Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

s' Avia Corema

geganters-mao | 14 Febrer, 2007 20:04

El proper dimarts dia 20 de febrer, a les vuit i mitja de la nit, farà arribada a la ciutat de Maó la geganta S’ Avia Corema.

 

Serà el tercer any consecutiu en que la quaresma a la nostre ciutat estarà escrita amb lletres gegants, doncs el popular personatge de la nostra tradició en poc temps ha abandonat el camí de l’ oblit per protagonitzar amb majúscules les llargues set setmanes d’ abstinència.

 

Sempre portada per l’ Entitat Gegantera de la Ciutat de Maó, la primera aparició la farà amb en “Camestortes” de cos present, és a dir just llegides les darreres voluntats del difunt rei del carnaval.

DSCF0568.JPG, 71 KB

 

Tornarem escoltar la cançoneta el dissabte 24 de febrer, en que a les 12 hores la geganta baixarà les escales de l’ ajuntament per anar fins a la Plaça del Carme, on perdrà el seu primer peu i ho farà sis setmanes més: Dissabte 3 de març a la Plaça Bastió, dia 10 a la Plaça Colon, dia 17 a la Plaça Reial, Dia 24 al Parc d’ Es Freginal, dia 31 a la Plaça del Príncep i el dimecres dia 4 d’ abril perdrà el seu setè peu en la festa d’ acomiadament de la geganta i de la pròpia Quaresma a la Plaça Conquesta.

 

Com cada any no sols els seus portadors, els geganters, aniran caracteritzats com els possibles companys del personatge gegantí, sinó que també com de costum els acompanyarà l’ actor que ha de representar el simbòlic pas de les setmanes fent de mestre de cerimònies en el despreniment dels peus de la figura.

 

Per conèixer la geganta S’ Avia Corema visita:  www.gegantsmao.menorca.es

  

El Carnaval a Maˇ

geganters-mao | 10 Febrer, 2007 19:50

EL CARNAVAL A MAÓ

 

Tot i que els carnavals no són festes en les que hi participin els estament religiosos, de fet no commemoren cap fet bíblic ni es fan en honor a cap sant, igualment participen del calendari cristià.

 

És possible que al poc d’ entrar al segle XXI pocs recordem aquelles quaresmes de principis del segle passat, en que a la prohibició de menjar carn hi teníem que afegir la de tenir instruments de música en algun lloc visible de la casa,  tenir algun arma de foc amb el canó apuntant cap amunt i fins i tot la de jugar a les cartes. Les llargues set setmanes de quaresma eren les que donaven sentit a la festa que les precedia “Els Carnavals”.

 

Les societats sempre han buscat els moments d’ esbarjo, diversió i qualsevol excusa per poder infringir les normes socials establertes en cada moment. No és estrany que el poble veient com s’ apropava l’ època d’ abstinència abans volgués crear una disbauxa prou gran com per quedar saciat durant tot el tems que durés la quaresma.

 

Els carnavals no eren altre cosa que una vàlvula d’ escapament, on tots els estaments, cada ú segons les seves possibilitats, aprofitaven per infringir per uns dies les normes morals i socials que impregnaven les societats d’ en primer. De fet no és estrany que ,debut a les moltes infraccions que es cometien durant aquells dies, molts optessin per tapar-se la cara i fins i tot per “disfressar-se” per tal de que no es pogués relacionar el fet amb l’ autor (que podia ser els mateix encarregat de dictar les normes a  infringir).

 Podem trobar a la premsa menorquina d’ en primer cròniques prou descriptives del que podien ser els carnavals de principis del segle XX,  és aquest el cas de la que es troba a un exemplar del diari “El Bien Público” de l’any 1904: Terminó ayer con gran contento de las gentes de caracter serio... Esa supervivencia del paganismo está en marcada decadencia, y es propio criterio personal que ha de extirparse de las costumbres de los pueblos modernos... razón y buen sentido se imponen... . 

 

 Tampoc es feia gens estrany que a l’ any 1903 Don José L. Arboleya Alvarez, delegat especial del govern a Menorca, dictés un ban on s’ observaven algunes normes de conducta a seguir durant els darrers dies de carnaval. L’ edicte prohibia les disfresses que ridiculitzessin a les autoritats civils, militars i religioses, les que ofenguessin la honestedat i la moral, es prohibia utilitzar màscares durant les hores de fosca i “portar cap mena d’ arma” tan al carrer com als balls organitzats per les diferents societats del moment.

 

Avui, a punt d’ encetar els carnavals 2007, ni la quaresma és tan restrictiva con la d’ en primer ni el poble ha de menester buscar alguna excusa per poder transgredir. De fet les normes socials que s’ infringien en aquell temps avui ja sols són un record d’ èpoques passades.

Aquelles celebracions, que es poden remuntar fins a les Lupercals romanes, han arribat als nostres dies amb molts alts i baixos, amb molts intents de prohibició i moltes altres recuperacions. En tot cas podrien dir que els carnavals han subsistit com una evolució a la baixa d’el que un temps va ser una vàlvula d’ escapament o la festa de la transgressió.

 

Els carnavals “El Camestortes”, menorquinització del que a Catalunya s’ en diu “Carnestoltes”, encara avui segueix abastant el període comprés entre el Dijous Gras (Dijous jarder) i el Dimecres de Cendra.

 

Serà el vespre abans del dimecres de cendra, en que es dona fi als dies de disbauxa amb l’ enterrament de la persona que imaginàriament ha propiciat i presidit el mon a l’ inrevés: En Camestortes “mort el ca morta la ràbia”, i l’ Entitat Gegantera de la Ciutat  representarà l’ espectacle de l’ enterrament.

 

El darrer dimarts, damunt les vuit de la nit, s’ obren les portes de les Cases Consistorials on tots els veïns que ho desitgen poden acomiadar-se d’ el Rei Camestortes, en aquell moment ja de cos present. Segueix a la vetlla la davallada del fèretre per les escales de l’ Ajuntament. És em aquell moment en que l’ Il·lustre Senyor Notari dona inici a la lectura al testament. El text sol ser una sèrie de glosses satíriques on, fent referència a l’ actualitat del moment, es van nomenant les institucions i persones més populars de la ciutat com a beneficiàries dels bens del difunt.

 

Un cop llegit el testament comença la processó pels diferents carrers i bars del centre de la ciutat. Per tan solemne acte acompanyen al mort les desconsolades vídues, tota una cort de capellans i escolanets i fins i tot les autoritats civils, militars i eclesiàstiques recuperades d’ una època afortunadament superada.

 

Per tercer any des de la seva arribada a Maó, un cop mort el carnaval la geganta “S’ avia Corema” farà la seva arribada a la plaça constitució, fet inequívoc de que el carnaval ha arribat i les sobrasades hauran d’ esperar quaranta dies per poder tornar a cremar a la graella.

 

Per més informació: gegantsmao@menorca.es

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

    

Els Gegants i els seus portadors

geganters-mao | 08 Febrer, 2007 19:37

 

La dita catalana ens diu que "pagant Sant Pere Canta". relacionant coses tan santes com les processons amb altres tan terrenals com els pagaments trobem els sous que van cobrar les persones que van portar els gegants durant la processó del Corpus de València de l' any 1709.

El document ens cita el que van cobrar els portadors dels gegants i els nanos així com les despeses destinades a que aquests portessin una vestimenta prou digna:

- Nicolás Bernal Company, por el porte de los ocho gigantes y seis nanos, 25 libras 4 sueldos; 14 pares de medias, 8 libras 8 sueldos; por la guarda de los gigantes, 16 sueldos; y por un músico 3 livrar; total 37 libras 8 sueldos.

Són bastants els documents que referint els músics que antigament acompanyaven als gegants ens citen únicament a un sonador, la majoria de vegades un flabioler. És un fet que es repeteix en diferents pobles i províncies.

Al marge de l' economia de les processons existeix la teoria de que si ja des de ben antic trobem prou vegades documentada la figura d' un músic sonant dos intruments, tambor i flabiol, fent a l' hora la melodia i l' acompanyament, responia a fets econòmics: "Menys homes a pagar o menys persones a repartir".

Dins la mateixa processo trobem també el que va costar que una de les poques vestimetes que queden visibles a un portador de gegants un cop està ficat en la feina, és a dir les sabates, també lluïssin com cal en un dia de processó.

- catorce parells de sabates per a els buit companys y els sis homens que ballen los sis enanos, que a rahó de 9 sous per cascunt parell, calne 61,4 s.

Un dia aquells gegants que van nàixer dins les processons del Corpus van arribar a les festes majors de les ciutats i pobles. Enguany fa 73 anys es redactava un document on constava el que van cobrar els primers homes que van portar a Maó els nostres gegants en Tomeu i na Guida:

Relación de los jornales abonados a los individuos que llevaron los gigantes y cabezudos en las Fiestas de Septiembre del presente año.

Gigante: Antonio caules Nadal, José Portella Sintes, Francisco Dalmedo Gomila, Rafael Sintes Roig. 25 Pesetas

Cabezudos: Antonio Montaner Mercadal, José Montaner Mercadal, Sabino Roselló Sanchez, Juna Roselló Sanchez, Mateo Ponsetí Cardona, Miquel Marquet Naceti. 15 Pesetas.

Total 190 Pesetas

Mahón 10 Septiembre de 1934.

Hem d' observar que en aquell temps els portadors de gegants podien ser anomenants "individuos", que les festes patronals de la Mare de Déu de Gràcia, per circunstàncies polítiques de l' època havien passat a dir-se "Fiestas Populares de Septiembre" i que 25 pessetes en aquella època encara donaven per molt.

Passarien bastants anys per que la tasca de porar els nosters gegants recaigués en una entitat cultural, que per la seva condició de no lucrativa els seus membres protarien les figures rebent la satisfacció de donar continuïtat a la tradició.

Va ser l' Entitat Gegantera Maonesa la que a l' any 2002 va presentar el fruït de un llarg estudi sobr la història dels nostres gegants i també de les altres figures de les poblacions menorquines. Per consultar l' arxiu històric dels gegants de Maó us podeu dirigir a: gegantsmao@menorca.es .

(la informació referida al Corpus de València és extreta del llibre: La Procesion del Corpus de Valencia en el siglo XVIII. València, 1992 Editorial París-Valencia).

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

 

Va guanyar Sant Antoni

geganters-mao | 20 Gener, 2007 19:15

 

 

Un any més el Sant va guanyar la partida al dimoni. El passat 16 de gener, emmarcat dins els actes en honor al patró de l’ illa de Menorca, el poble d’ Es castell va ser testimoni del primer correfocs de la temporada del Grup de Diables de Maó.

 

Just eren les vuit de la nit quan els dos contrincants estaven preparant la seva representació; Davant l’ Església els dimonis afinaven els timbals, preparaven la pirotècnia i s’ ajustaven els uniformes mentre, a la plaça del mercat, el grup d' escoltes del poble preparava la torrada de sobrasades en honor al sant.

 

Els que van cobrar protagonisme en primer lloc van ser els dimonis, doncs just mitja hora després, van començar a sonar els timbals i tota la cort del maligne es va encaminar cap a la Plaça Explanada, l’ objectiu: Que el soroll dels seus petards i timbals servís per fer allunyar al Sant.

 

Va ser mitja hora on un rera l’ altre, els dimonis van anar sortint a plaça per fer mostrar els seus poders. Soroll, olor a pólvora, fum, ritmes feixucs i molt d’ espectacle van mantenir la atenció del poble d’ Es Castell.

 

Però, com en tots els contes que sempre guanyen els bons,  als dimonis se lis van acabar les “municions” i amb els darrers efectes pirotècnics van donar l’ espectacle per acabat.

 

Fet que els escoltes van aprofitar per encendre les flames que havien de torrar les tipiques sobrasades i botifarrons. El públic es va traslladar a la plaça del mercat i un cop més, el Sant glorificat, va ser el protagonista de la revetlla del dissabte de Sant Antoni.

per més informació: gegantsmao@menorca.es

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

    

 

La diada de Sant Antoni... i el Dimoni

geganters-mao | 13 Gener, 2007 19:31

Sant Antoni, el patró de Menorca, ja és aquí. Els propers dies 16 i 17 de gener no hi quedarà població en tota l’ illa que no celebri algun acte dedicat al sant.

 

La llegenda ens conta que Sant Antoni i el dimoni jugaren a Trenta un... . És al poble d’ Es Castell que des de fa alguns anys la partida es repeteix. Són els timbals, el fum i les espurnes del grup de diables de Maó els que al poble de llevant inauguren la diada . El sant hi apareix posant el dia i els dimonis fent el que saben fer “el correfocs”.

 

Serà així que el proper dimarts, a partir de les vuit i mitja del fosquet, tota la  cort del dimoni baixarà des de davant l’ església del Roser per arribar a la Plaça Explanada per oferir el seu espectacle de foc.

 

Com de costum es recomana a les persones que vulguin prendre part activa en la festa del foc que vinguin protegits amb roba gruixuda de cotó, guants, sabates prou còmodes i  tapades, pel cap un barret que ben cobreixi i com no, les ganes de córrer.

 

En el cas de qui vulgui contemplar la festa del foc únicament com a espectadors sols ha de portar les ganes de disfrutar d’ un espectacle que destaca per la vistositat.

 

I com diu la canç: Sant Antoni i el dimoni, jugaren a 31, el dimoni en va fer 30 i  Sant Antoni 31. fem apostes per enguany?

 

Per més informació: gegantsmao@menorca.es

 Visita també www.gegantsmao.menorca.es

l' arxiu hist˛ric dels gegants de Maˇ

geganters-mao | 07 Gener, 2007 17:21

 

Visita també:  www.gegantsmao.menorca.es

 

L’entitat gegantera de la ciutat de Maó està treballant actualment en l’ampliació i digitalització dels seus arxius.

 

Va ser a l’ any 2002, amb motiu del desè aniversari de l’ entitat, que es va fer públic el resultat de la recerca de tot el material que fins el moment s’ havia rescatat de la història dels nostres gegants.

 

El treball de recerca es va dividir en visites als diferents arxius que poguessin contenir documents i notícies sobre els gegants, és a dir els arxius municipals de l’ Ajuntament de Maó, començant per l’ any de la arribada dels gegants a la ciutat; els arxius del servei municipal de Cultura de l’ ajuntament; hemeroteca dels diferents diaris que durant tots els anys han fet la crònica dels nostres dos grans personatges i recerca fotogràfica entre tots els professionals i afeccionats que poguessin posseir alguna imatge antiga d’ en Tomeu i na Guida.

 

Una altre part del treball es va centrar en visites a les persones que en diferents èpoques van ser protagonistes dels gegants: restauradors, modistes, perruqueres, empleats de l’ ajuntament, portadors de gegants etc.

 

A l’ hora que es va fer la recerca de les nostres dues grans figures també es van visitar els arxius de la resta de pobles de l’ illa on tenen gegants per poder disposar, a part de tota la documentació referida als gegants de Maó, de també suficient informació dels seus veïns i poder relacionar la família dels gegants menorquins.

 

El resultat és un bon grapat de documents on surt ressenyat el que cobraven els portadors de gegants fa setanta anys, les despeses destinades al manteniment de les figures, els horaris i itineraris dels passacarrers en diferents èpoques, informació de les festes on participaven,  etc.

 

L’arxiu històric dels gegants també compta amb les aparicions que han fet els nostres gegants en la premsa menorquina i de fora de l’ illa, en les diferents èpoques.

 

Una gran riquesa que mereix ser digitalitzada són les gravacions en cintes de caset  amb els testimonis dels protagonistes de l’ història (alguns avui ja desapareguts).

 

Tota la informació es va posar a disposició de la ciutat mitjançant un llibre amb el resultat de la recerca i que de forma biogràfica ens narra la vida dels nostres gegants durant el pas dels anys.

 

Actualment, des de el grup de geganters estem fent nova recerca de fotografies històriques dels gegants de Maó i també material filmogràfic. En el cas d’ aquest segon, que és el més escàs en els arxius, també es pretén ampliar al que pugui existir referit al grup de diables de la ciutat (format pels mateixos geganters).

 

En el cas de algú disposar d’ algun material que pogués ajudar a ampliar l’ arxiu històric i voler-ne cedir alguna còpia per el seu estudi a l’ entitat gegantera, ens ho pot comunicar al correu electrònic gegantsmao@menorca.es.

 

El material que puguem rebre es podrà utilitzar a mode de consulta o també per il·lustrar nous treballs bibliogràfics, articles o ser publicats a la pàgina web dels gegants www.gegantsmao.menorca.es , pel que en qualsevol dels casos es demanarà l’ autorització del propietari primer de les imatges.

        

 

Resum d' activitats 2006, un altre any gegant.

geganters-mao | 31 Desembre, 2006 16:13

Visita també www.gegantsmao.menorca.es

  

En el moment d’ acabar un any i començar-ne un de nou pot ser sigui interessant fer un poc de repàs al que han estat els passats dotze mesos i  també dissenyar com han de ser els que ens ha de portar el 2007.

 

Cal dir que, tot i que la nit de cap d’ any no sol ser nit de gegants, la temporada pels integrants de Grup de Geganters de Maó comença justament amb les dotze campanades que propicien els dotze grams de rem que, segons la tradició, portaran la sort a l’ any entrant. El motiu és que els mateixos geganters som els que també fem de dimonis durant els correfocs, i som els dimonis maonesos els que ens  encarreguen, des del terrat de l’ Ajuntament, de llençar alguns coets que ajuden a donar la benvinguda a l’ any nou.

 

El llançaments de coets per part dels geganters dimonis es repeteix la nit del dia cinc de gener, durant l’ arribada dels Mags d’ Orient al port de Maó.

 

Els mateixos dimonis inicien la temporada de “foc intens” en la nit de Sant Antoni. Coincidint amb el dissabte del dia del patró de l’ illa, el poble d’ Es Castell és el que des de fa alguns anys fa d’ escenari  pel repte entre El sant i Els dimonis. El Sant hi participa donant nom a la festa i els dimonis amb les seves espurnes, timbals i el drac “Cap de Fiblò” que llença foc pels queixals.

 

Recordem que una colla de geganters és una entitat cultural i si es pot col·laborar en altres aspectes de la nostre cultura no és rar estar sempre a punt. És així que durant l’ enterrament del carnaval, el que a Maó es personalitza en la figura de en “Camestortes” (menorquització de Carnestoltes), són els mateixos geganters els que es disfressen d’ enterrador, capellà, escolanet, autoritat de tota mena i fins i tot de “mort” per representar la vetlla, lectura del testament i processó d’ enterrament del carnaval.

 

Amb la fi del carnaval i l’ arribada de la quaresma, des de fa pocs anys, arriba també la nova geganta de la ciutat “S’ Avia Corema”. És aquesta la que durant set setmanes surt cada dissabte matí a passejar pel centre de la ciutat per anar a alguna plaça cèntrica a perdre un peu cada setmana. Fins el darrer dia d’ abstinència en que el darrer peu el perdrà en una festa infantil de comiat de la Quaresma i per lo tant també de la geganta.

 

Els gegants de la Ciutat acostumen a sortir únicament en les festes patronals, evidentment en les pròpies, les de la Mare de Déu de Gràcia i en les d’ els altres poblacions menorquines fent la funció de delegació maonesa.

 

Molt poques excepcions són les que deixen veure a n’ en Tomeu i na Guida fora de les festes patronals i durant l’ any 2006 van participar en la diada de Sant Jordi organitzada pel Casal Català de Menorca. Les places on van ballar els gegants maonesos van ser a Maó i també a Es Mercadal.

 

També coincidint amb la diada de Sant Jordi va ser el nan en “Miquelet es Salero” el que va inaugurar la “Marató de lectura” al col·legi Antoni Joan de Maó. En Miquelet va ballar amb els grallers i també va participar en la festa dels llibres contant un compte als fillets de l’ escola.

 

L’ entitat gegantera va voler durant el 2006 organitzat unes jornades de portes obertes per donar a conèixer  a la gent de la ciutat el seu treball i els seus projectes, sense l’ estrès de l’estiu i els passacarrers. La activitat es va celebrar durant la primavera i en tres sessions; dues a la Plaça Conquesta de Maó i una a Es Mercadal.

 

Per l’ activitat es va comptar amb un tobogan amb forma de gegant, cedit pe l’ Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya; jocs diversos, tots ells relacionats amb els gegants i una sèrie de plafons amb fotografies, retalls de premsa, cartells i explicacions vàries sobre el que hem estat, el que som i cap on volem anar.

 

El dia 14 de maig el Gegant Olímpic” va ser testimoni i partícip de una de les jornades que passaran a l’ història de l’ esport menorquí: Va ballar en el mític partit de bàsquet en que l’ equip menorquí va corroborar la seva categoria d’ A.C.B. derrotant al C.B. Manresa. Com un Menorquinista més el nostre gegant va lluir samarreta del Menorca Bàsquet.

 

El dia 23 de juny el grup de diables va estrenar un nou espectacle “Piro-teatral”. La nit de Sant Joan va ser la triada per representar el muntatge “Foc d’ Esperança”. Els dimonis evidentment representarien la part dolenta en un correfocs reforçat amb sons i imatges il·lustratives de com pot ser un infern terrenal del segle XX. La part positiva arribaria amb dos fillets portant la flama de l’ esperanca, la que cremaria els mals i injustícies en la foguera de Sant Joan.

 

Ja en les festes patronals d’ estiu els geganters participarien en les festes de Sant Martí d’ Es Mercadal fent a l’ hora de geganters de Maó portant a n’ en Tomeu i na Guida i de geganters del poble amfitrió portant a n’ en Martí i na Maria.

 

Una altre va ser durant les festes de Sant Jaume a Es Castell on vam col·laborar amb la  agrupació amb la que compta la vila per portar en Jaume i na Rosser. El motiu és que el grup d’ Es Castell actualment és reduït i els reforços els van formar geganters de Maó, Sant Lluís i Alaior.

 

Els nostres gegants van participar també en les festes de Sant Antoni de Fornells, les de Llucmaçanes, Alaior i Sant Climent.

 

En les Festes de Sant Lluís ja sols hi va participar un petit grup de geganters maonesos, reforçant a l’ agrupació del poble, doncs en Tomeu i na Guida i  la majoria de membres de la Colla gegantera estaven a la ciutat de Manresa fent les funcions de ambaixadors culturals de la ciutat.

 

Com sempre les més importants són les de casa pròpia, les festes de la Mare de Déu de Gràcia. Durant aquestes festes els geganters no sols han de fer el correfocs i participar en els diferents passacarrers si no que són els que han de organitzar i coordinar totes les aparicions dels gegants.

 

Enguny als gegants representants d’ altres poblacions de l’ illa s’ els hi van sumar els arribats des de Vinaròs (València) i d’ Andorra la Vella, formant unes desfilades prou vistoses , que algun dia van arribar a durar fins a quatre hores.

 

Una novetat durant les festes de Gràcia 2006 va ser la presentació pública de la pàgina Web dels gegants de Maó www.gegantsmao.menorca.es .

 

La passejada de gegants de Sant Nicolau tancaria la participació dels gegants en les festes d’ estiu.

 

En Tomeu i na Guida van tancar la temporada d’ actuacions a l’ Illa d’ Eivissa, en la II Trobada de Cultura Popular de les Illes. La majoria de pobles menorquins hi van enviar la seva representació configurant uns passacarrers representatius del patrimoni “Gegant” de la nostre comunitat.

 

Activitats de portes endins han estat, com cada any, els assajos dels músics de l’ entitat, els grallers i també la tasca del grup de manteniment i restauració de les figures.

 

berenetes, sopars de germanor i fins i tot alguna acampada van completar durant l’ any 2006 el calendari de l’ Agrupació Gegantera de la Ciutat de Maó.

 

Pel 2007 hi hauran poques sorpreses, doncs els nostres gegants tenen els seu calendari definit gairebé des de principi d’ any, però com de costum molta feina per endavant i lo que és més important pel grup: Grans dosis d’ il·lusió per tirar endavant un projecte  “gegant” imprescindible en el costumari de la nostre Ciutat de Maó.

 

Bon any 2007 a tothom.

  

enhorabona pel Betlem vivent de Sant Josep

geganters-mao | 20 Desembre, 2006 14:24

Aquest any el col·legi Sant Josep de Maó ha commemorat el 25è aniversari del Betlem vivent del centre, representat al mateix col·legi i fent d’ actors dels diferents quadres els propis alumnes.

 

Pot ser fa vint i cinc anys es va provar, a mena d’ experiència, una activitat nadalenca que amb el pas dels anys s’ ha convertit amb una fita obligada dels nadals maonesos. És així que el Betlem vivent de Sant Josep ja no sols els visiten els pares per veure la representació dels seus fills si no que és visitat per públic ben divers que forma grans cues a les portes del centre.

 

La iconografia festiva es crea amb els anys i sense dubte 25 han estat més que suficients per convertir en un clàssic de Nadal la representació del naixement del fill de Deu feta al col·legi maonès.

 

Molts recordarem la arribada a les nostres festes d’ un altre personatge que, si be sembla que forma part dels nostres nadals des de temps immemorials, la seva irrupció  és relativament recent. Estem parlant del Pare Noel, el mateix que fins i tot en alguns casos l’ hem vist desfilar juntament amb els seus companys de professió els Mags d’ Orient.

 

Recordem que les mateixes cavalcades de Reis un dia es van representar per primera vegada. Avui, al igual que els parenoels, els betlems que creen cada any els membres del Grup de Pesebristes de Maó, el betlem vivent de Sant Josep, o els llums de Nadal amb el pas dels anys han anant comfigurant el nostre Nadal, el que nosaltres hem vist ampliar i el que els nostres descendents veuran evolucionar amb noves aportacions i potser talvegada alguna desaparició.

 

En aquest Nadal 2006 volem felicitar al col·legi Sant Josep de Maó pel 25è aniversari del seu  Betlem Vivent i concretament pel gust i il·lusió amb el que cada any obsequien el Nadal maonès.

 

Pels amants de la navegació adjuntem algunes adreces on poder contemplar altres representacions similars en altres llocs de l’ estat:

Pessebre vivent de Sant Guim de la Plana

www.pessebre.org

Pessebre vivent de Bàscara

www.elpessebre.com

Pessebre vivent Els Prats del Rey

www.pessebreprats.org

pessebre vivent Santa Pau

www.garrotxa.com/pessebrevivent

 

Bon nadal a tot-hom

Colla de Geganters i Grallers de Maó

 

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

C.e.: gegantsmao@menorca.es

  

Bon Nadal 2006

geganters-mao | 12 Desembre, 2006 14:07

 

Benvolguts companys geganters i amics de la cultura popular en general, pensant quina podria ser la millor manera de felicitar les festes de Nadal i cap d' any vam pensar que fos el propi "Tomeu", el gegant de Maó i el grup de geganters que a traves de la xarxa i "vestits per l' ocassio" us fessin arribar els nostres dessitjos per aquestes festes de Nadal i per l' any 2007.

al portal www.gegantsmao.menorca.es hi trobareu la nostre postal de nadal "gegant"

Colla de geganters de Maó

El correo electr˛nic d' en Tomeu i na Guida

geganters-mao | 25 Novembre, 2006 19:59

 

Amics dels gegants, us comuniquem que per alguns problemes en la compte dels gegants en Tomeu i na Guida hem tingut el correo inoperatiu durant un parell de setmanes.

un cop subsanat el problema un cop més podeu contactar amb els gegants, més ben dit amb el Grup de Geganters de Maó, a l' adreça:

gegantsmao@menorca.es

com de costum ens podeu trobar també al portal:

www.gegantsmao.menorca.es

disculpeu les molèsties

Geganters Maó

La temporada de gralla

geganters-mao | 08 Novembre, 2006 15:01

  Un cop finalitzades les festes de la Mare de Déu de Gràcia, el Grup de Grallers de Maó acostuma a fer un parèntesis en l’ activitat amb l’ objectiu de descansar de les sempre esgotadores festes d’ estiu. 

El passat dissabte, després de dos mesos de “vacances”, va donar inici la temporada grallera 2006-07. Com tots els anys va començar fent “recompte d’ efectius”. Els músics que sonaran aquest any seran els mateixos que ho van fer durant el passat estiu, tot i que com ve sent costum, alguns dels seus membres ja hauran de assajar pel seu compte ja que per motius d’ estudis a l’ hivern estan fora de l’ illa.

 Un fet que evidencia la bona salut del grup de grallers és que com en altres inicis de temporada ja han arribat persones interessades en integrar-se en la formació.  

Els nous músics aprendran a sonar dels mateixos grallers de l’ entitat que amb prou anys d’ experiència puguin compaginar la tasca de intèrpret amb la de professor. 

Dels actuals grallers maonesos hem de dir que abans de començar amb els assajos, el passar dissabte una estona de reunió va servir per definir la línia de treball a seguir pels propers mesos.

 El fet de que la majoria de músics que sonen actualment ja siguin veterans i que el grup compti amb un repertori d’ una quarentena de cançons fa que la tasca dels grallers per aquest any pugui ser bàsicament de manteniment. Així i tot no es descarta algun tema nou o revisar l’ harmonització d’ alguns temes ja clàssics del grup. 

Destaquem que les peces a interpretar es trien en funció de que siguin pro alegres com per animar un passacarrers, amb algunes més solemnes per quan cal un ball de lluïment, i que l’ esforç que comporti la seva interpretació no sigui superior al que pot arribar un músic durant els passacarrers que a vegades es poden allargar fins a quatre hores sonades al sol. 

El grup de grallers de la ciutat de Maó és una secció de l’ entitat gegantera maonesa. Va ser a partir de l’ any 1995 que els gegants maonesos van poder ballar amb músics propis, a partir d’ una formació inicial de una gralla, una dolçaina i dos timbals. 

Amb els anys la formació ha crescut i s’ ha renovat, formant-la en l’ actualitat 9 gralles i tres percussionistes. El repertori el formen bàsicament pasdobles, marxes, algun tema menorquí i els compostos pels mateixos membres del grup, com poden ser el vals “Gegants” o el ball a temps de polca i havanera que porta per nom “Es ball d’ es salero”. 

Una notícia important en l’ actual fase de recuperació de l’ instrument és el fet de que aquest any una escola de música de l’ illa inclourà la la gralla entre les diferents opcions per qui vulgui iniciar estudis musicals. 

Visita també:   www.gegantsmao.menorca.es

El CamÝ cap a la tradiciˇ

geganters-mao | 28 Octubre, 2006 14:20

 

Fa pocs dies que en Tomeu i na Guida han tornat de l’ lla d’ Eivissa, on han participat en la “Segona Mostra de Cultura popular de les Illes”.

El fet de que els gegants mereixin ser representants de la ciutat de Maó i la seva cultura és un fet que no sorprèn a ningú i és una categoria que tenen més que merescuda.

Podria ser ara el moment de rescatar alguns articles de premsa de l’ any 1929, que ens parlen d’ unes llunyanes Festes de la Mare de Déu de Gràcia i de com per primera vegada hi van prendre part una parella de gegants i un grup de cap-grossos.

Rescatem un fragment d’ un article del diari La Voz de Menorca del dia 7 de setembre del 1929.

(...) Dos novedades, novedades para nosotros, trae el programa del presente año: partidos de lawn-tennis, con la cooperación de los deportistas mallorquines, entre los que se halla el campeón de Baleares, y exhibición de gigantes y cabezudos que desfilarán por nuestras calles y han de ser la delicia de la gente menuda. El numerito no es gran cosa, que digamos pero remoza el programa. 

La passejada dels gegants va donar que parlar i en el mateix diari trobem un altre article que també fa referència a la novetat.

(...) Enguany hi han afegit modes forasteres, i és ben pensat, per que si  hi ha d’ haver festes les hem de fer bé, ajustant ses coses antigues, com ses corregues de cavalls, qui agraden molt a la pagesia, amb altres de modernes, com bicicletes, automòbils, futbol i law-tenis, sense deixar arraconades ses barques de rem, de vela i de motor. 

Lo de “gigantes y cabezudos” ja veurem com anirà. Talvegada agradaran  molt, sobre tot a sa gent petita, qui es sa qui te més veu i vot amb aquestes coses; però per ara no sabem com els hem d’ anomenar en sa nostra llengua. 

Es nom de gegants està ben clar, i als “cabezudos” a Barcelona els hi diuen “nanos”. 

Noltros els hi podriem dir “caperrots” o “rabaçuts”. 

Sa gent mateixaja els hi posarà nom, segons es resultat que donin.  

El fet és que va haver de ploure poc per que el “numerito” passés a ser nombre important i per que les anomenades “modes forasteres” s’ integressin dins les nostres festes, arribant a ser exponent de la  nostre cultura en mostres com la de fa pocs dies a Eivissa.

 

Entre modes menorquines i forasteres les nostres avies ja estan preparant els bunyols per la diada de Tots Sants. Mentre molts de joves el que preparen és la disfressa per la Festa de “Halloween”. És aquesta una novetat dins el nostre costumari que, sense generar debat de si és una festa massa catalana o massa castellana per adoptar-la nosaltres, cada dia va recaptant més adeptes  a la seva celebració.

 

Parlant de l’ origen de les tradicions, avui tot-hom ja sap que la manifestació popular dels gegants és un dels costums més escampats del mon i que no existeix continent on aquestes figures no hi desfilin.

Curiós és el cas dels castellers, que si be fins fa poc creiem que únicament podíem veure alçar torres humanes a Catalunya i darrerament també a Mallorca, fa poques setmanes van arribar les imatges d’ una important manifestació popular de la Índia que amb algunes diferències alçaven construccions humanes molt similars a les que es fan molt prop de nosaltres.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Ja hem Tornat d' Eivissa

geganters-mao | 19 Octubre, 2006 13:50

  

El poble de Santa Eulària d’ Eivissa va ser el passat cap de setmana l’ escenari triat per la “II Mostra de Cultura Popular de les Illes”.

 La mostra en la seva segona edició va ser un cop més un referent per qui va voler conèixer la nostre cultura i les nostres tradicions. 

La delegació menorquina la van formar els cavallers, representant la nostre més característica i ancestral tradició; els balladors de música popular i com no hi podien faltar, destacant sempre per la seva alçada, els gegants.

 De l’ organització de la part dels gegants es va encarregar l’ “Agrupació de Colles de Geganters de Balears”, Participant des de Menorca els grallers d’ Es Castell; els geganters de Sant Lluís, amb la seva gegantona “na Tecla”; Els de Llucmaçanes amb seus Gegants Avis; des d’ Alaior En Llorenç i na Eulàlia i el Grup de Geganters de Maó amb en Tomeu i na Guida i en Pere i na Gràcia. 

   

 Activitats relacionades amb la cultura de les Illes no en van faltar i el cap de setmana va estar ple d’ opcions. En tot cas pels gegants no va ser aquest un viatge de descans doncs sols durant el dissabte i el diumenge van sortir a ballar en tres ocasions. El dissabte al matí i també al capvespre i el diumenge matí. 

Tot i que com deia l’ anunci som “Quatre illes, Un país”, hauria de ser un país petit però amb alguns costums ben diferenciats. És així que els residents a l' illa amfitriona encara aturdits per l’ impressionant espectacle ofert pels cavallers menorquins també es van deixar sorprendre de la gran concentració de gegants (mallorquins i menorquins) que arribava a una illa on aquesta mena de figures no formen part del seu costumari. 

Poc temps van tenir els geganters menorquins per fer turisme, doncs un cap de setmana amb tres actuacions deixa poques hores per l’ esbarjo, tot i així els nostres ambaixadors el dissabte a la nit van poder anar a ballar amb unes que tampoc es van voler perdre la trobada, estem parlant de “Ses Al·lotetes, que són petitetes…” Cantades pels arxi-coneguts “Cris Juanico i els Mags de Binigall”.

 Els gegants menorquins el dilluns mateix van tornar cap a la nostre illa i ara  descansen, pot ser alguns aprofitaran l’ hivern per passar per la “Esteticiene”. Ja serà quan els propers tocs de flabiol, quan la melodia de Paquito el chocolatero, el so de les gralles, el gust de la pomada i  la arena plena de gots vuits ambientada amb algun regalet dels cavalls, que els gegants tornaran a ballar pels nostres carrers i places en les nostres festes patronals d’ Estiu. 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Tot a punt per la trobada de gegants dĺ Eivissa

geganters-mao | 09 Octubre, 2006 19:27

Tot a punt per la trobada de gegants del proper cap de setmana a Santa Eulària d’ Eivissa.

En Tomeu i na Guida i en Pere i na Gràcia ja tenen les maletes a punt, això és per que el camió que ha de sortir de Menorca carregat de gegants passarà per Maó el proper divendres dia 13.

Els  gegants maonesos no aniran sols doncs faran el viatge juntament amb na Tecla de Sant Lluís, l’ Avi Perico i s’ Avia Aguedet de Llucmaçanes i en Llorenç i na Eulàlia d’ Alaior. Les figures com sempre aniran acompanyades dels seus respectius grups de geganters que amb els seus músics s’ encarregaran de que els gegants no aturin ni un moment de ballar.

Com que la trobada pretén ser la segona part de la que es va celebrar l’ any passat a Sineu, la 1ª Trobada Inter-insular de Cultura Popular de les Illes, un cop a l’ illa d’ Eivissa els gegants compartiran representació amb els cavalls menorquins i amb els sonadors i balladors de música tradicional menorquina.

La part dels gegants ha de començar el dissabte matí, amb una plantada (exposició) de totes les figures. Hem de dir que paradoxalment tots els gegants que han de prendre part en els actes seran menorquins i mallorquins, doncs l’ illa amfitriona no compta amb aquests elements dins el seu costumari. Ja serà el diumenge quan tots els gegants aixecaran les cames i sortiran a fer una volta pel poble. Com no podria ser de cap altre manera ben segur que al final del passacarrers els esperarà un gran ball conjunt de totes les figures com a cloenda de la jornada.

Un altre fet que hem de destacar és que en Tomeu i na Guida no seran desconeguts del tot a l' illa amfitriona, a l’ any 2000 ja la van visitar fent acte de presència en la “Festa de la Terra” (diada principal de l’ Illa d’ Eivissa). En aquella ocasió els gegants van viatjar acompanyats dels cavallers menorquins i també de la calor pròpia del més d’ agost, motiu pel que tot i la seva edat van poder conèixer de primera ma la “marxa d’ Eivissa”.

També hem de destacar que sempre que es visiten altres terres i es comparteix plaça amb altres grups l’ intercambi és un dels fets més gratificants. Els grallers menorquins sonaran junt amb els xeremiers mallorquins, pot ser s’ intercanbiaran vivències, coneixements i ben qualque partitura i els nostres gegants es retrobaran amb els seus companys mallorquins. De que deuen parlar els gegants quan es retroben amb altres figures gegantines a les que fa estona que no veuen?.

Esperem a principis de setmana poder imformar de tots els detalls de la trobada.

visita també. www.gegantsmao.menorca.es  

Santa EulÓria d' Eivissa Ciutat Gegantera

geganters-mao | 29 Setembre, 2006 06:15

Els gegants menorquins no han tingut temps de descansar de la temporada d’ estiu i ja tornen estar un altre cop posant-se guapos davant el mirrall, en aquesta ocasió per anar a la “II Trobada Inter-insular de Gegants”, a celebrar el cap de setmana del 14 i 15 d’ octubre a Santa Eulària d’ Eivissa.

 

L’ any passat, en unes dates molt similars, va tenir lloc la primera trobada inter-insular, en aquella ocasió a Sineu (Mallorca). La expedició menorquina va ser gran i totes les poblacions illenques que tenen gegants com a part del seu costumari hi van enviar les seves figures amb les seves corresponents agrupacions geganteres.

 

Per la trobada d’ aquest any ja s’ ha anunciat que algunes poblacions menorquines no podran emprendre el viatge doncs com be sabem uns gegants sense geganters poc poden fer, i aquests moltes vegades per motius laborals o d’ alguna altre mena, no sempre els és possible agafar el barco i fer tres dies fora de l’ illa.

 

En el cas Menorca el més gran que s’ ha arribat a organitzar en trobades de gegants són les “Trobades Insulars” que es van organitzar entre els anys 1992 i 1999. Dites trobades es van fer coincidir sempre amb el dia 6 de desembre, Dia de la Constitució, aprofitant una diada que tot i ser festiva en el calendari els carrers no sempre s’ en feien ressò de la celebració. Les trobades des de el primer any es va decidir que fossin itinerants i que lis tocaria cada any a un poble diferent el rebre la visita dels gegants illencs.

 

Cal destacar que a l’ any 1992, any d’ inici de les trobades, l’ esclat del mon geganter a Menorca encara estava per arribar i la única agrupació gegantera constituïda fins el moment amb balladors per poder fer moure tots els gegants menorquins era la Colla de Geganters de Maó. Era en aquesta agrupació on  requeia l’ organització i bona part del pes “entès de manera física” de la trobada.  Sempre es va comptar amb l’ ajuda d’ amics de l’ entitat que feien possible tenir prou esquenes disponibles per fer ballar a tots els gegants.

 

En poc temps es van constituir noves agrupacions geganteres  i també van aparèixer nous gegants i es va aprofitar la trobada insular per ser un dia de trobada de tots els geganters menorquins. La trobada de gegants va visitar totes les poblacions de l’ illa fins que, un cop feta la roda, l’ any 1999 Ciutadella va ser la darrera ciutat que va celebrar la trobada.

 

Aquests dies els geganters estem de reunions i gestions i en breu podrem informar de tots els detalls de la trobada d’ Eivissa.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

«Anterior   1 2 3 ... 30 31 32 33 34 35 36 37  SegŘent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS