Colla de geganters de Maó

Les Festes de Nadal a Maó

geganters-mao | 09 Desembre, 2007 19:36

Ahir dissabte va quedar inaugurada oficialment a Maó l' època de Nadal.

 

Si be és cert que la primera notícia que en tenim cada any sol provenir dels anuncis de joguines (habitualment ja al més de novembre), i tenint en compte que fins el dia 24 de desembre no existeix cap dia marcat en el calendari com a de celebració, va ser ahir amb el mercat de productes nadalencs i l' encesa de la il·luminació extraordinària que va arribar oficialment a la ciutat de Maó l' època de Nadal.

 

El mercat de productes nadalencs a la nostre ciutat és invent de fa pocs anys. En tot cas més que d' invenció podríem parlar d' "adopció", doncs és fet a imatge dels que des de fa molts anys es venen celebrant en la majoria de les grans ciutats de l' estat. Tinguem en compte que a l' hora d' iniciar una fira de Nadal poc marge de variacions s' ens ofereix. 

En el cas de l' encesa de l' il·luminació extraordinària, destaquem que ja no són tantes les ciutats que ho facin amb tanta teatralitat com la nostre. Va ser encertada l' idea de que fossin uns follets, que baixant amb cordes per la façana de l' església de Santa Maria i per la del propi Ajuntament, arribessin amb una idea clara, la de ser els portadors de la llum de Nadal. A dita representació, des de fa varis anys, fins i tot se l' ha dotat d' un argument a seguir pel públic i que el porta fins l' esperat desenllaç final.

 

La tarda d' ahir va ser de lo més complerta, doncs a l' espera de que les típiques cançons nadalenques tornin "més marxoses", qui va voler fins i tot va poder ballar amb els ritmes del grup de percussió brasilera "7 ginets".

 

Dits ritmes no destacaven per ser tradicionals de l' època. En tot cas és sabut que pocs anys han tingut que passar per que s' hagin convertit en un dels plats més esperats pel jovent dins les festes patronals d' alguns pobles de l' illa. Recordem igualment com molts hem conegut un abans i un després de l' arriba dels arbres de Nadal i del fins fa pocs anys "forester" Pare Noel.

 

En el tema dels gegants que ens ocupa, poques coses en podem dir d' unes figures que no estan fetes per a l' època de l' any que estem vivint.

 

Cert és que els que hem conegut les cavalcades de reis dels anys vuitanta haurem pogut veure a n' en Tomeu i na Guida encapçalant la comitiva. Estem parlant d' una època en que la cavalcada no era gaire cosa més que els reis i patges a cavall i els camions de l' exèrcit portant caixes on es suposaven els regals, els que portaven les saques de correus amb les cartes sol·licitants i  l' inefable portador del carbó pels que se l' havien guanyat.  La treta dels gegants en aquella nit no responia més que a un intent de "rellenar" la desfilada amb diferents elements per tal de fer-la lo màxim de vistosa possible.

 

De la participació de gegants dins les festes de Nadal també podem recordar alguns anys de finals de la dècada dels 90, en que alguns dissabtes matí vam poder veure al "Gegant Olímpic", amb barba blanca i barret de Pare Noel, acompanyat pels grallers, animant la venta de paperetes de la panera de Nadal que preparava l' entitat gegantera, amb l' objectiu de recollir fons pel grup.

 

D' aquells anys també és que aquella mateixa caracterització del gegant olímpic alguna vegada arribés a encapçalar la cavalcada de reis. Al ser aquest un gegant d' estructura diferent als tradicionals de les festes patronals i al ser una figura que poques vegades se l' ha vist al carrer durant la Mare de Déu de Gràcia, ja no desentonava tant com en l' anterior intent d' incorporar els gegants a la cavalcada i va constituir un nou intent de fer la desfilada un poc més llarga.

 

Va ser durant els anys 2001 i 2002, i amb uns geganters que ja havien constituït l' única Colla de Diables existent actualment a l' illa, que aquests es van decantar per l' "opció B", és a dir, participar en la cavalcada de reis però sense cap gegant, vestits de diable i protagonitzant la carrossa portadora del carbó pels fillets que havien estat dolents.

 

Le carrosses eren d' elaboració pròpia i en el primer any van representar les mines de carbó, amb el drac de la colla coronant l' entrada de la mina i els petits dimoniets dins la vagoneta i llençant carbó al públic; els dimonis adults ja es van encarregar de desfilar sonant els timbals i lluint els estendarts. En el segon any la carrossa ja va ser un poblat prehistòric menorquí on no hi va faltar ni la Naveta d' es Tudons ni la típica "taula", amb un muntatge envoltat de fum i focus de colors que donaven a l' escena l' ambient infernal apropiat.

 

La darrera participació dels geganters dins les festes de Nadal data de l' any 2003, en que es va voler sorprendre a tots els maonesos i maoneses amb un gran Pare Noel, que va participar en la cavalcada de reis,  i que no era altre que el conegut gegant de la ciutat disfressat per a l' ocasió. Els seus portadors hi van anar vestits de nanets.

 

Dit muntatge va sorprendre a la vegada que va agradar al públic, destacant que hi va haver qui no va reconèixer a n' en Tomeu i va poder creure que l' Ajuntament havia comprat un nou gegant pel municipi.

 

El cas és que "cada cosa al seu temps i a l' estiu cigales", Geganters i Ajuntament treballen conjuntament per destacar la importància dels gegants com a símbols de les festes patronals. Dit d' una altre manera a tots s' ens faria estrany trobar els reis d' Orient animant algun dels espectacles propis de les festes de la Mare de Déu de Gràcia de Maó.

 

Però com els geganters quan no participem en les festes ens sembla que algo ens falta,  en els darrers anys hem col·laborat amb les festes de Nadal llençant els coets de la nit de cap d' any i també els que avisen de l' arribada dels Reis en la nit del cinc de gener al port de Maó.

 

Per conèixer els gegants de Maó visiteu: www.gegantersmao.menorca.es .

  
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb