Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Els gegants d' Alaior i els seus convidats

geganters-mao | 13 Agost, 2007 07:27

Els gegants d’ Alaior i els seus convidats. 

El passat dissabte, en Llorenç i na Eulàlia, els gegants d’ Alaior van encapçalar el tradicional passacarrers del dissabte de Sant Llorenç.

Va succeir poc abans de les cinc de la tarda, amb un ventet i alguns núvols que si be no eren símbol de treva en un dels dies més calorosos de l’ any, van ajudar a fer la jornada un poc més bona de dur. Però com mai plou a gust de tot-hom (que de moment no va ploure) els músics van agrair que passes un poc l’ aire mentre que els portadors de gegants no el van veure entrar ni u moment dins les faldes de la figura, per lo que la suada hi va estar present un any més.

 

Posats a parlar de gegants hem de destacar la presència d’ en Llorenç i na Eulàlia, que com és obligatori en dia tan senyalat van lluir com cal. També van estar presents els gegants dels pobles veïns, i la novetat d’ enguany: la presència al poble dels gegants de Sant Quirze del Vallès (Catalunya).

 

 

Els arribats de Terres Catalanes van ser el Quirze i la Julita i el mussol Feliu i la òliba Obdulia. Els dos primers són dos gegants  (70 i 65 Kg de pes respectivament) obra de Joan Cabus; el mussol i l’ òliba ja són dos gegantons obra de Jordi Grau, del taller El Drac Petit de Terrassa.

 

Va ser pels arribats de més lluny per qui es van disparar més cameres fotogràfiques. Però el passacarrers també va lluir pel seu conjunt.

 

També hem de destacar la presència a Alaior d’ alguns membres de l’ Agrupació de Colles de Geganters de les Illes Balears, amb el seu president Antoni Oliver al front, que van arribar al poble per portar durant tots els dies de les festes els gegants que feien d’ amfitrions: en Llorenç i na Eulàlia.

 

 

La música no hi va faltar: la del la banda de tambors i cornetes local, la dels grallers d’ Alaior i la dels que van arribar acompanyant a n’ en Tomeu i na Guida, els gegants de Maó.

Hem de destacar que el poble d’ Alaior destaca per ser un dels que programa els passacarrers amb el recorregut i la durada perfectes. Ni molt llarga per no cansar als portadors ni molt curta per deixar a la gent amb ganes de veure gegants. En el cas de la volta també va ser la justa, els carrers més cèntrics de la vila van fer d’ escenari per la desfilada gegantina.

 

Ningú es va quedar amb les ganes de veure gegants, demostra el fet que en tot moment aquests es van veure acompanyats de prou gent que va seguir els seus balls. La ballada conjunta del pas-doble “El Gener” enllaçada amb el popular “Passi-ho be” va donar per acabada la jornada de dissabte.

 

Els gegants d’ Alaior i els seus convidats catalans van tornar a sortir el diumenge matí per fer la diana, la resta de gegants menorquins van preferir quedar dormint fins més tard esperant la desfilada de carrosses de la nit.

 

La desfilada va ser poc més o  menys com cada any, és a dir, un espectacle de llum, color, música i participació sols possible un dia de l’ any: el diumenge de Sant Llorenç. No hi van faltar les carrosses, que aquest any representaven als còmics de diferents èpoques, vam poder veure als personatges del TBO, l’ Asterix, els barrufets (i també el temut Gargamel) etc.

La novetat d’ enguany seria que els gegants haurien de caminar un poc més de lo normal. Un cop finalitzada la primera volta de la desfilada totes les figures van haver de baixar fins a la carretera antiga per iniciar la segona passada pujant per una altre de les entrades al poble. El que en un principi va poder semblar un poc estrany pels geganters els va “salvar la papereta”, doncs Sant Pere no va poder aguantar més, i just va començar a ploure el toldo de la  metzinera situada a dita carretera va ser un lloc perfecte per poder posar els gegants a cobert.

La pluja també va fer que les carrosses acceleressin la marxa per córrer cap a cobert, donant així la desfilada per acabada. Mentre els caps de colla dels diferents grups de geganters van decidir que un cop deixés de ploure lo més convenient seria fer la segona volta ràpid, doncs el camí per anar a guardar els gegants era el mateix que tendria que haver seguit la desfilada. És així que gegants i músics en poc més de deu minuts ja estaven tots a cobert.

 

Ja sols faltava convocar als geganters per la propera sortida, la del dissabte de Festes de Sant Climent, canviar-se de roba, i acabar les festes de Sant Llorenç contemplant el castell de focs artificials.

visita també www.gegantsmao.menorca.es 

  

Menorca terra de gegants i de m˙sics

geganters-mao | 09 Agost, 2007 17:05

Els gegants de Menorca estan d’ enhorabona, el passat diumenge es van presentar oficialment dues formacions musicals més, que faran que aquests tinguin més motius que mai per no aturar ni un moment de ballar. 

Va succeir durant el diumenge de Sant Gaietà, a la petita vila de Llucmaçanes. Els que es van presentar van ser el grup de músics dels gegants de la vila i també el grup de grallers del poble de Sant Lluís. En el primer cas formen el grup una dotzena de músics de vent i percussió, molts d’ ells membres a la vegada de una popular banda de música de l’ illa, per lo que el projecte des de el primer dia ha comptat amb el recolzament de la experiència. En el segon cas, el dels grallers, provenen de l’ aula de gralla de l’ escola municipal de música de Sant Lluís. En aquest cas la falta de experiència va ser substituïda per la il·lusió de qui surt al carrer a sonar pels gegants per primera vegada. 

Des de finals dels anys vuitanta hem vist com aquelles passejades dels gegants pels carrers dels pobles, els dies de la festa major, que anys enrera havien començat amb la sortida únicament dels propis de la població, van anar creixent fins conformar passacarrers, que a la mesura de l’ illa, es poden considerar multitudinaris. En aquell moment es creava un problema, que una sola banda de música, lo acostumat fins el moment, no era lo suficientment potent per ser sentida per tots els gegants convocats: els propis, els veïns d’ altres poblacions i a vegades fins i tot els arribats de fora de l’ illa. 

La solució començaria a arribar a l’ any 1995, amb la creació del grup de grallers de l’ entitat gegantera de la ciutat de Maó. A partir d’ aquell moment en Tomeu i na Guida ja s’ asseguraven tenir sempre darrera a un grup de músics que els fessin ballar; la seva participació en les diferents festes ja no estaria condicionada a la mena de música que els pogués servir l’ organització, a l’ hora que la coordinació entre els músics i els balladors de gegants feia una passa de “gegant”. 

L’ experiència d’ aquest primer grup va fer que a l’ any següent ja fossin en Llorenç i na Eulàlia, els gegants d’ Alaior els que estrenessin grallers. Seguirien en el camí en Jaume i na Rosser, els gegants d’ Es Castell.  

Dels instruments dels grallers hem de dir que si be a l’ any 1995 a l’ illa de Menorca ja sols eren coneguts per les visites que ens podien fer grallers d’ altres llocs de l’ estat, els seus antecedents històrics a Menorca ens parlen d’ un joglar del segle XIV o dels ministrils que al segle XVIII sonaven a Ciutadella (i en alguna ocasió havien visitat la ciutat de Maó). No descartem que arribes a l’ illa mitjançant el poble musulmà que, tot i que no trobem documentació que ens en parli, rar seria que en la seva llarga estada entre nosaltres no utilitzessin l’ instrument musical més característic de la seva cultura: l’ oboè popular.

sonadors d' oboè popular  

La recuperació de la gralla, l’ oboè popular, a Menorca, ha tingut els seus alts i baixos, doncs en poc temps serien prou les persones que s’ il·lusionarien en el seu aprenentatge, com a prova de la consolidació tenim el que avui molts dels intèrprets ja són nascuts amb posterioritat de l’ any 1995 (el de la recuperació). El que fins el 2006 cap escola de música l’ inclogués dins l’ oferta d’ instruments a escollir, en ocasions ha condicionat que els músics aprenguessin a sonar a l’ hora que eren escoltats pel públic. Afortunadament en l’ actualitat els grups existents a l’ illa poden presumir de fer ballar els gegants amb la dignitat que aquests mereixen. 

Destacant l’ iniciativa de l’ escola de música de Sant Lluís, també hem de destacar com les agrupacions geganteres de l’ illa a l’ hora que portar gegants i fer música, en els darrers anys també s’ han convertit en “escoles de música”, on els grallers veterans al dia d’ avui estan impartint els seus coneixements a les persones que arriben a l’ entitat amb il·lusió per aprendre l’ instrument. 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es   Bibliografia associada: En Tomeu i na Guida, Una història Gegant (Miquel Villalonga Coll, 2002)  

Els gegants passen per Llucmašanes

geganters-mao | 06 Agost, 2007 17:19

Els gegants passen per Llucmaçanes.

Ahir a la tarda en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero van fer la seva visita anual a la població de Llucmaçanes.

Just eren les set de la tarda quan els gegants de Maó van fer l’ arribada a la plaça, ja ballant al so dels seus grallers, mentre des de l’ interior del local de la associació de veïns anaven sortint al carrer tot el grup de gegants de la família Pons Arnau, els que porten amb orgull el nom del poble amfitrió, el que celebrava el diumenge de Sant Gaietà. Era el símptoma inequívoc de que la festa estava a punt de començar.

 

    

No hi van faltar ni gegants ni tampoc músics. Justs abans de començar el passacarrers el president de l’ associació de veïns va presentar a totes les agrupacions geganteres participants i també la materialització d’ un vell projecte dels geganters de la vila: la presentació oficial del grup de músics de la colla.

 

La qüestió és que els gegants tenien ballera i ja passava de l’ hora anunciada. Va ser quan els tamboriners de Dalt Sant Joan van arrencar amb els primers ritmes, la resta d’ agrupacions musicals no van voler quedar enrera i en un moment els gegants ja estaven en camí.

 

El pasacarrers no va ser gaire llarg, doncs el poble que estava en festes no deixa de ser petit i no dona per voltar moltes hores, tot i així va durar lo just per que ningú es quedés sense veure els gegants a l’ hora que pels geganters va ser una sortida relaxada.

Amb els anys en Tomeu i na Guida ham visitat ciutats importants, que tenen l’ alicient de l’ amplia oferta i de la gran quantitat de públic que els contempla, però cada cop més s’ aprecia visitar poblacions petites, com va ser aquest diumenge, on els veïns la majoria són gent coneguda, que surt al portal a saludar, amb els que es pot conversar i fer broma entre ball i ball... .

 

No havia passat una hora de passacarrers i els que encapçalaven la marxa, el grup de tambors i cornetes, ja havia arribat de nou a plaça, acabant l’ actuació recordant-nos un tema prou de moda fa alguns estius “El tractor amarillo”, els primers gegants en entrar a plaça van ser els de Maó, amb els seus propis grallers, seguits de tota la resta gegants fins configurar un ball conjunt de totes les figures juntes. 

Els músics dels gegants de Llucmaçanes van sonar un tema, que van ballar tots els gegants, els grallers van fer el mateix i els sons de l’ himne de la vila van donar per acabada la jornada gegantera.

 

Ja sols faltava l’ entrega d’ obsequis a tots els participants i con no podia faltar la convidada a l’ interior del local de la associació de veïns.

 

Al·looooots, reuniooo, cridava el cap de colla: escolteu dissabte i diumenge que ve anem a Alaior...

 

Visita també www.gegantsmao.menorca.es 

Festes de GrÓcia 2007, cada cop mÚs aprop

geganters-mao | 30 Juliol, 2007 17:38

Just falta un més per que en Tomeu i na Guida, els gegants de Maó, arribin als balcons de l’ Ajuntament, per anunciar que les festes de la Mare de Déu de Gràcia ja són aquí.

 

Serà la senyal inequívoca de que tot està a punt, els caixers amb la vestimenta ben planxada i els cavalls ben polits; els membres de la brigada d’ obres ja tindran els carrers del centre de la ciutat adornats amb milers de banderetes i també els escenaris col·locats cada un al seu lloc; els membres de la  policia municipal tindran preparat el quadrant per festes i els bars ja estaran fen números sobre quants litres de pomada hauran de preparar.

 

Serà llavonces quan una altres, els membres de l’ Entitat Gegantera de la Ciutat de Maó, també estaran ultimant els darrers detalls per uns dies que pels geganters també prometen ser intensos. Durant quatres dies sortiran al carrer els molts preparatius, reunions i gestions prèvies a les festes.

 

Pensem que una de les gestions que s’ han de dur a terme molts mesos abans de festes és el contacte amb els pobles que han d’ estar representats amb els seus gegants a les nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia. Fruit d’ aquestes gestions aquest any arribaran els gegants catalans de la vila d’ Hostalric i des de Mallorca la parella de gegants de Mancor de la Vall.

 

Des de Hostalric ens arribaran tres figures: Ramon Berenguer II Compte de Barcelona, la seva parella Mafalda de Pulla-Calàbric Comtessa de Barcelona i Vescomtessa de Narbona i el Mossèn Pere Xifra. Les tres figures representant a personatges existits en la realitat i que formen part de la història de la població catalana.

  

Ramón Berenguer va viure en el segle XI i la llegenda que acompanyar la seva estranya mort (sembla ser que a mans del seu germà) va haver d’ esperar fins les acaballes del segle XX per prendre forma en un gegants de cartró i fusta. La figura gegantina ja data de l’ any 1989 i va ser creada L’ OBRADOR d’ Arenys de Munt, pesa 53 Kg i una alçada de 3’70 metres.

 

Mafalda de Pulla-Calàbria era natural de Sicília i va ser esposa del Compte de Barcelona. La seva figura en cartró va ser creada conjuntament amb la del seu marit i batejada el mateix dia de juliol del 1989. És just un poc més lleugera, pesant 46 quilos i te una alçada de 3,50 metres.

 

El tercer gegant, Mossèn Pere Xifra també te una peculiar història, heroica, que li va merèixer ser honorat amb la seva plasmació com a figura gegantina. El Mossèn va viure el segle XVIII i es va fer popular a rel d’ uns fets succeïts durant la gerra de l’ independència. Es conta que quan l’ exercit Napoleònic assatjà i cremà part de la Vila d’ Hostalric, Mossen Pere Xifra, enfilat dalt d’ una torre, va fer front ell sol a infinitat de francesos que s’ acostaven cap a ell. També conta la història que quan se li acabaren les bales va seguir defensant el poble amb pedres. Tot i així el valent Mossèn va conseguir salvar-se i abandonar aquest mon a una certa edat i morir a causa de la  vellesa.

 

Construït per Miquel Rimbau, el gegant va ser estrenat el setembre del 1993. pesa 25 quilos i te una alçada de 3,40 metres.

 

Des de l’ entitat gegantera maonesa sempre hem volgut recalcar que el que destaca d’ un gegant és la vila a la que representa, no el grup de gent que en cada moment és reponsable de portar-lo, però al ser tota una entitat cultural la que es desplaçarà des de Terres Catalanes per portar aquestes tres figures haurem de fer menció de la presència a les nostres festes de la Colla de Geganters d’ Hostalric.

 

Visita també  www.gegantsmao.menorca.es

  

"Sa baixada" de l' esglÚsia

geganters-mao | 25 Juliol, 2007 15:35

la jornada gegantera del matí del dia de Sant Jaume ha començat de la manera més tranquil·la que ho podia fer, amb els grallers sonant i despertant els veïns (hem sortit a les 8 del matí), amb la banda de música fent lo propi i amb uns carrers dormint de la jornada del dia anterior.

 

Passades les 10,30h ja han estat més els veïns del poble que han volgut veure els gegants acompanyant als caixers i autoritats fins a l’ església del Roser, per assistir a la missa de festa major. Les dues grans figures han fet la funció protocol·lària i han quedat a les portes de l’ església esperant de nou la sortida de la comitiva.

 

Existeixen alguns actes que amb el pas del temps evolucionen, fins arribar a recordar-nos ben poc com van començar  una vegada... . Resulta que la sortida de missa i anada de les autoritats, caixers, gegants i banda de música fins a les cases consistorials, contat a qui no ho ha vist fer mai al poble d’ Es Castell, podria pensar en un acte extremadament solemne, però la festa pren el camí que decideix el poble i aquest un dia va decidir que volia que fos un dels actes més alegres i sobretot espontanis de les festes de Sant Jaume.

 

A les 12 h. 4 min. S’ han obert les portes de l’ església i ha esclatat una potent traca pel carrer Victori (el que porta de l’ església a la plaça Esplanada). Els gegants s’ han col·locat encapçalant la comitiva, seguits pels caixers, la banda de música i les autoritats. Han estat dues  picades al bombo les que han avisat a tots els membres de la banda de música que el moment havia arribat, en pocs instants ha començat la interpretació del tema que ha d’ acompanyar la marxa fins l’ ajuntament, les populars “Frases menorquines”.

 

Seria bo de fer dir que un cop començat a sonar la banda la comitiva es posaria en camí però... avui ja és considerat part de la celebració el fet de que la generació que omple el carrer Victori de dalt a baix, sigui la que decideixi el ritme de la marxa. Prest hem pogut veure al jovent, exterioritzant el més pur sentiment de festa, reclamant a tothom el “segui, segui, segui”, fent algunes pases, tornada a aturar per llençar unes pilotes inflables, els veïns des de els pisos llençant aigua a la gent, també fins i tot gelats, més aturades per seure a terra, algun intent casteller (d’ anar per casa però amb la gràcia de la improvisació) i unes passes més.

 

Els portadors dels gegants també han participat de la festa, intentant deixar un espai de seguretat entre la molta gent que encapçalava sa davallada i les dues grans figures. Pensem que una empenta fortuïta podria bastar per fer que un dels gegants perdés el difícil equilibri i caigués a terra. És per això que mentre dos membres de l’ entitat gegantera feien de portadors ballant les figures els altres membres s’ esforçaven en fer cadena i protegir els gegants.

 

El jovent, coneixedor de la festa, en tot moment ha sabut aturar el pas de la comitiva quan havia de fer festa, però també de tan en tan empènyer cap endavant per fer que la cosa pogués avançar. En cap moment han faltat junt als geganters maonesos amics del mateix poble per fer pinya tots junts.

 

La música poques vegades ha deixat de sonar, l’ esclat ha estat gran, però quan ja feia “una hora” de rellotge que la comitiva estava en camí, ha estat la mateixa gent que participava en la festa la que ha decidit que allargar la baixada una estona més podria fer que el que venia després, el jaleo, també allargués en excés el seu començament i evidenment l’ acabament. Ha estat quan abans d’ acabar el carrer Victori el jovent s’ ha decantat i ha fet passillo per deixar passar sense més demora als gegants, banda de música, caixeres i autoritats.

 

Els únics que no han suat gens han estat els gegants, dels geganters no podem dir el mateix i l’ arribada a l’ Ajuntament ha estat la recompensa de l’ esforç de haver aguantat la llarga hora més intensa de les festes.

 

D’ aquesta manera els geganters maonesos hem donat per acabada la nostra participació en les festes de Sant Jaume en la seva edició del 2007, en que un any més hem anat a Es Castell a portar els gegants en Jaume i na Roser i donar continuïtat a la tradició dels gegants en les festes del poble.

 Aprofitem per agrair les atencions rebudes per part de l’ Ajuntament i de la Colla de grallers de Es Castell, que un any més han fet que la nostre arribada al poble per donar un cop de ma en les festes s’ hagi convertit en un sentiment de trobar-nos com a casa i sentir les festes de Sant Jaume, també un poc nostres. 

Visita també:  www.gegantsmao.menorca.es

Sant Jaume ja va en totes

geganters-mao | 25 Juliol, 2007 12:43

Ahir a la tarda en Jaume i na Roser, puntuals a la seva cita amb el poble d’ Es Castell, van sortir a fer la tradicional volta del dissabte de Sant Jaume. 

Poc abans de l’ hora anunciada ja es podien veure als primers geganters estrenyent-se les faixes, altres treien les figures al centre de la plaça, als grallers afinant els instruments i sobre tot, al públic que havia de seguir la desfilada arribant al punt de partida.

El toc d’ inici  no podia ser altre que el popular “Som som som, som des Castell...”, interpretat pel grup de grallers local. Just sentir les primeres notes, els primers gegants que van contagiar-se de la festa que estava començant van ser els dos grans amfitrions de la tarda; no van tardar en començar a ballar els representants de Maó, que van ser en Pere i na Gràcia i el nan en Miquelet es salero, i com no podia ser menys també na Tecla de Sant Lluís.

Cal dir que en aquesta ocasió en Tomeu i na Guida no van poder estar al poble de llevant, doncs els seus portadors habituals eren els que en dia tan senyalat feien de portadors dels gegants en Jaume i na Roser, que són els que en un 23 de juliol al poble d’ Es Castell són insubstituïbles i han de lluir com mai.

  En Jaume, na Roser, es gegantons de Maó en Pere i na Gràcia, en Miquelet es Salero i na Tecla de Sant Lluís.

Uns altres que van participar en el passacarrers van ser els membres de la Banda de Música de Es Migjorn Gran, prou coneguts dins les festes menorquines. Igualment és de justícia destacar la qualitat interpretativa a la que han arribat el Grup de Grallers d’ Es Castell, fent un passacarrers en que poques serien les estones en la que no es sentigués música. De la banda de música destaquem el repertori tradicional dels passacarrers d’ estiu i dels grallers la interpretació de temes tradicionals però també altres de més moderns: Nino Bravo, Rock around the clock, etc.

El passacarrers va voltar per molts dels carrers del poble, fent aturades enfront de moltes cases que van voler refrescar, amb aigua o pomada o fins i tot oferir algun pastisset, als sempre esforçats músics i geganters. altres aturades van haver de ser per deixar passar sa colcada, que també feia una bona estona que voltava i havia d’ arribar a lloc.

Dues hores de voltar per bona part del poble (es van fer les bromes de si arribaríem fins la Cala Sant Esteve) per acabar on havíem començat, les diferències van ser la direcció en que anaven els gegants i també la bufera dels músics que, per no deixar de sonar ni un moment, les canyes dels instruments s’ anaven fent més rostides per moments. Per la seva part els portadors de gegants també arribarien al punt final tocant-se molts d’ ells els ronyons i espatlles com comprovant el seu estat.

En Jaume i na Rosser van quedar presidint la plaça principal del seu poble des de la porta de l’ Ajuntament, els gegantons van anar a cobert i la darrera paraula va ser la del cap de colla dels geganters maonessos, que al dia següent tornarien a portat els gegants del poble: demà a les set i mitja del matí, repeteixo, set - i – mitja, tothom aquí...

Visita també www.gegantsmao.menorca.es

Els gegants d' Es Castell

geganters-mao | 22 Juliol, 2007 14:30

Ahir fosquet en Jaume i na Rosser, els gegants d’ Es Castell, van tornat a sortir a ballar, en l’ acte que va deixat inaugurada l’ edició d’ enguany de les Festes de Sant Jaume.

La gran parella del poble més oriental de l’ illa va ser empadronada a l’ any 1964. el projecte de la seva arribada venia de molts de mesos enrera, d’ una comissió de veïns que van haver de buscar alguns elements nous per fer reviscolar unes festes que en aquell moment necessitaven algun incentiu.

Aquells gegants que  van arribar ho van fer de la barcelonina “El Ingenio”, que al dia d’ avui i després de més d’ un segle de treballar la imatgeria popular segueix subministrant a ajuntaments i entitats.

En una època en que els pagaments es feien en pessetes la parella de gegants d’ Es Castell en van costar 2780. tot i així, com que van arribar sols les figures, sense els vestits, va fer falta que les cosidores Josefina Seguí i Catalina Victory lis  confeccionessin unes primeres vestimentes, que van ser les apropiades pels personatges que representaven els gegants, és a dir dos monarques.

Aquells dos gegants van passejar molts anys vestits de rei i reina, fins que a l’ any 1980 van adequar la seva estètica a la resta de gegants que ja poblaven l’ illa, i va ser la cosidora Juana Olives Vidal la que va tallar i cosir els primers vestits de pagès menorquí del segle XVIII.

A l’ any 1.995 els al·lots de l’ escola del poble batejarien “els gegants” amb els noms de Jaume i Roser, ell portaria el nom del sant que dona nom a les festes patronals i ella el de la església del poble. En el dia de la cerimònia del bateig els seus padrins van ser els gegants de Sant Lluís, en Lluís i na Maria.

També va ser durant els anys 90, en ple esclat del mon geganter a Menorca, quan la gran parella va conèixer la seva primera colla de geganters, els que durant tot l’ any s’ encuidarien de tenir-los sempre amb els vestits aclarits, la cara ben neta i a punt per ballar. Però aquella primera entitat gegantera no va arribar a conèixer una dècada de vida i es va dissoldre. Al poc temps alguns dels seus membres, majoritàriament els grallers,  van crear un nou grup amb l’ objectiu de no deixar aquells gegants abandonats a un futur incert. Tot i així, al ser un grup reduït, un cop arribades les festes de Sant Jaume, arriben al poble d’ Es Castell geganters d’ altres pobles de l’ illa per tots junts poder donar continuïtat a una tradició iniciada ara fa més de quatre dècades.  

En els darrers anys els gegants han estat restaurats i s’ els ha aclarit els vestits. Víctima d’ un acte vandàlic la geganta fa pocs anys va haver de ser reconstruïda al mateix taller de Barcelona on  havia estat creada. També els capgrossos s’ han anat mantenint i són els que durant aquestes festes de Sant Jaume acompanyaran en les seves passejades pel poble a n’ en Jaume i na Rosser.   

Bibliografia associada: “En Tomeu i na Guida. Una història Gegant” (2002, Miquel Villalonga Coll). Visita també www.gegantsmao.menorca.es   

Per Consultes a l' arxiu històric: gegantsmao@menorca.es

 

Passascarrers vora el mar

geganters-mao | 22 Juliol, 2007 14:26

Avui capvespre ha tingut lloc un dels passacarrers de gegants més polits de la temporada d’ estiu, el de les Festes de Sant Antoni Abat de Fornells.

Just eren les cinc de la tarda quan el batlle d’ Es Mercadal i Fornells, Ramón Orfila, Ha donat permís al flabioler per donar inici al replec de sa colcada, a l’ hora que la festa en la seva edició d’ enguany. Com sol passar en aquests casos tot ha succeït com un ritus ancestral pel que sembla ser no passen els anys, a l’ hora que amb tota l’ espontaneïtat del jovent que després del solemne toc de flabiol ha ballat, cantat i saltat amb la música de les diferents agrupacions presents en el lloc d’ inici de la festa.  

L’ Agrupació Musical Inquera ha engegat el primer pasdoble, els grallers han estat els segons, i els gegant En Martí i na María, els gegantons en Pere i na Gràcia (arribats des de Maó) i el també maonès en Miquelet es Salero han començat amb el seu recorregut pels carrers del poble.

Puguent pensar que tots els passacarrers poden resultar similars, el de la vila marinera romp els esquemes, i és que no és el mateix passejar els gegants per carrers ocupats, per exemple per blocs de pisos, que en una vila on a una banda les casetes blanques característiques i a l’ altre la badia de Fornells. És llavonces quan s’ aprofita a fer tot un seguit de fotografies dels gegants i geganters amb el fons de l’ espectacle natural que ens ha acollit.

Com per ser geganter (membre d’ una entitat gegantera) hi ha que ser a l’ hora que persones compromeses amb la nostra cultura, persones amigues de la festa, ha succeït que el marc de la celebració ha propiciat que els grallers poguessin sonar la particular versió pasdoble del tema “Titanic” com mana la cançò, amb la mar de ben a prop o que hagin pogut estrenar la versió per gralla de la cançó de l’estiu “Verigut” com també diu la lletra: asseguts a la vorera, amb els peus mig en remull...   

Els que han portat els gegants sobre les seves espatlles han notat per una banda l’ ajut de la climatologia, que amb un cel tapat de núvols ha ajudat a que la calor hi fos igual, però pot ser un poc més suportable, però també han trobat just un poc d’ oratge que ha fet que en moments d’ entrar en espais un poc més oberts, s’ hagués de ficar ma de la perícia i l’ experiència per no deixar que aquest pogués desequilibrar les figures. 

S’ ha fet la protocol·lària visita a la casa de la batlesa, on com de costum s’ ens ha obsequiat amb un refrigeri; hem pogut veure els cavalls amb els que hem coincidit en algun tram del recorregut, i al ser un poble a l’ hora que mariner també turístic les moltes fotografies fetes als gegants i als geganters en pocs dies començaran a arribar als llocs més insospitats del mon.

Acabant la crònica de la tarda feta en forma de passacarrers a la vila de Fornells, podem destacar la anècdota d’ un timbal amb la membrana trencada que el seu sonador ja sols l’ ha pogut fer servir de “capgros” o que el temps ha estat el just per, un cop carregats els gegants en el camió que els havia de portar a casa, els portadors hagin tingut que agafar cotxe, doncs en poc temps començava la segona actuació del dia, la del pregó de Sant Jaume a Es Castell.

visita també  www.gegantsmao.menorca.es  

  

Sant MartÝ ja Ús aquÝ

geganters-mao | 14 Juliol, 2007 19:20

Ha estat a les 17 hores quan la flabiolera Silvia Pons ha pujat als balcons de l’ Ajuntament i ha rebut el permís del batlle per començar amb el replec de sa colcada. El toc de flabiol ha estat escoltat amb el respecte que cal i just donada la darrera nota ha estat el carrer el que ens ha fet notar que Sant Martí ja anava en totes. Els crits de “Sant Martí, Sant Martí” o “que boti, que boti Es Mercadal” han donat pas al primer pas-doble de l’ Agrupació Musical Inquera.

A la mateixa hora i en el mateix excenari no hi han faltat, com des de fa més d’ un quart de segle, els gegants del poble, en Martí i na Maria. Han estat acompanyats dels seus amics  en Pere i na Gràcia, gegantons de Maó i també el nan en Miquelet es Salero. Als pocs minuts d’ iniciada la festa han partit tots junts a fer el tradicional passacarrers. La música ha anat a càrrec de l’ agrupació inquera i també dels grallers.  

Cal destacar la amabilitat que sempre ha destacat al poble d’ Es Mercadal, doncs com ve sent acostumat no han faltat les portes obertes per obsequiar als geganters i als músics en el seu recorregut pels carrer del poble.

 

El que un passacarrers duri més o menys temps no depèn necessàriament de lo llarg que pugui ser el recorregut, pot ser més de les estones que els gegants aturin per ballar davant un grup de veïns, la casa d’ alguna autoritat i també en alguna plaça destacada. És el cas del poble d’ Es Mercadal que ha volgut veure ballar als seus gegants durant prop de dues hores en el dissabte del dia principal.

També s’ acostuma a fer algunes estones aturats en el moment en que coincideix el pas dels gegants i el dels cavalls, ja va be pels geganters que poden sortir de davall el gegant, agafar un poc d’ aire i beure un bon glop d’ aigua en una tarda tan calurosa com ha estat la d’ avui.

Quasi eren les 19 hores quan el poble estava fet, ha estat el moment per tornar a plaça i després de alguns darrers balls de gegants el popular tema “Passi-ho be” ha donat per finalitzada la jornada gegantera del dissabte de Sant Martí.

Els gegant han tornat a la nau de l’ antic quarter d’ artilleria i els geganters...

-         jo m’ en vaig a canviar de roba que no me vull perdre el Jaleo

-         espera, que ens deixen la piscina per un “banyitu”

-         ja però es que no he portat el traje de bany

-         uep tu, que quedes una estona?

-         ui, no, vaig a casa a dutxar-me i vendré pel jaleo de demà matí, i així aprofitaré per fer la crònica a la web de l’ actuació d’ aquesta tarda

-         val, dissabte que ve hi ha assaig?

-         Etc.

Visita també www.gegantsmao.menorca.es

Els Gegants d' Es Mercadal

geganters-mao | 05 Juliol, 2007 06:54

El proper dissabte 14 de juliol el poble d’ Es Mercadal tornarà a veure ballar pels seus carrers als gegants en Martí i na Maria. El passacarrers estarà emmarcat dins el programa d’ actes de Sant Martí 2007.

La sortida dels gegants és un ritus que es repeteix des de fa quasi tres dècades, començant l’ any 1979, quan el consistori del centre de l’ illa va escollir d’ entre tots els models de figures gegantines que il·lustren el catàleg de la saragossana Aragonesa de Fiestas els models anomenats “Gigantes regionales”. 

 

Cal dir que des de feia anys el poble ja disposava de capgrossos i aquells gegants van venir a completar la comparsa.

 

Les dues figures van costar un total de 56.000 pessetes. Això va ser únicament el cos i l’ estructura de fusta, doncs les vestimentes que els havien de vestir de pagesos menorquins ja van ser confeccionades a la sastreria Matías Sansaloni de Ciutadella. Cal destacar que si be modelar una figura de cartró és treball d’ artista el preu de les teles i els sous dels modistes van ser importants i els vestits van costar 67.490 pessetes.

  18042-volta que volta i voltaras -53.JPG, 60 KB

 

Aquests gegants des de la seva arribada al poble mai han deixat de sortir al carrer per les Festes de Sant Martí i en ocasions també han visitat les poblacions veïnes. Les ballades quasi sempre les han fet durant les festes d’ estiu i a l’ hivern solen descansar, primer en els porxos de la residència de gent gran i, actualment en les naus dels antics quarters d’ artilleria.

 

De les persones que s’ han encarrergat de la gran parella hem de dir que ben qualque vegada van ser les monges franciscanes encarregades de la residència de gent gran les que van rentar les robes, planxar-les i donar-lis algun cop d’ agulla en cas de ser necessari. També prou vegades ho va fer la que va ser regidora de festes Margarita Borrás, sempre ajudada per grups de joves del poble, que apropant-se les festes de Sant Marti, farien de la  feina amb els gegants la seva manera de col·laborar amb les festes.

 

Dels que han fet ballar les dues grans figures durant aquestes prop de tres dècades, destacarem que en els primers anys s’ encarregarien els mateixos membres de la brigada d’ obres, moltes vegades ajudats per soldats del quarter d’ artilleria instal·lat al poble. Això va succeir fins que a principis dels anys 90 els gegants començarien a ser portats pels mateixos membres del grup de geganters de Maó, de fet aquest grup amb el pas dels anys es constituiria oficialment també com a Colla de geganters d’ Es Mercadal.

 

Durant l’ esclat del mon geganters iniciat a principis dels anys 90 els gegants que un dia van arribar sent únicament “els gegants”, han rebut els noms propis pels que avui tots els coneixem, han renovat el seu vestuari, han participat en trobades insulars i han visitat les festes patronals d’ altres pobles de l’ illa, però si hi algo important, que segur que no canviarà és el fet de que el dissabte de Sant Martí, després del llançament de coets, el primer toc de flabiol i als sons de la banda de música i del grup de grallers els gegants d’ Mercadal prendran vida i un cop més rodaran tot el poble ballant i celebrant les festes de Sant Martí.

  

Biografia associada: “En Tomeu i na Guida una història gegant” (Miquel Villalonga Coll, 2002). Visita també www.gegantsmao.menorca.es .

 

els gegants visiten Vinar˛s

geganters-mao | 02 Juliol, 2007 09:15

El passat cap de setmana els gegants de Maó van visitar la localitat valenciana de Vinaròs. El viatge va formar part de l’ intercanvi cultural iniciat l’ estiu passat entre les dues ciutats, quan els gegants valencians van visitar les nostres festes de la Mare de Déu de Gràcia.

 

És així que Maó, mitjançant els seus ambaixadors en Tomeu i na Guida i en Pere i na Gràcia, van estar presents en la trobada de gegants de les festes de Sant Joan i Sant Pere de Vinaròs.

Tot i que no eren poques les ciutats que havien d’estar representades durant el passacarrers i posterior ball de gegants del dissabte dia 30, talvegada per ser els que arribaven de més lluny, els gegants menorquins van ser uns dels que més expectació van despertar. Així no és estrany que just arribats els primers membres de l’ expedició menorquina els medis de comunicació locals ja volguessin conèixer de primera ma tots els detalls de la visita.

Com a fet no del tot inusual succeir que, just una emissora de ràdio va acabar d’ entrevistar a un representant de l’ entitat gegantera maonesa, es desplacés fins el lloc de l’ entrevista un maonès, des de fa anys resident a la ciutat de llevant, per poder saludar als seus compatriotes i interessar-se per l’ illa que havia deixat anys enrera. Al dia següent ja van ser més els maonesos residents a Vinaròs que, després d’ algun temps de no veurel’s van voler veure ballar de nou als seus gegants.

  Final de passacarrers.

En Tomeu i na Guida van arribar al poble el dijous dia 28 i el primer que van poder escoltar va se el soroll de les traques, prou populars per terres valencianes, tot i així el dijous a la nit van quedar guardats en un local cedit per l’ ajuntament a l’ espera del passacarrers del dissabte.

Com que havia de agafar forces i per que no es pot tornar de terres valencianes sense provat la paella, abans del passacarrers tots els portadors de gegants i els seus músics van poder gaudir d’ una multitudinària paella sota la carpa principal de festes.

Un cop començat el passacarrers hi van prendre part una vintena de parelles de gegants: Valencians, catalans, d’ Andorra i els arribats de Les Illes. Molts d’ ells representant al seu poble amb la vestimenta tradicional corresponent, altres representant a personatges que en un altre temps va existir i formar part de la vida de la població i tots ballant al so de les dolçaines, gralles, caixes i timbals.

    

El passacarrers va voltar durant una hora pels carrers del centre de Vinaròs, per arribar a la carpa instal·lada en el passeig marítim. Allà ja estava congregat un nombrós públic per veure el ball final de totes les parelles a l’ hora. No hi va faltar l’ entrega de records per tots els participants i el so del popular “Passi-ho be”.       

 

Tot i que la cançó el que ens diu és “Passi-ho be i fins l’ any que ve”, els geganters maonesos ben sabien que la propera sortida d’ en Tomeu i na Guida ja seria a una altre ciutat, per lo que van voler apurar el temps abans de tornar a l’ illa. És així que a la nit alguns van voler visitar la fira, altres van ballar a la revetlla i si be els gegants van gaudir del protagonisme que els pertoca, poques hores després els que congregaven a la població ja eren els membres del grup de rock “Seguridad Social” i pel dia següent el torejador Jesulín de Ubrique. 

 

En Tomeu i na Guida i en Pere i na Gràcia van dormir tota nit de dissabte, però poc temps van tenir de repòs, doncs el diumenge migdia ja pujaven al camió que els havia de portar al port de Barcelona per agafar el barco que els havia de tornar de nou a Menorca, on prou vegades els veurem ballar en les imminents festes patronals d’ estiu.

 

Per més informació visita també: www.gegantsmao.menorca.es   i   www.nanosigegants.org .

 

Dimonis, en la nit de Sant Joan cremem els mals esperits

geganters-mao | 24 Juny, 2007 08:30

Dimonis, en la nit de Sant Joan cremem els mals esperits

 

Un any més van ser el Grup de Diables de Maó  els encarregats de portar a terme la cerimònia d’ encesa de la tradiconal foguera de Sant Joan, plantada al parc d’ Es Freginal.

 

Des de mitjan capvespre, el parc era ja una festa, amb diferents espectacles infantils, canyes verdes i els buixots que presidien el fester, esperant l’ arribada de la fosca i amb aquesta el foc que els havia de consumir.

 

Mentre, al local de l’ entitat de foc els dimonis ja preparaven els tridents, els timbals, es començaven a empassar els vestits i començaven a fer camí cap el parc. L’ objectiu “cremar l’ hivern dins la foguera de Sant Joan”.

És així que amb un parc ple d’ un públic que ja demanava l’ inici de l’ espectacle, poc abans de les deu de la nit van esclatar els primers petards, van començar a córrer les “carretilles” i es van sentir els sons dels timbals, en un correfocs que no presagiava en absolut quina podia ser la continuació de la trama i quin podia ser el seu final.

   

 

És així que al cap d’ uns minuts d’ escampar espurnes, el dimonió major, rei de les tenebres, amb poder suficient per ordenar l’ arribada de l’estiu i la crema de l’ hivern dins el fester, donava ordre a la seva comitiva d’  iniciar la processó de dimonis en direcció a la foguera.

 

Les coses més sencilles a vegades es poden complicar i és així que un cop el governant dels dimonis, sobre una tarima, ordenava l’ encesa de la foguera, un dels buixots del fester va “cobrar vida” resistint-se a patir un final víctima de les flames.

 

Per espai de deu o quinze minuts el dimoni i el buixot van haver de mantenir un combat dialèctic, per saber qui era més poderós, qui havia de cremar o qui havia de marxar sense encendre la foguera. Però com en la nit de Sant Joan tot és possible, sorprenentment els dos personatges van ser capaços de trobar les coses que els podien fer amics i posades damunt la balança van decidir que tots dos junts i agafats de la ma el que havien de cremar dins el fester de Sant Joan havien de ser els mals esperits.

  

 

Tracte fet i amics serem

Però encara me queda una reflexió

Que un cop s’ ens acabi la ballera

Si surt fillet el batejarem

I li posarem de nom tardor

I si és filleta que es digui primavera

 

Però abam, que aquesta nit no pot acabar

Sense honorar la tradició ancestral

Que no hem de deixar els assumptes mal aclarits

I és que el fester igualment te que cremar

Llavonces, dimonis, que soni fort el timbal

I en la nit de Sant Joan cremem els mals esperits

 

 

Va ser aquest el nou espectacle “pirotetral” creat per la Colla de Diables de Maó, amb guió i direcció propis i amb l’ objectiu de fer l’ encesa de la tradicional foguera el màxim de solemne, a l’ hora que afegir-hi una trama teatral per acabar de brodar el moment. En total van ser una tentena els dimonis que van participar en l’ espectacle, més els  actors Jordi Perez i Verónica Melia que van encarnar respectivament els papers de Dimoni major i el de buixot. 

   

Aquesta mena d’ espectacles, en que els correfocs gaudeixen d’ una trama teatral, per la  preparació i infrastructura que precisen sols es solen fer durant la nit de Sant Joan, per lo que ens queda un any per pensar quina l’ hem de fer l’ any que ve.

 

Però com que la foguera ja cremava amb totes, i recollir el material i portar-lo de nou a la seu es va poder fer amb poc temps, havia que aprofitar la nit, que com és sabut és la més curta de l’ any. I com que per Sant Joan tot és possible fins i tot els més ferotges dimonis van acabar la nit purificant els seus esperits dins les aigües de la platja en la nit més màgica de l’ any.

visita també www.gegantsmao.menorca.es

No me l' encendrÓs!

geganters-mao | 18 Juny, 2007 20:37

Dissabte 23 de juny al parc d’ Es Freginal, espectacle “Piroteatral” amb els Diables de Maó. 

Com ja us havíem anunciat el proper dissabte els dimonis de la ciutat estrenaran l’ espectacle “No me l’ encendràs”. En dita representació hi prendran part els mateixos dimonis i els actors Jordi Perez i Veronica Melia; tots junts en una mateixa trama.

Els assajos de la funció prosperen a un ritme més que il·lusionant. Mentre a la seu de l’ entitat de foc ja s’ estan ultimant diversos preparatius, com pot ser la posta a punt del Drac “Cap de Fibló” (el que ha de llençar foc pels queixals) i que després de diferents “ferides de guerra” toca I.T.V. També s’ han contractat per l’ ocasió dos mil vats de so amb els que cobrir l’ espectacle que ha d’ il·luminar  la nit més màgica de l’ any.

El  Correfocs i la trama començaràn just a les deu de la nit, que és quan comença a fosquejar i per lo tant la festa del foc cobra vistositat. Com no podria ser d’ altre manera en dia tan senyalat finalitzarà un cop la tradicional foguera de Sant Joan estigui encesa.

 

Per més informació visita també www.gegantsmao.menorca.es

 

Els gegants de Maˇ visiten Vinar˛s

geganters-mao | 17 Juny, 2007 17:47

Els gegants de Maó visiten Vinaròs 

El proper dissabte dia 30 de juny els gegants de la Ciutat de Maó estaran presents a la “Trobada Gegantera Vinaròs 2007”.

Un cop més en Tomeu i na Guida faran d’ ambaixadors culturals de la nostre ciutat. És així que quan unes figures d’ imatgeria popular esdevenen en icona d’ una ciutat i en un dels símbols de la seva cultura, la seva tasca és, entre altres, representativa de la població que els posseeix física i històricament. És així que el proper dia 30 Maó estarà representada a la ciutat valenciana.

 

Cal dir que s’ ha acostumat que l’ arribada de gegants convidats a les festes d’ una població, es faci tipus intercanvi. En aquesta ocasió els gegants menorquins tornaran la convidada als Tio Gori i la Tia Caballera, als anomenats “Gegants vells” i també als sis cap-grossos que van visitar les festes de Gràcia 2006.

 

En total seran vint i una poblacions les que arribaran a Vinaròs per participar en la trobada. Les figures que desfilaran seran les de: Xerta, Sant Joan de l’ Horta, Amposta, Breda, Tortosa, Alcanar, Salou, Prat de Llobregat, Maó, Fraga, Ulldecona, Vila-Real, Andorra la Vella, La Riba, Esplugues de Llobregat, La Ràpita, Peníscola, Benicarló, Benicàssim, Sant Just Desvern i evidentment els amfitrions de Vinaròs. 

És d’ observar que un cop a la població valenciana els nostres gegants també es retrobaran amb vells amics que ja havien visitat l’ illa de Menorca en anys anteriors, aquests seràn els gegants d’ Ulldecona, Andorra la Vella i Esplugues de Llobregat. Per una altre banda les nostres figures serà la primera vegada que visitin terres valencianes.

 

A52 foto familia 2006 .JPG, 61 KB    A34 es 4 gegants de Vinaros .JPG, 48 KB

 

A les 12 del migdia tendra lloc la plantada de totes les figures (exposició on els gegants estan immòbils, per poder ser observats pels visitats a la mostra) i un cop fet el dinar de germanor dels geganters, a les 18 hores, sortirà el cercavila a recórrer alguns dels carrers de la població.

 

Està previst que a les 19 hores la desfilada hagi arribat a lloc, per donar inici als darrers balls conjunts de totes les figures. Cal dir que s’ acostuma que  un cop ajuntades totes les figures en un sol ball, els músics portats per cada una de les agrupacions geganteres també formin un sol grup, interpretant tots junts peces comuns del repertori festiu, com cal imaginar el soroll produït per pot ser “centenars de gralles i timbals sonant a l’ hora” estalvia haver d’ apagar el mòbil per poder escoltar tan sorollós concert.

 

Com els gegants sense els seus portadors poc ballarien, una vintena de geganters de la ciutat es desplaçaran fins a terres valencianes per poder ballar a en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i també per aportar el suport musical a les seves ballades.

 

Cal dir també que com durant les trobades són molts els portadors de gegants a acomodar, habitualment els allotjaments s’ improvisen en algun alberg pavelló esportiu o fins i tot alguna escola. També cal ressaltar que com els gegants serien mals de fer cabre en un avió, aquests i els seus portadors acostumen a desplaçar-se en vaixell, les figures en la bodega i els geganters en la coberta planificant l’ actuació o fins i tot oferint als companys de trajecte algun que altre concert de gralla.

 

Per més informació sobre la trobada de Vinaròs i els gegants de Maó es pot visitar: www.nanosigegants.org i també www.gegantsmao.menorca.es .

    

Els Diables de Maˇ a punt per a Sant Joan

geganters-mao | 06 Juny, 2007 19:17

Als locals del grup de Diables de Maó ja han començat els assajos per a la funció de la nit del vint i tres de juny. 

Des de fa alguns anys els dimonis maonesos acostumen a acompanyar la tradicional encesa del fester de Sant Joan amb una mena d’ espectacles on al tradicional correfocs s’ hi afegeixen personatges teatrals que, sota guió i direcció dels propis dimonis, representen la seva trama immersos dins la festa del foc. Són els espectacles que des de la entitat maonesa han batejat amb el nom d’ “espectacles piroteatrals”.  

    

La nit de Sant Joan de l’ any 2001 seria la primera en que el correfocs va comptar amb guió, director escènic, focos i microfonía. Ben va valer la pena doncs al parc d’ Es Freginal de Maó, durant el transcurs del correfocs, mentre sonaven les notes del “Carmina Burana” va fer-hi aparició una impressionant limousina de onze metres de llarg, de la que sota estora vermella va baixar-hi la regna de les tenebres, la dimonieta major, la que va ordenar l’ esclat del castell de focs d’ artifici i la cerimònia d’ encesa del fester.

Al dia següent la premsa menorquina destacava l’espectacularitat de la posa en escena. El fet faria que pel Sant Joan de l’ any 2002 els dimonis ja tinguessin a punt l’ espectacle “Glossafocs”, en que dos glossadors menorquins, caracteritzats com el dimoni rei de l’ estiu i el dimoni rei de l’hivern, van entaular un peculiar combat de glossadors en que el tema central del debat seria quina de les dues estacions guanyaria i quina cremaria dins el fester. Evidentment va guanyar l’estiu i un cop més les flames van cremar tot lo caduc i que ja no ens havia de fer falta per l’ estació que estava arribant. 

Altres espectacles a destacar van ser el de l’ any 2005, que sota el títol “1605, del seu nom no m’ en vull enrecordar” l’ immortal quixot i seu inseparable amic Sancho Panza van irrompre en el correfocs per reivindicar la utopia i desmentir per sempre més que els llibres puguin portar-nos a la locura. El Quixot va entrar muntant un “Quat” i el seu acompanyant ho va fer caracteritzat de punkie. La utopia va guanyar i els dimonis aquesta vegada, en lloc de cremar els llibres, el que van llençar a la foguera va ser la incultura... font de tota locura... 

 

(...) I a n’ açò li diuen no tenir cordura? / A veure exercits on hi ha bestiar? /Galiots que semblen cavallers / Digar-li rei a un humil posader / Doncs jo reivindic tancar el ulls i somiar / Reivindic l’ utopia, reivindic la locura. // Cremem els mals esperits / Llencem al foc la realitat cruel / I les veritats que es deixen vendre / Ajudeu-me tots bons amics /A que arribin les flames fins el cel / I faguem de l’ injustícia un munt de cendre. // Dignifiquem la paraula quimera / Que ha de ser llei per un nou destí / On res serà veritat res serà fals / Que sonin els timbals / I comencem un nou camí / Anem tots cap a la foguera. (...) 

L’ any 2006 el correfocs esclataria entre les sirenes, ambulàncies, bombes i plors que provenien dels altaveus, mentre en les parets del parc es projectaven imatges dels “inferns” del segle XXI. La trama acabaria amb l’ entrada al parc de dos fillets portant la flama de l’ esperança, que prèvia  lectura d’ un manifest llegit en diferents idiomes de les diferents races del mon, seria la flama que encetaria la crema de les injustícies dins la tradicional foguera.

Per aquest any l’ espectacle porta per títol “No me l’ encendràs”. El guió, com de costum escrit en glosa, es desarotllarà com si fos un conte, impregnat de moments còmics, però que com tots els contes no pot finalitzar sense el missatge final. També com de costum la trama propiciarà l’ encesa del fester a mans dels propis dimonis.

Cal dir que dits espectacles únicament es representen una vegada en l’ any i durant la nit del Sant Joan maonès. També destaquem que els dimonis maonesos són els mateixos membres del grup de geganters de la ciutat i que són aquests els que amb prou temps es reuneixen per dissenyar l’ espectacle, des de el guió fins la posta en escena.

Per aquest any es comptarà amb la participació, a part dels dimonis llençadors de foc, el drac Cap de fiblò i els sonadors de timbal, dels actors Jordi Perez i Verònica Melià. El primer és conegut en el grup per ser el que va fer de mestre de cerimònies durant el primer any de les sortides de la geganta s’ Avia Corema i també per ser el que fa dos anys va escenificar el Quixot del segle XXI; Verònica Melià també és prou coneguda dins l’ entitat doncs a l’ any 2006 va representar a la neta de s’ Avia Corema i va acompanyar als geganters durant les set setmanes de sortides de la geganta.

Els assajos de “No me l’ encendràs” ja han començat, s’ estàn dissenyant els vestuaris, en breu començaran els assajos al mateix escenari de la trama d’ enguany, el parc d’ Es Freginal” i ja s’ està parlant dins el mateix grup de dimonis que un cop acabada la funció, encesa la foguera, tot recollit... toca la nit a la platja per complir amb el ritual de la nit més curta de l’ any.

 

visita també www.gegantsmao.menorca.es

  

 

«Anterior   1 2 3 ... 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS