Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

En Tomeu i na Guida visiten la ResidŔncia de Gent Gran

geganters-mao | 14 Abril, 2013 14:14

En Tomeu i na Guida són un símbol de les nostres Festes, de la Ciutat de Maó, són propietat de tots els maonesos i ningú sense excepció, per cap impediment, ha de quedar sense poder-los veure ballar. No és cap manifest, però si la idea amb la que ahir els Gegants de la Ciutat van visitar la Residència de Gent Gran de Maó, en la que molts dels seus residents pot ser no tenen les mateixa mobilitat que la gent més jove per anar a veure els gegants durant les festes.

La vista estava emmarcada dins la celebració del 33è aniversari de la fundació de la Residència.

Per començar pel principi direm que els geganters al migdia ja estaven a la seva seu, a l’antic Quarter de Santiago, per a menjar tots junts una paella en el tradicional dinar de germanor que solem fer per aquestes dates, per a retrobar-nos i començar a escalfar motors de cara a l’estiu.

A les quatre i mitja de la tarda els gegants ja eren a fora del local i a punt per a partir cap a la Residència de Gent Gran. El camí seria curt, doncs els dos edificis es troben al mateix carrer, a l’anomenada Carretera de Sant Lluís.

Pocs minuts després tots els avis de la residència estaven baix de la porxada de l’edifici per a rebre als il·lustres i grans personatges. Els primers sons de les gralles de fet anunciaven que els gegants estaven passant ja pels jardins que la rodejen.

Uns primers balls  van encetar la jornada. En Tomeu amb na Guida, en Miquelet es Salero i algun canvi de parella amb els gegantons en Pere i na Gràcia. El representant de la Residència va rebre a la entitat responsable dels gegants, els Geganters, i al seu President el veterà portador de gegants Xiscu Mora.

Acte seguit un membre de l’entitat, la persona responsable de l’apartat d’estudis i arxius, va relatar en uns pocs minuts als amfitrions qui eren aquells enormes personatges, la seva història, l’any 1934 en que van arribar a la ciutat i algunes curiositats sobre els que moltes vegades veiem passejar per les festes però pot ser no coneixem la seva història.

Emmarcat dins els actes del 33è aniversari de la fundació de la residència van prendre la paraula una parell de residents del centre així com les primeres autoritats de la Ciutat i de l’Illa que també van voler estar presents en l’acte.

Farem un incís en el relat de la festa per citar també que durant tota la jornada estaven exposades a la mateixa residència un bon grapat de fotografies dels gegants, amb descripcions de les seves activitats  així com moltes de les fotografies que es van voler fer els residents en el panell en el que les fotografies dels gegants quedaven amb un forat per que cada un hi poses el seu cap i simular per uns instants ser en Tomeu i na Guida.

 

Les mostres d’agraïment no van ser poques i els geganters van ser obsequiats amb coca i xocolata, que més ambient de festa van aportar si calia a la jornada.

Es van fer les fotografies dels avis amb els gegants, dels avis amb els geganters i les enormes figures de fons i alguns balls més, amb el so festiu de les gralles, van fer acabar la jornada.

Podríem citar molts de sentiments en sortir els geganters de la Residència, però si un ho resumiria tot pot ser seria el de que per jornades com les d’ahir a la tarda val la pena ser geganter.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao i més fotografies de la jornada al perfil de facebook dels “Gegants de Maó Menorca”.

costums menorquines relacionades amb el naixement

geganters-mao | 06 Abril, 2013 21:07

com cada mes publiquem en el nostre blog el mateix article relacionat amb la cultura popular que també publiquem en la revista insular de caràcter mensual "Útil".

 

Costums relacionats amb el naixement

Alguns mesos enrere vàrem estar citant diferents costums relacionats amb la mort, que els cronistes d’un temps ja passat atribuïren a la nostre illa. La mort és el final d’un camí, del que avui en parlarem del seu començament, el naixement.

Donant per vàlids els documents que trobem i que ens parlen del temps passat, hi va haver qui a mitjans segle XVIII va escriure que la dona menorquina hauria estat excepcionalment fèrtil, no sent estrany trobar mares que  haguessin tingut quinze o més fills. També hi havia qui no aconseguia engendrar cap fill, que per evitar la deshonra que en aquella època això podia representar, en ocasions es posava en mans d’ algun curandero per a ser aconsellat amb els remeis més estranys.

Un cop més recorri’m al treball de Pedro Ballester y Pons ( Costumbres Populares de Menorca, 1905), que és qui ens conta com les famílies catòliques seria a la Mare de Déu dels Dolors a qui pregarien per a complir un embaràs sense complicacions; o com, sobre tot a la part de Ciutadella, amb la mateixa finalitat, les dones embarassades es posaven a la part dels ronyons una petita bossa amb llimadures d’acer i una petita perdre de color fosc, que anomenaven “caràbita”. Les llimadures havien de ser renovades cada vuit dies i la perdre netejada amb vinagre.

Sobre les creences populars és obligat parlar del que podria succeir de tenir la futura mare un desig i aquest no poder ser satisfet.  Podria arribar el pitjor dels desenllaços; que la criatura naixes marcada en alguna part del seu cos amb la imatge de l’objecte del desig, o que puguen nàixer el fillet, aquest no vulgues prendre el pit de la mare de no haver aconseguit abans llepar l’objecte del desig no satisfet.

Durant l’embaràs no serien poques les maneres d’endevinar el sexe del que estava per arribar: una podia ser posar dues cadires, una al costat de l’altre, i baix d’una un ganivet i de l’altre unes tisores, de manera que no quedessin a la vista. Si la embarassada es seia a la cadira del ganivet pariria un fillet, sent filleta si ho feia a la de les tisores; Veient pujar les escales a la embarassada si primer posava el peu esquerra seria mascle si posava primer l’endret serà femella; de tenir la mare durant l’embaràs mal a una cuixa inequívocament seria filleta.

Alguns anys abans de veure la llum el treball de Pedro Ballester, Pedro Riudavets i Tuduri en la seva Historia de la Isla de Menorca (1988) ens parla de com es designava prou temps abans del naixement als que havien de ser els padrins en el bateig. En el primer dels fills del matrimoni el càrrec requeia en l’avi patern i l’àvia materna, sent aquests també els que donarien el nom al nou nat segons el sexe d’aquest; El segon fill en arribar ja tindria per padrins a l’avi matern i a l’Àvia materna, adoptant  també d’aquests el nom.

Tornant al treball de Ballester, en una època en la que els fillets naixien a les cases, era important tenir a la habitació on havia de nàixer la criatura la imatge de Sant Ramon Nonat i també la anomenada vela de Sant Ramon, amb la imatge del Sant gravada. Era també costum posar a sobre de la que estava de part una cinta, anomenada mida de la Mare de Déu del Toro. En el cas de que el part presentés perill de mort era el moment d’actuar a Santa Lutgarda, que en forma de quadre era qui s’encarregava del bon terme dels parts difícils.

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

La festa acomiadament de s'└via Corema 2013

geganters-mao | 02 Abril, 2013 15:28

El passat dijous la geganta s’Àvia Corema de Maó va fe la última sortida de la quaresma 2013. De fet ja sols li quedava un peu i la setmana santa tocant a la porta.

La quedada era a les sis de la tarda al Pla de la Parròquia, per a donar inici a l’acte culminant i pot ser el més important de les set sortides programades.

A l’hora prevista els músics de la Xaranga de la Banda de Música de Maó ja estaven preparats, els geganters, la nostre nova amiga na Judit “Na Coremeta” i com no podia ser d’altre manera: s’Àvia Corema.

Una primera volta pel centre de la ciutat va encetar la festa i va anar arreplegant als que pot ser encara no s’havien adonat del que anava a succeir. Un cop amb la geganta de nou allà d’on havia partit, na Coremeta va fer cantar als fillets, els va fer ballar, els va fer somriure i es va haver de iniciar la cerimònia, la de llevar l’últim peu a la geganta.

La sabata que va anar fora, la única que quedava, va ser la “Ibicenca”. El moment va ser emocionant pel fillet que en va tenir l’honor, tot i que això anunciava que la cosa ja tocava a la fi. Ja sols quedava així recollir els fruits de l’arbre caramel·ler i la última volta pel centre de la ciutat per a mostrar a tothom com la gengata ja anava sense cap peu, senyal de que la quaresma 2013 havia arribat a la fi.

www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS