Colla de geganters de Maó

El dia a dia d' els gegants de Maó en Tomeu i na Guida, S' Avia Corema i d' en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero

De quan es van comprar els gegants

geganters-mao | 29 Octubre, 2009 21:45

Durant aquest any 2009 molt se n' ha parlat del 75è aniversari de la arribada dels gegants en Tomeu i na Guida a la ciutat de Maó. Com ha coincidit tot-hom que n' ha opinat el moment ha estat històric, doncs no sols s' ha commemorat la arribada dels nostres gegants, si no que amb aquests el començament de la tradició gegantera a la illa de Menorca.

Parlant del moment de la arribada dels gegants la majoria de vegades es recorda com a protagonistes a l' Ajuntament de la ciutat, com a entitat representativa, i també a la casa de Barcelona que va fer la venta. Però ambdues entitats eren getionades per persones físiques i és de les que en parlarem en aquest article.

Destacarem en el cas de l' Ajuntament de Maó a dues persones que van tenir la seva rellevància en el fet: per una banda el batlle de la ciutat, el republicà Pedro Pons Sitges, que va poder utilitzant com a missatger a Miquel Camps, cambrer del vaixell Ciudad de Mahón, que en una època en que no es coneixia la paraula internet era qui per la seva tasca va transmetre els missatges de Maó a Barcelona i viceversa.

La narració de com es va dur a terme la compra dels nostres gegants l' extraiem del llibre biogràfic "En Tomeu i na Guida. Una Història Gegant" (Miquel Villalonga Coll, 2002):

   

(...) Acabades les festes de Maó, a les quals la presència dels gegants havia estat tot un èxit, només restava tornar les figures a la casa que ens els havia llogat i pagar-ne el lloguer pactat. En data 12 de setembre, dia en què els gegants havien de ser tornats a El Ingenio, la fàbrica va enviar la factura a l'ajuntament pels següents conceptes: Lloguer dels gegants amb vestits, 325 pessetes; lloguer dels capgrossos, 75 ptes. i 70 ptes. més en concepte de despeses d'embalatge, havent de pagar un total de 470 ptes. A la mateixa factura s'afegia que, si l'ajuntament es volia quedar amb els gegants, sense els vestits, ho podia fer sumant 500 ptes. més al que havia de pagar pel lloguer. Comparant el preu del lloguer i el de venda, podem fer-nos la idea de com era de fàcil per a la fàbrica d'amortitzar les figures.

 

Poc s'imaginava El Ingenio les peripècies que arribaria a passar abans de rebre alguna quantitat de l'ajuntament, i és que en el transcurs d'aquelles festes va succeir un fet que no sols va motivar un canvi de plans amb l'assumpte del pagament del lloguer, sinó que faria canviar per sempre les nostres festes. El fet va ser que, en un dels passacarrers, la geganta va patir un greu accident i va quedar amb la cara i les mans desfigurades. Aquest no era un fet inusual abans, ni ho és avui, i és que ja li costa prou, a un geganter amb experiència, de poder mantenir les figures en equilibri i sense que li tombin, com perquè en aquell any arribessin els gegants i els fessin portar a quatre persones sense cap mena d'experiència.

 

L'assumpte és que a Maó havien arribat uns gegants en bon estat, i, a l'hora de tornar-los, ja no hi estaven tant. Podem imaginar les gotes de suor caient pel front del senyor batlle quan la casa els reclama les figures i ell no sap com dir-los que una d'elles està rompuda. La solució per sortir de l'embolic va ser que, sense que la casa arribés a saber el que havia passat, l'ajuntament va proposar-los comprar les figures. Possiblement, la desgràcia succeïda devia saber prou greu a la persona que portava la geganta, i suposam que el reny també devia ser gros. En tot cas, el que acabava de fer era provocar que la ciutat de Maó empadronés per primera vegada una parella de gegants i sis capgrossos, que amb els anys es farien imprescindibles a les nostres festes de Gràcia.

 

Una de les persones que va participar directament en el lloguer i posterior compra dels gegants (sense arribar a conèixer la caiguda de la geganta) va ser en Miquel Camps, cambrer del vaixell Ciudad de Mahón, que va fer les gestions a Barcelona entre l'ajuntament i la fàbrica. Veiem que, el dia 14 de setembre, el batlle presenta una moció a l'ajuntament en la qual fa la proposta de comprar la parella de gegants i els capgrossos, però el dia 21 del mateix mes, en Miquel Camps li escriu per dir-li que està al corrent que els gegants encara no han tornat a Barcelona, cosa que li sap prou greu, ja que el lloguer era sols per una setmana i ja en feia tres que eren a Maó.

 

L'embull va ser gros. El dia 22, el batlle escriu a Miquel Camps perquè comuniqui a la fàbrica que vol un descompte en el preu del lloguer, motivat perquè els vestits dels gegants havien arribat en molt mal estat i havien fet mal efecte, o que, en tot cas, també els podria acabar comprant si se li feia un descompte en el preu de compra (no crec convenient de posar-me ara a jutjar l'actitud i estratègia que va seguir el batlle per comprar els gegants). D'altra banda, el dia 24, Delfí Homs, propietari d'El Ingenio, que no va saber mai què havia succeït a la seva geganta, escriu directament a l'ajuntament per fer-los saber que hauran de pagar el doble del lloguer, perquè ha resultat molt perjudicat per la pèrdua de dos lloguers més en altres indrets; el senyor Homs amenaça de girar una lletra si no cobra abans de vuit dies, cosa que, en aquell temps, acabava als jutjats.

 

En data 25 de setembre, Miquel Camps escriu al batlle, Sr. Pedro Pons Sitges, i li diu que, mitjançant un cambrer d'un altre vaixell que feia la ruta Barcelona-Maó, li havia enviat la factura de la  casa, i que havia visitat la botiga, tal com li havien manat, però que aquesta no accepta cap descompte i que, a més, estan molt disgustats, ja que, en lloc de cobrar per endavant, com solien fer normalment, en el cas de l'ajuntament de Maó van tenir el detall amb aquesta institució de deixar-los pagar després de festes, i, no contents amb açò, encara tenien altres pretensions i demanaven ajornaments en un moment en què la fàbrica ja havia perdut diners, en no poder disposar d'aquells gegants. A més, Miquel Camps declina tota responsabilitat personal per l'incompliment del tracte per part de l'ajuntament i frisa de rebre contestació per poder anar a la fàbrica i acabar amb tot aquest embull d'una vegada.

 

La cosa s'anava embolicant cada vegada més, ja que l'ajuntament, el dia 27, escriu a la fàbrica per comunicar-los que es queda els gegants, sense la roba i amb els capgrossos, per les 970 ptes. També escriu a Miquel Camps, li comunica la compra i li dóna les gràcies pels molts maldecaps que li han donat. Però la fàbrica contesta que, encara que a la factura posa que, si es volen quedar els gegants, sense els vestits, han de pagar 500 ptes. més el preu del lloguer, no diu res dels capgrossos, que no estan inclosos en aquest preu. En conseqüència, la fàbrica remet a l'ajuntament una nova factura de compra dels gegants i dels capgrossos, més el lloguer de les robes i embalatges. El total importa 1.035 ptes.

 

Finalment, reunit el plenari de l'ajuntament el dia 5 d'octubre, acorda la compra dels gegants i els capgrossos pel preu que els demana la fàbrica, que els gira una lletra a 8 d/v. Les robes de rei i reina amb què van venir els gegants i les dels capgrossos  tornen a Barcelona mitjançant l'Agencia Frau. Una vegada aclarits els molts embolics i malentesos que va produir la compra dels gegants, aquests van passar a ser dos ciutadans més de la ciutat de Maó.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

General | Següent | Anterior | Retroenllaços (0)

 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb