Colla de geganters de Maó

La fira de l' esclata-sang i de la muntanya... i les inclemències del temps

geganters-mao | 25 Novembre, 2007 18:39

Aquest cap de setmana els gegants de Maó en Tomeu i na Guida, acompanyats per en Pere i na Gràcia i en Miquelet es salero, han estat a Mancor de la Vall (Mallorca), participant en la trobada de gegants emmarcada dins la V fira de l' esclata-sang i de la muntanya. 

Sabut és que els nostres històrics personatges amb el pas dels anys han assolit la categoria de símbols de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia i per lo tant de la nostre cultura popular, és per dit motiu que aquesta mateixa és la que han estat promocionat aquests dies a l' illa veïna. 

L' història comença amb uns gegants que es veuen obligats a despertar del seu aletargo hivernal, per un dijous de novembre pujar a una furgoneta que els ha de portar un poc més lluny de lo acostumat. Aquesta furgoneta i el seu "gran passatge" (acomodats un cap amunt, l' altre cap avall, un tros desmuntat i en "Miquelet" com ha pogut) al dia següent sortiria del port de Ciutadella per arribar al port d' Alcúdia, i d' allà cap el poble  de destí.  

El divendres migdia els gegants i el seu xofer ja estaven a Mancor de la vall, mentre que els seus portadors i músics arribarien  ja prop de la mitja nit d' aquell mateix divendres 24 de novembre.  Mal presagi va ser l' arribada al poble amb el panorama del correfocs suspès a causa de la impressionat tempesta d' aigua que estava caient.

Per aquella nit estava prevista la sortida dels diables de l' Associació Cultural Arrels de la Vall (els del poble amfitrió), els d' Eivissa i els Diables de la Garsa arribats des de Sant Feliu de Llobregat. Havia de rematar la nit la actuació d' uns que a Menorca ja són coneguts "Els Grollers de sa Factoria" (grup de folk festiu que destaca per la gran quantitat de gent que són capaços de pujar a l' escenari, per la festa que són capaços d' armar i per que no, pel seu curiós nom, una intencionada deformació fonètica del mot "graller"). És així que amb els actes suspesos poc més van poder fer els representants de la ciutat de Maó que participar en una torrada d' esclata-sang i embotits a l' interior del local de l' entitat convocant. 

Com Sant Pere es veu que torna vell i se li descontrola el tema, pel matí següent ja feia un bon solet i el poble ja era en sí una festa. En tot cas aquesta començava a l' interior de l' escoleta, per uns dies habilitada per fer d' alberg dels geganters menorquins, quan a un dels seus membres se li va haver de cantar el "Cumpleaños feliz" i va ser mereixedor del regal preparat per a ell "una muñeca inflable", i és que ja feia 19 anys. Destaquem de l' expedició maonesa, que de la vintena de persones que es van desplaçar a Mallorca, es podien trobar gent de totes les edats: sis portadors per en Tomeu i na Guida, els respectius per en Pere i na Gràcia i quatre o cinc per en Miquelet, també com no podia ser d' altre manera sis dels grallers de la ciutat; però tots amb algo en comú, ser joves d' esperit.  

El matí de dissabte es pot resumir amb un llançament de coets, el passacarrers dels xeremiers (cornamussarires mallorquins) i un grup de menorquins fent una volta per la vila a fi de comprovar per ells mateixos el seu encant. 

Per parlar de Mancor de la vall ho hem de fer d' un poblet de muntanya, d' un milenar d' habitants, amb l' encant d' uns carrers empedrats, unes façanes rústiques i amb uns habitants àmpliament implicats en la vida cultural del poble. Estem parlant d' una població que sent tan reduïda és capaç de tenir grup de geganters, xeremiers i fins i tot colla de diables, tots ells destacant pel seu bon que fer. 

Després del dinar i la migdiada s' atracava el gran moment, el que s' havia vingut a fer, la gran trobada de gegants. 

En total van ser vint i una les poblacions que van participar del passacarrers, sent la majoria dels gegants arribats dels pobles de Mallorca, i anunciats com els convidats especials els Gegants de Maó i els de l' Agrupació cultural i folklòrica de Sant Feliu de Llobregat.

L' inici del cercavila va coincidir amb la baixa del sol, en un poble de carrers estrets, il·luminat per les faroles dels carrers i on el qualificatiu de l' espectacle sols pot ser "Espectacular": vint i un pobles representants amb els seus gegants i els sons de les xeremies i les gralles rompent sense aturar el silenci de la muntanya. Just amb vint minuts la desfilada va arribar a la Plaça de l' Ajuntament, de nou tots els gegants plantats i  les parelles sortint d' una en una a ser presentades i fer el seu ball davant la façana de les cases consistorials.

Com la cosa anava lenta, mentre els que encapçalaven la marxa començaven a fer el seu ball, els de darrera, amb els gegants plantats, ocupaven el temps sonant els seus instruments per entretenir al públic i als geganters mateixos.  D' aquest moment destaquem uns xeremiers arribats de Palma Ciutat amb un peculiar popurri format per la jota que a Menorca s' ha popularitzat amb el nom d' "Es Jaleo", la cançó festiva "No en volem cap" i el tema popular que un dia va ser elevat a himne amb el nom de l' "Himno de Riego", un "remix" ben curiós impossible de traslladar a la nostre illa; per la seva part els grallers maonesos també van saber sorprendre, amb la versió per gralla del tema més conegut de Bonnie Tyler, una adaptació encara més festiva si cal, sonada i cantada, del "Vermut de Barcelona" i amb "El ball del caragol". En tot cas, tot i que xeremiers i grallers compartim molt de repertori comú, al ser instruments afinats amb diferents tons no va ser possible poder fer algun tema sonant tots a l'hora. 

Quan va arribar el moment del ball de protocol dels gegants de Maó, primer van ballar en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero, tots tres junts, el popular tema a Menorca popularitzat pel grup Pinyeta Pinyol "La Senyora Francisca"; en Tomeu i na Guida ja van fer el mateix però amb el seu ball propi, el vals "Gegants" amb coreografia i música dels mateixos geganters. 

L' entrega d' obsequis va tancar l' actuació dels menorquins i poc després tots els gegants agafaven el camí de tornada "cap el llit", i és que si be el passacarers va ser curt, les ballades es van allargar i ja passaven les vuit del fosquet. Un sopar de tots els geganters, els gegants de Maó acomodats de nou dins la furgoneta i alguns geganters cap al llit (el matalàs) i altres cap a la trobada de glossadors, el concert tradicional i també el Correfocs que havia estat suspès el dia abans i que finalment es va acabar fent el dissabte. 

Per avui diumenge, de bon matí, de nou passada de xeremiers,  mercat tradicional i ball de bot; a diferència d' ahir aquesta vegada amb fred, una fina pluja i molt de vent (ai sant Pere...). 

Fa poques hores la furgoneta dels gegants i els geganters amb un autobús han arribat al port d' Alcúdia amb l' objectiu de fer a l' inversa el camí emprés el divendres. Una notícia canvia els plans de tota l' expedició "EL MAL TEMPS HA OBLIGAT A TANCAR ELS PORTS DE MAÓ I CIUTADELLA", en aquests moment els geganters estan de camí cap a Palma ciutat on hi hauran de passar la nit, per el dia següent regressar amb l' avió. 

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte no ha acabat... 

DISSABTE 1 DE DESEMBRE

La majoria de geganters el dilluns a la tarda ja havien arribat a Menorca, previ pas per Palma i per l' Aeroport de Dalt Sant Joan; mentre que un petit grup va haver d' esperar a Alcudia (va be tenir família escampada)... amb la furgoneta que transportava els gegants. finalment el dimarç al matí els darrers membres de l' expedició menorquina van pujar al barco juntament amb els gegants i "be està el que be acaba".

i vet aquí el gos i vet aquí el gat (el que van agafar els valents que van pujar al barco en un dia que la mar anava moguda) aquest conte s' ha acabat.

visiteu també: www.gegantsmao.menorca.es .  

General | Següent | Anterior | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb