Colla de geganters de Maó

Menorca està en Festa, ara Sant Lluís

En el moment d' escriure aquesta crònica les Festes de Sant Lluís encara van en totes. Començant pel pregó del divendres a la nit, i després dels actes dels dissabte i els del dia principal, avui toquen els de la segona festa. En tot cas, com els actes on hi prenen part els gegants van acabar ahir a la nit amb la desfilada de carrosses, ja podem oferir la crònica de com han anat les jornades geganteres de les Festes de Sant Lluís 2007.

El dissabte al matí el grup de geganters de Sant Lluís va vestir els gegants al Pla de sa Creu, despertant la curiositat de ben prou veïns,  també van fer la presentació oficial al poble del seu grup de grallers.

L' esclat arribaria però a les cinc de la tarda, amb la sortida de l' espectacular passacarrers dels gegants del poble, els convidats de l' illa i dels arribats des de Mallorca.

D' en Martí i na María  i la gegantona  Tecla, tots tres gegants de Sant Lluís no direm gran cosa, doncs ja són prou populars al poble, sols que en aquesta ocasió, com a amfitrions de la jornada els va tocar encapçalar la desfilada. de la resta de gegants menorquins tampoc, doncs durant aquest estiu són els que hem pogut veure desfilar en les diferents festes patronals. La expectació vindria per part dels arribats des de Mallorca: Els gegants d' Alcúdia i els de Sa Pobla.

Els gegants d' Alcúdia que van voltar per Sant Lluís van ser els pagesos Panxa-roja i Madò Aina, tots dos obra de l' escultor Manel Alba. d' aquesta parella hem de dir que tot i que data de l' any 1988, aquell any el que es va presentar va ser una parella de gegants construits per restar immobils a les portes de l' ajuntament durant els dies de festa, és a dir sense una estructura interior que posibilités que una persona hi pogués entrar per fer-los ballar. ja seria a l' any 2006 quan s' els farien algunes modificacions per tal de que poguessin caminar i acompanyar als seus companys els gegants mallorquins en totes les seves ballades.

Els altres visitants d' honor de les festes de Sant Lluís van ser n' Antoni i na Margarita, de Sa Pobla. En aquest cas es va crear certa confusió sobre la seva identitat, doncs els nostres gegants en un principi va creure veure  en la figura de n' Antoni al gegant d' Es Mercadal, en Martí. La confusió va durar poc i la explicació no és altre que les dues figures van ser creades amb el mateix motlle a la fàbrica Saragossana Aragonesa de Fiestas, fet que els fa les fraccions de cara i mans idèntiques. Els gegants de Sa Pobla, a diferència dels de Es Mercadal ja daten de l' any 1984.

El cas és que en el dissabte de festes de Sant Lluís gegants no en van faltar. Músics tampoc, doncs moltes parelles de gegants van arribar acompanyades de les seves pròpies agrupacions musicals per lo que vam poder veure els gegants menorquins ballant amb els seus grups de grallers i als mallorquins amb el so de les xeremies. Uns altres que tampoc s' ho van voler perdre van ser els membres de la Banda de Música d' Es Migjorn Gran que hi va aportar pasdobles del tipus Paquito el Chocolatero, Amparito Roca o El Gato Montés.

Sense deixar de parlar dels músics dels gegants destacarem que el grup de grallers d' en Tomeu i na Guida, els gegants de Maó, va fer aturada enfront de la casa del compositor del ritme de l'estiu 2007 el popular "Verigut". El motiu no va ser altre que per sonar-li la versió feta per gralla (pel propi compositor Ricardo Ramisa) de dita cançó. Com el compositor no va posar mala cara, tot lo contrari, la marxa va poder seguir amb la sensació d' haver obtingut un "aprovat".

Un fet que també es pot destacar de la jornada de dissabte és la afluència de molt més públic que en altres anys. L' anàlisis podria ser que com al matí ja havia plogut i el temps en aquell moment mostrava un cel tapat, molts devien ser els que a falta de temps idoni per anar la platja aprofitarien que no feia sol per anar a veure els gegants sense passar calor.

La qüestió és que la passejada dels gegants pel poble de Sant Lluís duraria pràcticament dues hores justes. Amb estones en que la marxa anava a ritme lent però sense aturades i amb altres que per algun motiu (per exemple arraconar els gegants per deixar passar sa colcada) els gegants farien alguna estona aturats, moment utilitzat pels geganters be per descansar o be per seguir fent gresca.

El dissabte els gegants van deixar pas al Jaleo i a la posterior revetlla. El diumenge al matí alguns grups de geganters van fer el tradicional passacarrers de la diana del dia principal. En aquest cas les figures representants de la ciutat de Maó, en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero van fer "espiada", doncs tres sortides en dos dies ja eren moltes a just una setmana de començar els actes de les festes de la Mare de Déu de Gràcia a Maó.

Ja en la nit de diumenge els mateixos participants del dia anterior encapçalarien la desfilada de carrosses. Abans però la popular gegantona Tecla, presentaria la seva nova vestimenta. Aquesta faria la seva sortida al carrer, com si fos a una passarel·la, amb la música de tots els grallers de Menorca sonant una cançó a l' hora en honor de la que anava d' estrena.

Un cop iniciada la desfilada els gegants van ballar com de costum, mentre que des de l' interior de les carrosses, creades per col·lectius i grups de veïns del poble s' anaven produint les situacions més còmiques, per destacar-ne una la creada pel popular grup "Sa vessa mos fot" on es recreava una hipotètica "rave" a la platja de Cala Rafalet.

Pot ser pel motiu de que aquesta mena d' espectacles no són fàcils de coordinar, un fet que pot ser va poder restar vistositat a la desfilada va ser l' enorme separació que va existir entre el bloc format pels gegants i el format per les carrosses.

Un altre fet que és digne de destacar per lo positiu es que, pel motiu de que el grup de geganters de Sant Lluís en aquesta ocasió no disposava d' un número de portadors suficients per fer ballar els gegants en Lluís i na Maria, durant la jornada del dissabte aquests es veurien reforçats per membres de les colles geganteres de Maó i Llucmaçanes, per la desfilada de carrosses els reforços ja arribarien de la colla gegantera d' Alaior. Un cop més seriem tots junts els que materialitzaríem l' slogan "entre tots ho farem tot".

Amb les festes de Sant Lluís tocant a la fi ja sols queda emplaçar als seguidors dels gegants als actes de les festes de Gràcia, destacant com el primer relacionat amb gegants, l' arribada d' En Tomeu i na Guida als balcons de l' Ajuntament per presidir tots els dies de festa.

Visita també www.gegantsmao.menorca.es .

Els cap-grossos ballen en les festes de Sant Bartomeu.

A punt d' entrar en el mes de setembre, en el que les Festes de la Mare de Déu de Gràcia a Maó i les de Sant Nicolau a celebrar al poble d' es Mercadal tancaran el calendari d' estiu podem dir que Menorca segueix en festes.

Aquesta setmana s' han celebrat a Ferreries les Festes de Sant Bartomeu. Parlant del tema que ens ocupa en aquestes pàgines dedicades als gegants i també als cap-grossos, hem de destacar la participació en la festa dels cap-grossos del poble.

Aquesta comparsa inicià la seva estada a l' illa a l' any 1957, quan del taller de Barcelona El Ingenio en va sortir el grup format pel vell amb ulleres, la seva parella la vella del monyo, la filleta petita i el que destaca pel seu somriure mostrant la dentadura i que porta un mocador al cap. D' aquest primer grup de cap-grossos hem de destacar que provenen d' un motlle del que s' han tret infinitat de caparrots, que al dia d' avui segueixen passejant per molts de pobles d' Espanya. És obligatori destacar també que almenys tres d' ells van existir també a la ciutat de Maó i que algun dia van ser substituïts (estant avui desapareguts) pels que surten actualment durant les Festes de la Mare de Déu de Gràcia.

A l' any 1980 arribarien a les festes de Sant Bartomeu un nou grup de cap-grossos, en aquesta ocasió creats a la popular fàbrica de Saragossa Aragonesa de Fiestas. Els models que arribarien en aquell any serien els que els seus creadors batejaríem amb els noms de: Verrugon, Payaso, Goffito i Ratón, destacant els dos primers per ser els més grans de la comparsa i els dos darrers per ser dels més petits.

Ja seria a l' any 1988 quan quedaria completada la col·lecció amb els també arribats de la Aragonesa de Fiestas, els models que representen a dos nanets.

Els cap-grossos de Ferreries, en els anys que porten a l' illa,  mai han deixat de brillar amb llum pròpia, però sense deixar mai de compartir protagonisme durant els seus passacarrers amb la banda de música local, dirigida pel mestres Josep Colom, destacant aquesta per la seva qualitat i pel gran número de joves músics que hi participen, que fa que els cap-grossos no tinguin excusa per deixar de ballar ni un moment.

El fet dels caps-grossos de Ferreries, el seu arrelament i el que any rera any siguin esperats com una part principal i insubstituïble de la festa, contrasta amb el fet de que a punt d' acabar el més d' agost i amb bona part de les festes d' estiu ja acabades hem pogut observar que almenys dues poblacions menorquines que igualment disposen de cap-grossos ja no els han tret a ballar durant els seus dies principals.

Ahir van finalitzar les festes de Sant Bartomeu, el mateix dia que Sant Lluís iniciava els seus dies grans, dels que en breu en publicarem la crònica en aquest blog.

Bibliografia associada als cap-grossos de ferreries: "fets i gents de ses festes de Sant Bartomeu" (Joan Janer Martí i Carles Barber Moll) i "En Tomeu i na Guida, Una Història gegant" (Miquel Villalonga Coll, 2002).

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es .

En Miquelet es Salero és portada del darrer "Quadern de Folklore"

No serà el primer cas de la història en que el més petit acaba sent el més gran. És el cas del nano "en Miquelet es salero", que just fa set anys que va nàixer i la seva creixent popularitat l' ha portat a ser portada del darrer número de la col·lecció "Quaderns de Folklore".

Concretament és el quadern número 84 que amb el títol "Música per a una festa" ens analitza la música característica de les festes de la Mare de Déu de Gràcia. El treball parla de les diferents tonades, instruments i músics que hi prenen part, i clar "en Miquelet és un d' ells".

En el quadern hi trobem que en un dels seus capítols fa referència a l' instrument d' en Miquelet, la gralla, i dels músics del grup de geganters de Maó que la fan sonar, Es busca el seu origen en les diferents cultures del mon, els seus antecedents a les illes i concretament a Menorca i ens parla de quan els geganters van decidir incorporar la gralla als balls dels històrics gegants de Maó en Tomeu i na Guida.

A traves del treball també coneixerem l' instrument del flabioler, l' origen de les bandes de música, les tonades que canten els joves durant l' espera de l' inici del jaleo i moltes curiositats sobre la música de les nostres festes.

El coordinador de la col·lecció "Quaderns de Folklore" Josep Portella i l' autor del quadern Miquel Villalonga van fer ahir dilluns la presentació als medis de comunicació i a partir de demà dimecres el treball es podrà trobar a totes les llibreries de l' illa.

Visita també www.gegantsmao.menorca.es .

Els gegants de Sant lluís 

Tot i que el poble de Sant Lluís no va empadronar una parella de gegants fins l' any 1989, des de mitjans anys seixanta, en algunes ocasions, les festes patronals van anar rebent la visita de parelles d' altres poblacions de l' illa.

La primera seria l' any 1964, l' any que ja en feia dotze que sa colcada no sortia. Els gegants de Maó, acompanyats dels cap-grosos d' Es Castell, anirien a Sant Lluís a intentar donar contingut a un programa de festes que, com veiem, feia anys que havia quedat molt minvat (intentem imaginar avui unes festes patronals menorquines sense cavalls ni gegants). 

La següent notícia que ens parla de gegants a Sant Lluís data de l' any 1979. Dins el marc de les festes patronals s' inaugurava el nou camp de futbol, és així que en Tomeu i na Guida, acompanyats de la banda municipal de música, van fer que la festa fos més gran que mai. 

Novament serien els gegants de Maó els que a l' any 1988 al poble de Sant Llluís farien el passarrers del dissabte i el de la diana. 

Ja seria a l' any 1989 quan, vistos els excel·lents resultats donats de les visites dels gegants veïns, el consistori de Sant Lluís aprovaria el projecte de tenir-ne una parella en propietat. La casa que subministraria  les figures seria la "Aragonesa de Fiestas" suposant un cost de 297.696 pessetes. 

Tot i que l' estrena havia de ser la darrera setmana d' agost, en el transcurs de les festes patronals, el més de juny els gegants ja havien arribat al poble, temps suficient per que la cosidora Antònia Gomila (la que algunes dècades enrera ja havia fet els vestits dels gegants de Maó) tingués prou temps per fer-los uns vestits de pagesos menorquins del segle XVIII.  

Com encara era costum a l' illa durant aquells anys, els gegants serien portats per gent contractada per l' ocasió. Açò va ser fins l' any 1.994 en que es donaria a conèixer la Colla de geganters de Sant Lluís.  

Va ser el mateix any de la creació de la Colla Gegantera en que els al·lots del col·legi públic escollirien pels seus gegants els noms de Lluís i Maria. 

La dècada dels 90 del passat segle XX seria la de l' esclat del mon geganter menorquí: els gegants que portaven anys a la nostra illa sent portats per gent contractada tendrien colla gegantera tot l' any, pobles que mai havien tingut gegants voldrien tenir les seves pròpies figures (com és el cas de la petita vila de Llucmaçanes) i altres que ja en tenien voldrien crear-ne de noves, com és el cas del poble de Sant Lluís. És així que a l' any 1998 els mateixos membres de l' entitat gegantera crearien, partint d' un capgros, la gegantona Tecla.

Aquesta en un principi  portaria en les seves mans un yo-yo, al cap de poc temps seria modificada i se li possarien unes mans bojes, similars a les dels populars gegants del carnaval de Solsona, i se li incorporaria el sistema per llençar aigua a través del seu xumet. 

Una altre novetat pels gegants de Sant Lluís seria que, fruit de l' aula de gralla de l' escola municipal de música, aquest any 2007 ha estat presentat el grup de grallers dels gegants del poble. 

Els dos habitants mes alts de Sant Lluís no sols mai han deixat de ballar durant les seves festes patronals si no que l' any 1.992 van ser els amfitrions de la primera trobada insular de Gegants i en diverses ocasions han visitat les illes veïnes i terres catalanes. 

Bibliografia associada: en Tomeu i na Guida. Una història gegant (Miquel Villalonga Coll, 2002). Visita també www.gegantsmao.menorca.es . 

Els gegants ballen per Sant Climent

Ahir dissabte en Tomeu i na Guida, els gegants de Maó, van tornar a ballar, en aquesta ocassió en les festes de Sant Climent.

Cal dir que, tot i que la ciutat de Maó i el poble de Sant Climent són dos nuclis urbans ben diferenciats, al compartir un mateix ajuntament, els gegants propietat d' aquest són per igual els gegants de Maó i a l' hora  que són de ple dret els gegants de Sant Climent. Pot ser sigui aquest el motiu pel que sempre que la gran parella surt a ballar per la petita població han d' agrair lo ben rebuts que són pels santclimenters.

Començant a relatar com va anar l'actuació d' ahir, hem de dir que un cop més la climatologia va tenir clemència i si be fred no en va fer la calor també podria haver estat pitjor.

El relat comença quan encara no eren les sis de la tarda i en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero van començar a sortir a la plaça. Els santclimenters, els arribats d' altres poblacions de l' illa i també bon nombre de turistes, també anaven arribant. Els grallers poc van tardar en començar a afinar els seus instruments i com si d' un ritus es tractés els portadors de gegants es van anar estrenyent les faixes ajudats uns amb els altres.

El repic de campanes ho va anunciar, el llançament de coets ho va recalcar, que la cosa ja estava a punt de començar. Van encapçalar el passacarrers la Banda de Tambors i Cornetes de Dalt Sant Joan de Maó, els seguien la comparsa de capgrossos creada al mateix poble, en Pere i na Gràcia, el popular Miquelet es Salero, el grup de grallers de la pròpia entitat gegantera i tancant la desfilada els històrics gegants en Tomeu i na Guida.

La plaça del poble veuria els primers balls dels gegants, el carrer Sant Jaume també en seria testimoni, unes voltes pels carrers paral·lels a n' aquests i de nou tota la comitiva arribaria al punt de partida. Destaquem que el passacarrers no duraria gaire més de mitja hora, però és el que sol passar en algunes poblacions petites que a l' hora que el seu tamany és part del seu encant, fa que els carrers pels que han de voltar els gegants siguin pocs i per lo tant que el cercavila duri menys que en altres llocs.

Hem de destacar com un dels moments més importants de la passejada d' ahir i el que va ser seguit per més públic, la ballada final a la plaça principal. Els grallers van interpretar alguns temes del seu repertori habitual i els gegants van agrair al públic el seus aplaudiments ballant amb més ganes que mai, però com tot te que tenir un final aquest va arribar amb les notes del popular "Passi-ho be".

Sa colcada, ja voltava pels carrers, poc tardarien en cantar-se les completes, i esclataria es jaleo, seguit de la revetlla... i és que les festes de Sant Climent ja anaven en totes.

Com a fet que pot ser mencionat el de que mentre alguns geganters abandonaven el poble de Sant Climent al acabar el passacarrers, es van poder creuar amb la furgoneta que portava de tornada a na Tecla, la gegantona de Sant Lluís, que venia de ballar en les festes d' Alcaufar. És així com a l' estiu els gegants de les diferents poblacions de Menorca no paren en les seves gires que els porten de poble en poble i de festa en festa.

En Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia, en Miquelet es Salero; en Lluís, na Maria i na Tecla gegants de Sant Lluís, i els arribats d' altres pobles ja es trobaran en la propera, els dies 25 i 26 d' agost en les festes de Sant Lluís, on no hi faltarà la música, els gegants, els cavalls... i que serà la prèvia de les nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia, que ja toquen a la porta...

Els gegants de Mancor de la Vall visitaran les festes de Gràcia

Fa alguns dies avançàvem que els gegants d' Hostalric seran uns dels convidats a participar en les Festes de la Mare de Déu de Gràcia en la seva edició 2007.

A part dels representats d' altres pobles de l' illa, uns altres gegants que també passejaran pels nostres carrers seran en Joan i na Llúcia, arribats des de la població mallorquina de Mancor de la Vall.

Aquests gegants són bastant joves, doncs la seva estrena data de l' any 2005. va ser la associació local Arrels de la Vall la que va impulsar la construcció de la gran parella. Com el projecte volia implicar al màxim de gent del poble, la construcció de les figures es va desenvolupar tota al mateix poble de Mancor.

La construcció de la gran parella va durar dos anys. El modelat va anar a càrrec de l' artista manacorí Manel Alba. Els materials que se van utilitzar: fibra de vidre, fibra de carboni i alumini per a la estructura. Els vestits van anar també a càrrec de cosidores del poble.

El resultat són uns gegants que destaquen per la perfecció de les seves formes. En Joan és un carboner, amb una adastral amb la ma per tallar la fusta amb la que farà el carbó. Destaca per la seva alçada que el fa un dels gegants més alts: 3,90 metres. Na Llúcia és una brodadora, que porta el tambor de brodar, destaca per la finor de la cara i també per l' alçada: 3,80 metres. Ja sabia ben bé el que feia el constructor al conseguir que les figures no pesin més de 30 kg. Cada una.

El nom buscat per les figures es va elegir al poble amb la més absoluta democràcia, on van votar fillets i adults i no van faltar ni les urnes ni l' escrutini.

Finalment dir que la data del bateig va ser el 26 de novembre del 2005. En poc temps van començar la gira que al 2006 els va portar a les festes de Sant Llorenç d' Alaior i que enguany els donarà a conèixer a la ciutat de Maó, en el transcurs de les nostres festes de la Mare de Déu de Gràcia.

Visita també:  www.gegantsmao.menorca.es

Els gegants d' Alaior i els seus convidats. 

El passat dissabte, en Llorenç i na Eulàlia, els gegants d' Alaior van encapçalar el tradicional passacarrers del dissabte de Sant Llorenç.

Va succeir poc abans de les cinc de la tarda, amb un ventet i alguns núvols que si be no eren símbol de treva en un dels dies més calorosos de l' any, van ajudar a fer la jornada un poc més bona de dur. Però com mai plou a gust de tot-hom (que de moment no va ploure) els músics van agrair que passes un poc l' aire mentre que els portadors de gegants no el van veure entrar ni u moment dins les faldes de la figura, per lo que la suada hi va estar present un any més.

Posats a parlar de gegants hem de destacar la presència d' en Llorenç i na Eulàlia, que com és obligatori en dia tan senyalat van lluir com cal. També van estar presents els gegants dels pobles veïns, i la novetat d' enguany: la presència al poble dels gegants de Sant Quirze del Vallès (Catalunya).

Els arribats de Terres Catalanes van ser el Quirze i la Julita i el mussol Feliu i la òliba Obdulia. Els dos primers són dos gegants  (70 i 65 Kg de pes respectivament) obra de Joan Cabus; el mussol i l' òliba ja són dos gegantons obra de Jordi Grau, del taller El Drac Petit de Terrassa.

Va ser pels arribats de més lluny per qui es van disparar més cameres fotogràfiques. Però el passacarrers també va lluir pel seu conjunt.

També hem de destacar la presència a Alaior d' alguns membres de l' Agrupació de Colles de Geganters de les Illes Balears, amb el seu president Antoni Oliver al front, que van arribar al poble per portar durant tots els dies de les festes els gegants que feien d' amfitrions: en Llorenç i na Eulàlia.

La música no hi va faltar: la del la banda de tambors i cornetes local, la dels grallers d' Alaior i la dels que van arribar acompanyant a n' en Tomeu i na Guida, els gegants de Maó.

Hem de destacar que el poble d' Alaior destaca per ser un dels que programa els passacarrers amb el recorregut i la durada perfectes. Ni molt llarga per no cansar als portadors ni molt curta per deixar a la gent amb ganes de veure gegants. En el cas de la volta també va ser la justa, els carrers més cèntrics de la vila van fer d' escenari per la desfilada gegantina.

Ningú es va quedar amb les ganes de veure gegants, demostra el fet que en tot moment aquests es van veure acompanyats de prou gent que va seguir els seus balls. La ballada conjunta del pas-doble "El Gener" enllaçada amb el popular "Passi-ho be" va donar per acabada la jornada de dissabte.

Els gegants d' Alaior i els seus convidats catalans van tornar a sortir el diumenge matí per fer la diana, la resta de gegants menorquins van preferir quedar dormint fins més tard esperant la desfilada de carrosses de la nit.

La desfilada va ser poc més o  menys com cada any, és a dir, un espectacle de llum, color, música i participació sols possible un dia de l' any: el diumenge de Sant Llorenç. No hi van faltar les carrosses, que aquest any representaven als còmics de diferents èpoques, vam poder veure als personatges del TBO, l' Asterix, els barrufets (i també el temut Gargamel) etc.

La novetat d' enguany seria que els gegants haurien de caminar un poc més de lo normal. Un cop finalitzada la primera volta de la desfilada totes les figures van haver de baixar fins a la carretera antiga per iniciar la segona passada pujant per una altre de les entrades al poble. El que en un principi va poder semblar un poc estrany pels geganters els va "salvar la papereta", doncs Sant Pere no va poder aguantar més, i just va començar a ploure el toldo de la  metzinera situada a dita carretera va ser un lloc perfecte per poder posar els gegants a cobert.

La pluja també va fer que les carrosses acceleressin la marxa per córrer cap a cobert, donant així la desfilada per acabada. Mentre els caps de colla dels diferents grups de geganters van decidir que un cop deixés de ploure lo més convenient seria fer la segona volta ràpid, doncs el camí per anar a guardar els gegants era el mateix que tendria que haver seguit la desfilada. És així que gegants i músics en poc més de deu minuts ja estaven tots a cobert.

Ja sols faltava convocar als geganters per la propera sortida, la del dissabte de Festes de Sant Climent, canviar-se de roba, i acabar les festes de Sant Llorenç contemplant el castell de focs artificials.

visita també www.gegantsmao.menorca.es 

 Menorca terra de gegants i de músics

Els gegants de Menorca estan d' enhorabona, el passat diumenge es van presentar oficialment dues formacions musicals més, que faran que aquests tinguin més motius que mai per no aturar ni un moment de ballar. 

Va succeir durant el diumenge de Sant Gaietà, a la petita vila de Llucmaçanes. Els que es van presentar van ser el grup de músics dels gegants de la vila i també el grup de grallers del poble de Sant Lluís. En el primer cas formen el grup una dotzena de músics de vent i percussió, molts d' ells membres a la vegada de una popular banda de música de l' illa, per lo que el projecte des de el primer dia ha comptat amb el recolzament de la experiència. En el segon cas, el dels grallers, provenen de l' aula de gralla de l' escola municipal de música de Sant Lluís. En aquest cas la falta de experiència va ser substituïda per la il·lusió de qui surt al carrer a sonar pels gegants per primera vegada. 

Des de finals dels anys vuitanta hem vist com aquelles passejades dels gegants pels carrers dels pobles, els dies de la festa major, que anys enrera havien començat amb la sortida únicament dels propis de la població, van anar creixent fins conformar passacarrers, que a la mesura de l' illa, es poden considerar multitudinaris. En aquell moment es creava un problema, que una sola banda de música, lo acostumat fins el moment, no era lo suficientment potent per ser sentida per tots els gegants convocats: els propis, els veïns d' altres poblacions i a vegades fins i tot els arribats de fora de l' illa. 

La solució començaria a arribar a l' any 1995, amb la creació del grup de grallers de l' entitat gegantera de la ciutat de Maó. A partir d' aquell moment en Tomeu i na Guida ja s' asseguraven tenir sempre darrera a un grup de músics que els fessin ballar; la seva participació en les diferents festes ja no estaria condicionada a la mena de música que els pogués servir l' organització, a l' hora que la coordinació entre els músics i els balladors de gegants feia una passa de "gegant". 

L' experiència d' aquest primer grup va fer que a l' any següent ja fossin en Llorenç i na Eulàlia, els gegants d' Alaior els que estrenessin grallers. Seguirien en el camí en Jaume i na Rosser, els gegants d' Es Castell.  

Dels instruments dels grallers hem de dir que si be a l' any 1995 a l' illa de Menorca ja sols eren coneguts per les visites que ens podien fer grallers d' altres llocs de l' estat, els seus antecedents històrics a Menorca ens parlen d' un joglar del segle XIV o dels ministrils que al segle XVIII sonaven a Ciutadella (i en alguna ocasió havien visitat la ciutat de Maó). No descartem que arribes a l' illa mitjançant el poble musulmà que, tot i que no trobem documentació que ens en parli, rar seria que en la seva llarga estada entre nosaltres no utilitzessin l' instrument musical més característic de la seva cultura: l' oboè popular.

La recuperació de la gralla, l' oboè popular, a Menorca, ha tingut els seus alts i baixos, doncs en poc temps serien prou les persones que s' il·lusionarien en el seu aprenentatge, com a prova de la consolidació tenim el que avui molts dels intèrprets ja són nascuts amb posterioritat de l' any 1995 (el de la recuperació). El que fins el 2006 cap escola de música l' inclogués dins l' oferta d' instruments a escollir, en ocasions ha condicionat que els músics aprenguessin a sonar a l' hora que eren escoltats pel públic. Afortunadament en l' actualitat els grups existents a l' illa poden presumir de fer ballar els gegants amb la dignitat que aquests mereixen. 

Destacant l' iniciativa de l' escola de música de Sant Lluís, també hem de destacar com les agrupacions geganteres de l' illa a l' hora que portar gegants i fer música, en els darrers anys també s' han convertit en "escoles de música", on els grallers veterans al dia d' avui estan impartint els seus coneixements a les persones que arriben a l' entitat amb il·lusió per aprendre l' instrument. 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es   Bibliografia associada: En Tomeu i na Guida, Una història Gegant (Miquel Villalonga Coll, 2002)  

Els gegants passen per Llucmaçanes.

Ahir a la tarda en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero van fer la seva visita anual a la població de Llucmaçanes.

Just eren les set de la tarda quan els gegants de Maó van fer l' arribada a la plaça, ja ballant al so dels seus grallers, mentre des de l' interior del local de la associació de veïns anaven sortint al carrer tot el grup de gegants de la família Pons Arnau, els que porten amb orgull el nom del poble amfitrió, el que celebrava el diumenge de Sant Gaietà. Era el símptoma inequívoc de que la festa estava a punt de començar.

No hi van faltar ni gegants ni tampoc músics. Justs abans de començar el passacarrers el president de l' associació de veïns va presentar a totes les agrupacions geganteres participants i també la materialització d' un vell projecte dels geganters de la vila: la presentació oficial del grup de músics de la colla.

La qüestió és que els gegants tenien ballera i ja passava de l' hora anunciada. Va ser quan els tamboriners de Dalt Sant Joan van arrencar amb els primers ritmes, la resta d' agrupacions musicals no van voler quedar enrera i en un moment els gegants ja estaven en camí.

El pasacarrers no va ser gaire llarg, doncs el poble que estava en festes no deixa de ser petit i no dona per voltar moltes hores, tot i així va durar lo just per que ningú es quedés sense veure els gegants a l' hora que pels geganters va ser una sortida relaxada.

Amb els anys en Tomeu i na Guida ham visitat ciutats importants, que tenen l' alicient de l' amplia oferta i de la gran quantitat de públic que els contempla, però cada cop més s' aprecia visitar poblacions petites, com va ser aquest diumenge, on els veïns la majoria són gent coneguda, que surt al portal a saludar, amb els que es pot conversar i fer broma entre ball i ball... .

No havia passat una hora de passacarrers i els que encapçalaven la marxa, el grup de tambors i cornetes, ja havia arribat de nou a plaça, acabant l' actuació recordant-nos un tema prou de moda fa alguns estius "El tractor amarillo", els primers gegants en entrar a plaça van ser els de Maó, amb els seus propis grallers, seguits de tota la resta gegants fins configurar un ball conjunt de totes les figures juntes. 

Els músics dels gegants de Llucmaçanes van sonar un tema, que van ballar tots els gegants, els grallers van fer el mateix i els sons de l' himne de la vila van donar per acabada la jornada gegantera.

Ja sols faltava l' entrega d' obsequis a tots els participants i con no podia faltar la convidada a l' interior del local de la associació de veïns.

Al·looooots, reuniooo, cridava el cap de colla: escolteu dissabte i diumenge que ve anem a Alaior...

Just falta un més per que en Tomeu i na Guida, els gegants de Maó, arribin als balcons de l' Ajuntament, per anunciar que les festes de la Mare de Déu de Gràcia ja són aquí.

Serà la senyal inequívoca de que tot està a punt, els caixers amb la vestimenta ben planxada i els cavalls ben polits; els membres de la brigada d' obres ja tindran els carrers del centre de la ciutat adornats amb milers de banderetes i també els escenaris col·locats cada un al seu lloc; els membres de la  policia municipal tindran preparat el quadrant per festes i els bars ja estaran fen números sobre quants litres de pomada hauran de preparar.

Serà llavonces quan una altres, els membres de l' Entitat Gegantera de la Ciutat de Maó, també estaran ultimant els darrers detalls per uns dies que pels geganters també prometen ser intensos. Durant quatres dies sortiran al carrer els molts preparatius, reunions i gestions prèvies a les festes.

Pensem que una de les gestions que s' han de dur a terme molts mesos abans de festes és el contacte amb els pobles que han d' estar representats amb els seus gegants a les nostres Festes de la Mare de Déu de Gràcia. Fruit d' aquestes gestions aquest any arribaran els gegants catalans de la vila d' Hostalric i des de Mallorca la parella de gegants de Mancor de la Vall.

Des de Hostalric ens arribaran tres figures: Ramon Berenguer II Compte de Barcelona, la seva parella Mafalda de Pulla-Calàbric Comtessa de Barcelona i Vescomtessa de Narbona i el Mossèn Pere Xifra. Les tres figures representant a personatges existits en la realitat i que formen part de la història de la població catalana.

Ramón Berenguer va viure en el segle XI i la llegenda que acompanyar la seva estranya mort (sembla ser que a mans del seu germà) va haver d' esperar fins les acaballes del segle XX per prendre forma en un gegants de cartró i fusta. La figura gegantina ja data de l' any 1989 i va ser creada L' OBRADOR d' Arenys de Munt, pesa 53 Kg i una alçada de 3'70 metres.

Mafalda de Pulla-Calàbria era natural de Sicília i va ser esposa del Compte de Barcelona. La seva figura en cartró va ser creada conjuntament amb la del seu marit i batejada el mateix dia de juliol del 1989. És just un poc més lleugera, pesant 46 quilos i te una alçada de 3,50 metres.

El tercer gegant, Mossèn Pere Xifra també te una peculiar història, heroica, que li va merèixer ser honorat amb la seva plasmació com a figura gegantina. El Mossèn va viure el segle XVIII i es va fer popular a rel d' uns fets succeïts durant la gerra de l' independència. Es conta que quan l' exercit Napoleònic assatjà i cremà part de la Vila d' Hostalric, Mossen Pere Xifra, enfilat dalt d' una torre, va fer front ell sol a infinitat de francesos que s' acostaven cap a ell. També conta la història que quan se li acabaren les bales va seguir defensant el poble amb pedres. Tot i així el valent Mossèn va conseguir salvar-se i abandonar aquest mon a una certa edat i morir a causa de la  vellesa.

Construït per Miquel Rimbau, el gegant va ser estrenat el setembre del 1993. pesa 25 quilos i te una alçada de 3,40 metres.

Des de l' entitat gegantera maonesa sempre hem volgut recalcar que el que destaca d' un gegant és la vila a la que representa, no el grup de gent que en cada moment és reponsable de portar-lo, però al ser tota una entitat cultural la que es desplaçarà des de Terres Catalanes per portar aquestes tres figures haurem de fer menció de la presència a les nostres festes de la Colla de Geganters d' Hostalric.

Visita també  www.gegantsmao.menorca.es

la jornada gegantera del matí del dia de Sant Jaume ha començat de la manera més tranquil·la que ho podia fer, amb els grallers sonant i despertant els veïns (hem sortit a les 8 del matí), amb la banda de música fent lo propi i amb uns carrers dormint de la jornada del dia anterior.

Passades les 10,30h ja han estat més els veïns del poble que han volgut veure els gegants acompanyant als caixers i autoritats fins a l' església del Roser, per assistir a la missa de festa major. Les dues grans figures han fet la funció protocol·lària i han quedat a les portes de l' església esperant de nou la sortida de la comitiva.

Existeixen alguns actes que amb el pas del temps evolucionen, fins arribar a recordar-nos ben poc com van començar  una vegada... . Resulta que la sortida de missa i anada de les autoritats, caixers, gegants i banda de música fins a les cases consistorials, contat a qui no ho ha vist fer mai al poble d' Es Castell, podria pensar en un acte extremadament solemne, però la festa pren el camí que decideix el poble i aquest un dia va decidir que volia que fos un dels actes més alegres i sobretot espontanis de les festes de Sant Jaume.

A les 12 h. 4 min. S' han obert les portes de l' església i ha esclatat una potent traca pel carrer Victori (el que porta de l' església a la plaça Esplanada). Els gegants s' han col·locat encapçalant la comitiva, seguits pels caixers, la banda de música i les autoritats. Han estat dues  picades al bombo les que han avisat a tots els membres de la banda de música que el moment havia arribat, en pocs instants ha començat la interpretació del tema que ha d' acompanyar la marxa fins l' ajuntament, les populars "Frases menorquines".

Seria bo de fer dir que un cop començat a sonar la banda la comitiva es posaria en camí però... avui ja és considerat part de la celebració el fet de que la generació que omple el carrer Victori de dalt a baix, sigui la que decideixi el ritme de la marxa. Prest hem pogut veure al jovent, exterioritzant el més pur sentiment de festa, reclamant a tothom el "segui, segui, segui", fent algunes pases, tornada a aturar per llençar unes pilotes inflables, els veïns des de els pisos llençant aigua a la gent, també fins i tot gelats, més aturades per seure a terra, algun intent casteller (d' anar per casa però amb la gràcia de la improvisació) i unes passes més.

Els portadors dels gegants també han participat de la festa, intentant deixar un espai de seguretat entre la molta gent que encapçalava sa davallada i les dues grans figures. Pensem que una empenta fortuïta podria bastar per fer que un dels gegants perdés el difícil equilibri i caigués a terra. És per això que mentre dos membres de l' entitat gegantera feien de portadors ballant les figures els altres membres s' esforçaven en fer cadena i protegir els gegants.

El jovent, coneixedor de la festa, en tot moment ha sabut aturar el pas de la comitiva quan havia de fer festa, però també de tan en tan empènyer cap endavant per fer que la cosa pogués avançar. En cap moment han faltat junt als geganters maonesos amics del mateix poble per fer pinya tots junts.

La música poques vegades ha deixat de sonar, l' esclat ha estat gran, però quan ja feia "una hora" de rellotge que la comitiva estava en camí, ha estat la mateixa gent que participava en la festa la que ha decidit que allargar la baixada una estona més podria fer que el que venia després, el jaleo, també allargués en excés el seu començament i evidenment l' acabament. Ha estat quan abans d' acabar el carrer Victori el jovent s' ha decantat i ha fet passillo per deixar passar sense més demora als gegants, banda de música, caixeres i autoritats.

Els únics que no han suat gens han estat els gegants, dels geganters no podem dir el mateix i l' arribada a l' Ajuntament ha estat la recompensa de l' esforç de haver aguantat la llarga hora més intensa de les festes.

D' aquesta manera els geganters maonesos hem donat per acabada la nostra participació en les festes de Sant Jaume en la seva edició del 2007, en que un any més hem anat a Es Castell a portar els gegants en Jaume i na Roser i donar continuïtat a la tradició dels gegants en les festes del poble.

 Aprofitem per agrair les atencions rebudes per part de l' Ajuntament i de la Colla de grallers de Es Castell, que un any més han fet que la nostre arribada al poble per donar un cop de ma en les festes s' hagi convertit en un sentiment de trobar-nos com a casa i sentir les festes de Sant Jaume, també un poc nostres. 

Visita també:  www.gegantsmao.menorca.es

Poc abans de l' hora anunciada ja es podien veure als primers geganters estrenyent-se les faixes, altres treien les figures al centre de la plaça, als grallers afinant els instruments i sobre tot, al públic que havia de seguir la desfilada arribant al punt de partida.

El toc d' inici  no podia ser altre que el popular "Som som som, som des Castell...", interpretat pel grup de grallers local. Just sentir les primeres notes, els primers gegants que van contagiar-se de la festa que estava començant van ser els dos grans amfitrions de la tarda; no van tardar en començar a ballar els representants de Maó, que van ser en Pere i na Gràcia i el nan en Miquelet es salero, i com no podia ser menys també na Tecla de Sant Lluís.

Cal dir que en aquesta ocasió en Tomeu i na Guida no van poder estar al poble de llevant, doncs els seus portadors habituals eren els que en dia tan senyalat feien de portadors dels gegants en Jaume i na Roser, que són els que en un 23 de juliol al poble d' Es Castell són insubstituïbles i han de lluir com mai.

Uns altres que van participar en el passacarrers van ser els membres de la Banda de Música de Es Migjorn Gran, prou coneguts dins les festes menorquines. Igualment és de justícia destacar la qualitat interpretativa a la que han arribat el Grup de Grallers d' Es Castell, fent un passacarrers en que poques serien les estones en la que no es sentigués música. De la banda de música destaquem el repertori tradicional dels passacarrers d' estiu i dels grallers la interpretació de temes tradicionals però també altres de més moderns: Nino Bravo, Rock around the clock, etc.

El passacarrers va voltar per molts dels carrers del poble, fent aturades enfront de moltes cases que van voler refrescar, amb aigua o pomada o fins i tot oferir algun pastisset, als sempre esforçats músics i geganters. altres aturades van haver de ser per deixar passar sa colcada, que també feia una bona estona que voltava i havia d' arribar a lloc.

Dues hores de voltar per bona part del poble (es van fer les bromes de si arribaríem fins la Cala Sant Esteve) per acabar on havíem començat, les diferències van ser la direcció en que anaven els gegants i també la bufera dels músics que, per no deixar de sonar ni un moment, les canyes dels instruments s' anaven fent més rostides per moments. Per la seva part els portadors de gegants també arribarien al punt final tocant-se molts d' ells els ronyons i espatlles com comprovant el seu estat.

En Jaume i na Rosser van quedar presidint la plaça principal del seu poble des de la porta de l' Ajuntament, els gegantons van anar a cobert i la darrera paraula va ser la del cap de colla dels geganters maonessos, que al dia següent tornarien a portat els gegants del poble: demà a les set i mitja del matí, repeteixo, set - i - mitja, tothom aquí...

Ahir fosquet en Jaume i na Rosser, els gegants d' Es Castell, van tornat a sortir a ballar, en l' acte que va deixat inaugurada l' edició d' enguany de les Festes de Sant Jaume.

La gran parella del poble més oriental de l' illa va ser empadronada a l' any 1964. el projecte de la seva arribada venia de molts de mesos enrera, d' una comissió de veïns que van haver de buscar alguns elements nous per fer reviscolar unes festes que en aquell moment necessitaven algun incentiu.

Aquells gegants que  van arribar ho van fer de la barcelonina "El Ingenio", que al dia d' avui i després de més d' un segle de treballar la imatgeria popular segueix subministrant a ajuntaments i entitats.

En una època en que els pagaments es feien en pessetes la parella de gegants d' Es Castell en van costar 2780. tot i així, com que van arribar sols les figures, sense els vestits, va fer falta que les cosidores Josefina Seguí i Catalina Victory lis  confeccionessin unes primeres vestimentes, que van ser les apropiades pels personatges que representaven els gegants, és a dir dos monarques.

Aquells dos gegants van passejar molts anys vestits de rei i reina, fins que a l' any 1980 van adequar la seva estètica a la resta de gegants que ja poblaven l' illa, i va ser la cosidora Juana Olives Vidal la que va tallar i cosir els primers vestits de pagès menorquí del segle XVIII.

A l' any 1.995 els al·lots de l' escola del poble batejarien "els gegants" amb els noms de Jaume i Roser, ell portaria el nom del sant que dona nom a les festes patronals i ella el de la església del poble. En el dia de la cerimònia del bateig els seus padrins van ser els gegants de Sant Lluís, en Lluís i na Maria.

També va ser durant els anys 90, en ple esclat del mon geganter a Menorca, quan la gran parella va conèixer la seva primera colla de geganters, els que durant tot l' any s' encuidarien de tenir-los sempre amb els vestits aclarits, la cara ben neta i a punt per ballar. Però aquella primera entitat gegantera no va arribar a conèixer una dècada de vida i es va dissoldre. Al poc temps alguns dels seus membres, majoritàriament els grallers,  van crear un nou grup amb l' objectiu de no deixar aquells gegants abandonats a un futur incert. Tot i així, al ser un grup reduït, un cop arribades les festes de Sant Jaume, arriben al poble d' Es Castell geganters d' altres pobles de l' illa per tots junts poder donar continuïtat a una tradició iniciada ara fa més de quatre dècades.  

En els darrers anys els gegants han estat restaurats i s' els ha aclarit els vestits. Víctima d' un acte vandàlic la geganta fa pocs anys va haver de ser reconstruïda al mateix taller de Barcelona on  havia estat creada. També els capgrossos s' han anat mantenint i són els que durant aquestes festes de Sant Jaume acompanyaran en les seves passejades pel poble a n' en Jaume i na Rosser.   

Bibliografia associada: "En Tomeu i na Guida. Una història Gegant" (2002, Miquel Villalonga Coll). Visita també www.gegantsmao.menorca.es   

Per Consultes a l' arxiu històric: gegantsmao@menorca.es

Avui capvespre ha tingut lloc un dels passacarrers de gegants més polits de la temporada d' estiu, el de les Festes de Sant Antoni Abat de Fornells.

Just eren les cinc de la tarda quan el batlle d' Es Mercadal i Fornells, Ramón Orfila, Ha donat permís al flabioler per donar inici al replec de sa colcada, a l' hora que la festa en la seva edició d' enguany. Com sol passar en aquests casos tot ha succeït com un ritus ancestral pel que sembla ser no passen els anys, a l' hora que amb tota l' espontaneïtat del jovent que després del solemne toc de flabiol ha ballat, cantat i saltat amb la música de les diferents agrupacions presents en el lloc d' inici de la festa.

L' Agrupació Musical Inquera ha engegat el primer pasdoble, els grallers han estat els segons, i els gegant En Martí i na María, els gegantons en Pere i na Gràcia (arribats des de Maó) i el també maonès en Miquelet es Salero han començat amb el seu recorregut pels carrers del poble.

Puguent pensar que tots els passacarrers poden resultar similars, el de la vila marinera romp els esquemes, i és que no és el mateix passejar els gegants per carrers ocupats, per exemple per blocs de pisos, que en una vila on a una banda les casetes blanques característiques i a l' altre la badia de Fornells. És llavonces quan s' aprofita a fer tot un seguit de fotografies dels gegants i geganters amb el fons de l' espectacle natural que ens ha acollit.

Com per ser geganter (membre d' una entitat gegantera) hi ha que ser a l' hora que persones compromeses amb la nostra cultura, persones amigues de la festa, ha succeït que el marc de la celebració ha propiciat que els grallers poguessin sonar la particular versió pasdoble del tema "Titanic" com mana la cançò, amb la mar de ben a prop o que hagin pogut estrenar la versió per gralla de la cançó de l'estiu "Verigut" com també diu la lletra: asseguts a la vorera, amb els peus mig en remull... 

Els que han portat els gegants sobre les seves espatlles han notat per una banda l' ajut de la climatologia, que amb un cel tapat de núvols ha ajudat a que la calor hi fos igual, però pot ser un poc més suportable, però també han trobat just un poc d' oratge que ha fet que en moments d' entrar en espais un poc més oberts, s' hagués de ficar ma de la perícia i l' experiència per no deixar que aquest pogués desequilibrar les figures. 

S' ha fet la protocol·lària visita a la casa de la batlesa, on com de costum s' ens ha obsequiat amb un refrigeri; hem pogut veure els cavalls amb els que hem coincidit en algun tram del recorregut, i al ser un poble a l' hora que mariner també turístic les moltes fotografies fetes als gegants i als geganters en pocs dies començaran a arribar als llocs més insospitats del mon.

Acabant la crònica de la tarda feta en forma de passacarrers a la vila de Fornells, podem destacar la anècdota d' un timbal amb la membrana trencada que el seu sonador ja sols l' ha pogut fer servir de "capgros" o que el temps ha estat el just per, un cop carregats els gegants en el camió que els havia de portar a casa, els portadors hagin tingut que agafar cotxe, doncs en poc temps començava la segona actuació del dia, la del pregó de Sant Jaume a Es Castell.

Podeu trobar més fotos a s'àlbum Sant Antoni 2007 

visita també www.gegantsmao.menorca.es  

Ha estat a les 17 hores quan la flabiolera Silvia Pons ha pujat als balcons de l' Ajuntament i ha rebut el permís del batlle per començar amb el replec de sa colcada. El toc de flabiol ha estat escoltat amb el respecte que cal i just donada la darrera nota ha estat el carrer el que ens ha fet notar que Sant Martí ja anava en totes. Els crits de "Sant Martí, Sant Martí" o "que boti, que boti Es Mercadal" han donat pas al primer pas-doble de l' Agrupació Musical Inquera.

A la mateixa hora i en el mateix excenari no hi han faltat, com des de fa més d' un quart de segle, els gegants del poble, en Martí i na Maria. Han estat acompanyats dels seus amics  en Pere i na Gràcia, gegantons de Maó i també el nan en Miquelet es Salero. Als pocs minuts d' iniciada la festa han partit tots junts a fer el tradicional passacarrers. La música ha anat a càrrec de l' agrupació inquera i també dels grallers.

Cal destacar la amabilitat que sempre ha destacat al poble d' Es Mercadal, doncs com ve sent acostumat no han faltat les portes obertes per obsequiar als geganters i als músics en el seu recorregut pels carrer del poble.

El que un passacarrers duri més o menys temps no depèn necessàriament de lo llarg que pugui ser el recorregut, pot ser més de les estones que els gegants aturin per ballar davant un grup de veïns, la casa d' alguna autoritat i també en alguna plaça destacada. És el cas del poble d' Es Mercadal que ha volgut veure ballar als seus gegants durant prop de dues hores en el dissabte del dia principal.

També s' acostuma a fer algunes estones aturats en el moment en que coincideix el pas dels gegants i el dels cavalls, ja va be pels geganters que poden sortir de davall el gegant, agafar un poc d' aire i beure un bon glop d' aigua en una tarda tan calurosa com ha estat la d' avui.

Quasi eren les 19 hores quan el poble estava fet, ha estat el moment per tornar a plaça i després de alguns darrers balls de gegants el popular tema "Passi-ho be" ha donat per finalitzada la jornada gegantera del dissabte de Sant Martí.

Els gegant han tornat a la nau de l' antic quarter d' artilleria i els geganters...

-         jo m' en vaig a canviar de roba que no me vull perdre el Jaleo

-         espera, que ens deixen la piscina per un "banyitu"

-         ja però es que no he portat el traje de bany

-         uep tu, que quedes una estona?

-         ui, no, vaig a casa a dutxar-me i vendré pel jaleo de demà matí, i així aprofitaré per fer la crònica a la web de l' actuació d' aquesta tarda

-         val, dissabte que ve hi ha assaig?

-         Etc.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Els Gegants d' Es Mercadal, un poc d' història.
• La nova banda de música de Maó
• na Tecla ja te deu anys
• la gran nit del desè aniversari dels Diables de Maó
• Na Tecla de Sant lluís, un poc d' història.
• Maó i Ciutadella, dos pobles dos Sant Joan
• Els diables estem de Cel·lebració
• 10 anys de foc a Maó
• Els gegants promocionen Menorca
• la màquina ja està en marxa, i treu foc

• General [137]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom