Administrar

Des de l'any 1934 en Tomeu i na Guida sˇn els Gegants de Maˇ. Coneix el seu dia a dia, el d'en Pere i na GrÓcia, s'└via Corema, en Miquelet es Salero i altres Gegants de Menorca.

Tradicions que ens arriben de lluny

geganters-mao | 11 Juliol, 2010 16:22

moltes vegades se n' ha parlat de si existeix algun instrument musical present únicament a la nostre illa, o de si alguna de les nostres tonades no ha estat mai escoltada fora de Menorca, o de si el fet que dona sentit a les nostres festes podria ser l' únic que s' en podria calificar de "tradicional" i la resta que el complementen haurien de sers únicament costums forànies, adopcions, noves tradicions... . En la majoria dels casos dit debat sol quedar resolt segons els gustos, preferències o fins i tot ideologíes de cada un.

Avui transcriurem l' article d' aquest mes de la revista insular "Útil", que ens parla precisament d' una tradició que va començar al continet asiàtic i que al dia d' avui ja no hi pot falta en la totalitat de les festes patronals de l' illa de Menorca, estem parlant dels focs d' artifici.

El castell de focs d'artifici és al dia d'avui un element comú en la majoria de festes majors de l' estat i present en la totalitat de pobles de l' illa; sent a Menorca concretament una de les parts que més públic concentra durant la festa. 

Possiblement sols la part que dona sentit a les nostres festes, que és la passada dels caixers amb els cavalls en la seva anada als oficis i la arribada a plaça per a efectuar el “Jaleo”, tingui al dia d'avui més repercussió en matèria de públic que la contemplació dels focs artificials. Tot i així podríem considerar a aquestes dues parts de la festa com a antagòniques, doncs la primera necessita de la participació activa dels celebrants per a que es pugui desarrotllar com la coneixem avui, mentre que en la segona la gent únicament en fa el paper d'espectador en un acte purament contemplatiu. Una segona gran diferència també la trobem en que mentre la part dels cavalls n'és l' esclat de l' alegria, que la gent viu de manera desinhibida, arribat el moment dels focs el que destaca precisament n'és  el silenci i la quietud amb que la gent contempla l' espectacle. 

Del foc i les seves diverses formes que en pot prendre a la festa en sabem que des de antany ha estat un referent en les més diverses celebracions. Ja des de temps ancestrals ha estat entorn de les fogueres on les persones s' han reunit per a dansar, donar la benvinguda a les estacions i celebrar els més diversos ritus. Tot i així en un principi l' encesa de fogueres en seria més pròpia del poble pla, mentre que el llançament de focs d'artifici arribaria com a un espectacle més de la noblesa i de les celebracions que es poguessin dur a terme a la cort. 

L' origen dels focs d'artifici està vinculat a la invenció de la pólvora, Sent els xinesos els que entre els segles VI i X (les diferents versions no es posen d'acord a l' hora de concretar la data) ja li donarien els primers usos. Tot i així, com ja ha succeït en en molts altres descobriments, els primers usos que se li donarien al descobriment serien militars. 

Sembla ser que a occident la pólvora ja ens arribaria a traves de la cultura musulmana. Si be a casa nostre els primers usos que se li donarien també en serien militars, durant la baixa edat mitjana ja en trobarien documentades les primeres repercussions de la pólvora en l' àmbit festiu. Arribant al segle XVIII, l' us dels focs d'artifici ja es podia considerar habitual en tota l' àrea mediterrània i en les més diverses celebracions. 

Com a fet a destacar citarem el fet de que no seria fins el segle XIX en que, gràcies a nous avanços en la investigació del fet, els focs d'artifici esclatarien al cel en més d'un color, sent fins a dit moment mono cromats. 

En el cas de la ciutat de Maó, lligant els focs d'artifici a les nostres  festes de la Mare de Déu de Gràcia, en l' últim segle el fet no ha parat de créixer, en els dies en que es manifesta i també en espectacularitat. Durant els dies principals els primers que podem contemplar són els que en la nit del pregó solen llençar els dimonis del correfocs (creant en aquest cas una excepció en la manera de participar dels focs, doncs en aquest cas el públic pot dansar amb els mateixos que porten les espurnes, de fet en els últims anys a Maó el correfocs ha estat rebatejat com a “Ball de foc”), la traca d'inici de festa en el dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, el castell de focs en el dia principal i la traca que ens anuncia el fi de la festa.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS