Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

En Miquelet es Salero es vol fer un tatoo

geganters-mao | 24 Novembre, 2013 18:26

En el dia d’ahir va aparèixer en el perfil de facebook dels Gegants de Maó un insòlit event que porta per títol: En Miquelet es Salero es vol fer un tatoo.

S’ens explica que en  Miquelet es Salero aquest any ha fet 13 anys i ja vol fer coses d’al·lots grossos, es vol fer un tatto. Dant la indecisió d’en Tomeu i na Guida sobre si autoritzar-lo a que s’el pugui fer o no, en Miquelet publica l’event demanant a tots els seus amics del face si podrà o no podrà i en el cas afirmatiu que seria el que es tindria de tatuar.

Per la rapidesa de la xarxa social poc han tardat en aparèixer els primers vots afirmatius i contraris. Dins els primers (de moment molt minoritaris) es donen les idees entre altres de que per exemple es tatui una gralla (són vàries les persones que donen la mateixa idea) o també una lluna. Dins els vots negatius trobem els comentaris de que una figura tan estimada com és en Miquelet podria desmerèixer de incorporar-li un gravat en la seva pell, no hi falta tampoc qui diu que és massa petit per aquestes coses.

Evidentment la cosa no és més que un entreteniment amb el que passar aquests dies de fred i pluja. La Colla de Geganters en absolut s’ha plantejat modificar la imatge del popular  Miquelet es salero i de ser majoritaris els vots afirmatius el tatoo en tot cas s’el faria “a la esquena”, je je.

Cada cosa al seu temps, a l’estiu gegants i a l’hivern passem el temps com podem.

 www.gegantsmao.menorca.es

Temps de Festejar (II)

geganters-mao | 10 Novembre, 2013 19:02

Donat que aquestes dates no són de les que proporcionen notícies relacionades amb gegants, aprofitem un cop més per a publicar en aquest bloc l'article que cada mes publiquem també en la revista de caire mensual "Útil".

Concretament en l'article d'aquest mes del que parlem és de com es feia antigament el que s'anomenava festejar, sent aquest la segona part de l'iniciat el mes de octubre.

El mes passat començarem a parlar d’ un  fet que, en una època cada cop més llunyana, per a portar-se a terme havia de menester de consentiments paterns, uns protocols i uns passos a seguir ben definits, estem parlant del festejar.

Per a recuperar aquella època seguim fent us dels cronistes que ens deixaren escrit quins havien de ser aquests passos, que de voler les parelles establir la relació i dur-la a bon port ,inevitablement havien de seguir. Pedro Ballester i Pons en la seva obra Costumbres Populares de Menorca (1905) parlant del festejar cita que la època en que a Maó s’acostumava a iniciar més relacions era durant els dies de carnaval, podríem suposar que al ser aquests dies uns en que la població es mostrava més desinhibida i predisposada a tota mena de relacions. Contrastaria aquest fet, segons ens cita el cronista, a com succeïa a Ciutadella, doncs a l’altre extrem de l’illa seria per Setmana Santa quan apareixien més nous festejants. És també curiós el que ens cita de que seria igualment durant les mateixes èpoques quan les gelosies provocarien més trencaments dels nuviatges .

Dites relacions no sols havien de menester del consentiment de les famílies, si no que segons el cronista també de llicència per part de la autoritat eclesiàstica. En el document es prescrivia que les parelles havien de festejar a certa distància i parlar únicament de cosses lícites i honestes, custodiades sempre per un familiar, coses que de no fer-se s’incorreria en les censures canòniques.

L’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria (Die Balearen, 1890) també ens parla dels costums i normes que havien d’observar els festejants de la època en que aquest va viure entre nosaltres.

Se’ns conta com després d’un temps de parlar-se els joves, ella des de la finestra i ell en el carrer, el pare del pretendent es dirigia al pare o la família de la estimada per a demanar-li la ma de la filla. El costum era que el que havia de prendre la decisió tingues vuit dies per a pensar-ho. De tenir resposta afirmativa el pare del nuvi responia amb la fórmula “Us deixo el meu fill com a gendre, me’l corregireu si ho ha de mester”.

L’arxiduc també ens recalca que les visites del pretendent a la casa de la noia sempre s’havien de fer en presència de la sogra o d’una altre persona de confiança. Tot i així sembla que ja en aquella època alguns costums s’havien començat a suavitzar, doncs ens cita com a cosa ja en desús el posar una taula o un banc entre els dos festejants.

A partir del moment en que una parella començava a festejar a la núvia no se la veia ja en cap diversió si no fos acompanyada del nuvi, assistint en parella en les celebracions de les respectives famílies.

També se’ns conta com en el cas de la pagesia les formalitats podien ser menys que les que s’havien d’observar en els pobles, sempre segons el cronista citat. Aquest ens explica que en el cas de que el lloc de la estimada estigués prou lluny de la casa del pretendent, després de sopar aquest podia quedar a dormir en el mateix lloc, recalcant però que amb qui hauria de dormir, ben lluny de la estimada, seria amb els missatges.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS