Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Costums relacionats amb el naixement II

geganters-mao | 01 Maig, 2013 18:18

Com cada mes publiquem en aquest medi el mateix article que també publliquem en la revista insular de caràcter mensual "Útil".

 

Costums relacionades amb el naixement (II) 

En l’article del mes passat vàrem començar a parlar dels costums i supersticions que podien usar els menorquins de temps enrere relacionats amb l’arribada d’una criatura al mon.

Consultant el que ens van deixar els cronistes d’una època passada, hi podem afegir com ens conten les virtuts curatives de la saliva del nascut en divendres sant; o les propietats d’un collar fet amb dents d’eriçó, per a assegurar una dentadura sana per el que acaba de nàixer.

En l’obra que al poc de començat el segle XX ens deixà Pedro Ballester i Pons, es parla de la Rosa de Jericó, que moltes famílies la conservaven encara estant seca durant anys. En arribar els dolors típics del part, es col·locava al front de la que anava a parir i amb el tronxo en remull. Quan s’advertia que la flor es començava a obrir això volia dir que el part havia començat. Tot i així immediatament la flor havia de ser treta de la habitació doncs la seva sola presència arribat el moment podria fins i tot provocar una hemorràgia.

El mateix autor ens cita les creences de que si el part tenia lloc en lluna nova la criatura seria propensa a les irritacions de pell. Seria afortunat el nascut en el moment de major fertilitat de la terra, mentre que l’ infortuni s’aproparia al nascut amb els camps secs.

La desgracia gran seria que el cordó del nàixer, un cop tallat, arribes a la potes de un ca, o encara pitjor, d’un moix, doncs el fillet ben segur que de major seria afeccionat a delinquir. És per aquest motiu que el cordó lo abans possible havia de ser cremat.

Per evitar infortunis, els nascuts durant la Setmana Santa no havien de ser batejats fins el dia de la resurrecció, amb l’aigua nova.

Altres autors ens parlen de la cerimònia del bateig; és el cas D. Pedro Riudavets (Historia de la Isla de Menorca, 1888) ens parla del bateig i de la separació de sexes dins la església. La comitiva masculina composta del pare de la criatura, avis, germans i amics serien els primers en entrar al temple; per després fer-ho la femenina, encapçalada per la comare amb el fillet en braç. La sortida del temple ja es faria en l’ordre invers.

L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (Die Balearen, 1890). Ens conta que el bateig es solia fer al cap de cinc a deu dies després del naixement.

(...) el bateig se celebra amb més o menys luxe segons els possibles de cada família. Els pobres ofereixen als parents i convidats confits, marrasquí del país i altres licors, que hom acostuma a beure amb mesura. Al capellà que ha oficiat el bateig se’l convida sempre a dinar i no hi falta mai, com tampoc no es nega a rebre dolços, etc., per als seus parents i amics. També la comare participa en la joia de la família i comparteix tots els àpats de la diada del bateig. En els pobles petits, els al·lots més entremaliats acostumen a reunir-se i fer renou sota la finestra del nadó, però principalment davant el portal de la casa, i des de les finestres se’ls tiren confits i ametlles perquè deixin de cridar, però això produeix l’efecte contrari.

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS