Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

un segon peu passat per aigua

geganters-mao | 23 Febrer, 2013 19:49

Aquest matí ha estat la segona jornada de la geganta s’Àvia Corema, en la que havia de perdre el segon peu a la plaça Bastió de Maó. El peu l’ha perdut, doncs la tradició mana, però ho per motiu de la climatologia ho ha tingut que fer sense sortir de l’Ajuntament; ja se sap que a segons quines edats els mullats es poden complicar i s’Àvia Corema ja no és cap filleta...

No ha estat sorpresa el fet de que a l’hora de sortir la comitiva estigués plovent, doncs ja feia dies que s’esperava que fos així. De fet el que la activitat es fes a l’interior de la sala de plens de l’Ajuntament ja era cosa prevista.

Ha estat així que a l’hora programada “na Coremeta” s’ha col·locat enfront de l’auditori que salvant el fred i la pluja no s’ho ha volgut perdre, i en el mateix lloc on de manera habitual es sol discutir de coses ben sèries, ens ha contat un conte. No volem dir que un conte no sigui una cosa prou seria però ho citem pel contrast de l’activitat en el lloc.

Els petits i grans han escoltat una estona, fins que ha arribat el moment crucial, el de amputar el segon peu a la geganta. Per això els assistents han anat fins als balcons de l’edifici, on estava resguardada la geganta i com be sent costum una ma innocent, ajudada per la mestressa de cerimònies, ha llevat el peu d’avui.

Amb la cerimònia acabada, o quasi, tot i que de manera inusual per culpa de la climatologia ja sols quedava que també algun fillet regués l’arbre caramel·ler, amb aigua i sucre, del que ben segur en la última jornada de s’Àvia Corema tots els fillets podran recollir-ne els fruits “Caramels”.

Per la setmana que ver la comitiva, si el temps ho permet que esperen que si, anirà fins a la Plaça del Príncep i ja seràn tres els peus...

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

S'└via Corema ja ha perdut el primer peu

geganters-mao | 16 Febrer, 2013 18:51

Seria faltar a la veritat si diguéssim que aquest matí ha estat la primera sortida de la Geganta s´`Avia Corema, doncs va ser el passat dimarts a la nit, just després de l’enterrament d’en Camestortes, el Rei del Carnaval Maonès, quan la geganta del set peus va fer aparició al Pla de la Parròquia. En tot cas el passat dimarts únicament va fer acte de aparició per simbolitzar amb la seva presència la arribada de la seva estació, la quaresma, i quedar exposada als balcons de L’Ajuntament a la espera de la seva primera sortida per a perdre el primer peu dels set.

Precisament ha estat avui matí, amb un temps gairebé primaveral, quan puntual a les dotze del migdia tota la comparsa ha iniciat el camí cap a la primera plaça d’enguany. Davant ha marxat la nova animadora i mestressa de cerimònies que s’ha estrenat avui en l’art de amputar peus... seguida de la protagonista de la jornada, portada com no pot ser d’altre manera per la Colla de Geganters de la Ciutat de Maó i animant com sols ells ho solen fer els membres de la Banda de Música de Maó, sonant temes populars que en tot moment han animat la jornada.

El camí ha estat de per es Carrer Nou i Arravaleta cap a la Plaça del Carme, que com era de esperar en arribar la comitiva ja estava plena de gent, sobre tot fillets, que ja havien agafat lloc en les primeres files per a no perdre detall. Tampoc faria falta afegir que la plaça, com sol succeir tots els anys allà on va la popular geganta, es quedaria estreta per la de maonesos i arribats d’altres pobles de l’illa per a participar en l’espectacle.

La nova animadora ha sabut com engrescar als més petits i ha arribat el moment de la democràcia en menut, el que entre tots els fillets han tingut que decidir quin peu havien de treure-li avui a la geganta. La decisió s’ha fet esperar, doncs coses tan sèries porten el seu temps!, però finalment el nominat ha estat: el peu que porta la sabata de sevillana.

Un cop una ma innocent del públic ha executat la operació, ja sols quedava refer el camí d’anada però per a tornar a casa, als balcons de l’Ajuntament. La música ha tornat a sonar i molts dels espectadors han volgut seguir i acomiadar per aquesta setmana a la geganta fins a “la seva residència de quaresma”, el balcó endret de l’Ajuntament. 

La propera ja serà dissabte que ve, a les dotze hores al Pla de la Parròquia.

Per a reviure els moments d’aquest matí es pot fer en el canal de youtube: www.youtube.com/gegantsmao i també al nostre perfil de facebook. Podeu visitar també: www.gegantsmao.menorca.es

Arriba s'└via Corema

geganters-mao | 10 Febrer, 2013 12:09

Com hem comentat en altres ocasions, des de fa uns anys, a la ciutat de Maó els gegants han deixat de ser un element propi de les festes patronals d’estiu. Això ha estat amb la arribada de la geganta s’Àvia Corema, que a partir del primer dissabte de la època a la que representa la podem veure al carrer perdent un peu en cada una de les seves sortides.

Serà el proper dissabte dia 16 de febrer quan S’Àvia Corema farà la primera sortida de la quaresma 2013. Us deixem de moment un vídeo amb algunes de les sortides i moments de la passada quaresma 2012.

" title="" class="ltVideoYouTube" />

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

 

Els carnavals d'en primer

geganters-mao | 03 Febrer, 2013 19:05

Com ve sent habitual transcribim en aquest medi el mateix article que cada mes publiquem en la revista insular de caràcter mensual "Útil". Aquest  mes, com no podia ser d'una altre manera, parlem dels carnavals.

 

Els carnavals d’en primer 

Com ja havíem comentat en algun altre article, els carnavals que antigament havíem conegut els menorquins disten bastant dels que celebrem en la actualitat; de fet la motivació i les circumstàncies que els propiciaven, avui ja no són les mateixes.

Un cop oblidats els carnavals d’en primer, a n’ aquets els hem re inventat i també hem adaptant la celebració a imitació de carnavals d’altres llocs, que per la seva repercussió en un mon tan globalitzat com l’actual ens pot haver fet semblar que aquestos serien també els nostres. En els últims anys hem pogut veure com el ritme del carnaval de Brasil s’ha convertit també amb el del nostre, hi ha hagut qui l’ha volgut fer més fi recordant-nos en algun moment el que es celebra a Venècia, podem trobar algun símil amb el carnaval de Solsona o algun any en que hem vist anunciats concursos de xirigotas com si del carnaval de Cádiz es tractés. No oblidem en tot cas que la majoria dels costums que algun dia arribem a considerar com a menorquins quasi sempre solen tenir data d’arribada i que al parlar de tradició quasi sempre hem de mencionar la seva evolució.

Retrocedint a l’any 1781, trobem a la traducció al castellà  de la Historia civil y natural de la Isla de Menorca que escriví el que havia estat governador anglès de l’illa George Armstrong, una menció de com haurien estat els nostres antics carnavals.

Durante el carnaval las damas se divierten en echar naranjas a sus amantes, y el que sale con un ojo lastimado, o un diente roto, mira este accidente como un favor de su señora. Algunas veces ellos les echan un puñado de flores a la cara, y a este favor no tarda de seguirle otro mas distinguido.El carnaval es para estos isleños un tiempo de alegria, los hombres, y las mujeres se permiten toda suerte de libertades, sin faltar por esto a las ceremonias de la Religión. El dia se pasa en ayunos, en misas, y procesiones, y la noche en bayles, en mascaras, y en galanteos. Este tiempo está enteramente dedicado al placer, y dura hasta la Quaresma, y entonces empieza de nuevo el ayuno, y el trabajo.

Pedro Riudavets y Tuduri, en la seva Historia de la Isla de Menorca (1888) també ens parla dels antics carnavals. Ens conta que hauria estat amb la reconquesta de Menorca per les armes espanyoles que a l’any 1782 s’introduirien a l’illa les diversions carnavalesques (és possible que es referís a que es re introduirien desprès de pot ser algun temps sense celebrar-se). Ens diu que seria al febrer del 1783 quan presidits pel Compte de Cifuentes es farien els primers balls de carnaval.

Riudavets ens cita també el costum durant aquests dies de llençar taronges els enamorats, citant però en aquest cas que serien elles les que s’emportarien la pitjor part, contraatacant aquestes llençant farina als ulls dels pretendents. Ens explica però que dits costums  estarien en aquell moment ja en desús i substituïts per llançaments de confits. Ens parla igualment dels balls pels carrers i de les comparses de màscares a cavall i en els últims anys també en carro.

L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en el seu treball Die Balearen (1890), també ens parla dels carnavals a Menorca. Ens diu que fins el primer terç del seu segle seria la única època de l’any en que hi havia representacions teatrals; ens cita diferents desfilades de disfresses pels carrers de Maó i com també es trobaven a cases particulars on es podia improvisar el ball. Els darrers dies, si el temps ho permetia, s’ aprofitava per anar a dinar a la vora de la mar.

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS