Colla de geganters de Maó

Aquest cap de setmana al local de la Colla de Geganters de Maó, després de varis mesos de gairabe inactivitat, de nou  han tornat a sonar les gralles, les dels professors i alumnes del curs de gralla 2007-08.

No és difícil imaginar el treball que hi ha darrera cada una de les actuacions dels gegants en Tomeu i na Guida: el de tenir les figures sempre amb la roba ben neta, ben maquillades, les estructures en perfecte estat i també el dels músics que han de tenir el grup sempre ben afinat i amb "perfecte estat operatiu".

Estem parlant de que el fet de que veiem els grallers sonat pels carrers de Maó durant els dies de la Mare de Déu de Gràcia, requereix un treball de tot l' any, imprescindible per que els gegants puguin ballar tan dignament con indubtablement mereixen.

Des de l' any 1995 la seu de l' entitat gegantera maonesa, a l' hora de ser el local de reunió i treball on es troben els seus membres, és també l' escola de música on es solen formar els seus músics. això sol succeir en diferents hores setmanals on els veterans de l' entitat posen a l' abast dels que acaben d' arribar tots els seus coneixements, per que aquests vagin adquirint els conceptes de cara a mitjan termini poder ser un dels grallers dels gegants de Maó.

 

Les classes es solen fer amb tota la disciplina necessària, però sempre observant que tan pel professor com per l' alumne són activitats complementàries dins el quadrant laboral setmanal i que per lo tant es procura fer-les, a l' hora que profitoses musicalment parlant , també una experiència que marqui un parèntesi lúdic dintre el que fer diari.

Destaquem que la gralla no és un instrument fàcil, ni tampoc és més difícil que molts altres de la família dels vents, simplement vol dedicació i il·lusió per que els progressos siguin perceptibles.

A principi de curs es comença a treballar sense marcar la data en la que l' aprenent pugui ingressar en el grup (separem l' aula on els alumnes aprenen del grup musical on aquests ingressen un cop estan musicalment preparats i que és el que actua per festes), simplement es procura que just l' alumne controli la afinació, la tècnica i compti amb un repertori mínim de cançons apresses, pugui començar a actuar fent relleno per tal de recollir el fruit del seu treball a l' hora motivar el seu perfeccionament.

Per aquest any de moment són dos els joves que han començat a bufar les canyes, l' un amb la base musical apressa amb un instrument tan diferent com és el piano i l' altre amb l' experiència de varis anys sonant la corneta. Reconeixent que cap d' aquests instruments guarden gaire similitud amb la gralla bona és qualsevol base amb la que s' ingressi a l' escola. Tampoc és imprescindible el coneixement de la solfa per ingressar a l' escola dels geganters, doncs per molts és sabut que aquesta mena d' instruments tradicionals la majoria de vegades es sonen d' oida i enmig d' un passacarres poques vegades es pot col·locar una partitura. Tot i així l' escola és prou elàstica com per que cada un esculli el sistema que li vagi millor.

En el cas dels professors d' enguany l' un compta amb l' experiència d' haver hagut d' aprendre sol i perfeccionar-se aprenent dels seus propis errors, fent 13 anys que forma part del grup de grallers dels gegants de Maó i l' altre, prové d' una escola de música amb prou prestigi com la del Centre Artesanal Tradicionarius de Barcelona.

Un d' aquests professors és el mateix que tots els dissabtes a la tarda imparteix classes de gralla a l' escola de música municipal de Sant Lluís. En aquest cas destacant que els tres alumnes que van acabar el curs l' any passar han passat a segon curs i que per el primer d' iniciació ja en hi ha dos més amb il·lusió de fer camí en aquest instrument.

Per conèixer els grallers de Maó i els històrics gegants en Tomeu i na Guida visiteu també www.gegantsmao.menorca.es .

Algunes vegades hem pogut sentir a algú interrogant-se sobre la menorquinitat de la tradició dels gegants i dels grallers, al·legant que dits elements culturals podrien mantenir similituds amb costums d' altres províncies de l' estat, i per lo tant com a elements "forans" resultarien extranys dins la festa menorquina.

Aquestes opinions (poques) sempre han donat pas a les documentacions que ens parlen de com els gegants des de ben antic mai han estat propis de cap província espanyola en concret, si no de la majoria de cultures del mon, i també a les que ens parlen de com els antecedents de la gralla a Menorca ja apareixen documentats a la nostre illa des de fa ben prou segles.

La introducció del present article ve donada a rel d' haver pogut comprovant com la nit de "halloween" que fins fa pocs anys era totalment desconeguda a la nostre illa, pot ser l' havíem coneguda en les pel·lícules de por rodades a nord-america, fa pocs dies a Menorca ja va compartir protagonisme amb el per nosaltres tradicional dia de "Tots Sants" sense que això generés gaires comentaris.

Sense entrar en el debat dels oli-aigos i les hamburgueses, avui transcriurem un reportatge rescatat del diari "Menorca" del dia 6 de setembre del 1983. L' article ens parla de com l' avui imprescindible "pomada" (pels que no la coneixen, és la beguda estrella de les festes menorquines) un dia va ser el primer en que es va consumir, de qui en va ser el seu inventor i del per que del nom de la beguda.

MAGI CAMPS SE DA A CONOCER COMO INVENTOR DE LA "POMADA" 

"Para despistar a mi mujer, introduje la misma porción de limonada dentro del Gin" 

Este señor se encontraba escuchando un programa sobre las bebidas menorquinas, ante esto, ni corto ni perezoso telefoneó a la emisora diciendo que el era el único y verdadero inventor de la "pomada". 

Para conocer más detalles de esta curiosa, y a la vez importante noticia, si tenemos en cuenta el nivel tan grande de aceptación que tiene la "pomada" hoy en día en la isla, hemos acudido al  encuentro del que dice ser su descubridor Magí Camps, quien actualmente ostenta el bar del hipódromo municipal mahonés. Lo primera que le preguntamos es como surgió la susodicha bebida; ante esta pregunta, la explicación de Magí Camps es tan veraz como anecdótica al mismo tiempo "Como a todo buen hombre menorquín, el gin ha sido, es y sigue siendo mi bebida favorita, pero en el año 67-68, aproximadamente, consumía este producto demasiado, llegando, incluso a embriagarse. Lógicamente, mi mujer e disgustaba tanto que le llegué a decir que ya no bebería nunca más. Estuve dos semanas sin probarlo, pero no pude aguantar más, y decidí, para despistar a mi esposa, introducir en el gin, la misma porción de limonada, así cuando ella me preguntaba que bebía, yo le contestaba que tan solo era limonada. 

Después de esta explicación, MagÍ Camps contó así la expansión de la "pomada"; en el año 69, me marché a Inglaterra donde permanecí por espacio de cuatro años, cuando sonó la hora del retorno, y volví a Menorca, quedé muy sorprendido al ver que la bebida que yo había inventado era consumida por todo el pueblo, y por otro lado, conocida en toa la isla. A continuación hablamos sobre el por que de llamarle al gin con limonada "pomada";"Cuando le ponía la limonada al gin, veía que hacía como una especie de espuma a semejanza de la pomada, de ahí que la pusiese es nombre". 

Los primeros que bebieron la ç"pomada", fueron los habitantes del puerto, según afirmo Magí Camps, hoy en dia o hace falta descubrirla ni enumerar qiuen la bebe ya que es de todos conocida. Incluso en las fiestas populares, en ciertos establecimientos se bebe pomada, es decir, ni tan siquiera se vende el genuino "gin". Según su inventor, el éxito de la pomada radica en su coste ya que resulta bastante al alcance de los consumidores. La limonada tiene que ser gaseosa y siempre un poco mas de cantidad que el gin, de esta forma mata el sabor del gin, pero igualmente se consume ya que este inmerso dentro. 

Hasta aquí esta curiosa explicación a cerca del nacimiento de "sa pomada". Una explicación que puede resultar curiosa, pero también conviniste. La verdad del caso es que la "pomada" está ahí, y gracias a ella, mucha gente anima su propia fiesta con su continua consumición. 

MIGUEL J. URBANO 

Aquest any 2007 en Pere i na Gràcia, la parella de gegantons del Casal de gent gran del Camí d' Es Castell de Maó, han complert els primers deu anys de vida.

Va ser el dia 6 de setembre de l' any 1997 que la nova gran parella, va sortir per primera vegada al carrer a ballar. Això va succeir poc abans del pregó de Festes de la Mare de Déu de Gràcia d' aquell any, quan en Tomeu i na Guida, els  històrics gegants de la ciutat, ja els esperaven a la porta del casal per acompanyar-los fins el Pla de la Parròquia, on van ser batejats públicament.

Dita parella arribava a la nostre ciutat en un moment en que el mon geganter de l' illa estava en un dels seus moments més àlgics. La Colla de geganters de Maó aquell any havia celebrat el seus primers cinc anys de vida, s' estava tornant un fet normal el que altres gegants de Menorca, portats per les seves respectives colles geganteres que estaven apareixent visitessin les nostres festes i fins i tot, convidades per la colla gegantera maonesa cada any durant les nostres Festes de Gràcia rebíem la visita d' alguna parella de gegants de fora de l' illa.

Dit esclat del mon geganter havia fet que l' Ajuntament de la ciutat i el Casal de gent gran, en aquell temps anomenat I.B.A.S, es coordinessin per donar forma al projecte de que la nostre ciutat veiés ampliat el seu número de gegants fins a dues parelles. el projecte prendria la forma d' un taller en que les mateixes sòcies del club, coordinades pel monitor Kiko Murillo i amb la col·laboració de diferents persones relacionades amb el mon geganter menorquí, serien les encarregades d' esculpir la nova gran parella.

En Pere i na Gràcia van anar prenent forma, van ser batejats i deu anys després s' han convertit amb els inseparables companys d' en Tomeu i na Guida. Destaquem que si be en un principi havien estat creats per ser la "segona parella de gegants de Maó", amb el temps la mateixa gent que any rera any els contempla els ha deixat el nom de "gegants dels jubilats".

En Tomeu i na Guida prenen la representació de la ciutat de Maó al ser propietat de l' Ajuntament, del municipi i per lo tant de la seva ciutadania; mentre que en Pere i na Gràcia al ser propietat d' un casal amb socis a tota l' illa, seria un fet excloent el limitar la seva denominació a únicament una de les seves poblacions.

En tot cas el fet que fa que apareguin sempre al costat dels gegants de la ciutat, respon a que són portats en totes les seves passejades per la entitat gegantera de la ciutat de Maó, la mateixa que també es fa càrrec de la geganta S' Avia Corema, el gegant Olímpic i el nan en Miquelet es Salero.

Tornant a l' any de l' estrena de la parella formada per en Pere i na Gràcia, trobem publicada en el butlletí intern del casal, en el seu número 8, corresponent a aquell més de setembre en que els gegantons van veure la llum la següent poesia, redactada per una altre de les sòcies i creadores i que en feia menció a la gran i "gegant" novetat:

HISTORIA DELS GEGANTS

Vam començar sa feinada

amb na Tònia de mestressa

quanta roba hi havia estesa!!

i na Tònia...suspirava

 

Ses faldes vam ben ruar,

després les vam planxar,

els furats vam ben plantar,

i na tònia... suspirava.

 

Després es camies vam començar

ella sa brussa englanada.

ell sa camia ben blanca

i na Tònia... suspirava.

 

S' americana es va acabar

i es xalecu d' ella va rematar,

i quant els varem pruvar,

na Tònia... va suspirar.

 

Vam fer feina i disfrutar,

na matilde també enremanava,

i quant es va tot acabar

na Tònia va alenar!

 

I ja guapus i vestits,

ses peluqeres van venir,

n' Angelita i na Mari,

i na Gomi els va afavorir.

 

Na Cati, sa directora

te dos sòcios mes al IBAS

i amb satisfacció incontenible,

ja son els gegants de sa família.

 

Son dos guapos jubilats,

creats per molta gent amb passió

els hi desig salut i felicitat,

i molts anys de cobrar sa pensió!!

Per conèixer els gegants del casal de gent gran visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

L' hivern és època que genera poques notícies relacionades amb gegants. no estem dient que aquests desapareguin del nostre costumari, simplement que en lloc d' ocupar carrers i places en els dies de festa major, segueixen existint fent llargues hivernades en els diferents locals propietat del municipi.

Els gegants dormen, els geganters descansen les espatlles i la activitat es redueix als preparatius per la següent temporada.

Les persones involucrades en aquesta manifestació cultural som conscients de la nostre responsabilitat i també de la satisfacció de col·laborar amb el municipi. Els sentiments que per lo tant es generen són molts i molts variats: uns els de qui porta anys passejant sobre les seves espatlles als històrics gegants de la ciutat en Tomeu i na Guida, altres els dels que assagen tot l' any per que a aquests no els falti mai la música, els de qui procuren en tot moment que els nostres gegants llueixin sempre amb la vestimenta ben aclarida i la cara ben neta, i altres els de qui un dia van arribar a la nostre illa per, en un principi, treballar durant l' estiu a Menorca i en els temps lliures sonar la gralla amb els gegants; és el cas de la grallera que signa l' article que hem pogut trobar en la revista "Suc de Pinya" dels castellers del barri de Sants de Barcelona.

És el que transcrivim a continuació:

  Coses que compartim  

Els dies en que hi ha passacarrers de gegants a Menorca, a l' hora de posar-me l' uniforme de geganter, el primer que em roda pel cap es on estic? Amb quines colles actuaré? Quins castells farem a plaça? i és que... estic a Maó o al barri de sants de Barcelona?.

Això que amb roda pel cap es per que els castellers de Sants i el geganters de Maó, entre altres coses coincidim en la vestimenta de les  persones que en formem part, és a dir: Els geganters vestim camisa de color verd gris, pantaló blanc i faixa negra, mentre els Casteller de Sants compartim tot aquest equipament distingint-nos pel mocador, que en el cas dels geganters és color blau i en el dels castellers és el característic vermell amb punts blancs. 

Parlo dels dos grups en primera persona donat que fa 11 anys que faig castells al barri de Sants i des de l' any 2006 també sono la gralla amb els geganters de Maó. 

El residir de manera permanent a Menorca i donat que a l' illa no existeix tradició castellera, moltes estones trobo a faltar els castells. És aquest el motiu pel que vaig escollir l' activitat gegantera, doncs les dues manifestacions utilitzen les gralles com a suport rítmic i seria una bona manera de donar expressió als coneixements musicals adquirits amb els castellers. 

Una altre similitud entre el grup de geganters i els castellers és la participació de persones de totes les edats i en els dos casos un ambient molt xulo. 

Les actuacións castelleres a les que pugui assitir, estant a Barcelona, seran tan sentides com ho han estat sempre les fetes estant de gegantera a Maó de castellera a Barcelona.   

Un petó des de Menorca a tots d'una castellera que us troba a faltar . 

Anna Febrer Bellostes.

Per conèixer els gegants de Maó podeu visitar www.gegantsmao.menorca.es .

El diari dels gegants

Fa unes setmanes vam començar a parlar, en aquest mateix blog, de la importància de recuperar la història dels nostres gegant, fent us d' arxius municipals, hemeroteques, testimonis personals i a traves de les fotografies que algun dia es van fer, pot ser sense saber que en un futur passarien a la categoria de document.

Igualment és important, per evitar que en un futur es tingui que recuperar el que ara vivim en temps present, deixar constància del dia a dia dels nostres gegants i de l' entitat gegantera. Això s' està fent a través del "diari de la Colla", que s' escriu a l' hora que van succeint les actuacions i fets dignes de destacar dins la Colla de Geganters. l' encarregat de portar el diari de la colla és l' arxiver del grup.

Fent us d' aquest diari podem tornar deu anys enrera i reconstruir com va ser la temporada de gegants de l' any 1997.

En aquest viatge en el temps ens situem en un any en que entusiastes celebràvem amb una macro-festa al parc d' es Freginal el cinquè aniversari de la creació de l' entitat gegantera . Ens conta el diari que aquell dia cinc de juliol, baix el lema d' "El dia gegant", tot el dia i en el mateix parc va restar oberta la exposició monogràfica descriptiva d' aquells primers cinc anys. El matí va haver concert de gralles a càrrec dels Grallers de l' Ermilla, arribats des de Vilafranca del Penedès. Al migdia amb una monumental paella vam menjar totes les Colles geganteres menorquines, els que poc després havien de portar els gegants de Vilanova i la Geltrú que també van arribar a l' illa per participar de l' esdeveniment i fins i tot molta gent de Maó que no s' ho va voler perdre. A la tarda el gran passacarrers de tots els gegants, la part infantil oferta per l' actor i músic Pau Tourell i seguidament la revetlla en la que van actuar fins a quatre grups musicals.

D' aquell any també es conta que els músics de la Colla van gravar una maqueta, la que al dia d' avui serveix per conèixer la evolució del grup, i els gegants de Maó van ser uns dels primers de l' estat en tenir pàgina web pròpia, tot i que al cap de poc temps aquella primera pàgina desapareixeria de la xarxa.

Seguint el diari dels gegants trobem que aquests a l' any 1997 hivernaven a l' espai que avui està a punt de convertir-se en el nou teatre de l' Orfeó Maonès.

També parlem d' una època en que en Tomeu i na Guida "tot el dia eren pel carrer", torrada de sobrasades del dissabte de Sant Antoni, Festa de Sant Pere al port de Maó, festes de escoletes, barriades, solidàries etc. Deu anys després els nostres gegants han tornat al seu paper de figures típiques de les festes patronals i rar es fa trobar-los en altres tipus de celebracions.

En el diari trobem detallades les ballades fetes per Es Mercadal, Es Castell, Llucmaçanes, Alaior o Sant Lluís en les seves respectives festes majors, i com no les festes de Gràcia de l' any 1997, en que vam rebre la visita dels gegants de Badalona, Cardona i els de la Bisbal de l' Empordà. Dels geganters de la Bisbal hem de recordar que van arribar amb la "Rigoberta", la geganta boja a la que se li sortia un pit de dins la brusa, i de com fins i tot la geganta va entrar dins l' Hospital Verge del Toro per sortir amb una tireta posada en el mateix pit.

D' aquell any 1997 es narra com, després d' alguns anys de no sortir al carrer, va ser recuperat el Gegant Olímpic i també del bateig d' en Pere i na Gràcia, la parella de gegants del Casal de gent gran d' es Camí d' es Castell.

En el diari dels gegants es presta especial atenció als dos viatges de representació que van fer en Tomeu i na Guida avui fa deu anys: el que a mitjan agost els portaria a la població catalana de Torrelles de Foix i el que als pocs dies d' acabades les Festes de Gràcia els faria tornar pujar al barco, aquesta vegada tenint com a destí la gran trobada de gegants que va tenir lloc a Esplugues de Llobregat.

Una de les darreres activitats de l' any 1997, amb la que quasi es tanca la fulla d' aquell any és la trobada insular de gegants que es va organitzar a Es Mercadal. Dita trobada anual i itinerant ja fa alguns anys que es va deixar de fer i queda per la història la crònica que ens va deixar.

Destacant la importància de disposar d' un arxiu el màxim de detallat possible, des de l' entitat gegantera maonesa seguim treballant per la seva ampliació, acceptant qualsevol mena de document, fotografia o testimoni que en pugui formar part. Per aportacions o consultes es pot contactar a l' adreça: gegantsmao@menorca.es .

Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .

L' arxiu dels gegants dona el seu fruit

Fa uns mesos vam publicar en aquest blog la notícia de que l' arxiu històric dels gegants de Maó entrava en una nova fase d' ampliació. La crida a la recerca de documents, testimonis i fotografies es va fer pública a través de la web, sense oblidar una nova batuda més personal entre les persones que per la seva trajectòria poguessin aportar alguna nova dada d' interès.

Els resultats de la recerca han anat arribant i en alguns casos sols ens han confirmat el que ja teníem. Recordem que a l' any 2002 la Colla de Geganters de Maó va col·labora en l' edició del llibre "En Tomeu i na Guida, una història gegant", de Miquel Villalonga, que és un estudi a fons on es narra l' història de les dues figures representatives de la ciutat de Maó i també la resta de gegants de Menorca. Alguns documents gràfics que ens han arribat darrerament via internet, procedents de Barcelona, ens corroboren, per exemple, la visita d' en Tomeu i na Guida a la ciutat Comtal de l' any 1988, de la que ja s' en parlava en el llibre.

A l' hora d' iniciar un treball de recerca és important que la primera informació, de la que parteix la investigació sigui fiable, per assegurar-nos de no seguir un camí erroni. És així que quan es va publicar el llibre sobre els gegants menorquins també es va fer un lloc pels seus antics amics els cap-grossos, es van recollir i contrastar informacions sobre a quins personatges van representaven els primers caparrots que van acompanyar als gegants en temps de la república (quan arribaren els gegants) i també durant la postguerra, molts d' ells avui ja desapareguts. Entre els testimonis contrastats diferents persones van coincidir en que uns d' aquells primers cap-grossos de Maó representaven a dues filletes petites.

Com en aquell moment no vam disposar de fotografies antigues on reconèixer aquestes "filletes petites", així va quedar la informació, sense poder conèixer la seva fesomia exacta.

la arribada a l' arxiu  històric de la entitat gegantera de fotografies antigues dels cap-grossos de Maó no sols ens ha corroborat gràficament els testimonis orals si no que a més ens ha aportat una dade "sorprenent".

Per entendre la similitud de la que parlarem hem de fer menció de que la famosa gegantona "Tecla" de Sant Lluís, la que representa a una filleta petita llençant aigua pel seu xumet, és construïda a partir d' un cap-gros.

És a partir de les fotografies arribades a l' arxiu que hem pogut comprovar com un d' aquells cap-grossos de Maó que representava a una filleta petita, procedia del mateix taller (El Ingenio de Barcelona) i concretament del mateix motlle que la gegantona de Sant Lluís, lo que ens aporta la sorprenent descoberta de que a Maó també vam tenir la nostre "Tecla". Destaquem en tot cas que el nostre cap-gros ja fa moltes dècades que va deixar d' existir, mentre que el de Sant Lluís va créixer i va prendre la forma d' un dels gegantons més populars dels que visiten les diferents festes d' estiu.

Al llarg de la geografia existeixen persones que, al igual que fem des de l' entitat gegantera maonesa, disfruten en la tasca de recerca de dades relacionades amb els gegants. És així que fa un temps ja ens va arribar la fotografia, procedent d' un dels més grans arxius relacionats amb gegants d' Espanya, d' una altre gegantona que a partir del mateix cap-grossos amb el que es va crear na "Tecla" representava a la filleta petita  "Mariona", figura resident a la població de Vilanova del Camí.

L' arxiu històric dels gegants de Maó segueix recollint més testimonis, dades i fotografies, doncs com veiem la història no deixa mai de aportar-nos noves sorpreses que val la pena conèixer.

Per consultar l' arxiu històric dels gegants us podeu dirigir a gegantsmao@menorca.es .

Visiteu també www.gegantsmao.menorca.es , on trobareu molts dels datos recollits a l' arxiu.

El passat divendres el grup de Diables de Maó va fer a Cala'n Porter el darrer correfocs de la temporada d' estiu.

Destacant que no existeixen dos correfocs iguals, la actuació d' aquest cap de setmana va variar poc de les que es solen fer cada any amb motiu de les festes de la urbanització. Obligatòriament es va esperar que fos ben fosc per que la comitiva iniciés la marxa des de la Plaça d' en Mevis fins a la pista esportiva, la desfilada es va fer amb el soroll dels timbals però sense foc. Ja va ser arribats a l' escenari principal de la actuació on els dimonis van carregar les seves maces i el drac Cap de Fibló va començar a escopir foc.

Aquesta darrera actuació de foc de la temporada destaca per ser contemplada pels residents de Cala'n Porter, però també per molts de turistes que en aquesta època de l' any encara omplen els apartaments de la urbanització. En aquest cas els punts de llum creats per la pirotècnia es van poder mesclar amb tota una bateria de flashos procedents de infinitat de cameres fotogràfiques, les que en pocs dies portaran a altres països del mon el testimoni de la manera que tenim els menorquins de representar l' infern, i fer-ho dins el marc de les festes d' estiu.

Avui els vestits de dimoni ja pengen de l' estenedor de moltes cases i els dimonis donen per acabada una temporada que va començar amb la simbòlica arribada de l' estiu, amb l' espectacle Piro-teatral de la nit de Sant Joan; seguida de altres actuacions al llarg de l' estiu i que aquest cap de setmana ha donat pas a una altre època, en que les festes patronals passen a la categoria de record d' estiu i també a desig per l' any que ve.

Com hem comentat en altres ocasions el grup de Dimonis el formen els mateixos membres de la Colla de Geganters de Maó. D' aquest són una trentena els que porten les maces, els tridents els estàndards, donen vida al drac Cap de Fibló i sonen el timbals dins la festa del foc.

Visita també www.gegantsmao.menorca.es .

Sant Nicolau tanca l' estiu amb clau

Avui dissabte de Sant Nicolau, el poble d' Es Mercadal ha participat de la darrera cercavila de la temporada de la Colla de Geganters de Maó.

El poble més cèntric de l' illa sol ser el que cada any inaugura la temporada d' estiu, amb les Festes de Sant Martí, amb les portes de l' ajuntament sent testimoni d' un poble que crida a la festa, amb el primer toc de flabiol, els gegants ballant, els carrers plens de gent de gom a gom, una plaça que queda petita per tots els que volen participar del Jaleo, les revetlles i els focs d' artifici. 

Les festes de les que el poble d' Es Mercadal aquest cap de setmana n' està sent testimoni (Que a diferència de Sant Martí que es celebren el segon cap de setmana de juliol aquestes es fan el segon de setembre) podrien ser molt similars a les abans esmentades però amb la diferència de que resulten menys concorregudes. Molt del jovent que està a l' illa el més de juliol pot ser ja hagi marxat a la península a estudiar, el turisme nacional també ha tornat al seu lloc d' origen. El resultat són unes Festes de Sant Nicolau més pels habitants del poble i pels que són residents a l' illa durant tot l' any, els que no es volen perdre la darrera de l' estiu.

La questió es que el poble d' Es Mercadal fa quasi tres dècades va decidir que volia que els gegants formessin part de les seves festes, és així que avui en Martí i na Maria no han faltat a la seva cita anual amb la que tanca l' estiu. Com hem mencionat abans el públic ha estat menys, però el ritual el mateix. A les cinc en punt, a les  primeres notes dels músics, els gegants han abandonat la façana de l' ajuntament per iniciar la tradicional volta pel poble.

La música ha anat a càrrec del grup "Los muchachos", formació tipus xaranga amb llarga experiència animant les festes menorquines, i els mateixos músics de la Colla de Geganters de Maó, els grallers. Fent un "mano a mano", una cançó cada un,

Els gegants no han trobat excusa per aturar de ballar ni un moment.

La volta ha estat la habitual, amb la obligatòria aturada davant la residència de gent gran per oferir-lis els millors balls, i en poc més o menys una  hora la plaça Constitució ens esperava de nou, en aquesta ocasió per presenciar els balls finals.

Destaquem que a la tornada a plaça ja es notava que havia més gent que quan la partida, han estat aquests els que han aplaudit els quinze minuts en que els gegants en Martí i na Maria han cremat el darrer cartutx, ballant s' entén.

En el cas dels geganters hem de destacar que aquesta vegada el "Passi-ho be" ha anat en serio, a diferència d' altres festes d' estiu on es sona el "Passi-ho be fins l' any que ve" però el cap de setmana següent ja estem en un altre poble portant gegants altre vegada. Aquest cop al regresar a casa tota la roba podrà anar de la rentadora a l' armari, per quedar entre la roba de l' estiu que ens està deixant, a la espera de les festes de poble de l' any que ve, les de la temporada 2008.

En el  cas dels gegants, tant els d' Es Mercadal com molts altres, els queda tot l' hivern per reposar, passar per la I.T.V. per veure si els fa falta algun repàs en la pintura, cos, estructura, vestuari... etc. En tot cas el que arriba amb Sant Nicolau és una època de descants per les figures, doncs com ens diu la dita "cada cosa al seu temps i a l' estiu cigales".

Mentre els geganters ocuparem el temps amb les moltes altres tasques que propicia l' entitat gegantera. Després d' algunes setmanes de descans començarem a parlar dels passacarrers de l' any que ve, els músics tornaran a assajar tots els dissabtes,  contactarem amb els gegants que visitaran unes llunyanes Festes de Gràcia de l' any 2008... .

Ah, i parlant de cloendes el proper divendres dia 21 els que tanquen la temporada són el Grup de Diables de Maó, escampant les seves espurnes en les festes de Cala'n Porter.

Trobareu més fotos a s'àlbum Sant Nicolau 2007.

Visiteu també www.gegantsmao.menorca.es .

Passi-ho be i fins l' any que ve

Avui han acabat oficialment les festes de la Mare de Déu de Gràcia en la seva edició d' enguany. En aquestes hores en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero ja descansen de tots aquest dies a la que és la seva casa durant bona part de l' any, l' antic quarter de Santiago.

La jornada de gegants d' avui i darrera per enguany ha començat  a les set i mitja del fosquet. El punt de partida com sempre el Pla de la Parròquia i l' arribada al que avui és el punt neuràlgic de la festa: el port de Maó. Destaquem que el dia de la segona festa sol ser el que únicament surten al carrer els gegants de la ciutat, doncs els convidats de els altres pobles de l' illa ja solen haver marxat a les seves cases, i els arribats de fora aprofiten aquest dia pot ser per fer turisme o veure les festes com uns espectadors més.

És  així que el ritual s' ha repetit com tots els dies anteriors: els grallers afinant els instruments, els gegants baixant les escales de l' ajuntament, els seus portadors estrenyent les faixes i gegants col·locats que tornem a partir.

Algo tindran aquests gegants que mai cansen als seus incondicionals seguidors. Destaquem que avui ha estat el quart dia seguit de sortir a voltar pels carrers de la ciutat i el públic igual que el primer dia: sense perdre detall. La baixada al port ha estat tan multitudinària com cada any, la gent que ens esperava baix el Parc Rotxina ben prou com per no deixar de ballar ni un moment. Un petit cercavila per la vora de la mar ha portat als quatre gegants i al nano en Miquelet fins a l' escenari on tindrien la responsabilitat de oferir lo millor d' ells, la traca final, amb la que concloure la seva participació dins les festes.

La despedida dels gegants ha estat en forma de dos balls de lluïment. El primer l' ha ballar en Miquelet, el tema ha estat el que porta per títol "Ball d' es salero", compost pels mateixos grallers. Els músics hi ha aportat les notes i la gràcia de la balladora que en aquell moment portava la figura ha provocat una forta ovació per part del públic. El segon ball ja ha estat el que porta per títol "gegants", també compost pels propis grallers de la ciutat, que ha estat ballat per en Tomeu i na Guida i en Pere i na Gràcia.

En tot cas el tema que ha tancat la nit de gegants ha estat l' obligatori "passi-ho be" (tema popularitzat per La Trinca), l' han ballat totes les figures juntes i un impressionant final lent amb un voltar de faldons dels gegants ha despertat de nou els aplaudiments del públic que els ha acomiadat  fins l' any que ve.

Des de aquestes ratlles volem enviar el nostre agraïment a tots els amics que han participat de les festes, com cada any a les agrupacions de l' illa que han compartit plaça, suor i il·lusions amb nosaltres, i molt especialment  a les que han arribat d' altres terres per oferir-nos el millor d' ells: Falconers de Barcelona, geganters de Mancor de la Vall i geganters d' Hostalric.

Passi-ho be ,Passi-ho be, passi-ho be i moltes gràcies, passi-ho be, passi-ho be, fins l' any que ve.

Trobareu més fotos a s'àlbum Festes de Gràcia 2007.

Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .

El matí de la Mare de Déu de Gràcia

El d' avui matí ha estat el passacarrers més matiner d' en Tomeu i na Guida, en el que el desespero dels geganters buscant ansiosos la gresca i la festa és substituït per algun que altre badall, les ulleres de sol (ocultant una nit sencera de festa) i la falta d' algú que ja no ha sentit el despertador (aportant la anècdota a la jornada).

La qüestió és que just entregada la bandera de la ciutat i haver començat el replec de sa colcada, ha estat el moment de començar a treure els gegants. Per la jornada d' avui també hem de destacar que els gegants menorquins que ens  havien acompanyat els dies passats també han volgut dormir una estona més i els que han sortit a ballar han estat els arribats des de Terres Catalanes, els de l' Illa de Mallorca i com no podia ser d' altre manera els amfitrions maonessos: en Miquelet es Salero, en Pere i na Gràcia i en Tomeu i na Guida.

Si be la sortida a les nou del matí sol ser feixuga i se suma al cansament dels dies anteriors, poc es tarda en trobar gent pels carrers animant als geganters, demanant música als grallers i prest tot torna a ser com si avui comencessin les festes.

L' itinerari tradicional del dissabte de Gràcia obliga a passar per davant l' hospital Verge del Toro, doncs fins fa poc era la única manera de que alguns maonesos poguessin veure els gegants. Al haver cessat dit hospital en la seva activitat com a tal s' hi ha passat igualment però sense fer aturada per ballar els gegants.

Allà on si ens hem aturat per oferir els nostres millors balls ha estat al Carrer Madrid, davant "ca es veterinari", el que cada any inverteix esforç i il·lusió per tenir-nos un bon berenar a punt. I clar, amb la gasolina posada la cosa ja no hi ha qui la aturi. Destaquem també un any més l' afegit a la cercavila d' un grup d' amics que espontàniament sol carregar un carretó amb coca amb xocolata i aigua amb la que obsequiar als portadors de gegants i músics.

Llavonces després del que acabem de contar, ja no hi queda cap rastre de les cares de son, les ulleres de sol ja deixen de fer falta i pel que s' hagi dormit ell s' ho perd.

La passada pel barri dels pescadors sempre tan agraïda, i el carrer de la Plana i la Reina ple de gent que no es vol perdre el pas dels gegants.

Si algú no coneixia una nova tradició de les festes de la Mare de déu de Gràcia, que pot ser algun dia surti fins i tot anunciada al programa d` actes, és la "Despertà" a casa del popular Miquel Camps, cantant del grup Pinyeta Pinyol. La broma de que els grallers entressin a la seva habitació per fer-li una diana a peu de llit, ja va per l' any que fa cinc o sis i deixar de fer-ho ja seria no complir amb "el ritual". El cas és que en aquell tros del carrer Sant Ferran són vàries les cases que obren les portes per oferir bereneta als geganters, fet que fa que acabem la jornada del matí amb la panxa ben plena.

Sortint d' aquell barri prest entrem de nou al centre de la ciutat, amb la música dels bars també despertant de la jornada del dia abans, la arena posada pel pas dels cavalls a la espera de que hi caiguin els primers gots de plàstic (esperem que cada any menys per l' us dels fets a propòsit per ser reciclats) i la gent ja anant cap al Pla de la Parròquia doncs el segon jaleo de festes ja està entrant en la categoria d' imminent.

La entrada a la Plaça Constitució torna a ser multitudinària i uns pocs balls precedeixen a la foto de grup de tots els participant en el tradicional passacarrers del dia principal.

Uns altres que entren a plaça poc després dels gegants són els Falconers de Barcelona, per fer una petita exhibició del seu art, això és a l' hora que els gegants van entrant de nou i d' un en un als balcons de l' ajuntament.

Ja en tenim fet el setanta cinc per cent i la darrera per enguany serà demà, amb la baixada dels gegants de Maó al moll, la que sol sorprendre per la gran quantitat de gent que la segueix com si de gegants anessin enrera. En tot cas l' escenari és immillorable i és una manera polida de seguir els balls en una jornada ja més tranquil·la que la dels dies abans.
 

Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .

El dissabte de la Mare de Déu de Gràcia

En el moment d' escriure aquesta crònica el primer "jaleo" de les festes de la Mare de Déu de Gràcia encara va en totes, els gegants ja fa algunes hores que han tornat a l' Ajuntament de fer la seva volta i alguns geganters ja estem a casa sopant i recuperant forces per demà matí a primera hora tornar a partir.

Buscant donar un guió cronològic a la jornada d' avui la començarem damunt les onze i mitja del matí, quan els geganters arribats des de Hostalric han estat rebuts oficialment al salo de plens de l' Ajuntament. Mentre alguns membres de l' entitat gegantera maonesa anaven a alguns llocs i cases "estratègiques" a deixar l' aigua que haurien de menester poques hores més tard durant el passacarrers. Altres portaven matalassos cap al pavelló on havien de dormir els geganters arribats de fora de l' illa... i és que ser geganter durant les Festes de Gràcia comporta moltes feines a part de la de portar gegants.

Tot i així la principal en el dia d' avui arribava, tal com estava anunciat, a les quatre i quart del capvespre. Estem parlant de la sortida del gran cercaviles del dissabte de Gràcia.

Un rera altre han anat sortint les parelles de gegagants amb els seus músics de darrera la parròquia. Els primers que han encetat la plaça han estat el grup de tamboriners de Dalt Sant Joan, els que han posat la música per que poguessin ballar els arribats des de Sant Lluís: la gegantona Tecla i un petit gegantet que reprodueix al televisiu "Doraimon"; També  ha estat amb el grup de tambors i cornetes amb els que han ballat els arribats des de Llucmaçanes els pagesos menorquins Joan i Rita i la geganta boja (dons ens recorda els famosos gegants bojos del carnaval de Solsona) na Xisca. Els següents en sortir a plaça han estat els tres gegants arribats des de Hostalric (dels que en un article específic d' aquest blog en trobareu àmplia informació), aquests han ballat amb el seu propi grup de grallers. Els següents han estat els arribats des de Mancor de la Vall, Mallorca, (dels que també trobarem amplia informació en aquest mateix blog), que han sortit sense els seus músics habituals, que fins demà al matí no arribaran a la nostre illa. com no podia ser d' una altre manera la espectacular cercavila la han tancat els amfitrions: en Miquelet es Salero, en Pere i na Gràcia i en Tomeu i na Guida, tots ells acompanyats pel seu incondicional suport musical que són el grup de grallers de la Colla de Geganters de Maó.

Hem de lamentar per aquest any que, a diferència de l' any passat que es van personar a les oficines de Cultura de l' Ajuntament de Maó un grup de joves voluntaris per recuperar els cap-grossos, al no haver-se presentat enguany ningú per fer-se càrrec d' aquests, tornen a quedar un any més guardats a l' espera de que algun grup de fillets o adults els vulguin portar.

La qüestió es que la gran desfilada ha fet la seva passada per davant l' ajuntament per enfilar cap al carrer Isabel II, el que els portaria fins  la primera i obligatòria aturada: la del Pla del Monestir. Allà el grup de joves ja ens esperava per oferir-nos el acostumat refresc, que ha estat correspost amb el que sabíem fer: ballar els gegants. prest hem enfilat pel carrer d' es Frares fins a s' Arraval, d' aquesta cap a s' Rovellada de dalt cap es Cos i nova aturada a la residència de gent gran. En aquest cas tots els gegants han entrat dins per obsequiar a la gent major amb els millors balls dedicats a qui pot ser ja no pot sortir al carrer a buscar la festa. d' allà aniríem cap a buscar el carrer de Gràcia amb una nova aturada just baix el carrer, on un incondicional grup de veïns any rera any ens tenen taula preparada. El resta de l' itinerari ja és sabut: de per el carrer Infanta de nou cap al Pla de la Parròquia.

El que acabem de relatar amb unes poques ratlles parla de tres hores justes de passacarrers, de esquenes de portadors de gegants dolorides per la durada de la desfilada, dels llavis dels grallers que han fet vibrar la canya totes les vegades que han pogut i algunes més i sobre tot de molta festa. Estem parlant del passacarrers més llarg que coneixem, i n' hem coneguts molts, però el d' avui és cada any el més intens, el més viscut, el més esgotador però també el més nostre.

A les tres hores justes els gegants tornaven a pujar de nou les escales de l' Ajuntament, ara fins demà.

En aquests moments alguns geganters encara deuen estar al "Jaleo", altres ballant en els bars, però al·lots no s' us oblidi demà tothom a les vuit i mitja davant l' Ajuntament que  a les nou del matí tornem  a partir.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

Festes de Gràcia, la nit del pregó

Ahir a la nit van quedar oficialment inaugurades les Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2007, així ens ho va fer saber el pregoner i així ho testimonien els carrers de la ciutat.

Poc abans de l' hora anunciada pel començament del passacarrers, ja es podia veure a la Plaça Constitució a gran número de geganters ajustant-se les faixes, treien els gegants de dalt la Sala i afinant els seus instruments, això eren els membres de l' agrupació de Maó. Mentre els representants de Llucmaçanes feien entrada a la plaça amb els ses gegants i els músics que els havien d' acompanyar durant la jornada, amb l' objectiu de col·locar-se en el lloc indicat que seria el punt de partida de la cercavila. Els membres del grup de tamboriners i cornetistes de Dalt Sant Joan també ja estaven al seu lloc i ja sols faltava el "Sus" per començar amb el primer acte multitudinari de la nit.

Passaven pocs minuts de les vuit i mitja quan la desfilada va començar la marxa. Destaquem que no discorreria ràpida, doncs estava programat que durés poc menys d' una hora i els carrers a fer eren just alguns dels més cèntrics. La manera de complir amb el temps programat seria fer algunes aturades, destacant que sol ser duran aquestes quan els gegants poden ballar i lluir millor.

La sortida seria multitudinària, el carrer Sant Roc pler de gent, la plaça Bastio igual de plena i a la Costa de sa Plaça ja s' intuïa el que trobarien en tornar entrar de nou a la Plaça Constitució.

Els primers en arribar serien els tamboriners, que amb els seus timbals van fer contagiar de la festa fins als més durs d' orella; els següents serien en Kikus i na Kika, en Toni es satx i na Tònia i l' Avi Perico i s' Àvia Aguedet, tots ells arribats des de Llucmaçanes; tancarien la desfilada els representants de Maó: en Miquelet es Salero, els gegantons en Pere i na Gràcia i els històrics gegants en Tomeu i Guida.

Cada una de les agrupacions geganteres portaria els seu propi grup de músics per lo que la festa no aniria més que en augment. cada un amb els seu propi repertori podríem sentir des de una versió per gralla de l' "I Will Survive" fins als músics que acompanyen als gegants de Llucmaçanes amb un festiu "A por ellos".

Uns altres músics que van destacar sense necessitat de sortir de la plaça serien els membres de la jove Banda de música de Maó, aquest oferirien un concert de festes mentre els gegants estaven fent la volta, una estona més tard van ser els encarregats de posar les notes al popular "Es Mahón".

L' assumpte és que pels darrers balls de plaça dels gegants la cosa es va començar a estrènyer, la gent que esperava veure sortir al Boris Izaguirre, pregoner d' enguany, era molta i l' espai físic cada vegada era menys. Pot ser per altres anys s' haurà de estudiar la jugada doncs per fer la sortida de plaça els grallers ja la van haver de fer en fila índia i els gegants patint la pressió de la gent que a estones impedia avançar a les figures.

La festes de la Mare de Déu de Gràcia ja han començat, si algú encara no se n` havia adonat el pregoner convidat va fer del pregó una nova festa, va fer riure a la gent, va elogiar la ciutat que l' acollia i va fer lo principal: desitjar unes bones festes a tothom.

En tot cas els geganters maonesos no van poder escoltar el pregó, doncs s' havia d' aprofitar l' espai de temps que durés el discurs per canviar-se de roba i estar de nou al punt de sortida, aquesta vegada per sortir a fer el Correfocs.

És així que un cop acabat el pregó ja es van veure sortir de darrera Santa Maria l' abanderat dels dimonis, tots els arribats del regne de les tenebres desfilant en filera de dos, el drac Cap de Fibló fent por a alguns i despertant simpaties als altres, i marcant el ritme de la desfilada el nombrós grup de percussió. La comitiva de l' infern desfilaria "sense foc" fins la plaça Explanada i allà ja seria on esclatarien els primers petards. L' espectacle com cada any impressionaria al públic pel seu colorit i es prolongaria durant més de mitja hora.

Destaquem que mentre s' estava fent el Ball de Foc, el remolc que portava els gegants d' Hostalric estava fent entrada a la ciutat arribant des de el port de Ciutadella. Seran aquests, junt amb els de Mancor de la Vall, els gegants representants de diferents pobles de Menorca i els amfitrions Tomeu i Guida els que avui divendres (dissabte de la Mare de Déu de Gràcia) després de la sonora mascletà tornaran a sortir de darrera Santa Maria per fer el Tradicional passacarrers.

En breu el nostre company Xiscu mora publicarà les fotografies de la jornada, per més informació visiteu: www.gegantsmao.menorca.es .

"Els gegants avisen que les festes de Maó ja s' apropen", aquest és el titular amb el que el Diari Menorca obre l' edició d' avui dissabte. Podem veure en la portada del mencionat medi a, n' en Tomeu i na Guida ja presidint la plaça constitució amb els geganters encara a les escales de l' ajuntament celebrant la arribada.

Per fer la crònica d' aquest dia important en les festes de la Mare de Déu de Gràcia en la seva edició del 2007, hem de començar-la aproximadament damunt les 19 hores d' ahir divendres, en la seu de l' entitat gegantera, ubicada a l' antic quarter de Santiago.

La cosa començà quan una reportera i un càmara de la Televisió Menorquina arribaren al local dels geganters per realitzar un reportatge sobre el grup i la gran parella protagonista de la nit. Durant una bona estona va ser el president de l' entitat gegantera, Francesc Camps, el que facilità totes les informacions i respongué a les preguntes dels reporters. Mentre, poc a poc, anaven arribant els geganters, aquests prest començaren a col·locar-se el mocador al coll, ajustar les faiexes... fins el moment que la reportera ens demanà un petit favor: -podem filmar-vos mentre canteu tots junts l' "Es Mahón"?.

Un cop finalitzada la darrera estrofa (si con eso no tienes bastante, mira que te quiero con todo mi amor, chim pom), els gegants cap al carrers, les gralles ben afinades, el motorista de la guardia municipal encapçalant la marxa i a les 20 hores i 10 minuts  els gegants van començar  la seva marxa cap a l' Ajuntament.

En Pere i na Gràcia encapçalant la comitiva, seguits d' en Miquelet es Salero, els músics sempre sonant, i tancant la desfilada els històrics gegants de Maó en Tomeu i na Guida. L' itinerari no va ser difícil d' escollir, doncs carretera Sant Lluís per avall, Plaça Explanada, ses Moreres, Costa de sa Plaça i arribada al Pla de la Parròquia.

Alguns maonesos van voler sortir de l' antic quarter amb els gegants, altres els esperaven a la Plaça Explanda, no van ser pocs els que s' hi van anar afegint en el seu pas pel centre de la ciutat i un cop arribats als peus de les escales de l' Ajuntament la comitiva ja era "gegant".

Els músics de la colla, els grallers, no van aturar de sonar (destaquem entre els sonadors de l' entitat maonesa a alguns membres dels Grallers d' Es Castell que van voler participar del passacarrers fent el que saben, sonar la gralla), els gegants van ballar algunes cançons, el públic un ball rera l' altre no va deixar d' aplaudir, però coses de la vida, va ser ahir l' únic dia de l' any que el públic congregat a la plaça més que veure ballar els gegants el que volia era veurer-los pujar les escales de l' ajuntament per que quedessin exposats als balcons.

L' acte d' ahir era el de la arribada dels gegants a l' Ajuntament amb l' objectiu de presidir la plaça constitució des de els seus balcons, símptoma inequívoc, com ens deia de bon matí el Diari Menorca, de que les festes de la Mare de Déu de Gràcia ja són aquí.

Un cop encetada la festa, i també des de abans de la arribada dels gegants, ja eren molts els carrers de la ciutat que estaven organitzant les seves festes veïnals, amb activitats infantils, sopars a la fresca i revetlles entre veïns.

Com ens deia la cançó que va gravar el baríton menorquí Lluís Sintes, avui fa més de dues dècades: Festes de Gràcia, que alegres són, festes de Gràcia de pau i d' amor...

Per més informació visita també www.gegantsmao.menorca.es .

Bevolguts amics dels gegants de Maó, Menorca i del mon mundial, us informem de la ampliació de la web d' en Tomeu i na Guida  www.gegantsmao.menorca.es .

La nova secció del portal web arriba pensada pels més petits de la casa, es tracta d' un link on s' hi pot trobar la silueta dels gegants per retallar i pintar, el joc de trobar les set diferències en dues fotografies aparentment idèntiques d' en Miquelet es Salero, un tres en ratlla on les fitxes són en Tomeu i na Guida i tota una sèrie de jocs amb els que passar una bona estona jugant en companyia dels nostres gegants.

aviseu a qui pogueu pensar que pot tenir una juguera "gegant" i a jugaaaaar...

Les Festes de Gràcia 2007 ja han arribat.

Aquests dies s' esta repartint per les cases de la ciutat el programa de festes de la Mare de Déu de Gràcia 2007.

La portada que il·lustra el programa és obra de Rafael Vidal, on es mostren els gegants en Tomeu i na Guida, passant per la plaça del Príncep, acompanyats d' alguns dels cap-grossos de Maó.

Dita pintura és la mateixa que també il·lustra el cartell oficial de les festes i que avui ja es podia veure en molts d' escaparats dels carrers de Maó. Es veu que aquest any en Tomeu i na Guida tenien ganes de "llepar camera", per lo que també han estat els escollits per protagonitzat el cartell que paral·lelament al de l' ajuntament edita des de fa anys el Diari Menorca.

La qüestió és que les Festes de Gràcia 2007 ja són aquí. Uns que ben be ho saben són els nostres gegants, per lo que en aquest moment s' estan acabant d' arreglar, perque aquest divendres dia 31 ja han de fer la primera sortida. Serà aproximadament a les vuit de la tarda quan en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero sortiran del local del Quarter de Santiago, on romanen durant bona part de l' any, per iniciar el camí que els ha de portar fins els balcons de l' ajuntament, on quedaran presidint la Plaça Constitució a l' espera dels quatre dies grans.

L' acte de "S' arribada d' es Gegants", tot i que ja farà més d' una dècada que es fa, va sers fa dos anys que va sortir anunciat per primera vegada al programa de festes, convertint-lo en el primer acte multitudinari de la Mare de Déu de Gràcia.

Altres sortides dels gegants programades per aquests dies seran les següents:

6 de setembre: a les 20'30 h.  sortida d' en Tomeu i na Guida més i gegants convidats de la plaça constitució per fer un petit passacarrers pel centre de la ciutat. Mitja hora més tard ball de gegants enfront de les casses consistorials.

7 setembre: 16'15 h. tradicional passacarrers del dissabte de la Mare de Déu de Gràcia amb els gegants de Maó i representants d' altres poblacions menorquines. Destaquem la presència també dels gegants d' Hostalric (Barcelona ) i Mancor de la Vall (Mallorca).

8 setembre: 9 hores sortida del cercavila del dia principal.

9 setembre: 19'30 h. Baixada dels gegants al port i posterior ballada enfront de la estacíó marítima.

Per més informació dels actes de les festes es pot visitar la web de l' Ajuntament de Maó:  www.ajmao.org . Visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es  .

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Els Gegants d' Es Mercadal, un poc d' història.
• La nova banda de música de Maó
• na Tecla ja te deu anys
• la gran nit del desè aniversari dels Diables de Maó
• Na Tecla de Sant lluís, un poc d' història.
• Maó i Ciutadella, dos pobles dos Sant Joan
• Els diables estem de Cel·lebració
• 10 anys de foc a Maó
• Els gegants promocionen Menorca
• la màquina ja està en marxa, i treu foc

• General [137]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom