ens cita Amades, que si be avui encara són practicats a la nostre illa ho són també per altres indrets és el de en la diada dels difunts portar flors a les tombes, observant-nos en aquest cas que en el moment de redactar el seu treball (la primera edició data de l’any 1952) dit costum seria relativament modern, no comptant amb gaire més d’un segle d’antiguitat.

 

Del mateix autor, dins la col·lecció en 42 volums de monografies de folklore, que va publicar entre 1933 i 1937, en la que porta per títol “La Mort, Costums i Creences”, trobem el següent apunt sobre la Festa dels Morts:

 Antigament, en el dia dels morts, s’havien celebrat veritables bacanals en record i honor dels difunts, de les quals és un llunyà i desdibuixat record la nostra castanyada. L’església combaté enèrgicament els abusos que es feien en aquests menjars. Els rics senyors menjaven delicades viandes; la pobrissalla, castanyes. Encara avui es celebra un àpat familiar que consisteix a menjar castanyes i panellets i beure vi bo. 

Un altre costum que és present a tot l’estat és el de, en la tarda del dia de Tots Sants, assistir a la representació de l’obra Don Juan Tenorio. En el cas de la nostre illa, principalment a la part de llevant, tenim el nostre propi “Tenorio” que no és altre que una paròdia de l’obra de Zorrilla amb un to humorístic i localista. Aquest és “En Tanoca d’es Migjorn” i es conta que va ser escrit per uns amics entre bromes en una nit de fa molts d’anys; Això no ha estat inconvenient per que amb més o menys freqüència el nostre “Tanoca” mai aixi caigut en l’oblit.

 

www.gegantsmao.menorca.es

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS