Colla de geganters de Maó

Avui dissabte la geganta S' Avia Corema ha tornat a sortir al carrer, l' objectiu: Perdre pes.

Ningú intenti seguir la dieta de S' Avia Corema, que per perdre pes un dia va decidir que lo més efectiu seria perdre un peu cada setmana. L' assumpte és que el ninot de l' avia que representa les set setmanes d' abstinència, un dia va prendre forma de geganta.  La figura igualment tindria set peus i cada dissabte matí de quaresma en perdria un, la geganta aniria més lleugera i pels geganters menys pes a portar i tots contents.

La sortida d' avui matí estava programada a les 11'30 (un poc més prest de lo habitual doncs a les 13 hores la Plaça Constitució havia d' estar ocupada per una manifestació). Tot i així la davallada de la geganta s' ha fet esperar doncs havia a les escales de l' ajuntament un grup de turistes de la tercera edat que tots ells i un per un han volgut fer-se la seva foto amb la geganta, per omplir l' àlbum record de Menorca.

Finalment els geganters han baixat la geganta, el "Gran Pepot" a punt per la funció i els músics: S' avia Corema peu petit, pixa a terra i caga a llit... .

L' objectiu la Plaça Reial. El cercaviles ha estat curt, destacant que en l' inici de la desfilada el vent ha fet demostrar-nos que el portador de gegants que e aquell moment estava carregant a la Corema és des de fa anys persona experta en conducció de figures gegantines i amb el carnet de primera.

La arribada a la Plaça Reial ha estat celebrada per tots els que havien preferit esperar la comitiva agafant un bon lloc a primera fila de l' improvisat teatre a l' aire lliure.

El Gran Pepot, que sap fer de tot i més, aquesta setmana ens ha fet "màgia". La de coses que es poden fer amb una corda, mantenir-la vertical, deixar-la horitzontal i fins i tot fer-la aparèixer i desaparèixer davall de l' abric d' un voluntari del públic.

El moment més esperat ha estat el de la votació més divertida de la setmana, on no hi ha ni govern ni oposició, quin peu li hem de llevar aquesta setmana a s' Avia Corema?

Cada setmana hi ha menys alternatives, i per dos vots de més ha guanyat que aquesta setmana la geganta perdés "l' esclop".

Un cop més l' encarregat de l' amputació ha estat un membre de la Colla de Geganters de Maó, destacant que aquesta setmana la geganta es movia molt com si no volgués que el jove fiqués les mans davall els faldons de la vella quaresma.

Un altre moment esperat ha estat el "moment caramel", caramels per tothom i amb la cançoneta de s' Avia Corema la comitiva a tornat cap a lloc.

Com a fet curiós podem adelantar la notícia de que hem localitzat per Terres Catalanes  tres gegantes que representen al mateix personatge que cada dissabte matí roda els carrers de Maó. Una és la que és propietat de la Unió Anelles de la Flama de Valls; la segona és la "Serra la Vella" d' Ullastrell; i l' altre la Vela Quaresma de l' Esbart Dançaire de Rubí.

Esperem en pocs dies poder donar més detalls de les germanes catalanes de la nostre Avia Corema.

De moment podem avançar que el proper dissabte la geganta sortirà a l' hora habitual, és a dir a les dotze de la Plaça Constitució i anirà al parc d' Es Freginal a perdre el quint peu. Triarem entre l' espardenya catalana, la eivissenca i la avarca menorquina. Una setmana tenim per pensar.

Per conèixer s' Avia Corema visita:  www.gegantsmao.menorca.es

Avui dissabte s' Avia Corema, en el camí que porta a pasqua, ha perdut el seu tercer peu.

L' assumpte és que a les onze del matí s' havia de decidir si, debut al fort vent que feia a l' illa de Menorca, s' havia de treure  s' Avia Corema a ballar o si per primera vegada des de l' arribada de la geganta, s' havia de suspendre la seva presència per mor del temps.

Cal dir que portar un gegant no comporta una dificultat excessiva per qualsevol persona que en tingui un poc d' experiència, però que si  l'equilibri d' una figura de quatre metres d' alçada es veu amenaçat per la tramuntana, la sortida de la geganta es podia convertir fins i tot en un perill, per la persona que l' ha d' intentar maniobrar i pel públic.

La decisió va ser que no però si, o el que és el mateix que si però no. És a dir que la música sonaria, el Gran Pepot faria igualment de mestre de cerimònies i els fillets votarien quin peu havia de perdre la geganta, però tot això sense davallar la figura dels balcons de l' Ajuntament.

Així és que puntual al calendari, a les dotze del migdia ha sonat la música, i amb la porxada de l' ajuntament plena de fillets i no tan fillets, sense balxiar les escales de "La Sala" la geganta ha perdut el seu tercer peu.

-         quants de peus li queden a la geganta?

-         Uuuun, dooos, treees, quatre i ciiinc.

-         Molt be, i quin li tenim que llevar avui? L' espardenya? La sabata de sevillana?

-         Votem, qui vol que li lleven l' espardenya? Qui vol que li lleven la sabata de sevillana?

-         Ha guanyat que li lleven la sabata de sevillana, un voluntari d' entre el públic.

-         i... tatatatachan... ja tenim llevat el tercer peu.

-         I ara contem quants de peus li queden a la geganta?

-         Uuun, dooos, treees i quatreeeee.

-         Molt be.

-         I ara: el momento caramelo "caramels per tothoooom".

Ai s' avia, s' avia, que ja no teniu edat per sortir al carrer amb el vent que fa...

O com diu la canso:

Mira el cel i escolta el vent

Que de Menorca t' Arriba

I te dirà si la corema

Sortira o no sortira...

Lo dit, que el proper dissabte, que segur que tornarà a fer un bon sol (sol solet, vine'm a veure, vine'm a veure, sol solet...) ens trobem tots a les dotze del migdia a les escales de l' Ajuntament que tornarem a veure sortir a s' Avia Corema, que anirà fins la Plaça Reial a perdre el quart peu.

Quin peu a de perdre el proper dissabte dia 17 de març: L' esclop, l' abarca, la eivissenca o l' espardenya catalana?.

 Aquest Matí la geganta S' Avia Corema ha tornat ser el reclam per omplir de gent els carrers del centre de Maó. 

Poc abans de les dotze del migdia eren molts els que esperaven al Pla de la Parròquia a que arribessin els geganters, obrissin les portes de l' Ajuntament i  davallessin la geganta a la plaça.

El ritual una setmana més s' ha complert i puntuals al programa, els músics han entonat les notes de la popular cançoneta, i s' Avia Corema ha enfilat cap a la plaça Bastió. Molta ha estat la gent que ha volgut acompanyar la geganta fins el punt neuràlgic de la cerimònia, molts han estat també els que ja havien agafat lloc a la plaça de destí i esperaven l' arribada de la comitiva.

Entre els que esperaven hi havia "El Gran Pepot", que fent us de les seves arts amb els malabars i la seva facilitat per engrescar al públic infantil ja s' havia encarregat de tenir al públic ben predisposat per l' important acte que havia de tenir lloc. 

Ha sonat la música, la geganta ha ballat, algunes demostracions de destresa amb el maneig d' una granera aguantant-la amb un sol dit i El Gran Pepot ha anunciat l' arribada del moment principal. 

Els fillets han votat quin peu havia que llevar-li aquesta setmana a la geganta i la votació (per majoria absoluta) s' ha decantat pel peu que portava la bamba. Aquesta setmana s' ha demanat un voluntari d' entre el grup de Geganters de Maó, encarregats de portar la geganta i ha estat un dels seus membres que, s' ha acotat, ha mirat de fer-ho amb dolçor per no fer mal a una senyora tan gran i... tachaaaaan "a S'Avia Corema ja sols li queden cinc peus". 

Ha tornat a sonar la música i de nou cap a la Plaça Constitució. La cerimònia ha durat poc més de mitja hora i la geganta de nou al seu lloc. 

La setmana que ve la comitiva, puntual com cada dissabte, tornarà a agafar camí, en aquesta ocasió per anar a la Plaça Colon on: Quin peu perdrà l' Avia?, el que porta la Abarca?, el que porta la sabata de ballar sevillanes? Set dies queden. 

Per conèixer S' Avia Corema visita:  www.gegantsmao.menorca.es   

 El passat dimecres 28 de febrer el Grup de Diables de Maó va estar a la ciutat de Palma prenent part en la colcada dels Premis Ramón Llull. 

No era aquesta la primera vegada que el grup menorquí era requerit  per presentar el seu espectacle de foc, espurnes i soroll a l' illa veïna, com a precedents tenin actuacions  durant el popular "Dijous bo" d' Inca,  o les festes de Sant Antoni d' Alcudia. 

En qualsevol cas l' actuació del passat dimecres va representar una fita important en l' entitat de foc, doncs no sols va ser un dels dos grups que corrien amb la responsabilitat de representar a la nostre Illa, si no que van compartir cartell amb grups de prou renom com podien ser per possar un exemple  " Els Comediants". 

En el programa que anunciava la gran colcada, la que havia de continuar al carrer la celebració de l' entrega dels Premis Ramón Llull, ja hi figurava quina era la filosofia que es va voler plasmar durant la desfilada.

 L' acte que amb motiu dels premis Ramon Llull, organitza el Govern de les Illes Balears, pretén en el seu caire més lúdic ser un homenatge a la festa dels nostres pobles, un marc on ens poguem reconèixer com a societat i en darrer terme mostra l' importantsisim patrimoni cultural que hem creat a través dels segles. 

La cavalcada va ser de gran importància, amb més de 700 participants, entre els que hi prengueren part els Tamborers de la Sala, de Palma (recentment recuperats), la policia local a cavall, el grup Els Comediants, gran nombre de gegants i cap-grossos, bandes de música, xeremiers, grups folklòrics i destacant com sempre que participen en algun acte d' aquestes característiques els Cavalls de Menorca. 

En la part de la desfilada dedicada als dimonis, els maonesos no ho van fer sols, doncs va compartir carrer amb els Dimonis de Sa Vinyola de Bunyola, Els Mals Esperits d' Eivissa, els Dimonis D' Arrels de la Vall de Mancor, Dimonis de Sa Pedrera de Muro, Dimonis d' Albopàs de Sa Pobla, Boc de sa Vilanova d' Esporles, Ca de Bou de Pollença i els Dimonis d' Hiachat de Santa Margalida. 

Cal recalcar que si be els dimonis des de molt antic ja formaven part de les antigues processons del Corpus de moltes ciutats de la cristiandat, dansant i llençant espurnes, el fet de que aquests es reconvertissin en actors purament lúdics i s' allunyessin del seu originari paper dins les processons, data de principis dels anys vuitanta del passat segle XX. 

La ciutat de Barcelona va ser la que fa quasi tres dècades va crear la paraula correfocs i paral·lelament serien molts els pobles del mediterrani que van veure nàixer els dimonis que, ja no dansaven amb una coreografía concreta com un entremès del Corpus, si no com una representació festiva de la significació del foc i les espurnes en el marc del nostre mar comú. 

A l' any 1984 Maó ja contemplava i participava en els correfocs fets per dimonis Menorquins, la Colla de Diables que fa pocs dies va representar amb orgull la ciutat que els acull data de l' any 1998. 

Compta l' entitat amb una trentena de membres, quasi tots ells també membres del grup de Geganters de Maó, que va ser l' entitat impulsora del grup de foc. Entre els membres hi figuren els dimonis sonadors de timbal, els portadors de les maces i els tridents i també els portadors de drac "Cap de Fiblo", el que durant les actuacions no atura de llençar foc pels queixals. 

Per conèixer als diables de Maó visita també:  www.gegantsmao.menorca.es

 aquest matí, puntual al programa, la geganta S' Avia Corema ha davallat les escales de l' Ajuntament de Maó amb una idea dins el cap " set peus pesen molt".  

Acompanyada pels seus amics els geganters, els joves músics que no han aturat de sonar la tradicional cançonet i també del "Gran Pepot" han enfilat camí cap a la Plaça del Carme. 

No han estat pocs els fillets i no tan fillets que han volgut acompanyar el popular personatge en el seu camí , també han estat molts els que que ja l' esperaven  al punt neuràlgic de la cerimònia. La cançoneta ha tornat sonar i el Gran Pepot ha inaugurat per enguany la tradició de fer-li perdre un peu cada setmana.  

Ja més lleugera la geganta ballant ballant ha tornat, sempre seguida de una gernació al balcó de l' Ajuntament on estarà fins que el proper dissabte torni a sortir per complir amb el ritual. 

 Cal dir que la tradició de llevar un peu a S'Avia Corema històricament sempre s' havia fet en divendres, el fet de que la geganta ho faci en dissabte no compleix a altres objectius que triar el dia de la setmana que més disponibilitat tingui la població per sortir al carrer, passejar i participar en el acte. 

 Pel dissabte que ve ens trobarem tots o be a les 12 hores al Pla de la Parròquia o be esperarem a la geganta a la Plaça Bastio, on perdrà el segon peu. 

Podreu trobar més fotos dins d'àlbum "S'Àvia Corema 2007"

 Per conèixer millor S' Avia Corema visita:   www.gegantsmao.menorca.es

  El passat dimarts dia 20 va tenir lloc a Maó l' enterrament del rei del carnaval maonès: En camestortes. 

Com ve sent habitual van ser els membres de l' entitat gegantera maonesa els que es van procurar els vestits d' enterrador, amb frac i capell de copa; de vídua, cada any més escandalosa; escolanet, capellà (o cap aquí) i bisbe; i el de les autoritats civils i militars, que van  ser un mostatxut representants de l' estament militar i una alcaldessa portant la clau de la ciutat i una cartera repleta de bitllets de Monopoli.

 No hi van faltar les representats de la Sección Femenina del Movimiento, vestides de menorquines i que no van aturar de ballar o també una peculiar guàrdia municipal que es va esbravar a toc de silbat. Per la seva par el mort com de costum estava prou viu i no va aturar de ballar sobre el seu taüt. 

Estem parlant de l' enterrament més divertit de l' any, el que simbòlicament enterra el carnaval. No hi van faltar els centenars de maonesos que van voler pujar al vestíbul de l' ajuntament per acomiadar al personatge en un trist-escandalos vetllatori. 

A la vetlla li va seguir la solemne baixada del mort per les escales de l' ajuntament, la lectura del testament del difunt, on van ser molts els beneficiaris de les seves satíriques últimes voluntats i la tradicional processó de tota la comitiva pels carrers del centre de la ciutat, fent les necessàries aturades als bars de costum.  

El que va començar amb la marxa fúnebre va acabar amb ritmes caribenys, doncs la banda escollida per la ocasió no va ser altre que el grup de percussió brasilera "7 Ginets". 

Des de fa alguns anys l' enterrament del carnaval, en un mateix dia i escenari, enllaça amb l' arribada de la geganta S'Avia Corema. Aquesta, amb el mort encara de cos present, va ser l' encarregada de fer-nos saber que l' enterrament del carnaval anava en serio i que la quaresma no vol esperar per imposar-nos la abstinència. 

Mentre sonaven les notes de la popular cançó, la geganta va fer una volta per la plaça Constitució per arribar a les escales de l' ajuntament. Poc va tardar en pujar les escales de les cases consistorials i quedar guaitant al balcó.

 Carnaval és mort i el proper dissabte matí, a les 12 hores podrem tornar veure sortir a la Corema, que anirà a la Plaça del Carme de Maó on complint amb la tradició perdrà el seu primer peu. 

Hi trobareu més fotos a s'àlbum "Cames Tortes 2007"

Per conèixer S' Avia Corema visita:  www.gegantsmao.menorca.es

El proper dimarts dia 20 de febrer, a les vuit i mitja de la nit, farà arribada a la ciutat de Maó la geganta S' Avia Corema.

Serà el tercer any consecutiu en que la quaresma a la nostre ciutat estarà escrita amb lletres gegants, doncs el popular personatge de la nostra tradició en poc temps ha abandonat el camí de l' oblit per protagonitzar amb majúscules les llargues set setmanes d' abstinència.

Sempre portada per l' Entitat Gegantera de la Ciutat de Maó, la primera aparició la farà amb en "Camestortes" de cos present, és a dir just llegides les darreres voluntats del difunt rei del carnaval.

Tornarem escoltar la cançoneta el dissabte 24 de febrer, en que a les 12 hores la geganta baixarà les escales de l' ajuntament per anar fins a la Plaça del Carme, on perdrà el seu primer peu i ho farà sis setmanes més: Dissabte 3 de març a la Plaça Bastió, dia 10 a la Plaça Colon, dia 17 a la Plaça Reial, Dia 24 al Parc d' Es Freginal, dia 31 a la Plaça del Príncep i el dimecres dia 4 d' abril perdrà el seu setè peu en la festa d' acomiadament de la geganta i de la pròpia Quaresma a la Plaça Conquesta.

Com cada any no sols els seus portadors, els geganters, aniran caracteritzats com els possibles companys del personatge gegantí, sinó que també com de costum els acompanyarà l' actor que ha de representar el simbòlic pas de les setmanes fent de mestre de cerimònies en el despreniment dels peus de la figura.

Per conèixer la geganta S' Avia Corema visita:  www.gegantsmao.menorca.es

EL CARNAVAL A MAÓ

Tot i que els carnavals no són festes en les que hi participin els estament religiosos, de fet no commemoren cap fet bíblic ni es fan en honor a cap sant, igualment participen del calendari cristià.

És possible que al poc d' entrar al segle XXI pocs recordem aquelles quaresmes de principis del segle passat, en que a la prohibició de menjar carn hi teníem que afegir la de tenir instruments de música en algun lloc visible de la casa,  tenir algun arma de foc amb el canó apuntant cap amunt i fins i tot la de jugar a les cartes. Les llargues set setmanes de quaresma eren les que donaven sentit a la festa que les precedia "Els Carnavals".

Les societats sempre han buscat els moments d' esbarjo, diversió i qualsevol excusa per poder infringir les normes socials establertes en cada moment. No és estrany que el poble veient com s' apropava l' època d' abstinència abans volgués crear una disbauxa prou gran com per quedar saciat durant tot el tems que durés la quaresma.

Els carnavals no eren altre cosa que una vàlvula d' escapament, on tots els estaments, cada ú segons les seves possibilitats, aprofitaven per infringir per uns dies les normes morals i socials que impregnaven les societats d' en primer. De fet no és estrany que ,debut a les moltes infraccions que es cometien durant aquells dies, molts optessin per tapar-se la cara i fins i tot per "disfressar-se" per tal de que no es pogués relacionar el fet amb l' autor (que podia ser els mateix encarregat de dictar les normes a  infringir).

 Podem trobar a la premsa menorquina d' en primer cròniques prou descriptives del que podien ser els carnavals de principis del segle XX,  és aquest el cas de la que es troba a un exemplar del diari "El Bien Público" de l'any 1904: Terminó ayer con gran contento de las gentes de caracter serio... Esa supervivencia del paganismo está en marcada decadencia, y es propio criterio personal que ha de extirparse de las costumbres de los pueblos modernos... razón y buen sentido se imponen... . 

 Tampoc es feia gens estrany que a l' any 1903 Don José L. Arboleya Alvarez, delegat especial del govern a Menorca, dictés un ban on s' observaven algunes normes de conducta a seguir durant els darrers dies de carnaval. L' edicte prohibia les disfresses que ridiculitzessin a les autoritats civils, militars i religioses, les que ofenguessin la honestedat i la moral, es prohibia utilitzar màscares durant les hores de fosca i "portar cap mena d' arma" tan al carrer com als balls organitzats per les diferents societats del moment.

Avui, a punt d' encetar els carnavals 2007, ni la quaresma és tan restrictiva con la d' en primer ni el poble ha de menester buscar alguna excusa per poder transgredir. De fet les normes socials que s' infringien en aquell temps avui ja sols són un record d' èpoques passades.

Aquelles celebracions, que es poden remuntar fins a les Lupercals romanes, han arribat als nostres dies amb molts alts i baixos, amb molts intents de prohibició i moltes altres recuperacions. En tot cas podrien dir que els carnavals han subsistit com una evolució a la baixa d'el que un temps va ser una vàlvula d' escapament o la festa de la transgressió.

Els carnavals "El Camestortes", menorquinització del que a Catalunya s' en diu "Carnestoltes", encara avui segueix abastant el període comprés entre el Dijous Gras (Dijous jarder) i el Dimecres de Cendra.

Serà el vespre abans del dimecres de cendra, en que es dona fi als dies de disbauxa amb l' enterrament de la persona que imaginàriament ha propiciat i presidit el mon a l' inrevés: En Camestortes "mort el ca morta la ràbia", i l' Entitat Gegantera de la Ciutat  representarà l' espectacle de l' enterrament.

El darrer dimarts, damunt les vuit de la nit, s' obren les portes de les Cases Consistorials on tots els veïns que ho desitgen poden acomiadar-se d' el Rei Camestortes, en aquell moment ja de cos present. Segueix a la vetlla la davallada del fèretre per les escales de l' Ajuntament. És em aquell moment en que l' Il·lustre Senyor Notari dona inici a la lectura al testament. El text sol ser una sèrie de glosses satíriques on, fent referència a l' actualitat del moment, es van nomenant les institucions i persones més populars de la ciutat com a beneficiàries dels bens del difunt.

Un cop llegit el testament comença la processó pels diferents carrers i bars del centre de la ciutat. Per tan solemne acte acompanyen al mort les desconsolades vídues, tota una cort de capellans i escolanets i fins i tot les autoritats civils, militars i eclesiàstiques recuperades d' una època afortunadament superada.

Per tercer any des de la seva arribada a Maó, un cop mort el carnaval la geganta "S' avia Corema" farà la seva arribada a la plaça constitució, fet inequívoc de que el carnaval ha arribat i les sobrasades hauran d' esperar quaranta dies per poder tornar a cremar a la graella.

Per més informació: gegantsmao@menorca.es

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

La dita catalana ens diu que "pagant Sant Pere Canta". relacionant coses tan santes com les processons amb altres tan terrenals com els pagaments trobem els sous que van cobrar les persones que van portar els gegants durant la processó del Corpus de València de l' any 1709.

El document ens cita el que van cobrar els portadors dels gegants i els nanos així com les despeses destinades a que aquests portessin una vestimenta prou digna:

- Nicolás Bernal Company, por el porte de los ocho gigantes y seis nanos, 25 libras 4 sueldos; 14 pares de medias, 8 libras 8 sueldos; por la guarda de los gigantes, 16 sueldos; y por un músico 3 livrar; total 37 libras 8 sueldos.

Són bastants els documents que referint els músics que antigament acompanyaven als gegants ens citen únicament a un sonador, la majoria de vegades un flabioler. És un fet que es repeteix en diferents pobles i províncies.

Al marge de l' economia de les processons existeix la teoria de que si ja des de ben antic trobem prou vegades documentada la figura d' un músic sonant dos intruments, tambor i flabiol, fent a l' hora la melodia i l' acompanyament, responia a fets econòmics: "Menys homes a pagar o menys persones a repartir".

Dins la mateixa processo trobem també el que va costar que una de les poques vestimetes que queden visibles a un portador de gegants un cop està ficat en la feina, és a dir les sabates, també lluïssin com cal en un dia de processó.

- catorce parells de sabates per a els buit companys y els sis homens que ballen los sis enanos, que a rahó de 9 sous per cascunt parell, calne 61,4 s.

Un dia aquells gegants que van nàixer dins les processons del Corpus van arribar a les festes majors de les ciutats i pobles. Enguany fa 73 anys es redactava un document on constava el que van cobrar els primers homes que van portar a Maó els nostres gegants en Tomeu i na Guida:

Relación de los jornales abonados a los individuos que llevaron los gigantes y cabezudos en las Fiestas de Septiembre del presente año.

Gigante: Antonio caules Nadal, José Portella Sintes, Francisco Dalmedo Gomila, Rafael Sintes Roig. 25 Pesetas

Cabezudos: Antonio Montaner Mercadal, José Montaner Mercadal, Sabino Roselló Sanchez, Juna Roselló Sanchez, Mateo Ponsetí Cardona, Miquel Marquet Naceti. 15 Pesetas.

Total 190 Pesetas

Mahón 10 Septiembre de 1934.

Hem d' observar que en aquell temps els portadors de gegants podien ser anomenants "individuos", que les festes patronals de la Mare de Déu de Gràcia, per circunstàncies polítiques de l' època havien passat a dir-se "Fiestas Populares de Septiembre" i que 25 pessetes en aquella època encara donaven per molt.

Passarien bastants anys per que la tasca de porar els nosters gegants recaigués en una entitat cultural, que per la seva condició de no lucrativa els seus membres protarien les figures rebent la satisfacció de donar continuïtat a la tradició.

Va ser l' Entitat Gegantera Maonesa la que a l' any 2002 va presentar el fruït de un llarg estudi sobr la història dels nostres gegants i també de les altres figures de les poblacions menorquines. Per consultar l' arxiu històric dels gegants de Maó us podeu dirigir a: gegantsmao@menorca.es .

(la informació referida al Corpus de València és extreta del llibre: La Procesion del Corpus de Valencia en el siglo XVIII. València, 1992 Editorial París-Valencia).

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Un any més el Sant va guanyar la partida al dimoni. El passat 16 de gener, emmarcat dins els actes en honor al patró de l' illa de Menorca, el poble d' Es castell va ser testimoni del primer correfocs de la temporada del Grup de Diables de Maó.

Just eren les vuit de la nit quan els dos contrincants estaven preparant la seva representació; Davant l' Església els dimonis afinaven els timbals, preparaven la pirotècnia i s' ajustaven els uniformes mentre, a la plaça del mercat, el grup d' escoltes del poble preparava la torrada de sobrasades en honor al sant.

Els que van cobrar protagonisme en primer lloc van ser els dimonis, doncs just mitja hora després, van començar a sonar els timbals i tota la cort del maligne es va encaminar cap a la Plaça Explanada, l' objectiu: Que el soroll dels seus petards i timbals servís per fer allunyar al Sant.

Va ser mitja hora on un rera l' altre, els dimonis van anar sortint a plaça per fer mostrar els seus poders. Soroll, olor a pólvora, fum, ritmes feixucs i molt d' espectacle van mantenir la atenció del poble d' Es Castell.

Però, com en tots els contes que sempre guanyen els bons,  als dimonis se lis van acabar les "municions" i amb els darrers efectes pirotècnics van donar l' espectacle per acabat.

Fet que els escoltes van aprofitar per encendre les flames que havien de torrar les tipiques sobrasades i botifarrons. El públic es va traslladar a la plaça del mercat i un cop més, el Sant glorificat, va ser el protagonista de la revetlla del dissabte de Sant Antoni.

per més informació: gegantsmao@menorca.es

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Sant Antoni, el patró de Menorca, ja és aquí. Els propers dies 16 i 17 de gener no hi quedarà població en tota l' illa que no celebri algun acte dedicat al sant.

La llegenda ens conta que Sant Antoni i el dimoni jugaren a Trenta un... . És al poble d' Es Castell que des de fa alguns anys la partida es repeteix. Són els timbals, el fum i les espurnes del grup de diables de Maó els que al poble de llevant inauguren la diada . El sant hi apareix posant el dia i els dimonis fent el que saben fer "el correfocs".

Serà així que el proper dimarts, a partir de les vuit i mitja del fosquet, tota la  cort del dimoni baixarà des de davant l' església del Roser per arribar a la Plaça Explanada per oferir el seu espectacle de foc.

Com de costum es recomana a les persones que vulguin prendre part activa en la festa del foc que vinguin protegits amb roba gruixuda de cotó, guants, sabates prou còmodes i  tapades, pel cap un barret que ben cobreixi i com no, les ganes de córrer.

En el cas de qui vulgui contemplar la festa del foc únicament com a espectadors sols ha de portar les ganes de disfrutar d' un espectacle que destaca per la vistositat.

I com diu la canç: Sant Antoni i el dimoni, jugaren a 31, el dimoni en va fer 30 i  Sant Antoni 31. fem apostes per enguany?

Per més informació: gegantsmao@menorca.es

Visita també:  www.gegantsmao.menorca.es

L'entitat gegantera de la ciutat de Maó està treballant actualment en l'ampliació i digitalització dels seus arxius.

Va ser a l' any 2002, amb motiu del desè aniversari de l' entitat, que es va fer públic el resultat de la recerca de tot el material que fins el moment s' havia rescatat de la història dels nostres gegants.

El treball de recerca es va dividir en visites als diferents arxius que poguessin contenir documents i notícies sobre els gegants, és a dir els arxius municipals de l' Ajuntament de Maó, començant per l' any de la arribada dels gegants a la ciutat; els arxius del servei municipal de Cultura de l' ajuntament; hemeroteca dels diferents diaris que durant tots els anys han fet la crònica dels nostres dos grans personatges i recerca fotogràfica entre tots els professionals i afeccionats que poguessin posseir alguna imatge antiga d' en Tomeu i na Guida.

Una altre part del treball es va centrar en visites a les persones que en diferents èpoques van ser protagonistes dels gegants: restauradors, modistes, perruqueres, empleats de l' ajuntament, portadors de gegants etc.

A l' hora que es va fer la recerca de les nostres dues grans figures també es van visitar els arxius de la resta de pobles de l' illa on tenen gegants per poder disposar, a part de tota la documentació referida als gegants de Maó, de també suficient informació dels seus veïns i poder relacionar la família dels gegants menorquins.

El resultat és un bon grapat de documents on surt ressenyat el que cobraven els portadors de gegants fa setanta anys, les despeses destinades al manteniment de les figures, els horaris i itineraris dels passacarrers en diferents èpoques, informació de les festes on participaven,  etc.

L'arxiu històric dels gegants també compta amb les aparicions que han fet els nostres gegants en la premsa menorquina i de fora de l' illa, en les diferents èpoques.

Una gran riquesa que mereix ser digitalitzada són les gravacions en cintes de caset  amb els testimonis dels protagonistes de l' història (alguns avui ja desapareguts).

Tota la informació es va posar a disposició de la ciutat mitjançant un llibre amb el resultat de la recerca i que de forma biogràfica ens narra la vida dels nostres gegants durant el pas dels anys.

Actualment, des de el grup de geganters estem fent nova recerca de fotografies històriques dels gegants de Maó i també material filmogràfic. En el cas d' aquest segon, que és el més escàs en els arxius, també es pretén ampliar al que pugui existir referit al grup de diables de la ciutat (format pels mateixos geganters).

En el cas de algú disposar d' algun material que pogués ajudar a ampliar l' arxiu històric i voler-ne cedir alguna còpia per el seu estudi a l' entitat gegantera, ens ho pot comunicar al correu electrònic gegantsmao@menorca.es.

El material que puguem rebre es podrà utilitzar a mode de consulta o també per il·lustrar nous treballs bibliogràfics, articles o ser publicats a la pàgina web dels gegants www.gegantsmao.menorca.es , pel que en qualsevol dels casos es demanarà l' autorització del propietari primer de les imatges.

Visita també www.gegantsmao.menorca.es

En el moment d' acabar un any i començar-ne un de nou pot ser sigui interessant fer un poc de repàs al que han estat els passats dotze mesos i  també dissenyar com han de ser els que ens ha de portar el 2007.

Cal dir que, tot i que la nit de cap d' any no sol ser nit de gegants, la temporada pels integrants de Grup de Geganters de Maó comença justament amb les dotze campanades que propicien els dotze grams de rem que, segons la tradició, portaran la sort a l' any entrant. El motiu és que els mateixos geganters som els que també fem de dimonis durant els correfocs, i som els dimonis maonesos els que ens  encarreguen, des del terrat de l' Ajuntament, de llençar alguns coets que ajuden a donar la benvinguda a l' any nou.

El llançaments de coets per part dels geganters dimonis es repeteix la nit del dia cinc de gener, durant l' arribada dels Mags d' Orient al port de Maó.

Els mateixos dimonis inicien la temporada de "foc intens" en la nit de Sant Antoni. Coincidint amb el dissabte del dia del patró de l' illa, el poble d' Es Castell és el que des de fa alguns anys fa d' escenari  pel repte entre El sant i Els dimonis. El Sant hi participa donant nom a la festa i els dimonis amb les seves espurnes, timbals i el drac "Cap de Fiblò" que llença foc pels queixals.

Recordem que una colla de geganters és una entitat cultural i si es pot col·laborar en altres aspectes de la nostre cultura no és rar estar sempre a punt. És així que durant l' enterrament del carnaval, el que a Maó es personalitza en la figura de en "Camestortes" (menorquització de Carnestoltes), són els mateixos geganters els que es disfressen d' enterrador, capellà, escolanet, autoritat de tota mena i fins i tot de "mort" per representar la vetlla, lectura del testament i processó d' enterrament del carnaval.

Amb la fi del carnaval i l' arribada de la quaresma, des de fa pocs anys, arriba també la nova geganta de la ciutat "S' Avia Corema". És aquesta la que durant set setmanes surt cada dissabte matí a passejar pel centre de la ciutat per anar a alguna plaça cèntrica a perdre un peu cada setmana. Fins el darrer dia d' abstinència en que el darrer peu el perdrà en una festa infantil de comiat de la Quaresma i per lo tant també de la geganta.

Els gegants de la Ciutat acostumen a sortir únicament en les festes patronals, evidentment en les pròpies, les de la Mare de Déu de Gràcia i en les d' els altres poblacions menorquines fent la funció de delegació maonesa.

Molt poques excepcions són les que deixen veure a n' en Tomeu i na Guida fora de les festes patronals i durant l' any 2006 van participar en la diada de Sant Jordi organitzada pel Casal Català de Menorca. Les places on van ballar els gegants maonesos van ser a Maó i també a Es Mercadal.

També coincidint amb la diada de Sant Jordi va ser el nan en "Miquelet es Salero" el que va inaugurar la "Marató de lectura" al col·legi Antoni Joan de Maó. En Miquelet va ballar amb els grallers i també va participar en la festa dels llibres contant un compte als fillets de l' escola.

L' entitat gegantera va voler durant el 2006 organitzat unes jornades de portes obertes per donar a conèixer  a la gent de la ciutat el seu treball i els seus projectes, sense l' estrès de l'estiu i els passacarrers. La activitat es va celebrar durant la primavera i en tres sessions; dues a la Plaça Conquesta de Maó i una a Es Mercadal.

Per l' activitat es va comptar amb un tobogan amb forma de gegant, cedit pe l' Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya; jocs diversos, tots ells relacionats amb els gegants i una sèrie de plafons amb fotografies, retalls de premsa, cartells i explicacions vàries sobre el que hem estat, el que som i cap on volem anar.

El dia 14 de maig el Gegant Olímpic" va ser testimoni i partícip de una de les jornades que passaran a l' història de l' esport menorquí: Va ballar en el mític partit de bàsquet en que l' equip menorquí va corroborar la seva categoria d' A.C.B. derrotant al C.B. Manresa. Com un Menorquinista més el nostre gegant va lluir samarreta del Menorca Bàsquet.

El dia 23 de juny el grup de diables va estrenar un nou espectacle "Piro-teatral". La nit de Sant Joan va ser la triada per representar el muntatge "Foc d' Esperança". Els dimonis evidentment representarien la part dolenta en un correfocs reforçat amb sons i imatges il·lustratives de com pot ser un infern terrenal del segle XX. La part positiva arribaria amb dos fillets portant la flama de l' esperanca, la que cremaria els mals i injustícies en la foguera de Sant Joan.

Ja en les festes patronals d' estiu els geganters participarien en les festes de Sant Martí d' Es Mercadal fent a l' hora de geganters de Maó portant a n' en Tomeu i na Guida i de geganters del poble amfitrió portant a n' en Martí i na Maria.

Una altre va ser durant les festes de Sant Jaume a Es Castell on vam col·laborar amb la  agrupació amb la que compta la vila per portar en Jaume i na Rosser. El motiu és que el grup d' Es Castell actualment és reduït i els reforços els van formar geganters de Maó, Sant Lluís i Alaior.

Els nostres gegants van participar també en les festes de Sant Antoni de Fornells, les de Llucmaçanes, Alaior i Sant Climent.

En les Festes de Sant Lluís ja sols hi va participar un petit grup de geganters maonesos, reforçant a l' agrupació del poble, doncs en Tomeu i na Guida i  la majoria de membres de la Colla gegantera estaven a la ciutat de Manresa fent les funcions de ambaixadors culturals de la ciutat.

Com sempre les més importants són les de casa pròpia, les festes de la Mare de Déu de Gràcia. Durant aquestes festes els geganters no sols han de fer el correfocs i participar en els diferents passacarrers si no que són els que han de organitzar i coordinar totes les aparicions dels gegants.

Enguny als gegants representants d' altres poblacions de l' illa s' els hi van sumar els arribats des de Vinaròs (València) i d' Andorra la Vella, formant unes desfilades prou vistoses , que algun dia van arribar a durar fins a quatre hores.

Una novetat durant les festes de Gràcia 2006 va ser la presentació pública de la pàgina Web dels gegants de Maó www.gegantsmao.menorca.es .

La passejada de gegants de Sant Nicolau tancaria la participació dels gegants en les festes d' estiu.

En Tomeu i na Guida van tancar la temporada d' actuacions a l' Illa d' Eivissa, en la II Trobada de Cultura Popular de les Illes. La majoria de pobles menorquins hi van enviar la seva representació configurant uns passacarrers representatius del patrimoni "Gegant" de la nostre comunitat.

Activitats de portes endins han estat, com cada any, els assajos dels músics de l' entitat, els grallers i també la tasca del grup de manteniment i restauració de les figures.

berenetes, sopars de germanor i fins i tot alguna acampada van completar durant l' any 2006 el calendari de l' Agrupació Gegantera de la Ciutat de Maó.

Pel 2007 hi hauran poques sorpreses, doncs els nostres gegants tenen els seu calendari definit gairebé des de principi d' any, però com de costum molta feina per endavant i lo que és més important pel grup: Grans dosis d' il·lusió per tirar endavant un projecte  "gegant" imprescindible en el costumari de la nostre Ciutat de Maó.

Bon any 2007 a tothom.

Aquest any el col·legi Sant Josep de Maó ha commemorat el 25è aniversari del Betlem vivent del centre, representat al mateix col·legi i fent d' actors dels diferents quadres els propis alumnes.

Pot ser fa vint i cinc anys es va provar, a mena d' experiència, una activitat nadalenca que amb el pas dels anys s' ha convertit amb una fita obligada dels nadals maonesos. És així que el Betlem vivent de Sant Josep ja no sols els visiten els pares per veure la representació dels seus fills si no que és visitat per públic ben divers que forma grans cues a les portes del centre.

La iconografia festiva es crea amb els anys i sense dubte 25 han estat més que suficients per convertir en un clàssic de Nadal la representació del naixement del fill de Deu feta al col·legi maonès.

Molts recordarem la arribada a les nostres festes d' un altre personatge que, si be sembla que forma part dels nostres nadals des de temps immemorials, la seva irrupció  és relativament recent. Estem parlant del Pare Noel, el mateix que fins i tot en alguns casos l' hem vist desfilar juntament amb els seus companys de professió els Mags d' Orient.

Recordem que les mateixes cavalcades de Reis un dia es van representar per primera vegada. Avui, al igual que els parenoels, els betlems que creen cada any els membres del Grup de Pesebristes de Maó, el betlem vivent de Sant Josep, o els llums de Nadal amb el pas dels anys han anant comfigurant el nostre Nadal, el que nosaltres hem vist ampliar i el que els nostres descendents veuran evolucionar amb noves aportacions i potser talvegada alguna desaparició.

En aquest Nadal 2006 volem felicitar al col·legi Sant Josep de Maó pel 25è aniversari del seu  Betlem Vivent i concretament pel gust i il·lusió amb el que cada any obsequien el Nadal maonès.

Pels amants de la navegació adjuntem algunes adreces on poder contemplar altres representacions similars en altres llocs de l' estat:

Pessebre vivent de Sant Guim de la Plana

www.pessebre.org

Pessebre vivent de Bàscara

www.elpessebre.com

Pessebre vivent Els Prats del Rey

www.pessebreprats.org

pessebre vivent Santa Pau

www.garrotxa.com/pessebrevivent

Bon nadal a tot-hom

Colla de Geganters i Grallers de Maó

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

C.e.: gegantsmao.menorca.es

Benvolguts companys geganters i amics de la cultura popular en general, pensant quina podria ser la millor manera de felicitar les festes de Nadal i cap d' any vam pensar que fos el propi "Tomeu", el gegant de Maó i el grup de geganters que a traves de la xarxa i "vestits per l' ocassio" us fessin arribar els nostres dessitjos per aquestes festes de Nadal i per l' any 2007.

al portal www.gegantsmao.menorca.es hi trobareu la nostre postal de nadal "gegant"

Colla de geganters de Maó

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Els Gegants d' Es Mercadal, un poc d' història.
• La nova banda de música de Maó
• na Tecla ja te deu anys
• la gran nit del desè aniversari dels Diables de Maó
• Na Tecla de Sant lluís, un poc d' història.
• Maó i Ciutadella, dos pobles dos Sant Joan
• Els diables estem de Cel·lebració
• 10 anys de foc a Maó
• Els gegants promocionen Menorca
• la màquina ja està en marxa, i treu foc

• General [137]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom