Colla de geganters de Maó

Des de fa alguns mesos la edició en paper de la revista "Útil" (revista gratuïta que s' edita des de l' any 1992 a l' illa de Menorca) compta amb la nova secció que porta per títol "Tradicionari".

Com ja ens adverteix el títol dita secció tracta sobre diferents aspectes de la nostre cultura popular, destacant que a ser l' autor dels escrits la mateixa persona dins la Colla de Geganters de Maó que s' encarrega des de fa anys de l' estudi i divulgació del fet geganter, alguns dels escrits que ja han sortit en la popular revista menorquina, tracten precisament dels gegants.

Concretament en la revista d' aquest més de maig, aprofitant que serà en el que ens arribaran diferents notícies de gegants participant en les processons del Corpus de diferents indrets de l' estat, parla concretament de aquesta processó, de com els gegants van començar a ser creat per a participar-hi, i de com algun dia també s' en van sortir per a arribar a les festes populars de molts de pobles dels cinc continents.

Dit article és el que transcrivim a continuació:

L' ORÍGEN DELS GEGANTS  

Al llarg de la història han estat moltes les celebracions i elements que les protagonitzen que apareixen com a ritus populars, o fins i tot com a propis d'altres religions, i que l'Església catòlica els ha acabat incorporar a la seva fe. Contràriament, també n'hi ha hagut que apareixen en un marc tan religiós com pot ser una processó i que, amb el temps, se'n surt per formar part de les festes populars de cada poble. Estem parlant dels gegants. Aquestes figures, avui denominades d'imatgeria popular, apareixen per primera vegada a les antigues processons del Corpus en molts indrets del vell continent. 

El papa Urbà IV és qui, l'any 1.264, institueix la festa d'exaltació de l'eucaristia. Va ser un altre papa, Joan XXII, qui l'any 1.317 va establir la seva celebració. Sembla ser que una de les primeres ciutats a celebrar la processó va ser Barcelona, atès que ja se'n tenen notícies el 1.320.

Aquelles antigues processons eren, amb poques diferències, molt semblants a totes les grans ciutats de la cristiandat, i es van convertir en un autèntic esdeveniment en el qual participaven tots els elements civils, religiosos i populars. Complien també una funció didàctica sobre els misteris de les sagrades escriptures, en una època en què el nivell cultural del poble era molt baix. Més que per la paraula o per uns inaccessibles llibres, la millor manera de familiaritzar-se'n i de fer comprendre al poble els passatges continguts era veure'ls desfilar pels carrers.  

De fet, aquelles processons eren molt teatrals. Podíem veure desfilar els àngels cantant la creació del món, els diables lluitant amb els àngels, a Adam i Eva representant l'expulsió del paradís, L'arca de Noé, Caín i Abel, tot l'entremès de la nativitat de Jesucrist, els reis d'Orient cavalcant, i una inacabable llista de sants, profetes i herois que cadascú representava. A les citades representacions es van incorporar també elements aliens a la religió catòlica, però presents en les creences populars, i es va aprofitar per cristianitzar-los a base de fer-los un lloc a la processó; per exemple, en el cas dels dracs. Aquests podien sortir lluitant amb algun àngel, o acompanyats d'altres figures del bestiari popular: víbries, tarasques, etc. 

No se sap en quin moment exacte els gegants s'incorporen a les processons, però els primers que es troben documentats a tota Europa apareixen al segle XV. Al Llibre de les Solemnitats de Barcelona, que recull totes les cerimònies i esdeveniments festius que van tenir lloc a partir del 1.421, figura, en la relació del que va participar al Corpus del 1.424, l' anotació: "Lo Rei David ab lo giguant"; per tant, es crea un gegant com la manera més lògica de representar en Goliat. També es troba l'anotació "Sanct Xpistoffol ab l'infant Jhs al coll". 

Prest es van poder veure gegants a les processons de molts pobles d'Espanya i d'arreu d'Europa. Durant el mateix segle citat ja en van aparèixer a Anglaterra, França, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Portugal. Aquelles processons van evolucionar i aquelles figures concebudes, en un primer moment, per representar personatges bíblics, van perdre amb el temps la seva funció moralitzadora, i ja no necessàriament representaven personatges descrits a les Santes Escriptures, per la qual cosa el seu paper era purament lúdic. Açò va ser a partir del segle XVI; és llavors quan s'hi incorporen les gegantes, que no ho podien haver fet abans perquè no existia cap personatge bíblic femení de mides desmesurades que pogués ser representat per una geganta. Els gegants es van fer tan populars que no podien faltar a les processons, però tampoc faltaven a cap altra celebració, encara que no fos religiosa. 

Miquel Villalonga Coll

Per a més informació: www.gegantsmao.menorca.es .

Per veure els vídeos d' en Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia, en Miquelet es Salero, S' Ávia Corema i el gegant olímpic: http://www.youtube.com/user/gegantsmao

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

• Uns dimonis per a Ferreries
• la Geganta S' Àvia Corema avui s' ha quedat sense l' avarca
• A S' àvia ja sols li queden quatre peus
• S' AviaCorema ja ha perdut el segon peu
• El fenòmen de S' Avia Corema
• S' Avia Corema ja ha perdut el seu primer peu
• En Camestortes ja és mort
• L' enterrament del carnaval maonès
• Actualització de la web dels Gegants de Maó
• El carnaval de Maó

• General [275]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom