Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

S' └via Corema ja va coixa

geganters-mao | 27 Marš, 2010 20:15

Aquest  matí la geganta S Àvia Corema de Maó ha perdut el seu sisè peu. Un cop succeït això el resultat ja no ha estat altre que ja sols li queda l’ últim per a arribar al final de la quaresma 2010.

Com ja anem relatant setmana rera setmana el ritual cada setmana sol ser molt similar, canviant si de cas la plaça on es duu a terme la cerimònia, que en el matí d’ avui ha estat la Plaça del Príncep.

Com a anècdota que reafirma un cop més les dimensions que han agafat en poc temps les sortides de la geganta, citarem com en el matí d’ avui un conegut de l’ agrupació gegantera ens ha fet saber que havia recordat que avui sortia la geganta al haver escoltat el comentari de la veu dels comentaristes de la emisora Catalunya Radio, que si be com sabem no te seu a l’ Illa de Menorca, igualment s’ en fa ressò del que aquí succeeix quan el fet és suficientment important.

Tot i així en el present article el que farem és recordar quina podia ser la popularitat del personatge de S’ Àvia Corema, alguns segles enrera abans de que prengués forma de geganta.

El text que segueix l’ extrem de la Revista local “Útil”, transcrivint un cop més l’ article de la secció “Tradicionari”:

 

La representació de la quaresma 

 

Afortunadament les quaresmes d’ en primer, amb totes les seves restriccions, avui ja sols són paraules en els llibres que ens expliquen com eren els  nostres costums i com els vivíem en una època cada cop  més llunyana. Pot ser actualment un dels pocs costums de la quaresma que encara es conserva és el de penjar el ninot de s’ Avia Corema.

És per exemple l’ Arxiduc Lluís Salvador d’ Àustria qui en deixà constància d’ aquest aspecte de la quaresma en la seva popular obra, Dien Balearen, que ens descriu excel·lentment la Menorca de finals del segle XIX que va conèixer:

  • Un costum curiós, molt estès a Menorca, consisteix a penjar de la paret el temps de quaresma una figura molt graciosa en cartró amb set peus, tants com setmanes té la quaresma, que s’ anomenen àvies quaresmes: cada setmana li dobleguen un peu, segurament per tenir una idea clara que aquest temps de privació passarà aviat. A Ferreries he vist figures d’ aquestes que enlloc d’ estar dibuixades de perfil hi estaven de front, i a Alaior d’ altres amb paperets movibles com a calendaris.

El popular Folklorista català Joan Amades (1890 - 1959) Ens parla també de s’ Avia Corema, concretament en la seva obra més coneguda, el Costumari Català:

  • A Menorca, hom donava a la figura el nom de S’ Àvia Corema, i la representava per una figura feta de cartró, vestida amb robes generalment d’ indiana, i en les cases acomodades, fins de seda, de color groc o avinagrat. Tenia, així  mateix, set cames. La pintaven plena d’ arrugues en el front i galtes i amb una barba molt bífia i nas d’ aguilot, la punta del qual gairebé es tocava amb aquella. Sostenia amb una ma uns rosaris, i amb l’ altra, una cistella plena de verdures i una ampolla d’ oli.

Ja va ser l’ historiador Cosme Parpal Y Marques (1878 - 1923), qui des de las pàgines de la seva obra Escritos Menorquines (Tomo Primero: Historia, Folklore y arqueologia) ens parlar del curiós costum d’ enterrar el ninot de S’ Avia Corema:

  • Tal figura aún puede verse en las casas menorquinas de buena cepa, y quien en ellas haya habitado, recordara la operación que se efectuaba al terminar cada semana de la Cuaresma. Consistente en esconder un pie de los siete que tenía la vieja, y cuando sólo le restaba uno con ansia esperaban los chiquillos el momento de retirarlo y de apoderarse de s’ avia Cureme que,si no podia servir por haberse usado mucho, era quemada, depositándose sus cenizas, previa solemne procesión a la cual asistían todos los rapazuelos del barrio, en el patio, huerto o jardín; pero si aún podia usarse nuevamente, era guardada para volver a aparecer el siguente año, mientras deslizábase por los labios de todos estos populares versos:   

Sa Cureme está posada

Per modo de samenter:

S’ anima l’ ha de menester

Com es cos sa pasterada.

Es primer dia hem d’ anar

Tots á pendre cendra,

Per ser de memoria eterna

Que tots hi havem de tornar”.

   

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Fes-te amic dels “Gegants de Maó” visitant el seu perfil de facebook

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS