Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Noves aportacions a l'arxiu hist˛ric dels gegants

geganters-mao | 25 Maig, 2013 18:14

Fa més d’ una dècada els membres del Grup de Geganters de Maó, buscant  nous reptes, ens vàrem donar compte de que en Tomeu i na Guida són dues figures ben prou estimades a la ciutat, que provoquen ben prou sentiments entre les diferents generacions que han conviscut amb ells, però que la seva història, la dels gegants, en aquell moment no era gaire més que algunes coses que ens havien anat contant; va ser el moment en que el nou repte seria la investigació i recerca la  història d’en Tomeu i na Guida, una història gegant.

Avui, ben prou anys després d’iniciat el projecte, que mai ha cessat, doncs sempre apareixen nous datos, nous testimonis, noves fotografies, podem contar amb orgull que disposem d’un important arxiu històric relacionat amb els gegants. De fet dit arxiu a l’any 2002 fins i tot va donar peu al llibre amb la història dels gegants (En Tomeu i na Guida, Una història Gegant. Miquel Villalonga Coll, 2002).

En molts pocs anys la revolució d’internet ha fet que a part de no haver aturat mai de rebre correos amb consultes i també noves aportacions sobre les enormes figures, hem pogut anar trobant a la xarxa diferents fotografies antigues, publicades per persones que fins el moment no teníem el gust de conèixer però que encantades ens han anat cedint els arxius per així poder engrandir l’arxiu històric dels gegants.

Aprofitem aquest correo per a recordar que per qualsevol consulta a l’arxiu dels gegants, història, dates, etc.  es pot fer dirigint-se al grup de geganters gegantsmao@menorca.es , igualment no és de més recordar que sempre sol ser benvinguda alguna nova fotografia antiga, o algun nou dato que algú en pugui disposar.

Una manera amb la que hem pogut localitzar algunes fotografies antigues que fins el moment no en teníem constància ha estat que algun amic, trobant-ne alguna per grups en el facebook, simplement etiquetant la fotografia amb el nom del perfil dels gegants “gegants de mao, menorca”, al moment ens ha arribat la notificació de la existència de la  fotografía i de qui en és el seu propietari.

I és que amics, la nostre història és una història gegant que no para de créixer.

Gegants de Maó Menorca a les Festes de la Mercè de Barcelona 1986

(Fotografía del Sr. Cuyàs, Barcelona, cedida per Joan Miquel Merino. Són en Tomeu i na Guida a les Festes de la Mercè de Barcelona a l' any 1986)

 

Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

El passacarrers del Maˇ + flors 2013

geganters-mao | 19 Maig, 2013 13:56

La trobada a les 18,15h a la seu de la Colla de Geganters de Maó, a l’antic quarter de Santiago, la intenció en mitja hora començar a baixar amb els gegants de Maó en Tomeu i na Guida, en Miquelet es Salero i en Pere i na Gràcia de l’ I.B.A.S. cap al centre de la ciutat, per a participar en el passacararers del Maó + flors 2013.

Abans de treure les figures al carrer van haver moltes presentacions, doncs al ser aquesta la primera de la temporada, era en la que s’estrenava dins el grup de geganters bastant de gent nova. Estem parlant d’una entitat formada integrament per gent voluntària i que en els més de vint anys de existència del grup any rera any s’ha anat renovant amb noves incorporacions, que venen a substituir als que per un motiu o l’altre de vegades deixen de poder assistir a les sortides.

El cas és que pocs minuts després de les set de la tarda, les enormes figures ja havien fet el camí que dista des de la Carretera de Sant Lluis fins a la Plaça Constitució i ja estaven enfront de les Cases Consistorials per a complir amb un ritual que pot ser algun dia en puguem parlar d’una antiga tradició...

La Alcaldessa de Maó Àgueda Reynes i la Regidora de Festes Elisa Mus es van encarregar de adornar les solapes dels gegants amb motius florals i en el cas de la Geganta de Maó, na Guida, la van obsequiar amb un nou ram de flors. Estem parlant de la activitat Maó + flors, en la que tota la ciutat és vestida de flors i els gegants com a representats de la mateixa no poden ser menys.

Acompanyaria la passejada la Xaranda de la Banda de Música de Maó, dirigida pel jove clarinetista  Jordi Orell, i també molta gent, potser  fins i tot més que en edicions anteriors que va acompanyar la passejada durant tot el recorregut.

L’itinerari va ser cèntric, pujant de per es Carrer Sant Roc, Plaça Bastió, Ses Moreres, Sant Jordi, Bastió, Costa de sa Plaça, Carrer de l’Àngel i Carrer Nou, per arribar novament a la Plaça Constitució.

Ja arribats al que ja havia estat el punt de partida, alguns pocs balls tancarien la jornada. La gent va poder seguir disfrutant de la resta d’activitats en una tarda en que si be les previsions meteorològiques deixaven dubtes, finalment Sant Pere es va portar.

Els Gegants ja tornen a estar a la seva casa a la espera de la propera, la que podreu seguir en aquest mateix medi, al canal de youtube www.gegantsmao.menorca.es , a la pàgina web www.gegantsmao.menorca.es o al nostre perfil de facebook: gegants de mao menorca.

Costums relacionats amb el naixement II

geganters-mao | 01 Maig, 2013 18:18

Com cada mes publiquem en aquest medi el mateix article que també publliquem en la revista insular de caràcter mensual "Útil".

 

Costums relacionades amb el naixement (II) 

En l’article del mes passat vàrem començar a parlar dels costums i supersticions que podien usar els menorquins de temps enrere relacionats amb l’arribada d’una criatura al mon.

Consultant el que ens van deixar els cronistes d’una època passada, hi podem afegir com ens conten les virtuts curatives de la saliva del nascut en divendres sant; o les propietats d’un collar fet amb dents d’eriçó, per a assegurar una dentadura sana per el que acaba de nàixer.

En l’obra que al poc de començat el segle XX ens deixà Pedro Ballester i Pons, es parla de la Rosa de Jericó, que moltes famílies la conservaven encara estant seca durant anys. En arribar els dolors típics del part, es col·locava al front de la que anava a parir i amb el tronxo en remull. Quan s’advertia que la flor es començava a obrir això volia dir que el part havia començat. Tot i així immediatament la flor havia de ser treta de la habitació doncs la seva sola presència arribat el moment podria fins i tot provocar una hemorràgia.

El mateix autor ens cita les creences de que si el part tenia lloc en lluna nova la criatura seria propensa a les irritacions de pell. Seria afortunat el nascut en el moment de major fertilitat de la terra, mentre que l’ infortuni s’aproparia al nascut amb els camps secs.

La desgracia gran seria que el cordó del nàixer, un cop tallat, arribes a la potes de un ca, o encara pitjor, d’un moix, doncs el fillet ben segur que de major seria afeccionat a delinquir. És per aquest motiu que el cordó lo abans possible havia de ser cremat.

Per evitar infortunis, els nascuts durant la Setmana Santa no havien de ser batejats fins el dia de la resurrecció, amb l’aigua nova.

Altres autors ens parlen de la cerimònia del bateig; és el cas D. Pedro Riudavets (Historia de la Isla de Menorca, 1888) ens parla del bateig i de la separació de sexes dins la església. La comitiva masculina composta del pare de la criatura, avis, germans i amics serien els primers en entrar al temple; per després fer-ho la femenina, encapçalada per la comare amb el fillet en braç. La sortida del temple ja es faria en l’ordre invers.

L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (Die Balearen, 1890). Ens conta que el bateig es solia fer al cap de cinc a deu dies després del naixement.

(...) el bateig se celebra amb més o menys luxe segons els possibles de cada família. Els pobres ofereixen als parents i convidats confits, marrasquí del país i altres licors, que hom acostuma a beure amb mesura. Al capellà que ha oficiat el bateig se’l convida sempre a dinar i no hi falta mai, com tampoc no es nega a rebre dolços, etc., per als seus parents i amics. També la comare participa en la joia de la família i comparteix tots els àpats de la diada del bateig. En els pobles petits, els al·lots més entremaliats acostumen a reunir-se i fer renou sota la finestra del nadó, però principalment davant el portal de la casa, i des de les finestres se’ls tiren confits i ametlles perquè deixin de cridar, però això produeix l’efecte contrari.

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS