Colla de geganters de Maó

amics dels gegants i dels dimonis:

Hem rebut noves fotografies del correfocs que vàrem fer el passat 16 de gener a Es Castell, les podreu trobar a la pàgina web dels nostres amics del grup de percussió 7 ginets:

http://www.7ginets.com/album.php?nAlbum=correfoc1

Geganters de Maó 

http://www.gegantsmao.menorca.es/

Aquests díes s' ha estat repartint per davall de les portes de les cases el programa d' actes del carnaval de Maó 2008.

Els actes són poc més o menys els de cada any, és a dir el dijous llarder pels més petits, el dissabte a la tarda la rua, i el darrer dimarts l' enterrament d' en CamesTortes. Algunes propostes hi aportaran el toc de novetat: un concert de rock jove pel divendres dia un i pel diumenge dia tres, a l' envelat de la plaça Conquesta, trobada de balls de saló. 

Com aquest espai informatiu és dedicat als gegants, parlarem de l' actes on els geganters en tenen algun paper a interpretar. Aquest serà en l' enterrament del darrer dimarts. Ja des de el mateix any de la fundació de l' entitat a part de portar els gegants sobre les esquenes, durant un únic dia a l' any, es popularitzaria que també fossin els geganters els que portessin al difunt rei del carnaval Camestortes. 

En aquesta darrera comèdia dels dies que precedeixen a la quaresma, els geganters es vesteixen d' enterrador, de vídua, escolanets i capellans, autoritats civils i militars i com si d' un enterrament solemne d' una època passada escenifiquen dins el vestíbul de l' Ajuntament la vetlla del mort; al cap d' una estona l' inici de la processó pels carrers de Maó i també la visita, amb el mort a sota, als diferents bars del centre de la ciutat (per intentar a cop de pomada fer més passadora tan irreparable pèrdua). 

En l' edició d' enguany de l' enterrament del carnaval maonès hi haurà un moment que serà de sentiment real per una pèrdua. Com hem comentat abans, des de la recuperació de la festa fa gairebé tres dècades, és acostumat que es visitin algunes "parròquies". Mai ha faltat la pomadeta a l' American Bar, al Bar Nou ni tampoc al Bar la Morada. Recordant que aquest últim va tancar les seves portes fa pocs dies, la comitiva fúnebre igualment visitarà lloc tan entranyable, i a les portes del desaparegut bar s' hi dipositarà un ciri, es farà una copa més en el seu record, es mantindrà un minut de silenci i s' agrairà a Lluís Llorca i família el que durant tants anys sempre hagin obert les portes a la comitiva d' en Camestortes. 

També com a novetat d' enguany un cop llegit el testament del difunt, està programat que es faci el batejat com a BALL DE VIDUES. Aquest es farà a la Plaça Reial i seria tot un èxit que reunís tanta gent com quan es feia al Teatre Principal de Maó, en que fins i tot els palcos quedaven estrets per no perdre's aquest darrer ball de carnaval. 

Un altre acte en el que, per lògica hi prendran part els geganters, és en la sortida de la geganta s' Avia Corema. Aquesta farà la seva primera aparició just el mort hagi baixat les escales de l' ajuntament, quan "la banda fúnebre" pararà un moment el so dels seus timbals, i la popular melodia provocarà els primers balls de la geganta. 

 

Dia 5 de febrer. Darrer dimarts

20h. Vetlla d' en Camestortes a l' Ajuntament.

20,30h. Arribada de l' àvia Corema a l' Ajuntament

20,40h. Recorregut del difunt Camestortes pel centre de Maó. Acompanyat per banda fúnebre.

21,00h. Plaça Reial. Lectura del testament d' en Camestortes (de cos present) Ball de vídues, amb música en directe.

Un com enterrat el carnaval les aparicions de S' Àvia Corema en el seu rodar i perdre peus seran les següents: Dissabte 9 de febrer, perdrà el primer peu a la Plaça del Carme, dia 16 el segon a la Plaça Bastió, dia 23 el tercer a la Plaça Colón, dia 1 de març a la Plaça Reial, dia 8 as parc d' Es Freginal, dia 15 a la Plaça del Príncep i dia 19 de marça el setè i festa d' acomiadament per enguany a la Plaça Conquesta. 

Per conèixer a s' avia corema visita també: www.gegantsmao.menorca.es .  

Benvolguts companys geganters i amics de la cultura popular: 

Us informem de que la web dels gegants i també dels diables de Maó en aquests darrers dies ha estat actualitzada. 

Dita actualització es feta en l' apartat "Activitats gegants", que resumeix en una sèrie de plafons el més destacat de cada any d' existència de l' entitat gegantera. en aquesta ocasió s' hi ha afegir el plafó corresponent a l' any 2007, amb l' èxit de s' Avia Corema, els dimonis que per Sant Joan es van rebel·lar contra la crema, quan en Tomeu i na Guida van visitar terres valencianes i com també van fer de model pel cartell i programa de festes de la Mare de Déu de Gràcia 2007. 

http://www.gegantsmao.menorca.es/ 

Colla de Geganters de Maó

Ahir a la nit els membres de la Colla de Diables de Maó van ser testimonis a la ciutat de Palma, a l' hora que protagonistes, del més gran correfocs que hagi esclatat mai a les Illes. El títol amb el que es va anunciar l' espectacle va ser "Atiar Foc" i pot ser va ser un dels actes més espectaculars de la edició d' enguany de les Festes de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Mallorca.

La premsa d' avui destacava el fet en els titulars, amb frases tan entusiastes com:

Arde Ciudad, Casi un millar de bestias y 'dimonis' recorrieron el centro de Palma en un espectàculo que congregó a casi 70.000 personas. 

Mas de 65.000 personas contemplaron el aTIÀr FOC, un apocalíptico espectáculo de luz y sonido que se prolongó por espacio de tres intensas horas. 

Un 'Atiar foc' espectacular. 

La noche en que Palma ardió. 

Los 'dimonis' iban armados con tridentes y todo tipo de armas, como una motosierra. 

La qüestió és que començant la cosa pel principi, pel dimonis menorquins la història comença amb una matinada per estar el dissabte a les sis del matí a l' aeroport de Menorca, amb les lleganyes als ulls, molts de badalls i els cafès intentant fer obrir els ulls del personal; destacant en tot cas la expectació davant el que s' anunciava.

Per molts dels dimonis menorquins l' anar a fer foc a l' illa veïna no era novetat, doncs encara es recordava un espectacular Dijous Bo, a Inca, de fa quasi una dècada; el que un any es va fer per Sant Antoni a Alcúdia o sense anar tan lluny en el temps, fa menys d' un any amb la participació del grup menorquí en la cavalcada de l' entrega dels premis Ramón Llull, en aquest cas ja a la ciutat de Palma. Però en aquest cas la que s' anunciava era major, una gran trobada de tots els dimonis de les illes més els convidats de Catalunya.

Per relatar el que va fer l' expedició menorquina i fer-ho amb tot detall hauríem de parlar del que aquesta va fer durant tot el dissabte, però per no fer-ho molt llarg ho resumirem en: turisme i preparatius, preparatius i turisme; el diumenge al matí poc més o menys el mateix, però el diumenge a la tarda, just en haver dinat ja van anar cambiant les cares dels maonesos, pot ser "posant cara de dimoni" i és que s' iniciava la tarda del correfocs.

És així que a les 18,30 h ja començava al carrer de l' Unió el corefocs de les Bísties i grups de batucada, amb la participació de set bísties de foc desplaçades des de la mateixa Mallorca i tres des de Terres Catalanes. Aquestes serien les que farien la primera de les dues desfilades que havien de sortir aquella nit. Destaquem que per aquesta desfilada estava anunciada la preséncia d' en Cap de Fibló, la única bístia de foc amb que compta l' illa de Menorca, però que per problemes de transport simplement aquest matí ho haurà llegit pel diari.

Mitja hora més tard ja sortirien de la mateixa Plaça de la Misericòrdia una vintena de colles de diables, 16 de Mallorca, la d' Eivissa, la de Maó i les arribades de Catalunya. Entre aquestes s' hi van poder reconèixer als Esclatabutzes de Sóller; Dimonis Hiachat de Santa Margalida; Factoria de Por, de Santa Maria; Dinonis d' Albopas, de sa Pobla; Dimonis Arrels de Mancor de la Vall; Dimonis de la Pedrera, de Muro; Diables de Sant Joan, 8 Agost d' Eivissa, Bocs i Focs d' Esporles o Dimonis a Lloure de Felanitx.

Ja en aquells moments els carrers que esperaven el pas de l' infern ho feien amb la il·luminació habitual apagada i amb la sola llum de torxes col·locades a lo llarg de tot el recorregut, el mateix que ja havien fet les bísties: Rambla, Plaça Joan Carles I, Passeig del Born, Plaça de la Reina, Avinguda Antoni Maura i Parc de la mar. 

Un fet que val la pena destacar, a part dels 65.000 espectadors en que coincideixen la majoria de medis de comunicació, és es la participació com a actors protagonistes de més 1500 persones.

El correfocs va anar fent camí pels carrers anunciats, en alguns moments amb la dificultat d' avançar donada per la gran concentració de gent. Pels mateixos dimonis vivint-ho donant lo millor de cada un i, per qui ho va poder veure per la IB3, com una gran bolla de foc que anava avançant entre la gent.

Finalment, i després de més de tres hora corrent pels carrers de Palma, el correfocs va arribar al Parc de la Mar, on encara esperava la gran cloenda, el PiroMusical, del que es van encarregar d'  encetar-lo els mateixos dimonis.

Avui al matí ja es parlava del mes multitudinari acte de cultura popular organitzat a les illes, el que pot ser recordava els primers correfocs que es van organitzar a la ciutat de Barcelona farà dues dècades, amb tot el color, la vistositat i posta en escena que marquen un començament d' algo que dificilment pot anar a més però que ja seria decepcionant que anés a menys.

Per conèixer als diables de Maó i també els gegants de la ciutat, visita: www.gegantsmao.menorca.es.

Ahir, dissabte de Sant Antoni, va tenir lloc al Poble d' Es Castell el primer Correfocs de l' any de la Colla de Diables de Maó. No diguem el de la temporada, doncs es sol considerar la temporada de dimonis, com la de gegants, les setmanes que comprenen des de Sant Joan fins Festes de Cala'n Porter, de juny a setembre. Tot i així aquesta actuació, tot i que cada any sol arribar fora de temporada, és considerada de les importants, doncs els diables s' han d' enfrontar a un rival de categoria, és la eterna lluita entre Sant Antoni i el Dimoni.

Poc abans del primer assalt, Sant Antoni ja tenia la cosa aclarida amb el seu company d' altures i Sant Pere ja va interrompre els preparatius del correfocs amb una potent pluja. Els dimonis, poc respectuosos que són (tal vagada incoherents), van escollir per resguardar-se el quarter general de l' enemic, la porxada de l' església del Roser.

La qüestió és que la pluja just va durar deu minuts i tot-hom als seus llocs que comença la processó. Passades les vuit i mitja de la nit, tots els dimonis, van iniciar la davallada cap a la plaça Explanada. Davant anava el bota-focs i mestre de cerimònies, seguit de tots els dimonis, en filera de dos, amb les maces a punt; el dragó "Cap de Fibló", els portadors del carro d' avituallament pirotècnic i tancant la comitiva el grup de percussió.

En aquest darrer bloc, el del grup de percussió, hem de destacar que per primera vegada ho van fer amb el reforç d' un sonador de tarota, el que a sobre l' ensordidor soroll dels timbals hi va saber sobreposar la melodia que donava sentit a la nit: Sant Antoni i el dimoni, jugaven a trenta un, el dimoni en va fer trenta i Sant Anotoni trenta-un. Un altre tema que també va sonar durant la desfilada va ser la popular sardana "nit de llampecs" (pot ser escarnint el poc que va durar la pluja).

La qüestió és que tota la comitiva va arribar fins a la plaça Explanada, enfront de les cases consistorials, i poc van tardar els seus membres a rompre files i carregar les maces i tridents.

A la senyal del cap de colla, tot-hom al seu lloc i van començar a córrer per la plaça els primers efectes pirotècnics. Destaquem que la Colla de Diables de Maó, en els seus deu anys d' història no ha parat de créixer en número de membres i el que fossin ben prou els dimonis que llancessin foc a l' hora va fer que l'espectacle resultés força vistós.

Un altre fet que any rera any es va notant, en les diferents visites que han anat fent els dimonis de Maó a la vila d' Es Castell, és el trobar cada vegada més gent disposada a entrar a la plaça a córrer amb els diables, dansar i ensumar la pólvora de ben a prop. Bàsicament van ser els més joves els que van voler gaudir el correfocs des del lloc més privilegiat, com a protagonistes, i per això molts ja van venir vestits per l' ocasió, amb roba vella i gruixuda per protegir-se de les guspires.

El Correfocs va durar el que acostumen aquesta mena d' espectacles, uns trenta minuts. Diguem espectacle doncs també van ser molts els veïns, pot ser els més porucs, els que ho van voler contemplar des de les voreres, sense cap mena de perill, però sense perdre detall dels diferents efectes i figures que s' anaven creant.

Cada un va complir amb la seva feina, el botafocs encenent les maces, els dimonis corrent al llarg de la plaça, el portador del drac amb l' esforç que comporta estar tot el temps amb el pes d' aquest a sobre, l' encenedor i també els músics que no van deixar de sonar ni un minut.

Un cop explotat el darrer petard de la traca final, i a l' hora que es sentien els primers aplaudiments, el grup de percussió va allargar l' espectacle una estona més amb els seus ritmes i el sons de la tarota. Però com des de la plaça del mercat ja arribava la olor de sobrassada fregida, els dimonis prest van carregar les furgonetes i la festa es va traslladar de lloc, on l' Orquestra Huracan ja havia començat la seva actuació.

Com Sant Antoni és festa per tot Menorca, a la mateixa hora a Maó es torraven sobrasades i es ballava amb  les tonades d' antany amb el grup folklòric Es Rebost; a pocs quilometres de Maó i Es Castell els membres de la Colla de Geganters de Sant Lluís protagonitzaven un original passacarrers, amb els gegants amagant les seves cares darrera màscares de dimoni; a Sant Climent també es van poder veure dimonis dansant entre els foguerons i ens han arribat notícies de com als pobles del centre de l' illa no hi van faltar les fogueres i torrades de sobrassada i botifarró.

Per acabar aquest article volem felicitar al diari local "Ultima Hora Menorca" per lo molt endevinada que ha estat la seva crònica i com han sabut reflectir el que va ser la jornada de foc d' ahir al poble de Es Castell:

          Arde Sant Antoni  

 

Diablos en Es Castell. Con fuego, olor a pólvora y ruido de tambores el pueblo de Es Castell estrenó anoche los actos festivos organizados con motivo de Sant Antoni, patrón de Menorca. Es el noveno año consecutivo que se celebra la Nit de Foc en esta localidad y fue a cargo del Grup de Diables de Maó. Una veintena de sus integrantes pusieron toda la carne en el asador para montar un espectáculo de los que se recuerdan durante mucho tiempo.

El proper dimecres dia 16 de gener, amb motiu de la diada de Sant Antoni, Patró de Menorca, els dimonis tornaran a   sortiran al carrer.

Dues seran les poblacions menorquines que rebran la visita d' aquests sers, que com cada any intentaran fer la guitza al sant, una serà la vila d' Es Castell i l' altre la de Sant Climent.

En el primer cas, des de fa uns anys en tal dia ven sent habitual que La Colla de Diables de Maó, armats amb les seves maces, tridents, estendards i  timbals i també la seva bístia de foc, el drac "Cap de Fibló", sobre les vuit i mitja del fosquet es concentrin al Carrer Victori, davant de l' Església del Roser, per iniciar la baixada cap a la Plaça Explanada.

En l' edició d' enguany, com en anys anteriors, ja serà en arribar davant les portes de les cases consistorials quan els sers arribats del mon de les tenebres iniciaran el seu espectacle pirotècnic.

Com a novetat, aquest Sant Antoni serà el primer en que el grup de percussió del Grup de Diables de Maó el farà amb el reforç d' algun instrument melòdic, concretament amb el so de la tarota, que s' incorpora a la formació per aportar-hi en diversos temes el seu tan característic so medieval.

Cal destacar igualment que amb l' espectacle del proper dimecres a Es Castell, els dimonis maonesos inauguraran un any important en la seva història, doncs serà en el que celebraran el seu desè aniversari. En les properes setmanes anirem informant dels diversos actes que per dit motiu ja s' estan preparant i que al dia d' avui són projectes, preparatius i sobre tot molta il·lusió, amb la que fer una vista al passat, celebrar-ho per tot lo alt i preparar els deu següents anys que encara han de venir.

Anunciem igualment que l' entitat de foc que fa una dècada va crear la mateixa Colla de Geganters de Maó, el proper diumenge estarà present a Palma de Mallorca, participant en la gran nit de foc de les festes de Sant Sebastià. És així que paral·lelament als preparatius per la nit de Sant Antoni a Es Castell, també s' està començant a pensar com ho han de fer vint dimonis per "convencer" al capità de l' avió que haurà de portar-los a palma de que "amb vint dimonis a bord d' un avió aquest no pateix cap mena de perill".

Canviant de poble però no de personatges, una altre vila que el proper dimecres també rebrà la visita dels dimonis és la de Sant Climent.

En aquest cas estem parlant d' una tradició que es remunta a l' any 1923, quan un dels habitants del poble, arribat des de l' illa veïna, hi va importar un costum estès per molts de pobles de Mallorca, el de que en el dissabte de Sant Antoni sortissin al carrer vàries persones vestides de dimoni per dansar entre els foguerons, que avui encara es segueixen encenent en molts de pobles de Menorca.

Seguim parlant de Sant Climent i en aquest cas del dia principal de la diada, el dia 17, Sant Antoni. En tal dia també era costum que algú caracteritzat com el sant, sortís al carrer presidint dia tan senyalat. Com que els dimonis quan no la fan és per que l' estan pensant era costum que aquests sortissin al carrer per segona vegada, en aquesta ocasió per intentar temptar al sant, que com encara es conta es bastava en fer-los la senyal de la creu per espantar-los.

Aquesta manera de celebrar Sant Antoni al poble de Sant Climent un dia va entrar en la categoria de tradició i un altre, sembla ser que durant la dècada dels anys cinquanta del passat segle XX, en la de record. El motiu de que els dimonis i el Sant deixessin de sortir al carrer sembla ser que seria que, en una època de dictadura i repressió, les autoritats eclesiàstiques en un moment donat van deixar de veure amb bons ulls el que el poble celebrés les festes religioses d' una manera tan "mundana".

Com el poble és savi i no te que menester ningú que li digui com te que celebrar els esdeveniments principals en la seva vida, va ser durant la passada dècada dels anys 90, que en la vila de Sant Climent els dimonis van tornar a botar per entre els foguerons en la nit del dissabte de Sant Antoni.

Llavonces fent un poc de  calendari, pel proper dimecres dia 16 de gener trobem: al Poble d' Es Castell a la Colla de Diables de Maó oferint el seu sorollós "ball de foc", espurnes, corregudes, molta pólvora i olor de fum; a Sant Climent uns altres dimonis, propis del poble, que sortiran sense foc però per dansant entre els foguerons; i pels que volen viure la diada sense dimonis ni sustos ho podran fer el mateix dia damunt les 19'30 al poble de Sant Lluís, contemplant com la gegantona Tecla passeja pels seus carrer i en lloc de llençar espurnes com els diables, ho farà com ve sent costum, llençant aigua pel seu xumet. Una de cal i una altre d' arena, una de foc i una d' aigua.

Per conèixer millor els Diables de Maó visita: www.gegantsmao.menorca.es .

 FA pocs dies publicàvem el resum de la temporada 2007 de la Colla de Geganters de Maó; publiquem avui el de la Colla de Diables,  entitat germana de la portadora de gegants. 

La temporada de foc destaca per ser molt més relaxada que la de gegants, al ser els diables de Maó els mateixos geganters de la ciutat ja es va procurar des de el principi d' aquesta activitat que les actuacions dels diables fossin un complement a les primeres, intentant en tot moment que el fer de diable no restés dedicació als gegants. 

És per aquest motiu que l' activitat del grup de foc es sol limitar cada any a un parell d' actuacions a la mateixa ciutat, esporàdiques visites a altres pobles i algun viatge de representació. 

L' actuació que cada any inaugura la temporada sol arribar el mateix més de gener, el dissabte de Sant Antoni al poble d' Es Castell, participant en la diada del Patró de Menorca. Dita actuació es sol encasellar més com a espectacle pirotècnic que com a correfocs pròpiament dit. En lloc de córrer llençant espurnes pels carrers  els dimonis solen corren en la mateixa plaça Explanada i el públic, principalment els mateixos veïns del poble, ho solen contemplar com un espectacle més contemplatiu que de participació. Notem en tot cas que cada any són més els al·lots que s' animen a entrar-hi i dansar amb els dimonis. 

La segona actuació del 2007 va arribar a punt d' acabar el més de febrer. Va ser a Palma de Mallorca participant en la gran cavalcada de l' entrega dels premis Ramón Llull. Per dita desfilada hi van participar un bon grapat d' elementes representatius de la cultura popular de les illes: gegants, dimonis, cavallets, bastoners... . Representant Menorca els diables de Maó i un grup de "caixers" de les festes patronals.

Arribats a aquest punt destaquem que els diables de correfocs a les illes no formen part dels elements tradicionals més antics, doncs arriben a la vegada que a la gran majoria de terres dels denominats Països Catalans, és a dir amb els anys 80 del passat segle XX. Recordem que fins fa una dècada, i després d' uns anys de no tenir Menorca cap grup de diables propi es va fundar a Maó l' únic grup existent en la actualitat. En el cas de Mallorca, tot i tenir molta tradició els dimonis de Sant Antoni (no portadors de foc), fa una dècada eren ben pocs els que fessin correfocs. 

Destaquem que de les actuacions dels dimonis maonesos, les principals són la del dissabte de Sant Joan al parc d' Es Freginal de Maó i la del dia 6 de gener, dia del pregó de festes de la Mare de Déu de Gràcia. En el primer dels casos ja fa alguns anys que el grup va decidir fer l' espectacle de foc i encesa de la tradicional foguera de Sant Joan seguint un guió teatral.  

Pel 2007 l' espectacle piro-teatral va portar per nom "No me l' encendràs".  La trama va començar amb un correfocs "Standard", que un cop acabat el dimonió major presidiria l' encesa de la foguera. Com les coses més senzilles de vegades es solen complicar, aquest no havia previst que un dels ninots de pedaç "cobraria vida" i s' intentaria defensar de les flames. Els papers del dimonió i de bujot van estar encarnats per dos actors experimentats, els que es van encarar en un combat dialèctic de quin era millor que l' altre, si el dimoni rei de l' estació que volia arribar, l' estiu, o el bujot que representava l' hivern que anava a cremar dins la foguera, destacant que la vida d' un o de l' altre depenia de quin demostrava ser més poderòs. Finalment els dos personatges van reconèixer les seves diferències però també la necesitat l' un de l' altre, per lo que un cop discutit el que s' havia de discutir el que es va decidir va ser cremar els mals esperits i anar els dos personatges junts a ballar en la revetlla de Sant Joan. 

Destaquem de dit espectacle que el guió, la direcció i producció sol anar cada any a càrrec dels mateixos dimonis. També que en el cas d' enguany tota la trama va discórrer en glosa. Destacant igualment el reforç de iluminació i so per ressaltar més tota la trama.

En el cas del correfocs de les Festes de Gràcia, és un altre espectacle en el que els dimonis també han de donar lo millor de cada un, doncs és un dels actes que inauguren els dies principals de la Ciutat de Maó. Dit espectacle comença amb la pujada dels dimonis, sense llençar foc però sonat els timbals, des de el Pla de la Parròquia fins a la Plaça Explanada. Un cop arribats dona inici l' anomenat "Ball de foc", batejat així doncs al no ser corregudes amb foc pels carrers de la ciutat, sinó una activitat més estàtica en una mateixa plaça, no seria exacte anomenar-ho "correfocs". 

De l' edició del 2007 destaquem la instal·lació de valles per part de les autoritats, per senyalitzar d' alguna manera la zona de públic i la zona de foc. Dites valles en algun moment podrien haver cohibit la participació del públic però no va ser així i qui va voler va poder entrar i ballar amb els diables. 

La temporada de foc cada any sol fer la seva cloenda en les festes de Cala'n Porter, on dit literalment es "crema el darrer cartutx". Un correfocs adaptat a les dimensions del poble serveix pels natius com a inici de festes i pels molts turistes que en el més de setembre resideixen encara a la urbanització, és una bona excusa per descarregar centenars de flashos, imprescindibles per, un cop a casa poder explicar al seus la manera que tenim els menorquins de fer i viure les festes. 

No oblidem que, al igual que la seva entitat germana, els geganters, les actuacions dels dimonis no són més que el fruit de tot un seguit de preparatius, és així que l' entitat ha de preocupar-se de fer les comandes pertinents de pirotècnia per a cada una de les actuacions; el manteniment físic d' estructura, fibres i pintura del drac de la Colla, el "Cap de Fibló"; i també l' assaig del grup de percussió per que un cop arribades les actuacions la cosa estigui prou preparada per aportar tots junt l' ambient realment infernal als correfocs. 

Per l' any 2008 ja s' estan preparant dues actuacions que arribaran gairebé de manera imminent, la del 16 de gener, dissabte de Sant Antoni, al poble d' Es Castell i pocs dies després la participació en la nit de Sant Sebastià a Palma de Mallorca juntament amb altres colles de diables representatives de les diferents Illes Balears. 

Podeu trobar més informació dels diables de Maó a la web: www.gegantsmao.menorca.es .       

Un cop la temporada de gegants 2007 es pot donar per oficialment clausurada, arriba com cada any el resum del que ens ha portat. És aquest un moment bo per analitzar quines han estat les novetats, les variacions referent a altres anys i també les mancances si les han hagut dins la temporada, dit anàlisis és important a l' hora de projectar el nou any que ens arriba. 

Per començar a parlar dels gegants, i del que han fet durant el passat 2007, ho hem de fer dels dies pels que aquests van arribar a la nostre ciutat, els de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia; ens els que en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero com cada any han disposat  d' uns espais i uns horaris propis, que si be van haver de tardar moltes dècades en trobar-los, al dia d' avui són seus i els han tornat a protagonitzar.

Començant a parlar de les passades Festes de Gràcia hem de destacar un any més la participació del poble de Sant Lluís, representat per dos dels seus gegants, en Doraimon i na Tecla; Es Castell que hi va aportar grallers i la petita vila de Llucmaçanes d' on van arribar els gegants que en porten la representació. Tot i així, per ser la novetat, els que van crear més expectació van ser els gegants d' Hostalric (Barcelona) i els mallorquins de Mancor de la Vall, al arribar aquests a la nostre ciutat representant a pobles de fora de l' illa van ser rebuts oficialment a les cases consistorials com el que van exercir, d' ambaixadors culturals de les seves respectives ciutats. 

A Maó els dies de gegants solen ser els 6, 7, 8 i 9 de setembre. Tot i així en els darrers anys s' ha popularitzat que en Tomeu i na Guida facin la seva arribada solemne a les cases consistorials en passacarrers el divendres abans dels dies principals. 

Una excepció en la vida dels gegants, que no acostumen a  participar en festes de barriades, la fan cada any els gegantons en Pere i na Gràcia, doncs exerceixen el paper d' amfitrions, estem parlant de la que s' organitza també pocs dies abans de la Mare de Déu de Gràcia al triangle format per la Plaça del Príncep i camí d' Es Castell, barri on van ser creats a l' any 1997 i on estan empadronats.  

Com Maó és molt més que el casc urbà en Tomeu i na Guida també exerceixen el seu paper en les fetes de Sant Climent i Llucmaçanes, en el primer cas l' estiu passat van desfilar en el dissabte de la festa, i en el cas de Llucmaçanes en la tarda del dia principal, destacant que aquesta segona vila al tenir un grup de gegants creats per una família  veïna del poble són aquests els que tenen cedida la representació principal. 

Altres festes on el poble de Maó va estar representada amb els seus gegants van ser les d' Alaior i Sant Lluís. En els casos d' Es Castell, Es Mercadal i Fornells també van rebre la visita dels geganters maonesos, però per portar els seus gegants, és a dir a Es Castell portant en Jaume i na Roser i en els pobles del centre de l' illa en Martí i na Maria.

 

 

Com el paper d' ambaixador cultural tan es pot fer tan pels pobles de Menorca com fora de l' illa durant l' any 2007 els gegants de Maó van visitar terres valencianes, desfilant en les festes de Sant Pere a Vinaròs (València) i fa prop d' un mes en la fira de l' Esclata-sang i de la muntanya de Mancor de la Vall (Mallorca). En el primer cas destaquem una impressionant concentració de gegants vora el mar i en el segon 21 pobles representats en una petita vila de muntanya. Dins aquest mateix blog podreu trobar els articles específics d' aquestes sortides on es relaten amb tot detall tots els pormenors contats pels mateixos protagonistes quasi en temps real.

Com ja hem comentat els gegants poques vegades ballen fora del seu paper propi dins les festes patronals, tot i així cada proposta s' analitza per separat, procurant que les excepcions siguin les mínimes. Aquestes durant el 2007 les van conformar la participació en la Diada de Sant Jordi que cada any organitza el Casal Català de Menorca, on els gegants des de l' any 1993 no hi ha faltat en cap ocasió; i en la festa celebració de la permanència del Menorca Bàsquet en la Lliga ACB. De dita festa esportiva, qui resideix a l' illa sap molt be que en els dos anys que s' ha celebrat ha pres el caire fe festa orgull del poble de Menorca, motiu pel que els geganters maonesos hi han participat en les dues edicions. En la primera sols amb el gegant olímpic i en la segona ja amb tres figures festejant que som una illa de primera divisió.

Una altre actuació del gegant Olímpic, el que va ser creat per participar en els grans esdeveniments esportius va ser fa pocs dies al pavelló del Vive Menorca, ho va fer entre els grans, els gegants de la lliga, l' equip menorquí i el Barcelona, que va ser per que el gegant el portàvem nosaltres que no farem la similitud de com David va derrotar a Goliat.

Al marge dels gegants de les Festes patronals, pocs estaran al dia d' avui encara indiferents a "S' Avia Corema", la nova geganta de Maó que fa pocs anys va aparèixer al marge dels gegants tradicionals de les festes, per tenir la seva pròpia temporada d' actuacions. Un any més, el que acabem de passar, va fer les set sortides de rigor, durant les set setmanes de quaresma, en que cada dissabte matí i en diferents places de la ciutat va perdre un dels seus set peus. De la passada edició hem de destacar que un dels dies no va poder sortir per mor del vent (molt perillós quan estem parlant de gegants) i l' altre, el de la festa d' acomiadament, va haver de ballar en espai cobert, aquesta vegada per culpa de la pluja.

Tot i així, un any més S' Avia Corema ens va confirmar que l' idea de la seva arribada no va poder ser més encertada.

Però com per promocionar la cultura dels gegants no sempre fa falta treurer-los a ballar, igualment s' ha seguit treballant en la seva promoció mitjançant articles en la premsa insular, revistes especialitzades de la península o amb la edició de material divulgatiu. Destaquem també que un dels membres de l' entitat gegantera maonesa havia d' estar el passat més de maig a la ciutat d' Alcúdia pronunciant una conferència sobre els gegants de Menorca. Dita conferència finalment va quedar esperant una nova ocasió davant la impossibilitat, per motius familiars, del conferenciant.

Altres activitats que ja són uns clàssics del grup i que l' any passat tampoc van faltar van ser la participació en la fira del llibre, amb exposició i venta de material d' edició pròpia; i també la organització de l' enterrament del darrer dimarts de carnaval, en que els geganters en lloc de portar gegants el que porten sobre l' espatlla és el fèretre del rei Camestortes.

No fa falta dir que la feina que es veu al carrer no és més que el fruit de la que no es veu. A l' organització i coordinació de tots els actes de les nostres festes majors on surten els gegants hi hem d' afegir la tasca dels músics de la colla que solen assajar tots els dissabtes dels mesos d' hivern per tal de que un cop arribat l' estiu no falli ni una nota; la dels professors de gralla (els mateixos membres veterans) formant als nous músics i la dels membres del grup de manteniment dels gegants. Són aquests els que durant el passat any a part de les feines rutinàries que sol comportar el manteniment d' en Tomeu i na Guida, es van encarregar de fer una "neteja a fons" dels gegantons en Pere i na Gràcia.

La Colla de Geganters de Maó no és més un grup de persones que ocupen les seves hores d' esbarjo treballant en el manteniment i potenciació de la nostre cultura popular, sempre de manera altruista, per lo que és important que dites persones alhora formin també un grup d' amics, de diferents edats, cada una amb la seva ocupació, ideologia i manera de pensar, però capaços quan cal de fer festa pels altres i  si es dona el cas de reunir-se i celebrar-ho en forma de sopar de Colla, excursió i també com va ser fa pocs dies celebrant el final d' any amb un dinar de germanor.

Per conèixer els gegants de Maó i també l' entitat gegantera de la ciutat, podeu visitar www.gegantsmao.menorca.es .

El passat diumenge, dia 30 de desembre, va tenir lloc la darrera actuació de la Colla de Geganters de Maó del 2007. Va ser en el transcurs de l' encontre entre l' equip de bàsquet menorquí el Vive Menorca i el Barcelona.

Va ser el "Gegant Olímpic", una figura que no va ser dissenyada ni construïda per participar en festes majors (tot i que ho fa amb molta gràcia), si no per participar en els grans esdeveniments esportius, com va ser la seva estrena en la inauguració de les olimpíades de Barcelona 92, el que va ballar en diferents ocasions durant l' encontre en el Pavelló Menorca de Maó.

Aquest gegant porta sort, doncs recordem que la primera vegada que va ser requerit per visitar el Pavelló Menorca, ho va fer en el mític partit en que l' equip menorquí va salvar la seva permanència en la lliga A.C.B. jugant contra l' equip de Manresa. La segona ocasió en que va vestir la camiseta del Menorca Bàsquet ja va ser en la gran festa de celebració del segon any de permanència i ara fa pocs dies, en un partit en que els més grans, el gegant per les mides i l' equip menorquí per que é l' orgull de la nostre illa, van derrotar al Barcelona.

Ens faria ganes poder fer les similituds de com un equip d' una petita illa anomenada Menorca pot derrotar al que tantes vegades ha guanyat la lliga, el Barça, amb l' història de David i Goliat, però com en aquesta ocasió el gegant el portàvem nosaltres ens quedem amb la satisfacció i amb la espera del proper partit.

Únicament recalcarem que el gegant el passat diumenge va sortir abans de l' encontre i poc més tard durant el descans. També que en aquesta ocasió el gegant va ballar amb la música proporcionada pels altaveus de l' estadi, doncs d' haver-hi portat els grallers simplement no s' haurien sentit enmig de més de cinc mil persones cridant i esbravant-se pel seu equip. Els geganters que es van desplaçar a l' estadi van ser els justos per poder moure la figura i que de passo van ser testimonis d' una nova marca en el calendari, la del dia en que tots junts vam demostrar que som grans, que Menorca te un "equip gegant".

Per conèixer el gegant olímpic visita www.gegantsmao.menorca.es .

Ahir migdia va tenir lloc al restaurant annex del pavelló del Menorca Bàsquet la darrera reunió de geganters d' enguany. Com ja podem intuir no va ser per traginar gegants, en tot cas per agafar forces per quan toqui, en el dinar de Nadal i final d' any del grup de Geganters de Maó.

Acceptant que llegir la crònica d' un dinar de Nadal no forma part de les lectures denominades "enriquidores", ho farem curt. En tot cas destacar que entre geganters i diables (entitat paral·lela a la primera) hi van participar una trentena de persones. Destaquem igualment que amb el ser unes dates en que qui te família a fora pot estar fent aquestes festes amb els més allegats o que també el dinar es va fer en divendres, alguns dels membres no hi van poder estar presents.

Com en totes aquestes reunions no hi van faltar les anècdotes, de tots és sabut que durant els passacarrers sempre hi ha els que arriben a l' hora en punt de començar i fins i tot el que es dorm i arriba per la meitat, en el cas del dinar no hi van faltar els que van arribar en el moment que la majoria ja anava pel postre. Com de despistats el mon està pler tampoc hi va faltar el que a l' hora de començar telefonava des de la seu de l' entitat havent mal entès on seria el dinar.

Però lo dit, la paella va estar molt bona i  la lasanya també, i el llom i el peix tampoc van quedar curts. No es van cantar nadalenques però a canvi es va repartir entre els assistents el Cd amb les 600 fotografies de la temporada 2007, per que serveixi de record a la temporada que deixem enrera i ens anem mentalitzant per la de l' any que ja està tocant a la porta.

Gràcies a tots els geganters i diables per, un any més, l' esforç realitzat. Al públic que ha participat amb nosaltres mil gràcies també per haver donat sentit, un any més, al manteniment de la tradició menorquina dels gegants i com no a la tan mediterrània festa del foc.

Bon any 2008.

Per conèixer els gegants i els diables de Maó visite: www.gegantsmao.menorca.es

Benvolguts amics d' aquest espai dedicat als gegants:

Pensant en com us podríem felicitar les festes de Nadal hem resolt que millor que fos el propi Tomeu, el gegant de Maó, acompanyat dels seus inseparables geganters, vestits per l' ocassió, qui us enviïn els seus millors desitjos per aquestes festes i per l' any 2008 que està tocant per entrar.

Trobareu la nostre felicitació a: www.gegantsmao.menorca.es.

Bon nadal a tots i feliç entrada d' any 2008.

Chin chin.

Colla de Geganters de Maó.

Ahir dissabte va quedar inaugurada oficialment a Maó l' època de Nadal.

Si be és cert que la primera notícia que en tenim cada any sol provenir dels anuncis de joguines (habitualment ja al més de novembre), i tenint en compte que fins el dia 24 de desembre no existeix cap dia marcat en el calendari com a de celebració, va ser ahir amb el mercat de productes nadalencs i l' encesa de la il·luminació extraordinària que va arribar oficialment a la ciutat de Maó l' època de Nadal.

El mercat de productes nadalencs a la nostre ciutat és invent de fa pocs anys. En tot cas més que d' invenció podríem parlar d' "adopció", doncs és fet a imatge dels que des de fa molts anys es venen celebrant en la majoria de les grans ciutats de l' estat. Tinguem en compte que a l' hora d' iniciar una fira de Nadal poc marge de variacions s' ens ofereix. 

En el cas de l' encesa de l' il·luminació extraordinària, destaquem que ja no són tantes les ciutats que ho facin amb tanta teatralitat com la nostre. Va ser encertada l' idea de que fossin uns follets, que baixant amb cordes per la façana de l' església de Santa Maria i per la del propi Ajuntament, arribessin amb una idea clara, la de ser els portadors de la llum de Nadal. A dita representació, des de fa varis anys, fins i tot se l' ha dotat d' un argument a seguir pel públic i que el porta fins l' esperat desenllaç final.

La tarda d' ahir va ser de lo més complerta, doncs a l' espera de que les típiques cançons nadalenques tornin "més marxoses", qui va voler fins i tot va poder ballar amb els ritmes del grup de percussió brasilera "7 ginets".

Dits ritmes no destacaven per ser tradicionals de l' època. En tot cas és sabut que pocs anys han tingut que passar per que s' hagin convertit en un dels plats més esperats pel jovent dins les festes patronals d' alguns pobles de l' illa. Recordem igualment com molts hem conegut un abans i un després de l' arriba dels arbres de Nadal i del fins fa pocs anys "forester" Pare Noel.

En el tema dels gegants que ens ocupa, poques coses en podem dir d' unes figures que no estan fetes per a l' època de l' any que estem vivint.

Cert és que els que hem conegut les cavalcades de reis dels anys vuitanta haurem pogut veure a n' en Tomeu i na Guida encapçalant la comitiva. Estem parlant d' una època en que la cavalcada no era gaire cosa més que els reis i patges a cavall i els camions de l' exèrcit portant caixes on es suposaven els regals, els que portaven les saques de correus amb les cartes sol·licitants i  l' inefable portador del carbó pels que se l' havien guanyat.  La treta dels gegants en aquella nit no responia més que a un intent de "rellenar" la desfilada amb diferents elements per tal de fer-la lo màxim de vistosa possible.

De la participació de gegants dins les festes de Nadal també podem recordar alguns anys de finals de la dècada dels 90, en que alguns dissabtes matí vam poder veure al "Gegant Olímpic", amb barba blanca i barret de Pare Noel, acompanyat pels grallers, animant la venta de paperetes de la panera de Nadal que preparava l' entitat gegantera, amb l' objectiu de recollir fons pel grup.

D' aquells anys també és que aquella mateixa caracterització del gegant olímpic alguna vegada arribés a encapçalar la cavalcada de reis. Al ser aquest un gegant d' estructura diferent als tradicionals de les festes patronals i al ser una figura que poques vegades se l' ha vist al carrer durant la Mare de Déu de Gràcia, ja no desentonava tant com en l' anterior intent d' incorporar els gegants a la cavalcada i va constituir un nou intent de fer la desfilada un poc més llarga.

Va ser durant els anys 2001 i 2002, i amb uns geganters que ja havien constituït l' única Colla de Diables existent actualment a l' illa, que aquests es van decantar per l' "opció B", és a dir, participar en la cavalcada de reis però sense cap gegant, vestits de diable i protagonitzant la carrossa portadora del carbó pels fillets que havien estat dolents.

Le carrosses eren d' elaboració pròpia i en el primer any van representar les mines de carbó, amb el drac de la colla coronant l' entrada de la mina i els petits dimoniets dins la vagoneta i llençant carbó al públic; els dimonis adults ja es van encarregar de desfilar sonant els timbals i lluint els estendarts. En el segon any la carrossa ja va ser un poblat prehistòric menorquí on no hi va faltar ni la Naveta d' es Tudons ni la típica "taula", amb un muntatge envoltat de fum i focus de colors que donaven a l' escena l' ambient infernal apropiat.

La darrera participació dels geganters dins les festes de Nadal data de l' any 2003, en que es va voler sorprendre a tots els maonesos i maoneses amb un gran Pare Noel, que va participar en la cavalcada de reis,  i que no era altre que el conegut gegant de la ciutat disfressat per a l' ocasió. Els seus portadors hi van anar vestits de nanets.

Dit muntatge va sorprendre a la vegada que va agradar al públic, destacant que hi va haver qui no va reconèixer a n' en Tomeu i va poder creure que l' Ajuntament havia comprat un nou gegant pel municipi.

El cas és que "cada cosa al seu temps i a l' estiu cigales", Geganters i Ajuntament treballen conjuntament per destacar la importància dels gegants com a símbols de les festes patronals. Dit d' una altre manera a tots s' ens faria estrany trobar els reis d' Orient animant algun dels espectacles propis de les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó.

Però com els geganters quan no participem en les festes ens sembla que algo ens falta,  en els darrers anys hem col·laborat amb les festes de Nadal llençant els coets de la nit de cap d' any i també els que avisen de l' arribada dels Reis en la nit del cinc de gener al port de Maó.

Per conèixer els gegants de Maó visiteu: www.gegantersmao.menorca.es .

En la revista oficial del ViveMenorca (l' equip de bàsquet que representa a la nostre illa en la lliga A.C.B) hem pogut trobar en el seu número del més de novembre, en  el poster central,  una fotografia del "Gegant Olímpic" fent d' un més de la afecció que arropa a l' equip setmana rera setmana. 

Dita fotografia és pressa el passat més de maig, quan tota Menorca, orgullosa de que el seu equip un any més salvés la permanència en la millor lliga d' Europa, sortir al carrer a celebrar la gesta. Com que els organitzadors de l' acte van voler que fos festa gran, no hi van faltar ni els gegants, i fins i tot, de manera excepcional va sortir un cavall de sa colcada. 

Per en Tomeu i na Guida, els gegants de la ciutat, la participació en el acte va formar part d' una de les poques excepcions en que s' els veu al carrer fora de les festes majors dels pobles, per part del Gegant Olímpic, es va trobar en la seva salsa, doncs des de el moment en que va ser pensat ja ho va fer per protagonitzar moments històrics del nostre esport, concretament la inauguració de les olimpíades de Barcelona 92.

Des de que la mencionada figura va passejar per l' Estadi Olímpic de Monjuït, fins que fa pocs mesos va sortir a carrer amb la samarreta del Menorca Bàsquet, molts han estat els esdeveniments on s' ha fet present. En tot cas, l' entitat que des de fa més d' una dècada s' encarrega de vetllar pel seu manteniment, la Colla de Geganters de Maó, sempre li ha procurat papers on per la seva condició de figura articulada, pot resultar més adient que els gegants de cartró i fusta més típics de les festes majors.

Des de l' entitat gegantera de la ciutat de Maó, agraïm a la redacció de la revista esportiva el haver pensat amb el Gegant Olímpic per protagonitzar el pòster central, i esperem per la propera primavera, poder-nos trobar de nou celebrant, com a poc, el mateix que el passat més de maig.

Per conèixer millor el gegant olímpic: www.gegantsmao.menorca.es .

Aquest cap de setmana els gegants de Maó en Tomeu i na Guida, acompanyats per en Pere i na Gràcia i en Miquelet es salero, han estat a Mancor de la Vall (Mallorca), participant en la trobada de gegants emmarcada dins la V fira de l' esclata-sang i de la muntanya. 

Sabut és que els nostres històrics personatges amb el pas dels anys han assolit la categoria de símbols de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia i per lo tant de la nostre cultura popular, és per dit motiu que aquesta mateixa és la que han estat promocionat aquests dies a l' illa veïna. 

L' història comença amb uns gegants que es veuen obligats a despertar del seu aletargo hivernal, per un dijous de novembre pujar a una furgoneta que els ha de portar un poc més lluny de lo acostumat. Aquesta furgoneta i el seu "gran passatge" (acomodats un cap amunt, l' altre cap avall, un tros desmuntat i en "Miquelet" com ha pogut) al dia següent sortiria del port de Ciutadella per arribar al port d' Alcúdia, i d' allà cap el poble  de destí.  

El divendres migdia els gegants i el seu xofer ja estaven a Mancor de la vall, mentre que els seus portadors i músics arribarien  ja prop de la mitja nit d' aquell mateix divendres 24 de novembre.  Mal presagi va ser l' arribada al poble amb el panorama del correfocs suspès a causa de la impressionat tempesta d' aigua que estava caient.

Per aquella nit estava prevista la sortida dels diables de l' Associació Cultural Arrels de la Vall (els del poble amfitrió), els d' Eivissa i els Diables de la Garsa arribats des de Sant Feliu de Llobregat. Havia de rematar la nit la actuació d' uns que a Menorca ja són coneguts "Els Grollers de sa Factoria" (grup de folk festiu que destaca per la gran quantitat de gent que són capaços de pujar a l' escenari, per la festa que són capaços d' armar i per que no, pel seu curiós nom, una intencionada deformació fonètica del mot "graller"). És així que amb els actes suspesos poc més van poder fer els representants de la ciutat de Maó que participar en una torrada d' esclata-sang i embotits a l' interior del local de l' entitat convocant. 

Com Sant Pere es veu que torna vell i se li descontrola el tema, pel matí següent ja feia un bon solet i el poble ja era en sí una festa. En tot cas aquesta començava a l' interior de l' escoleta, per uns dies habilitada per fer d' alberg dels geganters menorquins, quan a un dels seus membres se li va haver de cantar el "Cumpleaños feliz" i va ser mereixedor del regal preparat per a ell "una muñeca inflable", i és que ja feia 19 anys. Destaquem de l' expedició maonesa, que de la vintena de persones que es van desplaçar a Mallorca, es podien trobar gent de totes les edats: sis portadors per en Tomeu i na Guida, els respectius per en Pere i na Gràcia i quatre o cinc per en Miquelet, també com no podia ser d' altre manera sis dels grallers de la ciutat; però tots amb algo en comú, ser joves d' esperit.  

El matí de dissabte es pot resumir amb un llançament de coets, el passacarrers dels xeremiers (cornamussarires mallorquins) i un grup de menorquins fent una volta per la vila a fi de comprovar per ells mateixos el seu encant. 

Per parlar de Mancor de la vall ho hem de fer d' un poblet de muntanya, d' un milenar d' habitants, amb l' encant d' uns carrers empedrats, unes façanes rústiques i amb uns habitants àmpliament implicats en la vida cultural del poble. Estem parlant d' una població que sent tan reduïda és capaç de tenir grup de geganters, xeremiers i fins i tot colla de diables, tots ells destacant pel seu bon que fer. 

Després del dinar i la migdiada s' atracava el gran moment, el que s' havia vingut a fer, la gran trobada de gegants. 

En total van ser vint i una les poblacions que van participar del passacarrers, sent la majoria dels gegants arribats dels pobles de Mallorca, i anunciats com els convidats especials els Gegants de Maó i els de l' Agrupació cultural i folklòrica de Sant Feliu de Llobregat.

L' inici del cercavila va coincidir amb la baixa del sol, en un poble de carrers estrets, il·luminat per les faroles dels carrers i on el qualificatiu de l' espectacle sols pot ser "Espectacular": vint i un pobles representants amb els seus gegants i els sons de les xeremies i les gralles rompent sense aturar el silenci de la muntanya. Just amb vint minuts la desfilada va arribar a la Plaça de l' Ajuntament, de nou tots els gegants plantats i  les parelles sortint d' una en una a ser presentades i fer el seu ball davant la façana de les cases consistorials.

Com la cosa anava lenta, mentre els que encapçalaven la marxa començaven a fer el seu ball, els de darrera, amb els gegants plantats, ocupaven el temps sonant els seus instruments per entretenir al públic i als geganters mateixos.  D' aquest moment destaquem uns xeremiers arribats de Palma Ciutat amb un peculiar popurri format per la jota que a Menorca s' ha popularitzat amb el nom d' "Es Jaleo", la cançó festiva "No en volem cap" i el tema popular que un dia va ser elevat a himne amb el nom de l' "Himno de Riego", un "remix" ben curiós impossible de traslladar a la nostre illa; per la seva part els grallers maonesos també van saber sorprendre, amb la versió per gralla del tema més conegut de Bonnie Tyler, una adaptació encara més festiva si cal, sonada i cantada, del "Vermut de Barcelona" i amb "El ball del caragol". En tot cas, tot i que xeremiers i grallers compartim molt de repertori comú, al ser instruments afinats amb diferents tons no va ser possible poder fer algun tema sonant tots a l'hora. 

Quan va arribar el moment del ball de protocol dels gegants de Maó, primer van ballar en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero, tots tres junts, el popular tema a Menorca popularitzat pel grup Pinyeta Pinyol "La Senyora Francisca"; en Tomeu i na Guida ja van fer el mateix però amb el seu ball propi, el vals "Gegants" amb coreografia i música dels mateixos geganters. 

L' entrega d' obsequis va tancar l' actuació dels menorquins i poc després tots els gegants agafaven el camí de tornada "cap el llit", i és que si be el passacarers va ser curt, les ballades es van allargar i ja passaven les vuit del fosquet. Un sopar de tots els geganters, els gegants de Maó acomodats de nou dins la furgoneta i alguns geganters cap al llit (el matalàs) i altres cap a la trobada de glossadors, el concert tradicional i també el Correfocs que havia estat suspès el dia abans i que finalment es va acabar fent el dissabte. 

Per avui diumenge, de bon matí, de nou passada de xeremiers,  mercat tradicional i ball de bot; a diferència d' ahir aquesta vegada amb fred, una fina pluja i molt de vent (ai sant Pere...). 

Fa poques hores la furgoneta dels gegants i els geganters amb un autobús han arribat al port d' Alcúdia amb l' objectiu de fer a l' inversa el camí emprés el divendres. Una notícia canvia els plans de tota l' expedició "EL MAL TEMPS HA OBLIGAT A TANCAR ELS PORTS DE MAÓ I CIUTADELLA", en aquests moment els geganters estan de camí cap a Palma ciutat on hi hauran de passar la nit, per el dia següent regressar amb l' avió. 

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no ha acabat... 

DISSABTE 1 DE DESEMBRE

La majoria de geganters el dilluns a la tarda ja havien arribat a Menorca, previ pas per Palma i per l' Aeroport de Dalt Sant Joan; mentre que un petit grup va haver d' esperar a Alcudia (va be tenir família escampada)... amb la furgoneta que transportava els gegants. finalment el dimarç al matí els darrers membres de l' expedició menorquina van pujar al barco juntament amb els gegants i "be està el que be acaba".

i vet aquí el gos i vet aquí el gat (el que van agafar els valents que van pujar al barco en un dia que la mar anava moguda) aquest conte s' ha acabat.

visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .  

El proper divendres, dia 23 de novembre, en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero, despertaran per uns dies de la seva hivernada que solen començar un cop acabada la temporada d' estiu, i que els porta a passar tot l' hivern dormint a la seva casa que és l' antic Quarter de Santiago de Maó.

El motiu d' aquesta interrupció en el seu merescut descans és que un cop més han estat requerits per fer les tasques de representació de la ciutat més enllà de la nostre illa. En aquesta ocasió el poble de destí és la població mallorquina de Mancor de la Vall.

És sabut el fet de que quan uns gegants són adquirits per un ajuntament per formar part del patrimoni municipal del poble, aportant la seva imatge i els seus balls els dies de festa major, aquests es converteixen em part de la iconografia cultural i festiva de la població, i per lo tant en un dels símbols de la ciutat. És en aquest moment quan també són requerits en altres poblacions per fer la representació de la població a la que pertanyen, en el cas dels gegants de Maó a vegades la fan a la mateixa illa i altres han d' agafar el vaixell i fer el mateix però "un poc més enfora".

Una tasca important que duen a terme els nostres gegants quan estan fora de l' illa és, a l' hora que mostrar el nostre patrimoni i la nostre cultura, fer la pertinent promoció de la terra des de on arriben. És així que abans de les actuacions quasi sempre alguna emissora de radio o televisió local vol entrevistar als geganters convidats per saber algo més de l' illa i la ciutat que algun dia els va empadronar.

La majoria de viatges dels nostres gegants (normalment un a l' any), és solen fer tipus intercanvi, és a dir, que per les passades festes de la Mare de Déu de Gràcia els gegants de Mancor de la Vall van visitar les nostres festes i en aquesta ocasió s' els torna la convidada. Recordant que dites visites sempre són representatives i de promoció, els geganters mallorquins de la seva visita a Menorca van tornar a casa amb les maletes plenes d' informació turística de la nostre illa, la que pot fer que per les properes festes de la Mare de Déu de Gràcia tinguem un bon  grapat de visitants més gaudint dels nostres cavalls, gegants i com no de la nostre natura i paisatges.

La festa que rebrà als gegants menorquins el proper dissabte serà la "V fira de l' esclata-sang i la muntanya". La passejada dels gegants serà un dels plats importants, destacant també altres manifestacions culturals comuns de les dues illes: els correfocs, el ball de bot i els combats de glossadors.

Serà tot un cap de setmana on Maó estarà present a la població mallorquina i en que una vintena de maonesos estaran presents físicament a Mancor de la Vall fent ballar els gegants i sonant les gralles.

Dita expedició sortirà el divendres a la nit des de el port de Ciutadella, els gegants faran el trajecte dins un camió, i  la mateixa nit ja dormiran a poble de Mancor. Per motius d' espai, no sempre és fàcil acomodar a vint persones juntes, s' improvisarà algun edifici públic per que els membres de l' entitat maonesa es puguin instal·lar amb els seus sacs de dormir.

Com no tot ha de ser feina, els membres de la Colla de geganters de Maó també tindran temps de gaudir de la resta d' activitats de la fira, fins a la tarda del diumenge dia vint i tres en que de nou veuran el port d' Alcudia, en aquesta ocasió per fer el camí de tornada.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Els Gegants d' Es Mercadal, un poc d' història.
• La nova banda de música de Maó
• na Tecla ja te deu anys
• la gran nit del desè aniversari dels Diables de Maó
• Na Tecla de Sant lluís, un poc d' història.
• Maó i Ciutadella, dos pobles dos Sant Joan
• Els diables estem de Cel·lebració
• 10 anys de foc a Maó
• Els gegants promocionen Menorca
• la màquina ja està en marxa, i treu foc

• General [137]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom