Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Entrega dels Premis Onda Cero Menorca 2014

geganters-mao | 29 Octubre, 2014 16:11

Antonio Caules Nadal, José Portella Sintes, Francisco Dalmedo Gomila i Rafael Sintes Roig van ser les quatre primeres persones que un set de setembre de l’any 1934 van portar a Maó als Gegants en Tomeu i na Guida. D’això en fa 80 anys, després d’ells moltes altres persones es van posar davall es faldons d’es gegants, molts cops les mateixes persones que descarregaven el vaixell al Port de Maó, també alguns asilats a la Casa de la Misericòrdia, que fent de geganter podien guanyar-se “unes pessetes”; vàren arribar també en Miquel Ensenyat, en Xec Grau i els seus fills... i finalment la actual Colla de Geganters de Maó.

El fer de geganter hi va haver un temps en que no era un fet suficientment reconegut per la importància que te el que algú mogui els gegants durant les Festes, el fer que aquests puguin ballar per la ciutat, caminar davant els fillets i no tan fillets. Avui el ser geganter segueix representant el mateix que era fa vuitanta anys, fet d’una altre manera, però en definitiva donar vida als gegants amb la major il·lusió de qui participa de manera activa en les nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia.

El passat dilluns a la nit la Colla de Geganters de Maó va rebre el galardó com a protagonista de l’any 2014 en l’apartat Festes i Tradicions que entrega la Emisora Onda Cero Menorca.

L’acte, la cerimònia d’entrega dels galardons, va tenir lloc al Teatre de l’Orfeò Maonès. passades les vuit i mitja de la nit el saló estava amb la majoria de seients plens amb els galardonats que esperaven el seu torn per a pujar a l’escenari, autoritats i representants de les entitats principals de la Ciutat.

III Gala de entrega dels premis Onda Cero Menorca, en la que va ser galardonada la Colla de Geganters de Maó en l'apartat Festes i Tradicions.

III Gala de entrega dels premis Onda Cero Menorca, en la que va ser galardonada la Colla de Geganters de Maó en l'apartat Festes i Tradicions.

Una introducció en forma de dansa a càrrec de les joves del Estudi Alba de Dansa donaria pas a la entrega dels galardons, conduïda per la directora de la Emissora Onda Cero a Menorca Diana Font. Els geganters no van haver d’esperar massa en ser cridats a l’escenari, doncs van ser els segons en pujar a recollir el premi.

La de dilluns va ser una nit de sorpreses, i els geganters també en teníem una de preparada, i és que a part de pujar a recollir la estatueta la membre del grup directiu de la entitat Magda Fullana, en nom de tot el grup i del president de la entitat Xiscu Mora Laforet, també va sortir d’entre les cortines del teatre per a recolzar-la “En Miquelet es Salero”. En aquest moment els aplaudiments del públic van anar en augment i van cessar un cop la representant dels geganters va prendre la paraula, visiblement emocionada, que en ocasions va haver de aturar el parlament.

Les paraules que pronunciar Magda Fullada, del Grup de Geganters, serien d’agraiment a la emissora Onda Cero, a la Ciutat a la que tenim la responsabilitat i l’honor de representar i també a totes les persones, avui ja centenars, que en algun moment han estat membres del grup que dona vida als Gegants de Maó en Tomeu i na Guida.

Altres galardonats en la nit van ser en l’apartat de Cultura la tan estimada per tots Joana Pons amb ses Guitarres o també entre altres la Associació d’es Ecleròsis Múltiple o el Club Marítim de Maó cada un en la seva categoria.

III Gala de entrega dels premis Onda Cero Menorca, en la que va ser galardonada la Colla de Geganters de Maó en l'apartat Festes i Tradicions.

Avui el mon dels gegants, no sols dels Gegants de Maó, si no de tots els Gegants De Menorca i els seus homònims d’altres terres està d’en hora bona, el ser geganter és un fet reconegut i com va dir la periodista Diana Font durant l’acte: Ya era hora de que alguien se acordara de un grupo...

Les cançons de Bep Marquès brodarien la cerimònia i no hi faltarien al final la fotografia de tots els galardonats junts a l’escenari i com solen acabar aquetes coses... amb una picadeta per a relaxar-nos d’una nit de nervis i emocions.

Sols en queda afeixir que moltes Gràcias a la Emisora Onda Cero Menorca per el galardó i també a tots els que han format part de la Colla de Geganters de Maó durant aquests anys, que són els que han portat al grup al moment de reconeixement.

www.gegantsmao.menorca.es

http://creantilusionsgegants.blogspot.com.es/

www.youtube.com/gegantsmao

Sa amigueta d'en Miquelet es Salero va prenent forma

geganters-mao | 25 Octubre, 2014 19:48

Com ja havíem avançat abans de s’estiu, en Miquelet es Salero prest tindrà una amigueta. Aquesta es va començar a construir el passat mes de març en forma de taller pels residents a la Residència Geriàtrica de Maó. Es tracta d’una gegantona que no farà més de 215 centímetres d’altura i pesarà un  màxim de 12 kilos de pes, per a ser portada per a fillets de aproximadament vuit anys d’edat. La amigueta d’en Miquelet es Salero de moment encara no te nom, està en procés de construcció, i avui s’han reanudat els tallers a la Residència Geriàtrica encaminats a poder tenir la nova figura enllestida per a la propera primavera.

Un monitor de la Colla de Geganters de Maó, el constructor Miquel Villalonga, és qui coordina, juntament amb la direcció de la residència del centre, el treball, en el que es pretén que tot i estar parlant d’una tasca molt especialitzada les mateixes persones majors del centre hi puguin prendre part i posar-hi les mans a sobre el fang, el cartró, la cola...per que la nova gegantona sigui seva i creada també per a ells mateixos.

En la sessió d’aquesta tarda encara no s’ha fet us dels materials i el que s’ha fet és una projecció fotogràfica d’alguns dels moments i processos de construcció en que es va treballar l’any passat, per anar recordant als participants en el taller la tasca començada i per acabar parlant també del que es farà aquest any.

la nova gegantona que representarà a sa amigueta d'en Miquelet es Salero, prenent forma a la residencia Geriàtrica del C.I.M. a Maó

La nova figura participarà en les festes com a la amigueta d’en miquelet es Salero, dins la comparsa dels Gegants de Maó, però serà propietat de la Residència Geriàtrica, motiu pel que els residents han de ser qui escolleixin en tot moment com ha de ser. De moment, en la sessió d’avui s’ha decidit que la filleta de mides gegantines portarà en la ma esquerra un telèfon mòbil i en la endreta un llibre en el que el punt de lectura serà una flor. Representarà així que en sortir de classe, amb els llibres a la ma, estarà tot d’una telefonant a ses amigues, o a n’en Miquelet es Salero. La Flor fent de punt de llibre podrà ser un regal d’en Miquelet... tot i que la idea és que de moment sols siguin “bons amics”.

En poques setmanes el que fins el moment hi ha fet, que es el bust i el tronc anirà donant pas també als braços i mans, que encara estan per construir. Hi queda per davant la estructura de fusta, el vestit... i la presentació en societat just arribat el bon temps (que de moment avui a dia 25 de octubre es resisteix a donar pas a la tardor).

La família dels gegants menorquins prest comtarà amb una nova figura, i serà des de aquestes ratlles on anirem narrant el procés de construcció i com aquest va avançant.

http://creantilusionsgegants.blogspot.com.es/

www.gegantsmao.menorca.es

La nit dels 80 anys de la arribada d'en Tomeu i na Guida, vista pel fot˛graf Xec Gomila Montserrat

geganters-mao | 23 Octubre, 2014 16:18

Molt s'en ha parlat de la nit en que en Tomeu i na Guida, els Gegants de Maó, vàren cel·lebrar amb tots els maonesos els 80 anys de sa la seva arribada a la Ciutat i la estrena dels nous vestits. També moltes han estat les fotografíes que ens han arribats del momento històric. us mostrem avui, en un vídeo, les que va fer el fotògraf Xec Gomila Montserrat.

www.gegantsmao.menorca.es

http://creantilusionsgegants.blogspot.com.es/

La nova escola de gralla ja estÓ en funcionament

geganters-mao | 20 Octubre, 2014 15:03

Fa algunes setmanes en aquest mateix medi comentàvem sobre la nova escola de gralla que havia organitzat la Colla de Geganters amb la col·laboració de l’Ajuntament de Maó. El fet venia donat per que aquell grup de grallers que s’havia organitzat a l’any 1995, ja fa 19 anys, al acabar l’estiu passat s’havia trobat mancat de suficients músics com per poder seguir sortint al carrer per a acompanyar als Gegants. Avui podem dir que la nova escola de gralla, en la que s’estan formant nous grallers ja és una realitat i és la que possibilitarà que a n’en Tomeu i na Guida no lis faltin durant molts anys els sons alegres i festius de les gralles.

L’anunci de la nova escola es va fer a les poques setmanes d’acabades les Festes de la Mare de Déu de Gràcia. Es va notificar als col·legis, premsa a les webs del Grup de Geganters i de l’Ajuntament i també a les avui tan útils xarxes socials.

Hem de matisar que tot el treball de construcció de la nova escola de gralla ha estat possible gràcies  a la col·laboració de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Maó, que ha estat la que ha treballat amb l’entitat gegantera en la promoció de la nova escola.

El cas és que han estat set persones les que s’han il·lusionat per a aprendre l’instrument i sonar amb els gegants. El número és perfecte, doncs tenint en compte que una formació grallera la majoria de vegades no supera aquest número és més que suficient, sense haver quedat a poc ni en excés que de fet dificultaria l’aprenentatge del grup i seria excessiu pel que és l’instrument.

Les classes ja van començar fa dues setmanes, fent us de les aules de la Escola de Música de l’Ajuntament de Maó, on tots els dimecres a les vuit i quart del fosquet “es senten els primers galls” i que donada la il·lusió de tot el grup en breu sonarà de lo millor. El professor de la nova escola de gralla és Miquel Villalonga Coll, que va ser un dels creadors del grup aquell any llunyà de 1995.

Sols queda remarcar que la il·lusió és de dalt de tot per diferents motius, un dels tants de veure com el que va començar com una cosa que no es coneixia a l’ illa (els oboès populars ja portaven a Menorca des de el segle XIX desapareguts) i que recomençaria d’una manera més o menys com una aventura, una prova, avui és consolidada i que l’instrument quasi dues dècades després de la recuperació ja compta amb la seva pròpia escola.

www.gegantsmao.menorca.es

http://creantilusionsgegants.blogspot.com.es/

www.youtube.com/gegantsmao

 

l'article mensual a la Revista ┌til

geganters-mao | 07 Octubre, 2014 15:45

Com cada mes transcribim en aquest medi el mateix article que la persona que escriu en el blog publica tambe en la revista mensual insular Útil, en la secció "Tradicionari".

En aquesta ocasió l'article porta per títol "El que alguns han dit de noltros (I)

Aprofitant que a l’octubre a les illes ja pràcticament sols hi quedem els que hi vivim tot l’any, aquest mes aprofitarem per a fer redactar un “desfoment de turisme”; és a dir, acostumats a glosar les excel·lències de la nostre terra i la nostra gent, transcriurem en varis articles algunes de les coses que s’ha dit “en negatiu” de nosaltres. L’objectiu no és altre que riure’ns de nosaltres mateixos i per que no?, dels que ens han trobat tants de defectes.

Començant per la Balear Major, seria George Sand, amant del compositor Fryderyk Chopin,  la que batejaria als mallorquins amb els més aguts improperis. Ho faria en el quadern de viatge autobiogràfic Un hivern à Majorque, editat a l’any 1842, després d’haver residit a l’illa veïna durant l’hivern del 1838-39.

Ja a les primers pàgines del treball hi trobem les primeres frases punxant, en aquest cas parlant-nos de la pagesia:

Nada hay tan triste ni tan pobre en el mundo como este campesino que solo sabe rezar, cantar, trabajar y que jamás piensa. Su rezo es una fórmula estúpida que no da ningún sentido a su espíritu; su Trabajo es una operación de los músculos que ningún esfuerzo de su inteligencia le ayuda a simplificar y sus canciones son la expresión de esta sorda melancolía que le abruma sin que se de cuenta y cuya poesía nos conmueve y que a él no se le revela. Si no fuese por la vanidad que de vez en cuando le despierta de su aturdimiento para empujarlo a danzar, sus días de fiesta estarían dedicados a dormir.

Dels mallorquins en destaca en diferents ocasions en que en jutja com una obsessió pel porc:

No sabiendo ni engordar los bueyes, ni utilizar la lana, ni ordeñar las  vacas (el mallorquín detesta la Leche y la mantequilla tanto como desprecia la industria); no sabiendo producir trigo suficiente para atreverse a comerlo; no dignándose gran cosa en cultivar la morera y recoger la seda; habiendo perdido el arte de la carpintería (...) ; no juzgando necesario tener una sola carretera, ni un solo camino practicable en toda la isla, puesto que el derecho de explotación está entregado al capricho de un gobierno que no tiene tiempo de ocuparse de tales menudencias, el mallorquín vegetaba y no tenía otra cosa que hacer que  rezar el rosario y remendar sus pantalones, más maltrechos que los de Don Quijote, su patrono en miseria y en orgullo, hasta que llegó el cerdo para salvarlo todo.

Pràcticament fins el final del quadern Sand ens segueix parlant de la pagesia i també del porcí.

No ama el mal, no conoce el bien. Se confiesa, reza, procura sin cesar merecer el paraíso; pero ignora los verdaderos deberes de la humanidad. No es más odioso que un buey o un cordero, pues no es más hombre que los seres adormecidos en la inocencia del bruto. Recita oraciones, es supersticioso como un salvaje; pero se comería a su semejante sin remordimiento alguno, se esa fuera la costumbre de su país, y si no tuviera cerdos a discreción.

Altres referències al que es podia trobar a la cuina mallorquina,  a part del porc, tampoc deixaven al mallorquí en bona posició.

Como no teníamos mantequilla y no podíamos soportar la grasa, el aceite nauseabundo y los procedimientos incendiarios de la cocina indígena, vivíamos de carne muy magra, de pescado y de legumbres, todo ellos sazonado, en vez de salsa, con el agua del torrente (…).

A George Sand els habitants de la illa veïna li van quedar tan entravessat que ni fins i tot en haver pujat al vaixell que els havia de portar de tornada a Barcelona se li va oblidar la que manifesta constantment com una experiència negativa.

Cuando llegamos a Barcelona, teníamos tanta prisa para acabar por toda la eternidad con esta raza inhumana que no tuve paciencia de esperar el fin del desembarco.

En agraïment a tot lo dit, George Sand avui disposa d’un carrer dedicat a la Ciutat de Palma de Mallorca i el seu treball el podem trobar, al costat de les guies de Mallorca, a la majoria de llibreries i també a establiments turístics de l’illa. En l’article del mes vinent ja indagarem en el que han dit alguns viatgers de nosaltres, els menorquins.

www.gegantsmao.menorca.es

http://creantilusionsgegants.blogspot.com.es/

www.youtube.com/gegantsmao

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS