Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Nit de foc a Es Castell

geganters-mao | 17 Gener, 2008 17:16

Ahir, dissabte de Sant Antoni, va tenir lloc al Poble d’ Es Castell el primer Correfocs de l’ any de la Colla de Diables de Maó. No diguem el de la temporada, doncs es sol considerar la temporada de dimonis, com la de gegants, les setmanes que comprenen des de Sant Joan fins Festes de Cala’n Porter, de juny a setembre. Tot i així aquesta actuació, tot i que cada any sol arribar fora de temporada, és considerada de les importants, doncs els diables s’ han d’ enfrontar a un rival de categoria, és la eterna lluita entre Sant Antoni i el Dimoni.

 

Poc abans del primer assalt, Sant Antoni ja tenia la cosa aclarida amb el seu company d’ altures i Sant Pere ja va interrompre els preparatius del correfocs amb una potent pluja. Els dimonis, poc respectuosos que són (tal vagada incoherents), van escollir per resguardar-se el quarter general de l’ enemic, la porxada de l’ església del Roser.

La qüestió és que la pluja just va durar deu minuts i tot-hom als seus llocs que comença la processó. Passades les vuit i mitja de la nit, tots els dimonis, van iniciar la davallada cap a la plaça Explanada. Davant anava el bota-focs i mestre de cerimònies, seguit de tots els dimonis, en filera de dos, amb les maces a punt; el dragó “Cap de Fibló”, els portadors del carro d’ avituallament pirotècnic i tancant la comitiva el grup de percussió.

 

En aquest darrer bloc, el del grup de percussió, hem de destacar que per primera vegada ho van fer amb el reforç d’ un sonador de tarota, el que a sobre l’ ensordidor soroll dels timbals hi va saber sobreposar la melodia que donava sentit a la nit: Sant Antoni i el dimoni, jugaven a trenta un, el dimoni en va fer trenta i Sant Anotoni trenta-un. Un altre tema que també va sonar durant la desfilada va ser la popular sardana “nit de llampecs” (pot ser escarnint el poc que va durar la pluja).

 

La qüestió és que tota la comitiva va arribar fins a la plaça Explanada, enfront de les cases consistorials, i poc van tardar els seus membres a rompre files i carregar les maces i tridents.

 

A la senyal del cap de colla, tot-hom al seu lloc i van començar a córrer per la plaça els primers efectes pirotècnics. Destaquem que la Colla de Diables de Maó, en els seus deu anys d’ història no ha parat de créixer en número de membres i el que fossin ben prou els dimonis que llancessin foc a l’ hora va fer que l’espectacle resultés força vistós.

 

 

Un altre fet que any rera any es va notant, en les diferents visites que han anat fent els dimonis de Maó a la vila d’ Es Castell, és el trobar cada vegada més gent disposada a entrar a la plaça a córrer amb els diables, dansar i ensumar la pólvora de ben a prop. Bàsicament van ser els més joves els que van voler gaudir el correfocs des del lloc més privilegiat, com a protagonistes, i per això molts ja van venir vestits per l’ ocasió, amb roba vella i gruixuda per protegir-se de les guspires.

El Correfocs va durar el que acostumen aquesta mena d’ espectacles, uns trenta minuts. Diguem espectacle doncs també van ser molts els veïns, pot ser els més porucs, els que ho van voler contemplar des de les voreres, sense cap mena de perill, però sense perdre detall dels diferents efectes i figures que s’ anaven creant. 

Cada un va complir amb la seva feina, el botafocs encenent les maces, els dimonis corrent al llarg de la plaça, el portador del drac amb l’ esforç que comporta estar tot el temps amb el pes d’ aquest a sobre, l’ encenedor i també els músics que no van deixar de sonar ni un minut.

                                   

Un cop explotat el darrer petard de la traca final, i a l’ hora que es sentien els primers aplaudiments, el grup de percussió va allargar l’ espectacle una estona més amb els seus ritmes i el sons de la tarota. Però com des de la plaça del mercat ja arribava la olor de sobrassada fregida, els dimonis prest van carregar les furgonetes i la festa es va traslladar de lloc, on l’ Orquestra Huracan ja havia començat la seva actuació. 

Com Sant Antoni és festa per tot Menorca, a la mateixa hora a Maó es torraven sobrasades i es ballava amb  les tonades d’ antany amb el grup folklòric Es Rebost; a pocs quilometres de Maó i Es Castell els membres de la Colla de Geganters de Sant Lluís protagonitzaven un original passacarrers, amb els gegants amagant les seves cares darrera màscares de dimoni; a Sant Climent també es van poder veure dimonis dansant entre els foguerons i ens han arribat notícies de com als pobles del centre de l’ illa no hi van faltar les fogueres i torrades de sobrassada i botifarró.

Per acabar aquest article volem felicitar al diari local “Ultima Hora Menorca” per lo molt endevinada que ha estat la seva crònica i com han sabut reflectir el que va ser la jornada de foc d’ ahir al poble de Es Castell:

          Arde Sant Antoni  

 

Diablos en Es Castell. Con fuego, olor a pólvora y ruido de tambores el pueblo de Es Castell estrenó anoche los actos festivos organizados con motivo de Sant Antoni, patrón de Menorca. Es el noveno año consecutivo que se celebra la Nit de Foc en esta localidad y fue a cargo del Grup de Diables de Maó. Una veintena de sus integrantes pusieron toda la carne en el asador para montar un espectáculo de los que se recuerdan durante mucho tiempo.

 Per conèixer el grup de diables de Maó i també els gegants de la ciutat en Tomeu i na Guida, visita: www.gegantsmao.menorca.es . 
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS