Colla de geganters de Maó

El Carnaval a Maó

geganters-mao | 10 Febrer, 2007 20:50

EL CARNAVAL A MAÓ

 

Tot i que els carnavals no són festes en les que hi participin els estament religiosos, de fet no commemoren cap fet bíblic ni es fan en honor a cap sant, igualment participen del calendari cristià.

 

És possible que al poc d' entrar al segle XXI pocs recordem aquelles quaresmes de principis del segle passat, en que a la prohibició de menjar carn hi teníem que afegir la de tenir instruments de música en algun lloc visible de la casa,  tenir algun arma de foc amb el canó apuntant cap amunt i fins i tot la de jugar a les cartes. Les llargues set setmanes de quaresma eren les que donaven sentit a la festa que les precedia "Els Carnavals".

 

Les societats sempre han buscat els moments d' esbarjo, diversió i qualsevol excusa per poder infringir les normes socials establertes en cada moment. No és estrany que el poble veient com s' apropava l' època d' abstinència abans volgués crear una disbauxa prou gran com per quedar saciat durant tot el tems que durés la quaresma.

 

Els carnavals no eren altre cosa que una vàlvula d' escapament, on tots els estaments, cada ú segons les seves possibilitats, aprofitaven per infringir per uns dies les normes morals i socials que impregnaven les societats d' en primer. De fet no és estrany que ,debut a les moltes infraccions que es cometien durant aquells dies, molts optessin per tapar-se la cara i fins i tot per "disfressar-se" per tal de que no es pogués relacionar el fet amb l' autor (que podia ser els mateix encarregat de dictar les normes a  infringir).

 Podem trobar a la premsa menorquina d' en primer cròniques prou descriptives del que podien ser els carnavals de principis del segle XX,  és aquest el cas de la que es troba a un exemplar del diari "El Bien Público" de l'any 1904: Terminó ayer con gran contento de las gentes de caracter serio... Esa supervivencia del paganismo está en marcada decadencia, y es propio criterio personal que ha de extirparse de las costumbres de los pueblos modernos... razón y buen sentido se imponen... . 

 

 Tampoc es feia gens estrany que a l' any 1903 Don José L. Arboleya Alvarez, delegat especial del govern a Menorca, dictés un ban on s' observaven algunes normes de conducta a seguir durant els darrers dies de carnaval. L' edicte prohibia les disfresses que ridiculitzessin a les autoritats civils, militars i religioses, les que ofenguessin la honestedat i la moral, es prohibia utilitzar màscares durant les hores de fosca i "portar cap mena d' arma" tan al carrer com als balls organitzats per les diferents societats del moment.

 

Avui, a punt d' encetar els carnavals 2007, ni la quaresma és tan restrictiva con la d' en primer ni el poble ha de menester buscar alguna excusa per poder transgredir. De fet les normes socials que s' infringien en aquell temps avui ja sols són un record d' èpoques passades.

Aquelles celebracions, que es poden remuntar fins a les Lupercals romanes, han arribat als nostres dies amb molts alts i baixos, amb molts intents de prohibició i moltes altres recuperacions. En tot cas podrien dir que els carnavals han subsistit com una evolució a la baixa d'el que un temps va ser una vàlvula d' escapament o la festa de la transgressió.

 

Els carnavals "El Camestortes", menorquinització del que a Catalunya s' en diu "Carnestoltes", encara avui segueix abastant el període comprés entre el Dijous Gras (Dijous jarder) i el Dimecres de Cendra.

 

Serà el vespre abans del dimecres de cendra, en que es dona fi als dies de disbauxa amb l' enterrament de la persona que imaginàriament ha propiciat i presidit el mon a l' inrevés: En Camestortes "mort el ca morta la ràbia", i l' Entitat Gegantera de la Ciutat  representarà l' espectacle de l' enterrament.

 

El darrer dimarts, damunt les vuit de la nit, s' obren les portes de les Cases Consistorials on tots els veïns que ho desitgen poden acomiadar-se d' el Rei Camestortes, en aquell moment ja de cos present. Segueix a la vetlla la davallada del fèretre per les escales de l' Ajuntament. És em aquell moment en que l' Il·lustre Senyor Notari dona inici a la lectura al testament. El text sol ser una sèrie de glosses satíriques on, fent referència a l' actualitat del moment, es van nomenant les institucions i persones més populars de la ciutat com a beneficiàries dels bens del difunt.

 

Un cop llegit el testament comença la processó pels diferents carrers i bars del centre de la ciutat. Per tan solemne acte acompanyen al mort les desconsolades vídues, tota una cort de capellans i escolanets i fins i tot les autoritats civils, militars i eclesiàstiques recuperades d' una època afortunadament superada.

 

Per tercer any des de la seva arribada a Maó, un cop mort el carnaval la geganta "S' avia Corema" farà la seva arribada a la plaça constitució, fet inequívoc de que el carnaval ha arribat i les sobrasades hauran d' esperar quaranta dies per poder tornar a cremar a la graella.

 

Per més informació: gegantsmao@menorca.es

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

    

General | Següent | Anterior | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb