Colla de geganters de Maó

Benvolguts companys geganters i amics de la cultura popular en general, pensant quina podria ser la millor manera de felicitar les festes de Nadal i cap d' any vam pensar que fos el propi "Tomeu", el gegant de Maó i el grup de geganters que a traves de la xarxa i "vestits per l' ocassio" us fessin arribar els nostres dessitjos per aquestes festes de Nadal i per l' any 2007.

al portal www.gegantsmao.menorca.es hi trobareu la nostre postal de nadal "gegant"

Colla de geganters de Maó

Fa un parell de mesos una mare incondicional dels gegants, pot ser per acompanyar el seu fill o per acompanyar-se mútuament, ens va escriure per demanar-nos assessorament. 

L' assumpte és que tenint notícies de que els reis d' orient ja havien començat el seu llarg camí pel desert, aquests havien rebut una carta des de Menorca demant-lis "Un cap-gros". Pot ser els tres mags no sabien que aquesta mena d' imaginería era comú en molts de llocs del mon, per lo que van considerar que la única manera de fer possible el regal era posant-se en contacte amb algú "del ram" de la llunyana illa de Menorca.

És així que na Margarita va enviar un correu electrònic al grup de geganters de Maó demanant-lis consell.

La solució va arribar en forma d' una visita a la seu de l' entitat (a l' antic quarter de Santiago), on na Margarina i el seu marit van poder conèixer d' aprop i de mans d' un dels membres del grup de restauració dels gegants de Maó totes la tècnica per poder crear un cap-gros casolà.

Un cop arribades les primeres fotografies del procés de creació del cap-gros, podem veure com la poca experiència dels nous constructors no es correspon amb els resultats, que són immillorables.

Pel que veiem van fer us d' un material tan econòmic com és el paper de diari, ferrat amb pasta de farina o cola blanca. En una de les fotografies ja veiem com el cap ha rebut les primeres capes de macilla. Ara sols falta llimar la maça i donar-li les necessàries capes de pintura.

Estem segurs, pel que hem vist fins el moment, de que l' al·lot quedarà encantat amb el regal i que pot ser sigui un bon començament per algun dia tenir nou geganter a Maó.

Seguim a la espera de noves fotografies de na Margarita i el seu marit donant els darrers retocs al cap-gros. També esperem que estigui enllestit a temps per que els mags d' orient puguin passar per casa seva a recollir-lo i reproduir la màgia un any més.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Per més informació: gegantsmao@menorca.es

Amics dels gegants, us comuniquem que per alguns problemes en la compte dels gegants en Tomeu i na Guida hem tingut el correo inoperatiu durant un parell de setmanes.

un cop subsanat el problema un cop més podeu contactar amb els gegants, més ben dit amb el Grup de Geganters de Maó, a l' adreça:

gegantsmao@menorca.es

com de costum ens podeu trobar també al portal:

www.gegantsmao.menorca.es

disculpeu les molèsties

Geganters Maó

  Un cop finalitzades les festes de la Mare de Déu de Gràcia, el Grup de Grallers de Maó acostuma a fer un parèntesis en l' activitat amb l' objectiu de descansar de les sempre esgotadores festes d' estiu. 

El passat dissabte, després de dos mesos de "vacances", va donar inici la temporada grallera 2006-07. Com tots els anys va començar fent "recompte d' efectius". Els músics que sonaran aquest any seran els mateixos que ho van fer durant el passat estiu, tot i que com ve sent costum, alguns dels seus membres ja hauran de assajar pel seu compte ja que per motius d' estudis a l' hivern estan fora de l' illa.

 Un fet que evidencia la bona salut del grup de grallers és que com en altres inicis de temporada ja han arribat persones interessades en integrar-se en la formació.  

Els nous músics aprendran a sonar dels mateixos grallers de l' entitat que amb prou anys d' experiència puguin compaginar la tasca de intèrpret amb la de professor. 

Dels actuals grallers maonesos hem de dir que abans de començar amb els assajos, el passar dissabte una estona de reunió va servir per definir la línia de treball a seguir pels propers mesos.

 El fet de que la majoria de músics que sonen actualment ja siguin veterans i que el grup compti amb un repertori d' una quarentena de cançons fa que la tasca dels grallers per aquest any pugui ser bàsicament de manteniment. Així i tot no es descarta algun tema nou o revisar l' harmonització d' alguns temes ja clàssics del grup. 

Destaquem que les peces a interpretar es trien en funció de que siguin pro alegres com per animar un passacarrers, amb algunes més solemnes per quan cal un ball de lluïment, i que l' esforç que comporti la seva interpretació no sigui superior al que pot arribar un músic durant els passacarrers que a vegades es poden allargar fins a quatre hores sonades al sol. 

El grup de grallers de la ciutat de Maó és una secció de l' entitat gegantera maonesa. Va ser a partir de l' any 1995 que els gegants maonesos van poder ballar amb músics propis, a partir d' una formació inicial de una gralla, una dolçaina i dos timbals. 

Amb els anys la formació ha crescut i s' ha renovat, formant-la en l' actualitat 9 gralles i tres percussionistes. El repertori el formen bàsicament pasdobles, marxes, algun tema menorquí i els compostos pels mateixos membres del grup, com poden ser el vals "Gegants" o el ball a temps de polca i havanera que porta per nom "Es ball d' es salero". 

Una notícia important en l' actual fase de recuperació de l' instrument és el fet de que aquest any una escola de música de l' illa inclourà la la gralla entre les diferents opcions per qui vulgui iniciar estudis musicals. 

Visita també:   www.gegantsmao.menorca.es

Fa pocs dies que en Tomeu i na Guida han tornat de l' lla d' Eivissa, on han participat en la "Segona Mostra de Cultura popular de les Illes".

El fet de que els gegants mereixin ser representants de la ciutat de Maó i la seva cultura és un fet que no sorprèn a ningú i és una categoria que tenen més que merescuda.

Podria ser ara el moment de rescatar alguns articles de premsa de l' any 1929, que ens parlen d' unes llunyanes Festes de la Mare de Déu de Gràcia i de com per primera vegada hi van prendre part una parella de gegants i un grup de cap-grossos.

(...) Dos novedades, novedades para nosotros, trae el programa del presente año: partidos de lawn-tennis, con la cooperación de los deportistas mallorquines, entre los que se halla el campeón de Baleares, y exhibición de gigantes y cabezudos que desfilarán por nuestras calles y han de ser la delicia de la gente menuda. El numerito no es gran cosa, que digamos pero remoza el programa. 

La passejada dels gegants va donar que parlar i en el mateix diari trobem un altre article que també fa referència a la novetat.

(...) Enguany hi han afegit modes forasteres, i és ben pensat, per que si  hi ha d' haver festes les hem de fer bé, ajustant ses coses antigues, com ses corregues de cavalls, qui agraden molt a la pagesia, amb altres de modernes, com bicicletes, automòbils, futbol i law-tenis, sense deixar arraconades ses barques de rem, de vela i de motor. 

Lo de "gigantes y cabezudos" ja veurem com anirà. Talvegada agradaran  molt, sobre tot a sa gent petita, qui es sa qui te més veu i vot amb aquestes coses; però per ara no sabem com els hem d' anomenar en sa nostra llengua. 

Es nom de gegants està ben clar, i als "cabezudos" a Barcelona els hi diuen "nanos". 

Noltros els hi podriem dir "caperrots" o "rabaçuts". 

Sa gent mateixaja els hi posarà nom, segons es resultat que donin.  

El fet és que va haver de ploure poc per que el "numerito" passés a ser nombre important i per que les anomenades "modes forasteres" s' integressin dins les nostres festes, arribant a ser exponent de la  nostre cultura en mostres com la de fa pocs dies a Eivissa.

Entre modes menorquines i forasteres les nostres avies ja estan preparant els bunyols per la diada de Tots Sants. Mentre molts de joves el que preparen és la disfressa per la Festa de "Halloween". És aquesta una novetat dins el nostre costumari que, sense generar debat de si és una festa massa catalana o massa castellana per adoptar-la nosaltres, cada dia va recaptant més adeptes  a la seva celebració.

Parlant de l' origen de les tradicions, avui tot-hom ja sap que la manifestació popular dels gegants és un dels costums més escampats del mon i que no existeix continent on aquestes figures no hi desfilin.

Curiós és el cas dels castellers, que si be fins fa poc creiem que únicament podíem veure alçar torres humanes a Catalunya i darrerament també a Mallorca, fa poques setmanes van arribar les imatges d' una important manifestació popular de la Índia que amb algunes diferències alçaven construccions humanes molt similars a les que es fan molt prop de nosaltres.

El poble de Santa Eulària d' Eivissa va ser el passat cap de setmana l' escenari triat per la "II Mostra de Cultura Popular de les Illes".

 La mostra en la seva segona edició va ser un cop més un referent per qui va voler conèixer la nostre cultura i les nostres tradicions. 

La delegació menorquina la van formar els cavallers, representant la nostre més característica i ancestral tradició; els balladors de música popular i com no hi podien faltar, destacant sempre per la seva alçada, els gegants.

 De l' organització de la part dels gegants es va encarregar l' "Agrupació de Colles de Geganters de Balears", Participant des de Menorca els grallers d' Es Castell; els geganters de Sant Lluís, amb la seva gegantona "na Tecla"; Els de Llucmaçanes amb seus Gegants Avis; des d' Alaior En Llorenç i na Eulàlia i el Grup de Geganters de Maó amb en Tomeu i na Guida i en Pere i na Gràcia. 

 Activitats relacionades amb la cultura de les Illes no en van faltar i el cap de setmana va estar ple d' opcions. En tot cas pels gegants no va ser aquest un viatge de descans doncs sols durant el dissabte i el diumenge van sortir a ballar en tres ocasions. El dissabte al matí i també al capvespre i el diumenge matí. 

Tot i que com deia l' anunci som "Quatre illes, Un país", hauria de ser un país petit però amb alguns costums ben diferenciats. És així que els residents a l' illa amfitriona encara aturdits per l' impressionant espectacle ofert pels cavallers menorquins també es van deixar sorprendre de la gran concentració de gegants (mallorquins i menorquins) que arribava a una illa on aquesta mena de figures no formen part del seu costumari. 

Poc temps van tenir els geganters menorquins per fer turisme, doncs un cap de setmana amb tres actuacions deixa poques hores per l' esbarjo, tot i així els nostres ambaixadors el dissabte a la nit van poder anar a ballar amb unes que tampoc es van voler perdre la trobada, estem parlant de "Ses Al·lotetes, que són petitetes&" Cantades pels arxi-coneguts "Cris Juanico i els Mags de Binigall".

 Els gegants menorquins el dilluns mateix van tornar cap a la nostre illa i ara  descansen, pot ser alguns aprofitaran l' hivern per passar per la "Esteticiene". Ja serà quan els propers tocs de flabiol, quan la melodia de Paquito el chocolatero, el so de les gralles, el gust de la pomada i  la arena plena de gots vuits ambientada amb algun regalet dels cavalls, que els gegants tornaran a ballar pels nostres carrers i places en les nostres festes patronals d' Estiu. 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Tot a punt per la trobada de gegants del proper cap de setmana a Santa Eulària d' Eivissa.

En Tomeu i na Guida i en Pere i na Gràcia ja tenen les maletes a punt, això és per que el camió que ha de sortir de Menorca carregat de gegants passarà per Maó el proper divendres dia 13.

Els  gegants maonesos no aniran sols doncs faran el viatge juntament amb na Tecla de Sant Lluís, l' Avi Perico i s' Avia Aguedet de Llucmaçanes i en Llorenç i na Eulàlia d' Alaior. Les figures com sempre aniran acompanyades dels seus respectius grups de geganters que amb els seus músics s' encarregaran de que els gegants no aturin ni un moment de ballar.

Com que la trobada pretén ser la segona part de la que es va celebrar l' any passat a Sineu, la 1ª Trobada Inter-insular de Cultura Popular de les Illes, un cop a l' illa d' Eivissa els gegants compartiran representació amb els cavalls menorquins i amb els sonadors i balladors de música tradicional menorquina.

La part dels gegants ha de començar el dissabte matí, amb una plantada (exposició) de totes les figures. Hem de dir que paradoxalment tots els gegants que han de prendre part en els actes seran menorquins i mallorquins, doncs l' illa amfitriona no compta amb aquests elements dins el seu costumari. Ja serà el diumenge quan tots els gegants aixecaran les cames i sortiran a fer una volta pel poble. Com no podria ser de cap altre manera ben segur que al final del passacarrers els esperarà un gran ball conjunt de totes les figures com a cloenda de la jornada.

Un altre fet que hem de destacar és que en Tomeu i na Guida no seran desconeguts del tot a l' illa amfitriona, a l' any 2000 ja la van visitar fent acte de presència en la "Festa de la Terra" (diada principal de l' Illa d' Eivissa). En aquella ocasió els gegants van viatjar acompanyats dels cavallers menorquins i també de la calor pròpia del més d' agost, motiu pel que tot i la seva edat van poder conèixer de primera ma la "marxa d' Eivissa".

També hem de destacar que sempre que es visiten altres terres i es comparteix plaça amb altres grups l' intercambi és un dels fets més gratificants. Els grallers menorquins sonaran junt amb els xeremiers mallorquins, pot ser s' intercanbiaran vivències, coneixements i ben qualque partitura i els nostres gegants es retrobaran amb els seus companys mallorquins. De que deuen parlar els gegants quan es retroben amb altres figures gegantines a les que fa estona que no veuen?.

Esperem a principis de setmana poder imformar de tots els detalls de la trobada.

visita també. www.gegantsmao.menorca.es  

Els gegants menorquins no han tingut temps de descansar de la temporada d' estiu i ja tornen estar un altre cop posant-se guapos davant el mirrall, en aquesta ocasió per anar a la "II Trobada Inter-insular de Gegants", a celebrar el cap de setmana del 14 i 15 d' octubre a Santa Eulària d' Eivissa.

L' any passat, en unes dates molt similars, va tenir lloc la primera trobada inter-insular, en aquella ocasió a Sineu (Mallorca). La expedició menorquina va ser gran i totes les poblacions illenques que tenen gegants com a part del seu costumari hi van enviar les seves figures amb les seves corresponents agrupacions geganteres.

Per la trobada d' aquest any ja s' ha anunciat que algunes poblacions menorquines no podran emprendre el viatge doncs com be sabem uns gegants sense geganters poc poden fer, i aquests moltes vegades per motius laborals o d' alguna altre mena, no sempre els és possible agafar el barco i fer tres dies fora de l' illa.

En el cas Menorca el més gran que s' ha arribat a organitzar en trobades de gegants són les "Trobades Insulars" que es van organitzar entre els anys 1992 i 1999. Dites trobades es van fer coincidir sempre amb el dia 6 de desembre, Dia de la Constitució, aprofitant una diada que tot i ser festiva en el calendari els carrers no sempre s' en feien ressò de la celebració. Les trobades des de el primer any es va decidir que fossin itinerants i que lis tocaria cada any a un poble diferent el rebre la visita dels gegants illencs.

Cal destacar que a l' any 1992, any d' inici de les trobades, l' esclat del mon geganter a Menorca encara estava per arribar i la única agrupació gegantera constituïda fins el moment amb balladors per poder fer moure tots els gegants menorquins era la Colla de Geganters de Maó. Era en aquesta agrupació on  requeia l' organització i bona part del pes "entès de manera física" de la trobada.  Sempre es va comptar amb l' ajuda d' amics de l' entitat que feien possible tenir prou esquenes disponibles per fer ballar a tots els gegants.

En poc temps es van constituir noves agrupacions geganteres  i també van aparèixer nous gegants i es va aprofitar la trobada insular per ser un dia de trobada de tots els geganters menorquins. La trobada de gegants va visitar totes les poblacions de l' illa fins que, un cop feta la roda, l' any 1999 Ciutadella va ser la darrera ciutat que va celebrar la trobada.

Aquests dies els geganters estem de reunions i gestions i en breu podrem informar de tots els detalls de la trobada d' Eivissa.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Durant les passades festes de la Mare de Déu de Gràcia, la gran novetat musical sense dubte va ser s l' aparició dels membres del Curs de Banda de Música de l' Ajuntament de Maó.

Dirigits pel clarinetista Tolo Mercadal, els joves van participar en algunes festes de barriada i van ser també els encarregats durant la nit del pregó de posar la música a la cantada del "Es Mahón" . L' objectiu no és altre que seguir treballant sense perdre la il·lusió en el projecte de que la ciutat de Maó torni tenir una banda de música pròpia.

La segona notícia musical, de molt menys rellevància però igualment digne de ser mencionada, és la presentació de la que ben segur és la primera gralla construïda per mans menorquines durant la actual etapa de recuperació de l' instrument.

Buscant l' origen de l' instrument a les nostres illes trobem els antecedents de la gralla mencionats en diferents documents escrits a partir del segle XIV. La documentació trobada a Mallorca és abundant mentre que l' illa de Menorca està a l' espera d' un estudi a fons sobre alguns instruments que algun dia van caure en desús. En tot és a l' any 1343 quan trobem localitzat a Fornells el joglar de Maó sonador de "Caramella" Ferrer Ferragut. 

No oblidem que el poble musulmà, que durant part de l' edat mitjana va ocupar la nostre illa, avui encara te els "oboès populars" com uns dels instruments principals de la seva cultura.

És durant el segle XVIII que ens apareixen els darrers documents, parlant d' uns músics que feien sonar les "Xirimies" a Ciutadella, que en alguna ocasió fins i tot van visitat la nostre ciutat, com és el cas de l' any 1754 durant la benedicció de l' església del Carme de Maó.

Els pocs testimonis orals que ens han parlat dels oboès populars ja ens situen la darrera desaparició a Menorca succeïda abans de començar el segle XX. La recuperació iniciada a  partir del 1995 pels membres del grup de geganters de Maó ha donat com a fruit els actuals tres grups de grallers existents actualment a l' illa.

El fet de que al poc de començar el segle XXI haguem pogut conèixer una gralla construïda a Es Migjorn amb fusta de "Ullastre" és un pas més a la consolidació de l' instrument. Dita gralla és obra de Xec Gomila, veí de la petita vila del centre de l' illa, que ja havia treballat en la construcció de clarinets sempre experimentant amb les fustes autòctones. El resultat el podem qualificar d' immillorable doncs la fusta que fins ara coneixíem com la utilitzada en la construcció de barreres per parets seques, aporta a l' instrument una dolçor que combina a la perfecció amb el so fort i penetrant tan peculiar de la gralla.

 L' instrument que va fer de model ja era construït a terres catalanes, tot i així el constructor menorquí es va permetre fer unes poques variacions pròpies sobre el model original donant com a fruit un instrument únic construït a la nostre illa amb fusta i art propis. 

Cal dir que com que la temporada d' actuacions dels grallers, sempre acompanyant als emblemàtics gegants "en Tomeu i na Guida", va finalitzar amb les passades festes de Gràcia, ara els músics simplement estan de vacances. En poques setmanes els grallers iniciaran el curs 2006-07. Es treballarà en temes nous, en la possibilitat de retocar els que ja estan en repertori, s' haurà d' ensenyar a sonar als nous músics que arribin nous a la formació i cada dissabte capvespre en haver dinat, una petita migdiada i cap a l' assaig de gralla.  

visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

Ahir divendres la Colla de Diables de Maó havia de fer el darrer correfocs de la temporada d’ estiu, el de les Festes de Cala’n Porter.

Tot i que eren molts de dimonis junts, un cop més (com quan Sant Antoni va guanyar al dimoni jugant a 31) Sant Pere va guanyar la partida als dimonis maonesos. A hora de començar l’ espectacle la aiguada que queia no va deixar als dimonis ni encendre el primer petard.

Bona part de l’ estiu Sant Pere va estar carregant, enguany no va ploure per festes de Sant Climent, Per Sant Lluís sols va ser una petita brometa i per la Mare de Déu de Gràcia els cavalls van poder botar ben tranquils però... Pel Correfocs de Cala’n Porter ja veurem qui és més fort, Sant Pere o el dimoni?.

El grup de dimonis de Maó va nàixer l’ any 1998 amb l’ intenció de recuperar per Menorca el Correfocs fet per menorquins.

Sense intenció de remuntar-nos a les antigues processons del Corpus de moltes ciutats de la Cristiandat, on apareixerien per primera vegada els dimonis dansant i llençant espurnes, els espectacles de dimonis i foc arribarien a Menorca per primera vegada a l’ any 1984, de ma del grup menorquí d’ animació “Escarabat Bum Bum”. Aquests van ser els que durant alguns anys van encendre les festes menorquines amb els seus dimonis, el seu dragó escopint foc pels queixals i els seus timbals.

Un cop desaparegut el primer grup de correfocs menorquí a diferents poblacions de l’ illa es van seguir fent els espectacles de foc però amb grups arribats de Catalunya i Mallorca.

Va ser a l’ any 1998 que el Grup de Geganters de Maó va decidir que a part de portar gegants i sonar les gralles també podrien vestir-se de dimoni i encendre les nits menorquines.

En els anys que portem “fent el dimoni” hem participat en la majoria de festes patronals menorquines i també en celebracions per l’ illa de Mallorca i per Catalunya. Mai ens hem aturat a fer moltes estadístiques però mentre hi ha pobles on no ens ha plogut mai podem dir que les dues vegades que hem actuat a Mallorca ha plogut totes dues, que un any per festes de Maó, que ahir a Cala’n Porter...

És la eterna i ancestral lluita, pel proper correfocs ja veurem qui guanyarà, Sant Pere o els dimonis?

www.gegantsmao.menorca.es

Tot i que Maó estava en Festes no eren les de Gràcia les úniques que s' estaven celebrant a l' illa, doncs el mateix dia que acabaven les festes de Gràcia donaven inici les Festes de Sant Nicolau a Es Mercadal.

Pel motiu de que el grup de Geganters de Maó és el mateix que també te al seu càrrec a n' en Martí i na Maria, és a dir els gegants d' Es Mercadal, i pel motiu de que aquests el dia de Sant Nicolau tenen la seva protocol·lària volta pel poble del centre de l' illa, doncs el grup de geganters de Maó i Es Mercadal ahir encantat va fer un inusual  "Doblete".

A les 5 hores el grup "Luciano i Sus Muchachos" encetava el primer pas-doble d' una volta tranquila i agradable pels carrers més cèntrics de la població. Uns pocs balls finals a la Plaça Constitució evidenciaven que poc tardarien en arribar els cavalls de sa "Colcada" per fer un dels darrers "Jaleos" de l' estiu.

Sant Nicolau tanca la porta amb clau i ara pot ser els gegants estaran estojats alguns mesos abans de que tornin a surtin a ballar. Arriba la tardor, comença la escola... I comença la època de desvestir els gegants per rentar-lis la roba, fer les tasques de manteniment de les figures, assajar nous balls per l' estiu que ve, els músics seguiran assajant tot l' hivern per preparar el nou repertori...

i colorin colorado... fins d' aquí a uns messos

vista www.gegantsmao.menorca.es .

6 de setembre, els gegants fan el passacarrers que precedeix al pregó de festes; 7 de setembre, en Tomeu i na Guida i tots els seus convidats volten durant quatre hores pels carrers de Maó; 8 de setembre, els gegants tornen a sortir en la matinal del dia de la Mare de Déu de Gràcia...

9 de setembre, Maó vol veure els gegants i milers de persones baixen al port  a veure els darrers balls per enguany d' en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero.

Que tindran els gegants que fins el darrer dia de festes, com si fossin el flautista de Hammelin segueixen hipnotitzant a la gent ?; Pot ser que els 68 any que porten amb nosaltres?; Tota la simbologia que tenen dins la festa?; Pot ser siguin uns dels símbols de la festa i com a tal la gent no es cansa mai de veurel's?.

Sigui el que sigui els gegants de la Ciutat de Maó ahir al fosquet baixaven cap al port a fer la última ballada de les festes i Maó baixava amb ells.

La sortida a les 19,30 del Pla de la Parròquia. En menys de mitja hora els gegants ja eren al port i després d' un passacarrers a la vora de la mar uns pocs balls enfront del Parc Rotxina culminarien la participació dels icones de les festes en la edició de la Mare de Déu de Gràcia 2006.

Cal destacar que al dia d' avui els gegants ja han après a ballar tot tipus de música, i és que dels quatre balls que van culminar la passejada dels gegants un seria "Es Ball d' Es Salero", que és un tema compost pels mateixos músics del grup maonès, que el nano a qui va dedicat el va ballar a temps de polca i havanera; El segon ball va ser el popurri dels temes popular menorquins "Na Catalina de Plaça" i la "Jota d' Es Mercadal" i el que havia de culminar la tanda va ser el popular "Passi-ho be". A petició del públic es va ballar un tema més que va ser el arxiconegut "Quan el Sants Van Marxant" popularitzat pel trompetista Louis Armstrong  però en aquesta ocassió interpretat pel grup de Gralles del Grup de Geganters de Maó.

I ja està, els gegants cap a dormir a la seva habitació de l' antic Quarter de Santiago, la traca final de festes a punt d' esclatar, les esquenes dels gegantres croixides (com cada any ha valgut la pena) i com diu la cançò:

Passi-ho be, i moltes gràcies, passi-ho be fins l' any que be.

P.D. ui, demà ens hem de tornar a aixecar de bon matí doncs hem d' acompanyar als amics geganters de Vinaròs fins el moll de Ciutadella en seu camí de retorn de les seves primers Festes de Gràcia.

Moltes gràcies geganters de Vinaròs, Andorra, Sant Lluís, Llucmaçanes, Capgrossos de Maó "Per sempre Gegants i Capgrossos", Grallers d' Es Castell i Tamborers de Dalt Sant Joan de Maó. Bones Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2007.

Geganters de Maó.

www.gegantsmao.menorca.es

A les vuit del matí tots els geganters fent camí cap al Pla de la Parròquia, els que hagin sortit la nit abans que ho facin amb ulleres de sol i cap a treure els gegants que a les vuit i mitja hem de tornar a partir.

La sortida dels gegants ha coincidit amb la sortida dels caixers de "sa colcada" per lo que hem fet mitja hora aturats per finalment sortir just passades les 9 hores (ui ui ui, la mitja hora de son que hem perdut).

Els tambors de Dalt Sant Joan sempre a punt, de fet ja s' havien encarregat  una estona abans de despertar a la població en la popular diana; na Tecla de Sant Lluís (esquitxadeta per aquí, esquitxadeta per allà...), els gegants d' Andorra amb els grallers d' Es Castell, els gegants i capgrossos de Vinaròs i els amfitrions de Maó.

Les tradicionals aturades enfront d' alguns veïns que gustosament ens obsequien amb coca amb xocolata i pastes; La ballada de gegants enfront de l' hospital; Els grallers que fins i tot entren a alguna casa a fer la "despertà" i els carrers com sempre plens de gent amb ganes de veure els gegants.

Al sortir més tard de l' hora prevista arribem a plaça també més tard, és a dir amb la missa de caixer començada i sense sonar els instruments per no despistar al capellà.

Tot i així el que no pot faltar és la foto de família, gegants i geganters poseu-vos més junts que som molts i no hi cabem.

Clic Clic, la foto ja està feta, les festes de Gràcia ja van en totes, no ens adonarem compte i arribarà la traca final de festes.

Després de festes el record dels nous amics geganters arribats de fora de l' illa. Seran les moltes experiències compartides durant aquests dies i una foto per la posteritat.

www.gegantsmao.menorca.es

Avui dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, tal com es ve fent des de fa molts anys, ha estat una tronant "mascletà" la que ha donat la sortida al tradicional passacarrers dels gegants.

A les 16,15 hores la Banda de Tambors i Cornetes de Dalt Sant Joan ha encetat la desfilada. Un rera altre els gegants i capgrossos han anat sortint a la plaça.

Seguint als tamboriners els primers han estat els capgrossos de Maó, seguits dels gegants avis de Llucmaçanes, na Tecla de Sant Lluís regant a la gent des de el seu xumet, capgrossos de Sant Lluís, quatre gegants i cinc capgrossos arribats des de Vinaròs (València), els gegants d' Andorra la Vella, els grallers d' Es Castell, en Pere i na Gràcia de Maó, en Miquelet es Salero i els amfitrions Tomeu i Guida tancant la desfilada.

Pocs recordàvem una desfilada de tantes hores i és que els gegants van haver d' aturar a la Plaça Explanada per deixar passar els cavalls de "Sa Colcada" que tornaven de la seva visita al geriàtric i una llarga aturada de més de mitja hora va fer que la tornada a la Plaça constitució fos al cap de quatre hores justes després de l' inici del passacarrers.

Quatre hores de una tradició que un dia va arribar a la nostre ciutat "a prova" i que any rera any constata que la sortida dels gegants és un dels moments principals de les nostres festes patronals.

No podem acabar el comentari de la jornada gegantera sense abans felicitar la iniciativa d' un grup de joves de la ciutat que s' ha fet càrrec del grup de capgrossos. Aquestes figures ja feia alguns anys que no acompanyaven als gegants pel motiu que no es trobaven fillets amb prou ganes de fer-los ballar. La solució va arribar fa un més quan la iniciativa d' un jove maonès el va portar a plantejar-se que lamentant-se de la mancança no era cap remei, es va encarregar de restaurar les figures (ajudat per persones coneixedorers de les tècniques del cartró-pedre) i va buscar un grup de persones amb la seva mateixa inquietud.

Joves de entre 14 i 17 anys trencant el tòpic de que al jovent no li interessa la tradició. Avui els capgrossos han tornat a sortir al carrer i armats amb els plomers han recuperat una part de la nostre festa que no pot faltar.

Els geganters maonesos celebrem la recuperació de aquesta part de la tradició i que per molts anys puguem parlar de "Gegants i capgrossos".

I ara al·lots, aquesta nit pocs excessos que demà a les vuit del matí hem de començar a preparar el tradicional passacarrers del matí de la Mare de Déu de Gràcia.

www.gegantsmao.menorca.es

Ahir dimecres la ciutat de Maó va encetar oficialment les Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2006.

Eren les 19,30 hores quan al Pla de la Parròquia ja es podia veure als geganters posant-se les faixes, als grallers afinant els seus instruments i als tamboriners també preparant el seu grup.

A les 20 hores els gegants de Maó ja havien baixat les escales de l' ajuntament i estaven a la plaça a punt de partir, ja havien arribat els seus companys de Llucmaçanes i començaren a sonar els tambors, els grallers també començarien a fer ballar els gegants i el cercavila era començat.

Un petit passeig de poc més de mitja hora pel centre de la ciutat tornaria de nou a les figures al lloc de partida. Cal dir que el dia del pregó des de fa molts anys esdevé multitudinari i en cap moment va faltar públic per la cercavila.

Un cop tornats a la plaça uns pocs balls donarien per acabada la jornada gegantera de la nit.

Els gegants al seu lloc, el pregó poc tardaria en començar i mentre la majoria de geganters maonesos en una correguda es van canviar d' uniformitat per que serien els mateixos que poc després sortirien vestits de dimoni per donar començament al "Ball de Foc".

Destaquem de la jornada de la nit la novetat de que per primera vegada s' interpretaria un primer toc de flabiol en el dia del pregó i des de els mateixos balcons de l' ajuntament.

Una altre gran novetat la de que després d' anys de no tenir la ciutat de Maó una banda de música que portés el seu nom, van ser els membres del Curs de Formació de Banda de Música de Maó els que interpretarien el tradicional "Es Mahón".

www.gegantsmao.menorca.es

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Uns ambaixadors d' altura (II)
• Uns ambaixadors d' altura (I)
• el correfocs de Cala'n Porter
• Sant Nicolau tanca la temporada de gegants
• El darrer ball al port
• De bon matí tots cap a la festa.
• El passacarrers d' es dissabte de sa festa.
• El Ball de Foc omplí la Plaça Explanada de Maó.
• La nit del pregó de la Mare de Déu de Gràcia.
• Tens foc?, o notícies des de l’ infern

• General [167]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom