Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

nits de foc i fum

geganters-mao | 10 Gener, 2008 20:02

 FA pocs dies publicàvem el resum de la temporada 2007 de la Colla de Geganters de Maó; publiquem avui el de la Colla de Diables,  entitat germana de la portadora de gegants. 

La temporada de foc destaca per ser molt més relaxada que la de gegants, al ser els diables de Maó els mateixos geganters de la ciutat ja es va procurar des de el principi d’ aquesta activitat que les actuacions dels diables fossin un complement a les primeres, intentant en tot moment que el fer de diable no restés dedicació als gegants. 

És per aquest motiu que l’ activitat del grup de foc es sol limitar cada any a un parell d’ actuacions a la mateixa ciutat, esporàdiques visites a altres pobles i algun viatge de representació. 

L’ actuació que cada any inaugura la temporada sol arribar el mateix més de gener, el dissabte de Sant Antoni al poble d’ Es Castell, participant en la diada del Patró de Menorca. Dita actuació es sol encasellar més com a espectacle pirotècnic que com a correfocs pròpiament dit. En lloc de córrer llençant espurnes pels carrers  els dimonis solen corren en la mateixa plaça Explanada i el públic, principalment els mateixos veïns del poble, ho solen contemplar com un espectacle més contemplatiu que de participació. Notem en tot cas que cada any són més els al·lots que s’ animen a entrar-hi i dansar amb els dimonis. 

La segona actuació del 2007 va arribar a punt d’ acabar el més de febrer. Va ser a Palma de Mallorca participant en la gran cavalcada de l’ entrega dels premis Ramón Llull. Per dita desfilada hi van participar un bon grapat d’ elementes representatius de la cultura popular de les illes: gegants, dimonis, cavallets, bastoners... . Representant Menorca els diables de Maó i un grup de “caixers” de les festes patronals.

  

Arribats a aquest punt destaquem que els diables de correfocs a les illes no formen part dels elements tradicionals més antics, doncs arriben a la vegada que a la gran majoria de terres dels denominats Països Catalans, és a dir amb els anys 80 del passat segle XX. Recordem que fins fa una dècada, i després d’ uns anys de no tenir Menorca cap grup de diables propi es va fundar a Maó l’ únic grup existent en la actualitat. En el cas de Mallorca, tot i tenir molta tradició els dimonis de Sant Antoni (no portadors de foc), fa una dècada eren ben pocs els que fessin correfocs. 

Destaquem que de les actuacions dels dimonis maonesos, les principals són la del dissabte de Sant Joan al parc d’ Es Freginal de Maó i la del dia 6 de gener, dia del pregó de festes de la Mare de Déu de Gràcia. En el primer dels casos ja fa alguns anys que el grup va decidir fer l’ espectacle de foc i encesa de la tradicional foguera de Sant Joan seguint un guió teatral.  

Pel 2007 l’ espectacle piro-teatral va portar per nom “No me l’ encendràs”.  La trama va començar amb un correfocs “Standard”, que un cop acabat el dimonió major presidiria l’ encesa de la foguera. Com les coses més senzilles de vegades es solen complicar, aquest no havia previst que un dels ninots de pedaç “cobraria vida” i s’ intentaria defensar de les flames. Els papers del dimonió i de bujot van estar encarnats per dos actors experimentats, els que es van encarar en un combat dialèctic de quin era millor que l’ altre, si el dimoni rei de l’ estació que volia arribar, l’ estiu, o el bujot que representava l’ hivern que anava a cremar dins la foguera, destacant que la vida d’ un o de l’ altre depenia de quin demostrava ser més poderòs. Finalment els dos personatges van reconèixer les seves diferències però també la necesitat l’ un de l’ altre, per lo que un cop discutit el que s’ havia de discutir el que es va decidir va ser cremar els mals esperits i anar els dos personatges junts a ballar en la revetlla de Sant Joan. 

Destaquem de dit espectacle que el guió, la direcció i producció sol anar cada any a càrrec dels mateixos dimonis. També que en el cas d’ enguany tota la trama va discórrer en glosa. Destacant igualment el reforç de iluminació i so per ressaltar més tota la trama.

   

En el cas del correfocs de les Festes de Gràcia, és un altre espectacle en el que els dimonis també han de donar lo millor de cada un, doncs és un dels actes que inauguren els dies principals de la Ciutat de Maó. Dit espectacle comença amb la pujada dels dimonis, sense llençar foc però sonat els timbals, des de el Pla de la Parròquia fins a la Plaça Explanada. Un cop arribats dona inici l’ anomenat “Ball de foc”, batejat així doncs al no ser corregudes amb foc pels carrers de la ciutat, sinó una activitat més estàtica en una mateixa plaça, no seria exacte anomenar-ho “correfocs”. 

De l’ edició del 2007 destaquem la instal·lació de valles per part de les autoritats, per senyalitzar d’ alguna manera la zona de públic i la zona de foc. Dites valles en algun moment podrien haver cohibit la participació del públic però no va ser així i qui va voler va poder entrar i ballar amb els diables. 

La temporada de foc cada any sol fer la seva cloenda en les festes de Cala’n Porter, on dit literalment es “crema el darrer cartutx”. Un correfocs adaptat a les dimensions del poble serveix pels natius com a inici de festes i pels molts turistes que en el més de setembre resideixen encara a la urbanització, és una bona excusa per descarregar centenars de flashos, imprescindibles per, un cop a casa poder explicar al seus la manera que tenim els menorquins de fer i viure les festes. 

No oblidem que, al igual que la seva entitat germana, els geganters, les actuacions dels dimonis no són més que el fruit de tot un seguit de preparatius, és així que l’ entitat ha de preocupar-se de fer les comandes pertinents de pirotècnia per a cada una de les actuacions; el manteniment físic d’ estructura, fibres i pintura del drac de la Colla, el “Cap de Fibló”; i també l’ assaig del grup de percussió per que un cop arribades les actuacions la cosa estigui prou preparada per aportar tots junt l’ ambient realment infernal als correfocs. 

Per l’ any 2008 ja s’ estan preparant dues actuacions que arribaran gairebé de manera imminent, la del 16 de gener, dissabte de Sant Antoni, al poble d’ Es Castell i pocs dies després la participació en la nit de Sant Sebastià a Palma de Mallorca juntament amb altres colles de diables representatives de les diferents Illes Balears. 

Podeu trobar més informació dels diables de Maó a la web: www.gegantsmao.menorca.es .       

2007, un altre any gegant.

geganters-mao | 06 Gener, 2008 18:20

Un cop la temporada de gegants 2007 es pot donar per oficialment clausurada, arriba com cada any el resum del que ens ha portat. És aquest un moment bo per analitzar quines han estat les novetats, les variacions referent a altres anys i també les mancances si les han hagut dins la temporada, dit anàlisis és important a l’ hora de projectar el nou any que ens arriba. 

Per començar a parlar dels gegants, i del que han fet durant el passat 2007, ho hem de fer dels dies pels que aquests van arribar a la nostre ciutat, els de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia; ens els que en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero com cada any han disposat  d’ uns espais i uns horaris propis, que si be van haver de tardar moltes dècades en trobar-los, al dia d’ avui són seus i els han tornat a protagonitzar.

Darrer passacarrers, baixada al port.

 

Començant a parlar de les passades Festes de Gràcia hem de destacar un any més la participació del poble de Sant Lluís, representat per dos dels seus gegants, en Doraimon i na Tecla; Es Castell que hi va aportar grallers i la petita vila de Llucmaçanes d’ on van arribar els gegants que en porten la representació. Tot i així, per ser la novetat, els que van crear més expectació van ser els gegants d’ Hostalric (Barcelona) i els mallorquins de Mancor de la Vall, al arribar aquests a la nostre ciutat representant a pobles de fora de l’ illa van ser rebuts oficialment a les cases consistorials com el que van exercir, d’ ambaixadors culturals de les seves respectives ciutats. 

A Maó els dies de gegants solen ser els 6, 7, 8 i 9 de setembre. Tot i així en els darrers anys s’ ha popularitzat que en Tomeu i na Guida facin la seva arribada solemne a les cases consistorials en passacarrers el divendres abans dels dies principals. 

Una excepció en la vida dels gegants, que no acostumen a  participar en festes de barriades, la fan cada any els gegantons en Pere i na Gràcia, doncs exerceixen el paper d’ amfitrions, estem parlant de la que s’ organitza també pocs dies abans de la Mare de Déu de Gràcia al triangle format per la Plaça del Príncep i camí d’ Es Castell, barri on van ser creats a l’ any 1997 i on estan empadronats.  

Com Maó és molt més que el casc urbà en Tomeu i na Guida també exerceixen el seu paper en les fetes de Sant Climent i Llucmaçanes, en el primer cas l’ estiu passat van desfilar en el dissabte de la festa, i en el cas de Llucmaçanes en la tarda del dia principal, destacant que aquesta segona vila al tenir un grup de gegants creats per una família  veïna del poble són aquests els que tenen cedida la representació principal. 

Altres festes on el poble de Maó va estar representada amb els seus gegants van ser les d’ Alaior i Sant Lluís. En els casos d’ Es Castell, Es Mercadal i Fornells també van rebre la visita dels geganters maonesos, però per portar els seus gegants, és a dir a Es Castell portant en Jaume i na Roser i en els pobles del centre de l’ illa en Martí i na Maria.

 

   

Com el paper d’ ambaixador cultural tan es pot fer tan pels pobles de Menorca com fora de l’ illa durant l’ any 2007 els gegants de Maó van visitar terres valencianes, desfilant en les festes de Sant Pere a Vinaròs (València) i fa prop d’ un mes en la fira de l’ Esclata-sang i de la muntanya de Mancor de la Vall (Mallorca). En el primer cas destaquem una impressionant concentració de gegants vora el mar i en el segon 21 pobles representats en una petita vila de muntanya. Dins aquest mateix blog podreu trobar els articles específics d’ aquestes sortides on es relaten amb tot detall tots els pormenors contats pels mateixos protagonistes quasi en temps real.

 

Com ja hem comentat els gegants poques vegades ballen fora del seu paper propi dins les festes patronals, tot i així cada proposta s’ analitza per separat, procurant que les excepcions siguin les mínimes. Aquestes durant el 2007 les van conformar la participació en la Diada de Sant Jordi que cada any organitza el Casal Català de Menorca, on els gegants des de l’ any 1993 no hi ha faltat en cap ocasió; i en la festa celebració de la permanència del Menorca Bàsquet en la Lliga ACB. De dita festa esportiva, qui resideix a l’ illa sap molt be que en els dos anys que s’ ha celebrat ha pres el caire fe festa orgull del poble de Menorca, motiu pel que els geganters maonesos hi han participat en les dues edicions. En la primera sols amb el gegant olímpic i en la segona ja amb tres figures festejant que som una illa de primera divisió.

 

Una altre actuació del gegant Olímpic, el que va ser creat per participar en els grans esdeveniments esportius va ser fa pocs dies al pavelló del Vive Menorca, ho va fer entre els grans, els gegants de la lliga, l’ equip menorquí i el Barcelona, que va ser per que el gegant el portàvem nosaltres que no farem la similitud de com David va derrotar a Goliat.

 

Al marge dels gegants de les Festes patronals, pocs estaran al dia d’ avui encara indiferents a “S’ Avia Corema”, la nova geganta de Maó que fa pocs anys va aparèixer al marge dels gegants tradicionals de les festes, per tenir la seva pròpia temporada d’ actuacions. Un any més, el que acabem de passar, va fer les set sortides de rigor, durant les set setmanes de quaresma, en que cada dissabte matí i en diferents places de la ciutat va perdre un dels seus set peus. De la passada edició hem de destacar que un dels dies no va poder sortir per mor del vent (molt perillós quan estem parlant de gegants) i l’ altre, el de la festa d’ acomiadament, va haver de ballar en espai cobert, aquesta vegada per culpa de la pluja.

En Joan Fullana li lleva es segon peu, es que du sa bamba.

 

Tot i així, un any més S’ Avia Corema ens va confirmar que l’ idea de la seva arribada no va poder ser més encertada.

 

Però com per promocionar la cultura dels gegants no sempre fa falta treurer-los a ballar, igualment s’ ha seguit treballant en la seva promoció mitjançant articles en la premsa insular, revistes especialitzades de la península o amb la edició de material divulgatiu. Destaquem també que un dels membres de l’ entitat gegantera maonesa havia d’ estar el passat més de maig a la ciutat d’ Alcúdia pronunciant una conferència sobre els gegants de Menorca. Dita conferència finalment va quedar esperant una nova ocasió davant la impossibilitat, per motius familiars, del conferenciant.

 

Altres activitats que ja són uns clàssics del grup i que l’ any passat tampoc van faltar van ser la participació en la fira del llibre, amb exposició i venta de material d’ edició pròpia; i també la organització de l’ enterrament del darrer dimarts de carnaval, en que els geganters en lloc de portar gegants el que porten sobre l’ espatlla és el fèretre del rei Camestortes.

 

No fa falta dir que la feina que es veu al carrer no és més que el fruit de la que no es veu. A l’ organització i coordinació de tots els actes de les nostres festes majors on surten els gegants hi hem d’ afegir la tasca dels músics de la colla que solen assajar tots els dissabtes dels mesos d’ hivern per tal de que un cop arribat l’ estiu no falli ni una nota; la dels professors de gralla (els mateixos membres veterans) formant als nous músics i la dels membres del grup de manteniment dels gegants. Són aquests els que durant el passat any a part de les feines rutinàries que sol comportar el manteniment d’ en Tomeu i na Guida, es van encarregar de fer una “neteja a fons” dels gegantons en Pere i na Gràcia.

 

La Colla de Geganters de Maó no és més un grup de persones que ocupen les seves hores d’ esbarjo treballant en el manteniment i potenciació de la nostre cultura popular, sempre de manera altruista, per lo que és important que dites persones alhora formin també un grup d’ amics, de diferents edats, cada una amb la seva ocupació, ideologia i manera de pensar, però capaços quan cal de fer festa pels altres i  si es dona el cas de reunir-se i celebrar-ho en forma de sopar de Colla, excursió i també com va ser fa pocs dies celebrant el final d’ any amb un dinar de germanor.

 

Per conèixer els gegants de Maó i també l’ entitat gegantera de la ciutat, podeu visitar www.gegantsmao.menorca.es .

    

Tenim un equip gegant

geganters-mao | 01 Gener, 2008 09:25

El passat diumenge, dia 30 de desembre, va tenir lloc la darrera actuació de la Colla de Geganters de Maó del 2007. Va ser en el transcurs de l’ encontre entre l’ equip de bàsquet menorquí el Vive Menorca i el Barcelona.

 

Va ser el “Gegant Olímpic”, una figura que no va ser dissenyada ni construïda per participar en festes majors (tot i que ho fa amb molta gràcia), si no per participar en els grans esdeveniments esportius, com va ser la seva estrena en la inauguració de les olimpíades de Barcelona 92, el que va ballar en diferents ocasions durant l’ encontre en el Pavelló Menorca de Maó.

 

Aquest gegant porta sort, doncs recordem que la primera vegada que va ser requerit per visitar el Pavelló Menorca, ho va fer en el mític partit en que l’ equip menorquí va salvar la seva permanència en la lliga A.C.B. jugant contra l’ equip de Manresa. La segona ocasió en que va vestir la camiseta del Menorca Bàsquet ja va ser en la gran festa de celebració del segon any de permanència i ara fa pocs dies, en un partit en que els més grans, el gegant per les mides i l’ equip menorquí per que é l’ orgull de la nostre illa, van derrotar al Barcelona.

 

Ens faria ganes poder fer les similituds de com un equip d’ una petita illa anomenada Menorca pot derrotar al que tantes vegades ha guanyat la lliga, el Barça, amb l’ història de David i Goliat, però com en aquesta ocasió el gegant el portàvem nosaltres ens quedem amb la satisfacció i amb la espera del proper partit.

 

 

 

Únicament recalcarem que el gegant el passat diumenge va sortir abans de l’ encontre i poc més tard durant el descans. També que en aquesta ocasió el gegant va ballar amb la música proporcionada pels altaveus de l’ estadi, doncs d’ haver-hi portat els grallers simplement no s’ haurien sentit enmig de més de cinc mil persones cridant i esbravant-se pel seu equip. Els geganters que es van desplaçar a l’ estadi van ser els justos per poder moure la figura i que de passo van ser testimonis d’ una nova marca en el calendari, la del dia en que tots junts vam demostrar que som grans, que Menorca te un “equip gegant”.

 

Per conèixer el gegant olímpic visita www.gegantsmao.menorca.es .

cr˛nica d' un dinar final d' any

geganters-mao | 29 Desembre, 2007 16:48

Ahir migdia va tenir lloc al restaurant annex del pavelló del Menorca Bàsquet la darrera reunió de geganters d’ enguany. Com ja podem intuir no va ser per traginar gegants, en tot cas per agafar forces per quan toqui, en el dinar de Nadal i final d’ any del grup de Geganters de Maó.

 

Acceptant que llegir la crònica d’ un dinar de Nadal no forma part de les lectures denominades “enriquidores”, ho farem curt. En tot cas destacar que entre geganters i diables (entitat paral·lela a la primera) hi van participar una trentena de persones. Destaquem igualment que amb el ser unes dates en que qui te família a fora pot estar fent aquestes festes amb els més allegats o que també el dinar es va fer en divendres, alguns dels membres no hi van poder estar presents.

 

Com en totes aquestes reunions no hi van faltar les anècdotes, de tots és sabut que durant els passacarrers sempre hi ha els que arriben a l’ hora en punt de començar i fins i tot el que es dorm i arriba per la meitat, en el cas del dinar no hi van faltar els que van arribar en el moment que la majoria ja anava pel postre. Com de despistats el mon està pler tampoc hi va faltar el que a l’ hora de començar telefonava des de la seu de l’ entitat havent mal entès on seria el dinar.

 

Però lo dit, la paella va estar molt bona i  la lasanya també, i el llom i el peix tampoc van quedar curts. No es van cantar nadalenques però a canvi es va repartir entre els assistents el Cd amb les 600 fotografies de la temporada 2007, per que serveixi de record a la temporada que deixem enrera i ens anem mentalitzant per la de l’ any que ja està tocant a la porta.

   

Gràcies a tots els geganters i diables per, un any més, l’ esforç realitzat. Al públic que ha participat amb nosaltres mil gràcies també per haver donat sentit, un any més, al manteniment de la tradició menorquina dels gegants i com no a la tan mediterrània festa del foc.

 

Bon any 2008.

 

Per conèixer els gegants i els diables de Maó visite: www.gegantsmao.menorca.es

els gegants de Maˇ us desitgen bon Nadal

geganters-mao | 22 Desembre, 2007 20:21

Benvolguts amics d' aquest espai dedicat als gegants:

Pensant en com us podríem felicitar les festes de Nadal hem resolt que millor que fos el propi Tomeu, el gegant de Maó, acompanyat dels seus inseparables geganters, vestits per l' ocassió, qui us enviïn els seus millors desitjos per aquestes festes i per l' any 2008 que està tocant per entrar.

Trobareu la nostre felicitació a: www.gegantsmao.menorca.es.

Bon nadal a tots i feliç entrada d' any 2008.

Chin chin.

Colla de Geganters de Maó.

Les Festes de Nadal a Maˇ

geganters-mao | 09 Desembre, 2007 18:36

Ahir dissabte va quedar inaugurada oficialment a Maó l’ època de Nadal.

 

Si be és cert que la primera notícia que en tenim cada any sol provenir dels anuncis de joguines (habitualment ja al més de novembre), i tenint en compte que fins el dia 24 de desembre no existeix cap dia marcat en el calendari com a de celebració, va ser ahir amb el mercat de productes nadalencs i l’ encesa de la il·luminació extraordinària que va arribar oficialment a la ciutat de Maó l’ època de Nadal.

 

El mercat de productes nadalencs a la nostre ciutat és invent de fa pocs anys. En tot cas més que d’ invenció podríem parlar d’ “adopció”, doncs és fet a imatge dels que des de fa molts anys es venen celebrant en la majoria de les grans ciutats de l’ estat. Tinguem en compte que a l’ hora d’ iniciar una fira de Nadal poc marge de variacions s’ ens ofereix. 

En el cas de l’ encesa de l’ il·luminació extraordinària, destaquem que ja no són tantes les ciutats que ho facin amb tanta teatralitat com la nostre. Va ser encertada l’ idea de que fossin uns follets, que baixant amb cordes per la façana de l’ església de Santa Maria i per la del propi Ajuntament, arribessin amb una idea clara, la de ser els portadors de la llum de Nadal. A dita representació, des de fa varis anys, fins i tot se l’ ha dotat d’ un argument a seguir pel públic i que el porta fins l’ esperat desenllaç final.

 

La tarda d’ ahir va ser de lo més complerta, doncs a l’ espera de que les típiques cançons nadalenques tornin “més marxoses”, qui va voler fins i tot va poder ballar amb els ritmes del grup de percussió brasilera “7 ginets”.

 

Dits ritmes no destacaven per ser tradicionals de l’ època. En tot cas és sabut que pocs anys han tingut que passar per que s’ hagin convertit en un dels plats més esperats pel jovent dins les festes patronals d’ alguns pobles de l’ illa. Recordem igualment com molts hem conegut un abans i un després de l’ arriba dels arbres de Nadal i del fins fa pocs anys “forester” Pare Noel.

 

En el tema dels gegants que ens ocupa, poques coses en podem dir d’ unes figures que no estan fetes per a l’ època de l’ any que estem vivint.

 

  

Cert és que els que hem conegut les cavalcades de reis dels anys vuitanta haurem pogut veure a n’ en Tomeu i na Guida encapçalant la comitiva. Estem parlant d’ una època en que la cavalcada no era gaire cosa més que els reis i patges a cavall i els camions de l’ exèrcit portant caixes on es suposaven els regals, els que portaven les saques de correus amb les cartes sol·licitants i  l’ inefable portador del carbó pels que se l’ havien guanyat.  La treta dels gegants en aquella nit no responia més que a un intent de “rellenar” la desfilada amb diferents elements per tal de fer-la lo màxim de vistosa possible.

 

De la participació de gegants dins les festes de Nadal també podem recordar alguns anys de finals de la dècada dels 90, en que alguns dissabtes matí vam poder veure al “Gegant Olímpic”, amb barba blanca i barret de Pare Noel, acompanyat pels grallers, animant la venta de paperetes de la panera de Nadal que preparava l’ entitat gegantera, amb l’ objectiu de recollir fons pel grup.

 

D’ aquells anys també és que aquella mateixa caracterització del gegant olímpic alguna vegada arribés a encapçalar la cavalcada de reis. Al ser aquest un gegant d’ estructura diferent als tradicionals de les festes patronals i al ser una figura que poques vegades se l’ ha vist al carrer durant la Mare de Déu de Gràcia, ja no desentonava tant com en l’ anterior intent d’ incorporar els gegants a la cavalcada i va constituir un nou intent de fer la desfilada un poc més llarga.

 

Va ser durant els anys 2001 i 2002, i amb uns geganters que ja havien constituït l’ única Colla de Diables existent actualment a l’ illa, que aquests es van decantar per l’ “opció B”, és a dir, participar en la cavalcada de reis però sense cap gegant, vestits de diable i protagonitzant la carrossa portadora del carbó pels fillets que havien estat dolents.

 

Le carrosses eren d’ elaboració pròpia i en el primer any van representar les mines de carbó, amb el drac de la colla coronant l’ entrada de la mina i els petits dimoniets dins la vagoneta i llençant carbó al públic; els dimonis adults ja es van encarregar de desfilar sonant els timbals i lluint els estendarts. En el segon any la carrossa ja va ser un poblat prehistòric menorquí on no hi va faltar ni la Naveta d’ es Tudons ni la típica “taula”, amb un muntatge envoltat de fum i focus de colors que donaven a l’ escena l’ ambient infernal apropiat.

 

La darrera participació dels geganters dins les festes de Nadal data de l’ any 2003, en que es va voler sorprendre a tots els maonesos i maoneses amb un gran Pare Noel, que va participar en la cavalcada de reis,  i que no era altre que el conegut gegant de la ciutat disfressat per a l’ ocasió. Els seus portadors hi van anar vestits de nanets.

 

Dit muntatge va sorprendre a la vegada que va agradar al públic, destacant que hi va haver qui no va reconèixer a n’ en Tomeu i va poder creure que l’ Ajuntament havia comprat un nou gegant pel municipi.

 

El cas és que “cada cosa al seu temps i a l’ estiu cigales”, Geganters i Ajuntament treballen conjuntament per destacar la importància dels gegants com a símbols de les festes patronals. Dit d’ una altre manera a tots s’ ens faria estrany trobar els reis d’ Orient animant algun dels espectacles propis de les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó.

 

Però com els geganters quan no participem en les festes ens sembla que algo ens falta,  en els darrers anys hem col·laborat amb les festes de Nadal llençant els coets de la nit de cap d’ any i també els que avisen de l’ arribada dels Reis en la nit del cinc de gener al port de Maó.

 

Per conèixer els gegants de Maó visiteu: www.gegantersmao.menorca.es .

  

Un gegant creat per a les grans ocasions

geganters-mao | 02 Desembre, 2007 16:58

 

En la revista oficial del ViveMenorca (l’ equip de bàsquet que representa a la nostre illa en la lliga A.C.B) hem pogut trobar en el seu número del més de novembre, en  el poster central,  una fotografia del “Gegant Olímpic” fent d’ un més de la afecció que arropa a l’ equip setmana rera setmana. 

Dita fotografia és pressa el passat més de maig, quan tota Menorca, orgullosa de que el seu equip un any més salvés la permanència en la millor lliga d’ Europa, sortir al carrer a celebrar la gesta. Com que els organitzadors de l’ acte van voler que fos festa gran, no hi van faltar ni els gegants, i fins i tot, de manera excepcional va sortir un cavall de sa colcada. 

Per en Tomeu i na Guida, els gegants de la ciutat, la participació en el acte va formar part d’ una de les poques excepcions en que s’ els veu al carrer fora de les festes majors dels pobles, per part del Gegant Olímpic, es va trobar en la seva salsa, doncs des de el moment en que va ser pensat ja ho va fer per protagonitzar moments històrics del nostre esport, concretament la inauguració de les olimpíades de Barcelona 92.

 

 

Des de que la mencionada figura va passejar per l’ Estadi Olímpic de Monjuït, fins que fa pocs mesos va sortir a carrer amb la samarreta del Menorca Bàsquet, molts han estat els esdeveniments on s’ ha fet present. En tot cas, l’ entitat que des de fa més d’ una dècada s’ encarrega de vetllar pel seu manteniment, la Colla de Geganters de Maó, sempre li ha procurat papers on per la seva condició de figura articulada, pot resultar més adient que els gegants de cartró i fusta més típics de les festes majors.

 

Des de l’ entitat gegantera de la ciutat de Maó, agraïm a la redacció de la revista esportiva el haver pensat amb el Gegant Olímpic per protagonitzar el pòster central, i esperem per la propera primavera, poder-nos trobar de nou celebrant, com a poc, el mateix que el passat més de maig.

 

Per conèixer millor el gegant olímpic: www.gegantsmao.menorca.es .

 

Bibliografia associada: “En Tomeu i na Guida. Una Història gegant” (2002, Miquel Villalonga Coll).   

La fira de l' esclata-sang i de la muntanya... i les inclemŔncies del temps

geganters-mao | 25 Novembre, 2007 17:39

Aquest cap de setmana els gegants de Maó en Tomeu i na Guida, acompanyats per en Pere i na Gràcia i en Miquelet es salero, han estat a Mancor de la Vall (Mallorca), participant en la trobada de gegants emmarcada dins la V fira de l’ esclata-sang i de la muntanya. 

Sabut és que els nostres històrics personatges amb el pas dels anys han assolit la categoria de símbols de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia i per lo tant de la nostre cultura popular, és per dit motiu que aquesta mateixa és la que han estat promocionat aquests dies a l’ illa veïna. 

L’ història comença amb uns gegants que es veuen obligats a despertar del seu aletargo hivernal, per un dijous de novembre pujar a una furgoneta que els ha de portar un poc més lluny de lo acostumat. Aquesta furgoneta i el seu “gran passatge” (acomodats un cap amunt, l’ altre cap avall, un tros desmuntat i en “Miquelet” com ha pogut) al dia següent sortiria del port de Ciutadella per arribar al port d’ Alcúdia, i d’ allà cap el poble  de destí.  

El divendres migdia els gegants i el seu xofer ja estaven a Mancor de la vall, mentre que els seus portadors i músics arribarien  ja prop de la mitja nit d’ aquell mateix divendres 24 de novembre.  Mal presagi va ser l’ arribada al poble amb el panorama del correfocs suspès a causa de la impressionat tempesta d’ aigua que estava caient.

Per aquella nit estava prevista la sortida dels diables de l’ Associació Cultural Arrels de la Vall (els del poble amfitrió), els d’ Eivissa i els Diables de la Garsa arribats des de Sant Feliu de Llobregat. Havia de rematar la nit la actuació d’ uns que a Menorca ja són coneguts “Els Grollers de sa Factoria” (grup de folk festiu que destaca per la gran quantitat de gent que són capaços de pujar a l’ escenari, per la festa que són capaços d’ armar i per que no, pel seu curiós nom, una intencionada deformació fonètica del mot “graller”). És així que amb els actes suspesos poc més van poder fer els representants de la ciutat de Maó que participar en una torrada d’ esclata-sang i embotits a l’ interior del local de l’ entitat convocant. 

Com Sant Pere es veu que torna vell i se li descontrola el tema, pel matí següent ja feia un bon solet i el poble ja era en sí una festa. En tot cas aquesta començava a l’ interior de l’ escoleta, per uns dies habilitada per fer d’ alberg dels geganters menorquins, quan a un dels seus membres se li va haver de cantar el “Cumpleaños feliz” i va ser mereixedor del regal preparat per a ell “una muñeca inflable”, i és que ja feia 19 anys. Destaquem de l’ expedició maonesa, que de la vintena de persones que es van desplaçar a Mallorca, es podien trobar gent de totes les edats: sis portadors per en Tomeu i na Guida, els respectius per en Pere i na Gràcia i quatre o cinc per en Miquelet, també com no podia ser d’ altre manera sis dels grallers de la ciutat; però tots amb algo en comú, ser joves d’ esperit.  

El matí de dissabte es pot resumir amb un llançament de coets, el passacarrers dels xeremiers (cornamussarires mallorquins) i un grup de menorquins fent una volta per la vila a fi de comprovar per ells mateixos el seu encant. 

Per parlar de Mancor de la vall ho hem de fer d’ un poblet de muntanya, d’ un milenar d’ habitants, amb l’ encant d’ uns carrers empedrats, unes façanes rústiques i amb uns habitants àmpliament implicats en la vida cultural del poble. Estem parlant d’ una població que sent tan reduïda és capaç de tenir grup de geganters, xeremiers i fins i tot colla de diables, tots ells destacant pel seu bon que fer. 

Després del dinar i la migdiada s’ atracava el gran moment, el que s’ havia vingut a fer, la gran trobada de gegants. 

En total van ser vint i una les poblacions que van participar del passacarrers, sent la majoria dels gegants arribats dels pobles de Mallorca, i anunciats com els convidats especials els Gegants de Maó i els de l’ Agrupació cultural i folklòrica de Sant Feliu de Llobregat.

 

L’ inici del cercavila va coincidir amb la baixa del sol, en un poble de carrers estrets, il·luminat per les faroles dels carrers i on el qualificatiu de l’ espectacle sols pot ser “Espectacular”: vint i un pobles representants amb els seus gegants i els sons de les xeremies i les gralles rompent sense aturar el silenci de la muntanya. Just amb vint minuts la desfilada va arribar a la Plaça de l’ Ajuntament, de nou tots els gegants plantats i  les parelles sortint d’ una en una a ser presentades i fer el seu ball davant la façana de les cases consistorials.

Com la cosa anava lenta, mentre els que encapçalaven la marxa començaven a fer el seu ball, els de darrera, amb els gegants plantats, ocupaven el temps sonant els seus instruments per entretenir al públic i als geganters mateixos.  D’ aquest moment destaquem uns xeremiers arribats de Palma Ciutat amb un peculiar popurri format per la jota que a Menorca s’ ha popularitzat amb el nom d’ “Es Jaleo”, la cançó festiva “No en volem cap” i el tema popular que un dia va ser elevat a himne amb el nom de l’ “Himno de Riego”, un “remix” ben curiós impossible de traslladar a la nostre illa; per la seva part els grallers maonesos també van saber sorprendre, amb la versió per gralla del tema més conegut de Bonnie Tyler, una adaptació encara més festiva si cal, sonada i cantada, del “Vermut de Barcelona” i amb “El ball del caragol”. En tot cas, tot i que xeremiers i grallers compartim molt de repertori comú, al ser instruments afinats amb diferents tons no va ser possible poder fer algun tema sonant tots a l’hora. 

Quan va arribar el moment del ball de protocol dels gegants de Maó, primer van ballar en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero, tots tres junts, el popular tema a Menorca popularitzat pel grup Pinyeta Pinyol “La Senyora Francisca”; en Tomeu i na Guida ja van fer el mateix però amb el seu ball propi, el vals “Gegants” amb coreografia i música dels mateixos geganters. 

L’ entrega d’ obsequis va tancar l’ actuació dels menorquins i poc després tots els gegants agafaven el camí de tornada “cap el llit”, i és que si be el passacarers va ser curt, les ballades es van allargar i ja passaven les vuit del fosquet. Un sopar de tots els geganters, els gegants de Maó acomodats de nou dins la furgoneta i alguns geganters cap al llit (el matalàs) i altres cap a la trobada de glossadors, el concert tradicional i també el Correfocs que havia estat suspès el dia abans i que finalment es va acabar fent el dissabte. 

Per avui diumenge, de bon matí, de nou passada de xeremiers,  mercat tradicional i ball de bot; a diferència d’ ahir aquesta vegada amb fred, una fina pluja i molt de vent (ai sant Pere...). 

Fa poques hores la furgoneta dels gegants i els geganters amb un autobús han arribat al port d’ Alcúdia amb l’ objectiu de fer a l’ inversa el camí emprés el divendres. Una notícia canvia els plans de tota l’ expedició “EL MAL TEMPS HA OBLIGAT A TANCAR ELS PORTS DE MAÓ I CIUTADELLA”, en aquests moment els geganters estan de camí cap a Palma ciutat on hi hauran de passar la nit, per el dia següent regressar amb l’ avió. 

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no ha acabat... 

DISSABTE 1 DE DESEMBRE

La majoria de geganters el dilluns a la tarda ja havien arribat a Menorca, previ pas per Palma i per l' Aeroport de Dalt Sant Joan; mentre que un petit grup va haver d' esperar a Alcudia (va be tenir família escampada)... amb la furgoneta que transportava els gegants. finalment el dimarç al matí els darrers membres de l' expedició menorquina van pujar al barco juntament amb els gegants i "be està el que be acaba".

i vet aquí el gos i vet aquí el gat (el que van agafar els valents que van pujar al barco en un dia que la mar anava moguda) aquest conte s' ha acabat.

visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .  

Mancor de la Vall rebrÓ als gegants de Maˇ

geganters-mao | 18 Novembre, 2007 16:24

El proper divendres, dia 23 de novembre, en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero, despertaran per uns dies de la seva hivernada que solen començar un cop acabada la temporada d’ estiu, i que els porta a passar tot l’ hivern dormint a la seva casa que és l’ antic Quarter de Santiago de Maó.

 

El motiu d’ aquesta interrupció en el seu merescut descans és que un cop més han estat requerits per fer les tasques de representació de la ciutat més enllà de la nostre illa. En aquesta ocasió el poble de destí és la població mallorquina de Mancor de la Vall.

 

És sabut el fet de que quan uns gegants són adquirits per un ajuntament per formar part del patrimoni municipal del poble, aportant la seva imatge i els seus balls els dies de festa major, aquests es converteixen em part de la iconografia cultural i festiva de la població, i per lo tant en un dels símbols de la ciutat. És en aquest moment quan també són requerits en altres poblacions per fer la representació de la població a la que pertanyen, en el cas dels gegants de Maó a vegades la fan a la mateixa illa i altres han d’ agafar el vaixell i fer el mateix però “un poc més enfora”.

 

Una tasca important que duen a terme els nostres gegants quan estan fora de l’ illa és, a l’ hora que mostrar el nostre patrimoni i la nostre cultura, fer la pertinent promoció de la terra des de on arriben. És així que abans de les actuacions quasi sempre alguna emissora de radio o televisió local vol entrevistar als geganters convidats per saber algo més de l’ illa i la ciutat que algun dia els va empadronar.

 

La majoria de viatges dels nostres gegants (normalment un a l’ any), és solen fer tipus intercanvi, és a dir, que per les passades festes de la Mare de Déu de Gràcia els gegants de Mancor de la Vall van visitar les nostres festes i en aquesta ocasió s’ els torna la convidada. Recordant que dites visites sempre són representatives i de promoció, els geganters mallorquins de la seva visita a Menorca van tornar a casa amb les maletes plenes d’ informació turística de la nostre illa, la que pot fer que per les properes festes de la Mare de Déu de Gràcia tinguem un bon  grapat de visitants més gaudint dels nostres cavalls, gegants i com no de la nostre natura i paisatges.

 

La festa que rebrà als gegants menorquins el proper dissabte serà la “V fira de l’ esclata-sang i la muntanya”. La passejada dels gegants serà un dels plats importants, destacant també altres manifestacions culturals comuns de les dues illes: els correfocs, el ball de bot i els combats de glossadors.

 

Serà tot un cap de setmana on Maó estarà present a la població mallorquina i en que una vintena de maonesos estaran presents físicament a Mancor de la Vall fent ballar els gegants i sonant les gralles.

 

Dita expedició sortirà el divendres a la nit des de el port de Ciutadella, els gegants faran el trajecte dins un camió, i  la mateixa nit ja dormiran a poble de Mancor. Per motius d’ espai, no sempre és fàcil acomodar a vint persones juntes, s’ improvisarà algun edifici públic per que els membres de l’ entitat maonesa es puguin instal·lar amb els seus sacs de dormir.

 

Com no tot ha de ser feina, els membres de la Colla de geganters de Maó també tindran temps de gaudir de la resta d’ activitats de la fira, fins a la tarda del diumenge dia vint i tres en que de nou veuran el port d’ Alcudia, en aquesta ocasió per fer el camí de tornada.

 

Per conèixer la fira de l’ esclata-sang i de la muntanya de Mancor de la vall podeu visitar: http://www.arrelsdelavall.com/indice.html i per conèixer millor els gegants de Maó: www.gegantsmao.menorca.es .  

L' escola de gralla

geganters-mao | 11 Novembre, 2007 20:40

 

Aquest cap de setmana al local de la Colla de Geganters de Maó, després de varis mesos de gairabe inactivitat, de nou  han tornat a sonar les gralles, les dels professors i alumnes del curs de gralla 2007-08.

 

No és difícil imaginar el treball que hi ha darrera cada una de les actuacions dels gegants en Tomeu i na Guida: el de tenir les figures sempre amb la roba ben neta, ben maquillades, les estructures en perfecte estat i també el dels músics que han de tenir el grup sempre ben afinat i amb “perfecte estat operatiu”.

 

Estem parlant de que el fet de que veiem els grallers sonat pels carrers de Maó durant els dies de la Mare de Déu de Gràcia, requereix un treball de tot l’ any, imprescindible per que els gegants puguin ballar tan dignament con indubtablement mereixen.

 

Des de l’ any 1995 la seu de l’ entitat gegantera maonesa, a l’ hora de ser el local de reunió i treball on es troben els seus membres, és també l’ escola de música on es solen formar els seus músics. això sol succeir en diferents hores setmanals on els veterans de l’ entitat posen a l’ abast dels que acaben d’ arribar tots els seus coneixements, per que aquests vagin adquirint els conceptes de cara a mitjan termini poder ser un dels grallers dels gegants de Maó.

 

 

Les classes es solen fer amb tota la disciplina necessària, però sempre observant que tan pel professor com per l’ alumne són activitats complementàries dins el quadrant laboral setmanal i que per lo tant es procura fer-les, a l’ hora que profitoses musicalment parlant , també una experiència que marqui un parèntesi lúdic dintre el que fer diari.

 

Destaquem que la gralla no és un instrument fàcil, ni tampoc és més difícil que molts altres de la família dels vents, simplement vol dedicació i il·lusió per que els progressos siguin perceptibles.

 

A principi de curs es comença a treballar sense marcar la data en la que l’ aprenent pugui ingressar en el grup (separem l’ aula on els alumnes aprenen del grup musical on aquests ingressen un cop estan musicalment preparats i que és el que actua per festes), simplement es procura que just l’ alumne controli la afinació, la tècnica i compti amb un repertori mínim de cançons apresses, pugui començar a actuar fent relleno per tal de recollir el fruit del seu treball a l’ hora motivar el seu perfeccionament.

 

Per aquest any de moment són dos els joves que han començat a bufar les canyes, l’ un amb la base musical apressa amb un instrument tan diferent com és el piano i l’ altre amb l’ experiència de varis anys sonant la corneta. Reconeixent que cap d’ aquests instruments guarden gaire similitud amb la gralla bona és qualsevol base amb la que s’ ingressi a l’ escola. Tampoc és imprescindible el coneixement de la solfa per ingressar a l’ escola dels geganters, doncs per molts és sabut que aquesta mena d’ instruments tradicionals la majoria de vegades es sonen d’ oida i enmig d’ un passacarres poques vegades es pot col·locar una partitura. Tot i així l’ escola és prou elàstica com per que cada un esculli el sistema que li vagi millor.

 

En el cas dels professors d’ enguany l’ un compta amb l’ experiència d’ haver hagut d’ aprendre sol i perfeccionar-se aprenent dels seus propis errors, fent 13 anys que forma part del grup de grallers dels gegants de Maó i l’ altre, prové d’ una escola de música amb prou prestigi com la del Centre Artesanal Tradicionarius de Barcelona.

 

Un d’ aquests professors és el mateix que tots els dissabtes a la tarda imparteix classes de gralla a l’ escola de música municipal de Sant Lluís. En aquest cas destacant que els tres alumnes que van acabar el curs l’ any passar han passat a segon curs i que per el primer d’ iniciació ja en hi ha dos més amb il·lusió de fer camí en aquest instrument.

 

Per conèixer els grallers de Maó i els històrics gegants en Tomeu i na Guida visiteu també www.gegantsmao.menorca.es .

 

     

tradicions que venen i van

geganters-mao | 04 Novembre, 2007 20:33

Algunes vegades hem pogut sentir a algú interrogant-se sobre la menorquinitat de la tradició dels gegants i dels grallers, al·legant que dits elements culturals podrien mantenir similituds amb costums d’ altres províncies de l’ estat, i per lo tant com a elements “forans” resultarien extranys dins la festa menorquina.

 

Aquestes opinions (poques) sempre han donat pas a les documentacions que ens parlen de com els gegants des de ben antic mai han estat propis de cap província espanyola en concret, si no de la majoria de cultures del mon, i també a les que ens parlen de com els antecedents de la gralla a Menorca ja apareixen documentats a la nostre illa des de fa ben prou segles.

 

La introducció del present article ve donada a rel d’ haver pogut comprovant com la nit de “halloween” que fins fa pocs anys era totalment desconeguda a la nostre illa, pot ser l’ havíem coneguda en les pel·lícules de por rodades a nord-america, fa pocs dies a Menorca ja va compartir protagonisme amb el per nosaltres tradicional dia de “Tots Sants” sense que això generés gaires comentaris.

 

Sense entrar en el debat dels oli-aigos i les hamburgueses, avui transcriurem un reportatge rescatat del diari “Menorca” del dia 6 de setembre del 1983. L’ article ens parla de com l’ avui imprescindible “pomada” (pels que no la coneixen, és la beguda estrella de les festes menorquines) un dia va ser el primer en que es va consumir, de qui en va ser el seu inventor i del per que del nom de la beguda.

 L’ article el transcrivim textualment tal i com va ser publicat avui fa 24 anys:  

MAGI CAMPS SE DA A CONOCER COMO INVENTOR DE LA “POMADA” 

“Para despistar a mi mujer, introduje la misma porción de limonada dentro del Gin” 

Este señor se encontraba escuchando un programa sobre las bebidas menorquinas, ante esto, ni corto ni perezoso telefoneó a la emisora diciendo que el era el único y verdadero inventor de la “pomada”. 

Para conocer más detalles de esta curiosa, y a la vez importante noticia, si tenemos en cuenta el nivel tan grande de aceptación que tiene la “pomada” hoy en día en la isla, hemos acudido al  encuentro del que dice ser su descubridor Magí Camps, quien actualmente ostenta el bar del hipódromo municipal mahonés. Lo primera que le preguntamos es como surgió la susodicha bebida; ante esta pregunta, la explicación de Magí Camps es tan veraz como anecdótica al mismo tiempo “Como a todo buen hombre menorquín, el gin ha sido, es y sigue siendo mi bebida favorita, pero en el año 67-68, aproximadamente, consumía este producto demasiado, llegando, incluso a embriagarse. Lógicamente, mi mujer e disgustaba tanto que le llegué a decir que ya no bebería nunca más. Estuve dos semanas sin probarlo, pero no pude aguantar más, y decidí, para despistar a mi esposa, introducir en el gin, la misma porción de limonada, así cuando ella me preguntaba que bebía, yo le contestaba que tan solo era limonada. 

Después de esta explicación, MagÍ Camps contó así la expansión de la “pomada”; en el año 69, me marché a Inglaterra donde permanecí por espacio de cuatro años, cuando sonó la hora del retorno, y volví a Menorca, quedé muy sorprendido al ver que la bebida que yo había inventado era consumida por todo el pueblo, y por otro lado, conocida en toa la isla. A continuación hablamos sobre el por que de llamarle al gin con limonada “pomada”;”Cuando le ponía la limonada al gin, veía que hacía como una especie de espuma a semejanza de la pomada, de ahí que la pusiese es nombre”. 

Los primeros que bebieron la ç”pomada”, fueron los habitantes del puerto, según afirmo Magí Camps, hoy en dia o hace falta descubrirla ni enumerar qiuen la bebe ya que es de todos conocida. Incluso en las fiestas populares, en ciertos establecimientos se bebe pomada, es decir, ni tan siquiera se vende el genuino “gin”. Según su inventor, el éxito de la pomada radica en su coste ya que resulta bastante al alcance de los consumidores. La limonada tiene que ser gaseosa y siempre un poco mas de cantidad que el gin, de esta forma mata el sabor del gin, pero igualmente se consume ya que este inmerso dentro. 

Hasta aquí esta curiosa explicación a cerca del nacimiento de “sa pomada”. Una explicación que puede resultar curiosa, pero también conviniste. La verdad del caso es que la “pomada” está ahí, y gracias a ella, mucha gente anima su propia fiesta con su continua consumición. 

MIGUEL J. URBANO 

 visita també www.gegantsmao.menorca.es

en Pere i na GrÓcia han fet 10 anys

geganters-mao | 28 Octubre, 2007 17:54

Aquest any 2007 en Pere i na Gràcia, la parella de gegantons del Casal de gent gran del Camí d’ Es Castell de Maó, han complert els primers deu anys de vida.

 

Va ser el dia 6 de setembre de l’ any 1997 que la nova gran parella, va sortir per primera vegada al carrer a ballar. Això va succeir poc abans del pregó de Festes de la Mare de Déu de Gràcia d’ aquell any, quan en Tomeu i na Guida, els  històrics gegants de la ciutat, ja els esperaven a la porta del casal per acompanyar-los fins el Pla de la Parròquia, on van ser batejats públicament.

 

Dita parella arribava a la nostre ciutat en un moment en que el mon geganter de l’ illa estava en un dels seus moments més àlgics. La Colla de geganters de Maó aquell any havia celebrat el seus primers cinc anys de vida, s’ estava tornant un fet normal el que altres gegants de Menorca, portats per les seves respectives colles geganteres que estaven apareixent visitessin les nostres festes i fins i tot, convidades per la colla gegantera maonesa cada any durant les nostres Festes de Gràcia rebíem la visita d’ alguna parella de gegants de fora de l’ illa.

 

Dit esclat del mon geganter havia fet que l’ Ajuntament de la ciutat i el Casal de gent gran, en aquell temps anomenat I.B.A.S, es coordinessin per donar forma al projecte de que la nostre ciutat veiés ampliat el seu número de gegants fins a dues parelles. el projecte prendria la forma d’ un taller en que les mateixes sòcies del club, coordinades pel monitor Kiko Murillo i amb la col·laboració de diferents persones relacionades amb el mon geganter menorquí, serien les encarregades d’ esculpir la nova gran parella.

 

En Pere i na Gràcia van anar prenent forma, van ser batejats i deu anys després s’ han convertit amb els inseparables companys d’ en Tomeu i na Guida. Destaquem que si be en un principi havien estat creats per ser la “segona parella de gegants de Maó”, amb el temps la mateixa gent que any rera any els contempla els ha deixat el nom de “gegants dels jubilats”.

 

En Tomeu i na Guida prenen la representació de la ciutat de Maó al ser propietat de l’ Ajuntament, del municipi i per lo tant de la seva ciutadania; mentre que en Pere i na Gràcia al ser propietat d’ un casal amb socis a tota l’ illa, seria un fet excloent el limitar la seva denominació a únicament una de les seves poblacions.

 

En tot cas el fet que fa que apareguin sempre al costat dels gegants de la ciutat, respon a que són portats en totes les seves passejades per la entitat gegantera de la ciutat de Maó, la mateixa que també es fa càrrec de la geganta S’ Avia Corema, el gegant Olímpic i el nan en Miquelet es Salero.

 

Tornant a l’ any de l’ estrena de la parella formada per en Pere i na Gràcia, trobem publicada en el butlletí intern del casal, en el seu número 8, corresponent a aquell més de setembre en que els gegantons van veure la llum la següent poesia, redactada per una altre de les sòcies i creadores i que en feia menció a la gran i “gegant” novetat:

 
HISTORIA DELS GEGANTS

Vam començar sa feinada

amb na Tònia de mestressa

quanta roba hi havia estesa!!

i na Tònia...suspirava

 

Ses faldes vam ben ruar,

després les vam planxar,

els furats vam ben plantar,

i na tònia... suspirava.

 

Després es camies vam començar

ella sa brussa englanada.

ell sa camia ben blanca

i na Tònia... suspirava.

 

S’ americana es va acabar

i es xalecu d’ ella va rematar,

i quant els varem pruvar,

na Tònia... va suspirar.

 

Vam fer feina i disfrutar,

na matilde també enremanava,

i quant es va tot acabar

na Tònia va alenar!

 

I ja guapus i vestits,

ses peluqeres van venir,

n’ Angelita i na Mari,

i na Gomi els va afavorir.

 

Na Cati, sa directora

te dos sòcios mes al IBAS

i amb satisfacció incontenible,

ja son els gegants de sa família.

 

Son dos guapos jubilats,

creats per molta gent amb passió

els hi desig salut i felicitat,

i molts anys de cobrar sa pensió!!

Per conèixer els gegants del casal de gent gran visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

 

el que sentim els geganters

geganters-mao | 21 Octubre, 2007 17:39

L’ hivern és època que genera poques notícies relacionades amb gegants. no estem dient que aquests desapareguin del nostre costumari, simplement que en lloc d’ ocupar carrers i places en els dies de festa major, segueixen existint fent llargues hivernades en els diferents locals propietat del municipi.

 

Els gegants dormen, els geganters descansen les espatlles i la activitat es redueix als preparatius per la següent temporada.

 

Les persones involucrades en aquesta manifestació cultural som conscients de la nostre responsabilitat i també de la satisfacció de col·laborar amb el municipi. Els sentiments que per lo tant es generen són molts i molts variats: uns els de qui porta anys passejant sobre les seves espatlles als històrics gegants de la ciutat en Tomeu i na Guida, altres els dels que assagen tot l’ any per que a aquests no els falti mai la música, els de qui procuren en tot moment que els nostres gegants llueixin sempre amb la vestimenta ben aclarida i la cara ben neta, i altres els de qui un dia van arribar a la nostre illa per, en un principi, treballar durant l' estiu a Menorca i en els temps lliures sonar la gralla amb els gegants; és el cas de la grallera que signa l’ article que hem pogut trobar en la revista “Suc de Pinya” dels castellers del barri de Sants de Barcelona.

 

És el que transcrivim a continuació:

  Coses que compartim  

Els dies en que hi ha passacarrers de gegants a Menorca, a l’ hora de posar-me l’ uniforme de geganter, el primer que em roda pel cap es on estic? Amb quines colles actuaré? Quins castells farem a plaça? i és que... estic a Maó o al barri de sants de Barcelona?.

Això que amb roda pel cap es per que els castellers de Sants i el geganters de Maó, entre altres coses coincidim en la vestimenta de les  persones que en formem part, és a dir: Els geganters vestim camisa de color verd gris, pantaló blanc i faixa negra, mentre els Casteller de Sants compartim tot aquest equipament distingint-nos pel mocador, que en el cas dels geganters és color blau i en el dels castellers és el característic vermell amb punts blancs. 

Parlo dels dos grups en primera persona donat que fa 11 anys que faig castells al barri de Sants i des de l’ any 2006 també sono la gralla amb els geganters de Maó. 

El residir de manera permanent a Menorca i donat que a l’ illa no existeix tradició castellera, moltes estones trobo a faltar els castells. És aquest el motiu pel que vaig escollir l’ activitat gegantera, doncs les dues manifestacions utilitzen les gralles com a suport rítmic i seria una bona manera de donar expressió als coneixements musicals adquirits amb els castellers. 

Una altre similitud entre el grup de geganters i els castellers és la participació de persones de totes les edats i en els dos casos un ambient molt xulo. 

Les actuacións castelleres a les que pugui assitir, estant a Barcelona, seran tan sentides com ho han estat sempre les fetes estant de gegantera a Maó de castellera a Barcelona.   

Un petó des de Menorca a tots d’una castellera que us troba a faltar . 

Anna Febrer Bellostes.

Per conèixer els gegants de Maó podeu visitar www.gegantsmao.menorca.es .

      

El diari dels gegants

geganters-mao | 06 Octubre, 2007 14:49

El diari dels gegants

 

Fa unes setmanes vam començar a parlar, en aquest mateix blog, de la importància de recuperar la història dels nostres gegant, fent us d’ arxius municipals, hemeroteques, testimonis personals i a traves de les fotografies que algun dia es van fer, pot ser sense saber que en un futur passarien a la categoria de document.

 

Igualment és important, per evitar que en un futur es tingui que recuperar el que ara vivim en temps present, deixar constància del dia a dia dels nostres gegants i de l’ entitat gegantera. Això s’ està fent a través del “diari de la Colla”, que s’ escriu a l’ hora que van succeint les actuacions i fets dignes de destacar dins la Colla de Geganters. l’ encarregat de portar el diari de la colla és l’ arxiver del grup.

 

Fent us d’ aquest diari podem tornar deu anys enrera i reconstruir com va ser la temporada de gegants de l’ any 1997.

 

En aquest viatge en el temps ens situem en un any en que entusiastes celebràvem amb una macro-festa al parc d’ es Freginal el cinquè aniversari de la creació de l’ entitat gegantera . Ens conta el diari que aquell dia cinc de juliol, baix el lema d’ “El dia gegant”, tot el dia i en el mateix parc va restar oberta la exposició monogràfica descriptiva d’ aquells primers cinc anys. El matí va haver concert de gralles a càrrec dels Grallers de l’ Ermilla, arribats des de Vilafranca del Penedès. Al migdia amb una monumental paella vam menjar totes les Colles geganteres menorquines, els que poc després havien de portar els gegants de Vilanova i la Geltrú que també van arribar a l’ illa per participar de l’ esdeveniment i fins i tot molta gent de Maó que no s’ ho va voler perdre. A la tarda el gran passacarrers de tots els gegants, la part infantil oferta per l’ actor i músic Pau Tourell i seguidament la revetlla en la que van actuar fins a quatre grups musicals.

  

D’ aquell any també es conta que els músics de la Colla van gravar una maqueta, la que al dia d’ avui serveix per conèixer la evolució del grup, i els gegants de Maó van ser uns dels primers de l’ estat en tenir pàgina web pròpia, tot i que al cap de poc temps aquella primera pàgina desapareixeria de la xarxa.

 

Seguint el diari dels gegants trobem que aquests a l’ any 1997 hivernaven a l’ espai que avui està a punt de convertir-se en el nou teatre de l’ Orfeó Maonès.

 

També parlem d’ una època en que en Tomeu i na Guida “tot el dia eren pel carrer”, torrada de sobrasades del dissabte de Sant Antoni, Festa de Sant Pere al port de Maó, festes de escoletes, barriades, solidàries etc. Deu anys després els nostres gegants han tornat al seu paper de figures típiques de les festes patronals i rar es fa trobar-los en altres tipus de celebracions.

 

En el diari trobem detallades les ballades fetes per Es Mercadal, Es Castell, Llucmaçanes, Alaior o Sant Lluís en les seves respectives festes majors, i com no les festes de Gràcia de l’ any 1997, en que vam rebre la visita dels gegants de Badalona, Cardona i els de la Bisbal de l’ Empordà. Dels geganters de la Bisbal hem de recordar que van arribar amb la “Rigoberta”, la geganta boja a la que se li sortia un pit de dins la brusa, i de com fins i tot la geganta va entrar dins l’ Hospital Verge del Toro per sortir amb una tireta posada en el mateix pit.

 

D’ aquell any 1997 es narra com, després d’ alguns anys de no sortir al carrer, va ser recuperat el Gegant Olímpic i també del bateig d’ en Pere i na Gràcia, la parella de gegants del Casal de gent gran d’ es Camí d’ es Castell.

 

 

 

En el diari dels gegants es presta especial atenció als dos viatges de representació que van fer en Tomeu i na Guida avui fa deu anys: el que a mitjan agost els portaria a la població catalana de Torrelles de Foix i el que als pocs dies d’ acabades les Festes de Gràcia els faria tornar pujar al barco, aquesta vegada tenint com a destí la gran trobada de gegants que va tenir lloc a Esplugues de Llobregat.

 

Una de les darreres activitats de l’ any 1997, amb la que quasi es tanca la fulla d’ aquell any és la trobada insular de gegants que es va organitzar a Es Mercadal. Dita trobada anual i itinerant ja fa alguns anys que es va deixar de fer i queda per la història la crònica que ens va deixar.

 

Destacant la importància de disposar d’ un arxiu el màxim de detallat possible, des de l’ entitat gegantera maonesa seguim treballant per la seva ampliació, acceptant qualsevol mena de document, fotografia o testimoni que en pugui formar part. Per aportacions o consultes es pot contactar a l’ adreça: gegantsmao@menorca.es .

 

Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .

     

L' arxiu dels gegants dona el seu fruit

geganters-mao | 29 Setembre, 2007 17:25

L’ arxiu dels gegants dona el seu fruit

 

Fa uns mesos vam publicar en aquest blog la notícia de que l’ arxiu històric dels gegants de Maó entrava en una nova fase d’ ampliació. La crida a la recerca de documents, testimonis i fotografies es va fer pública a través de la web, sense oblidar una nova batuda més personal entre les persones que per la seva trajectòria poguessin aportar alguna nova dada d’ interès.

 

Els resultats de la recerca han anat arribant i en alguns casos sols ens han confirmat el que ja teníem. Recordem que a l’ any 2002 la Colla de Geganters de Maó va col·labora en l’ edició del llibre “En Tomeu i na Guida, una història gegant”, de Miquel Villalonga, que és un estudi a fons on es narra l’ història de les dues figures representatives de la ciutat de Maó i també la resta de gegants de Menorca. Alguns documents gràfics que ens han arribat darrerament via internet, procedents de Barcelona, ens corroboren, per exemple, la visita d’ en Tomeu i na Guida a la ciutat Comtal de l’ any 1988, de la que ja s’ en parlava en el llibre.

 

A l’ hora d’ iniciar un treball de recerca és important que la primera informació, de la que parteix la investigació sigui fiable, per assegurar-nos de no seguir un camí erroni. És així que quan es va publicar el llibre sobre els gegants menorquins també es va fer un lloc pels seus antics amics els cap-grossos, es van recollir i contrastar informacions sobre a quins personatges van representaven els primers caparrots que van acompanyar als gegants en temps de la república (quan arribaren els gegants) i també durant la postguerra, molts d’ ells avui ja desapareguts. Entre els testimonis contrastats diferents persones van coincidir en que uns d’ aquells primers cap-grossos de Maó representaven a dues filletes petites.

 

Com en aquell moment no vam disposar de fotografies antigues on reconèixer aquestes “filletes petites”, així va quedar la informació, sense poder conèixer la seva fesomia exacta.

 

la arribada a l’ arxiu  històric de la entitat gegantera de fotografies antigues dels cap-grossos de Maó no sols ens ha corroborat gràficament els testimonis orals si no que a més ens ha aportat una dade “sorprenent”.

 

Per entendre la similitud de la que parlarem hem de fer menció de que la famosa gegantona “Tecla” de Sant Lluís, la que representa a una filleta petita llençant aigua pel seu xumet, és construïda a partir d’ un cap-gros.

 

És a partir de les fotografies arribades a l’ arxiu que hem pogut comprovar com un d’ aquells cap-grossos de Maó que representava a una filleta petita, procedia del mateix taller (El Ingenio de Barcelona) i concretament del mateix motlle que la gegantona de Sant Lluís, lo que ens aporta la sorprenent descoberta de que a Maó també vam tenir la nostre “Tecla”. Destaquem en tot cas que el nostre cap-gros ja fa moltes dècades que va deixar d’ existir, mentre que el de Sant Lluís va créixer i va prendre la forma d’ un dels gegantons més populars dels que visiten les diferents festes d’ estiu.

 

Al llarg de la geografia existeixen persones que, al igual que fem des de l’ entitat gegantera maonesa, disfruten en la tasca de recerca de dades relacionades amb els gegants. És així que fa un temps ja ens va arribar la fotografia, procedent d’ un dels més grans arxius relacionats amb gegants d’ Espanya, d’ una altre gegantona que a partir del mateix cap-grossos amb el que es va crear na “Tecla” representava a la filleta petita  “Mariona”, figura resident a la població de Vilanova del Camí.

 

L’ arxiu històric dels gegants de Maó segueix recollint més testimonis, dades i fotografies, doncs com veiem la història no deixa mai de aportar-nos noves sorpreses que val la pena conèixer.

 

Per consultar l’ arxiu històric dels gegants us podeu dirigir a gegantsmao@menorca.es .

 

Visiteu també www.gegantsmao.menorca.es , on trobareu molts dels datos recollits a l’ arxiu.

   

 

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS