Colla de geganters de Maó

Ahir a la tarda va ser a Maó el passacarrers més intens i llarg de l' estiu, el del dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, en la seva edició 2010.

Eren les quatre de la tarda quan la mascletà ensordia la plaça Constitució, i era precisament aquesta la senyal per que els gegants estiguessin a punt, per que la sortida ja era anunciada.

Una per una anirien sortint de pel carreró d' Alfons III totes les figures gegantines que havien de passejar en la tarda d' ahir, fent la seva presentació ja en forma de ball a les moltes persones que en aquells moments inicials de la festa ja poblaven la plaça.

No oblidem però que com de costum els encarregats d' encetar la marxa van ser els tamboriners i cornetistes de Dalt Sant Joan, que amb els seus ritmes festius anaven obrint camí a la comitiva gegantina.

Els primers en sortir ja van ser els Gegants Avis de Llucmaçanes amb el cap-gros Tóful, que van poder ballar tota la tarda amb els grallers d' Alaior, arribats expressament en la tarda d' ahir per a dita tasca; Els Gegants de Sant Lluís també van sortir a la plaça ja ballant, amb l' acompanyament de la gegantona tecla que com de costum en va regar a més d' un i com no podia ser d' altre manera amb l' acompanyament de les seves gralles; el gegant Yurca aquestes festes s' estrenava en la plaça gran i també va demostrar juntament amb els seus capgrossos que de ballera en tenia ben prou; els gegants convidats del Grup Cultural Garrigues amb el Lleó i els del Patronat del Corpus de Lleida van seguir sent la novetat, com ho solen ser cada any els que arriben a la illa com a convidats d' excepció; i tancant la marxa el bloc dels geganters de Maó, amb en Miquelet es Salero, en Pere i na Gràcia i els històrics Tomeu i  Guida, voltant sense parar amb les marxes i pasdobles del grup de grallers de Maó.

 

 

En poc temps la multitut de la plaça donaria pas a carrers menys concorreguts, però igualment en festa, com poden ser Isabel II, Pla d' es Monestir o Carrer d' es Frares, destacant que justament al pla d' es monestir seria com de costum on serien obsequiats tots els geganters i músics amb menjar i beure. Ja a sa Rovellada de Dalt ens trobaríem amb sa colcada, que ens acompanyaria fins es Cos de Gràcia.

Menció a part mereix la visita que es sol fer cada any passant per es Cos de Gràcia a la residència Geriàtrica, on com de costum es va oferir als allà residents els millors balls per a qui s' ho mereix tot.

Ja estant tota la filera de gegants, geganters i gralles sortint del geriàtric i fins el final d' Es Cos, els gegants ballarien entre les multituts d' un carrer pler de dalt a baix.

Ja arribant a Es Carrer de Gràcia s' anunciava que allà començava la tornada cap al centre (ja havien passat gairebé dues hores de cercavila). Agraïm com de costum el detall dels veïns que ens havien posat taula per a refrescar als geganters.

Ja d' per es Carrer de Gràcia s' entraria al carrer Infanta, Plaça Reial, Carrer Nou i novament a la Plaça Constitució.

L' itinerari que hem descrit igual no ens fa a la idea de que la passejada va durar en total tres hores, en les que gralles no van aturar de sonar en cap moment,els gegants van donar voltes i voltes, els veïns van aplaudir, agrair i obsequiar, i la festa era a tota la ciutat.

Ja amb totes les figures a la plaça un últim ball conjunt de tots els gegants ballant el típic "Passi´ho be" donaria fi a la jornada gegantera del dissabte de Gràcia. Ja sols quedava estojar les figures i anar-se a vestir de paisà, doncs la festa és llarga i encara quedava es Jaleo i la revetlla, estojant forces per a la matinal del dia principal en que hi ha que aixecar-se prest per a sortir de nou amb els gegants.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Aquest dilluns va ser el pregó de Festes de Gràcia. Tot i que la jornada cada any sol ser molt similar, sol canviar completament sols pel fet de que cada pregoner és diferent i li dona a la jornada un caràcter que el fa única cada any.

En les festes d' enguany els pregoners han estat els membres del popular grup d' animació infantil "Pinyeta Pinyol". Sols ressaltar que poques persones són tan estimades per la seva tasca com els Pinyeta Pinyol, i que la nominació per a ser pregoners de la ciutat arriba després de quasi tres dècades animant festes infantils amb les seves danses i cançons, rebent fins el moment la estimació de tots els que han estat fillets durant els últims 29 anys, i ja en les Festes de Gràcia 2010 el reconeixement de la ciutat.

La jornada de gegants començava pels que fem aquest blog a les set del matí, anant a recollir als geganters convidats de fora de l' illa a l' aeroport i també al moll de baixamar. Els convidats com ja havíem informat aquestes festes són els geganters del Grup Cultural Garrigues de Lleida i del Patronat del Corpus també de la mateixa ciutat. Altres activitats durant el matí serien el muntar els gegants convidats i pujar-los a l' Ajuntament, la recepció oficial als geganters catalans per part de les primeres autoritats de la ciutat, i una primera baraneta de maonesos i lleidatans junts per a començar-se a posar en ambient de festa.

 

Ja a la tarda començarien les activitats més públiques i això va ser a les sis de la tarda la concentració al Pla de la Parròquia de tots els grups de geganters que havien de prendre part en el passacarrers i ball de gegants del dia del pregó. Els grups que van prendre part en el cercavila van ser els geganters de Sant Lluís, amb en Martí i na Maria i la gegantona Tecla; Els geganters d' Alaior amb en Llorenç i na Eulàlia; els Geganters de Llucmaçanes amb en Toni es Satx i na Antònia i també en Kikus i na Kika, acompanyats del seu capgros en Tòful; Els Geganters d' Es Castell amb en Xec Calvét; Els veïns del Camí d' Es Castell de Dalt amb el popular gegant "Yurca"; Des de el Grup Cultural Garrigues els gegant monarques Anastasi i Blanca i també el lleó; Del Patronat del Corpus de Lleïda l' Arnau i la Elisenda; els gegants del Casal de Gent Gran en Pere i na Gràcia; en Miquelet es Salero; i representant a la Ciutat de Maó els gegants en Tomeu i na Guida i la seva comparsa de cap-grossos (portada aquesta pels fillets de les escoles d' estiu).

A les sis i quart totes les figures ja estaven plantades a la plaça i a les set menys quart els membres de la Banda de Tambors i Cornetes de Dalt Sant Joan iniciaven amb els seus ritmes festius el passacarrers. La gran desfilada pujaria de per sa Costa de sa Plaça fins a la Plaça Bastió i baixaria ja de per Sant Roc de nou cap al pla de la parròquia. Dita volta no duraria més de mitja hora, i a les set i quart des de megafonia s' anunciava la entrada a plaça de tots els gegants, presentant-los un per un i entrant cada un fent els seus millors balls.

Un cop amb totes les figures a la plaça ja sols faltarien els últims balls conjunts de tots els gegants, que anirien musicalment a càrrec dels grups de grallers que havien acompanyat tota la desfilada, és a dir els músics de les colles de geganters de Es Castell, Sant Lluís, Alaior, Maó i els arribats des de Lleida. Aquest sonarien alguns temes tots a l' hora (destacant el volum sonor que poden arribar a agafar cinc grups de grallers sonant a l' hora).

 

El moment sols podia ser espectacular amb una plaça plena de gegants ballant tots a l' hora. Com sol ser costum l' última que es ballaria seria el popular Passi-ho be.

Tot i haver acabat els balls, els gegants encara quedarien una estoneta més a la plaça, per escoltar el pregó infantil i després anar ja cada un a estoixar.

Una última sorpresa de la nit, que així es mantindria fins a l' últim moment, seria que en Miquelet es Salero aquell dia encara no havia acabat la feina...

És així que al cap d' una estona, a les nou i quart de la nit els pregoners iniciarien els seus parlaments, i danses, i al poc de començar amb el pregó aquests demanarien la presència a l'escenari d' en Miquelet, que per sorpresa de tot-hom ja estava preparat per a pujar a la tarima i donant un aire encara més festiu a l' acte ballaria una de les cançons dels pregoners que ens van recordar a tots que el nostre Miquelet aquest any complia 10 anys.

Una jornada polida, molt festiva, esgotadora pels que la vivim des de dins, però sobre tot molt satisfactòria pels que portàvem temps preparant-la. Més dies de festa quedaven i en aquest mateix medi els anirem relatant.

 

Visita www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

 

Aquest matí ha tingut lloc al parc Rotxina de Maó la festa del desè aniversari d' en Miquelet es Salero.

Eren les deu i mitja del matí quan ja tot estava a punt en la zona de jocs infantils del parc. És així que la música de festa que transmetia l' equip de veus convidava a la gent a apropar-se i participar del que s' havia preparat.

Tal i com s' havia anunciat, tot-hom que ho ha volgut ha pogut esmorzar coca amb xocolata, la típica de les festes, doncs una festa ha estat i emmarcada dins la més gran, la de la Mare de déu de Gràcia 2010.

 

 

Jocs no n' han faltat i hi ha hagut cua per a fer-se la fotografia en el mural d' en Tomeu i na Guida, en el que les cares dels dos grans personatges estaven retallades per que cada un hi possés la seva pròpia, fent així l' efecte de que els nostres dos gegants canviaven per uns moments de cara. Un altre joc que prou èxit també ha tingut ha estat la reproducció a escala dels Gegants de la Ciutat, per que els més petits poguessin jugar durant una estona a ser geganter.

Al' hora que funcionaven els jocs i la música convidava a la festa, els més petits anaven fent els seus regals a n' en Miquelet, que estava allà present rebent dibuixos dedicats, figures, caramels, etc. Lo cert és que els regals han estat molts i ara sols quedarà buscar un lloc a ca'n Miquelet (l' antic quarter de Santiago) per a guardar-lo per sempre de record de data tan assenyalada.

El primer moment important ha estat a les dotze del migdia amb la que s' havia anunciat com la fotografia multitudinària de tots els fillets i filletes amb en Miquelet, i lo cert és que així ha estat i quasi un centenar han estat els que han estat immortalitzats amb el popular nano.

 

 

Com no podia ser d' altre manera tampoc ha faltat en la festa d' aniversari el pastís amb les veles, que tots els fillets les han bufat amb el que celebrava els anys.

En resum ha estat una festa ben entretinguda, amb ben prou gent que se hi ha volgut atracar, i amb la que els fillets de la ciutat han pogut celebrar l' aniversari del seu amic en Miquelet.

La fotografia amb tots els fillets estarà penjada durant un temps a la web: www.gegantsmao.menorca.es i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Ahir a la tarda els Gegants de Maó en Tomeu i na guida van fer la seva arribada a l' Ajuntament, per a quedar exposats i presidint les Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2010.

Podrem situar el començament de la jornada de la tarda quan a les sis i mitja es van obrir les portes de la seu de l' entitat gegantera, a l' antic quarter de Santiago, per a rebre a l' equip de la Televisió Menorquina, el que va gravar els instants abans de la sortida del cercavila.

Ja eren les set i mitja quan la majoria de geganters van anar arribant a la seu, i també quan els primers fillets van anar arribant al local per a veure la sortida dels gegants. Els moments abans dels passacarrers ja els coneixem: moltes persones estrenyent-se les faixes, els músics afinant els seus instruments, i els gegants sortint de la seu per a ocupar les aceres del carrer a la espera de la sortida.

No es va esperar a que fossin les vuit quan les gralles van començar a sonar, els gegants es van aixecar i començar així la marxa dels gegants cap a les Festes de Gràcia 2010.

 

 

L' itinerari va ser el de cada any, és a dir de per la carretera de Sant Lluís cap a la plaça Explanada i de per aquesta cap a la zona més cèntrica de la ciutat. D' aquesta passejada destacarem que si be van ser molts els que no es van voler perdre la sortida dels gegants, van ser més els que s' hi van anar sumant a mida que s' anaven trobant la desfilada.

És així que arribant a la entrada de la Plaça Constitució ja eren molts els que seguien la cercavila, però el millor estava per arribar i és que la plaça estava ja esperant als històrics Tomeu i Guida, per a donar-lis la benvinguda a les cases consistorials.

Les gralles no van deixar de sonar en cap moment i uns pocs balls van servir de presentació i agraïment a la gran parella, que si be no ho hem dit abans per donar-se per suposat arribava acompanyada dels amics Pere i Gràcia del Casal de Gent Gran i del nano en Miquelet es Salero.

El moment més esperat va arribar i els gegants es van anar col·locant a les escales de l' Ajuntament a la espera de que els geganters els tombessin i els portessin als balcons. Cada cop que una de les figures era pujada els aplaudiments del nombrós púbic es feien sentir, fins que totes les figures van ser a lloc.

Abans de acabar la festa, es va voler però fer la fotografia de grup, a les escales de l' Ajuntament de tots els geganters amb en Miquelet es Salero.

La segona part de la festa ja era la convidada municipal a tots els geganters de la illa que participaran en les Festes de Gràcia. El "picoteo" va ser al mateix vestíbul de l' Ajuntament i va ser una bona ocasió per trobar-nos "de paixà" els mateixos que durant tot l' estiu ens anem trobant en les diferents festes dels pobles, parlar del tema comú dels gegants i moltes altres coses, i d' una manera informal començar a preparar les festes.

 

El moment més oficial ja va ser quan tots els presents van passar a la sala de plens, on tots els geganters van ocupar els seients reservats i El batlle de la Ciutat acompanyat del regidor de festes van anar cridant als representants de les colles per a fer-lis entrega de l' obsequi record de les Festes de Gràcia 2010.

 

Menció especial va ser per a la senyora Isabel Mercadal, a qui se li va fer entrega de varis obsequis en agraïment de la seva col·laboració amb la Colla de Geganters, fent us de la seva art com a cosidora fent de manera totalment desinteressada algunes peces de roba noves per a la geganta na Guida, que en aquest any 2010 ha estat restaurada pels mateixos membres del grup.

 

La festa va acabar amb les bromes de costum i el més bon ambient de pre-festes. Ara en Tomeu i na Guida ja són als balcons de l' Ajuntament, presidint la plaça principal del poble i ala espera de la arribada del dia 6 de setembre en que sortiran al carrer en el dia del pregó per a complir un any més amb la tradició.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Aquest cap de setmana han estat les Festes de Sant Lluís, i com ve sent tradició des de fa ja més de dues dècades, las passejades dels gegants han ocupat la seva part del programa, la que us relatarem en el present article.

El començament de Festes (salvant el dia del pregó que com en la majoria de pobles és de per si ja una festa) el situarem en el tradicional llançament de coets que dona la sortida al cercavila del dissabte.

Un incís seria el fet de, estant en l' últim cap de setmana d' agost, podria haver fet un sol de justícia però que en unes festes que han anat més que be, fins i tot a n' aquelles hores de les cinc menys quart de la tarda un airet que corria de lo més sa ens deia que aquell dia no es suaria com en altres ocasions.

Un altre fet que en aquestes Festes de Sant Lluís també ha estat per celebrar és que feia molts anys, o més ben dit mai s' havia vist, en el poble de Sant Lluís una concentració de gegants de la magnitud d' enguany. Això ha estat per la participació dels amfitrions en Lluis i na María, na Tecla i en Doraimon i pels convidats que han estat des de Barcelona els Gegants de Navarcles, i des de els pobles de Menorca els Gegants d' Alaior, Es Castell, Maó, Llucmaçanes i del Barri d' Es Camí d' Es Castell de Dalt de Maó "en Yurca".

Ressenyem la  participació de gegants durant aquestes festes per una part per el número i per una altre per la celebrada notícia de que agrupacions geganteres que fins fa poc, per a falta de membres, a penes podien portar els gegants al seu poble en els dies principals, i que al dia d' avui ja tornen a estar en forma per a fins i tot participar en les festes d' altres pobles. Dita recuperació de les agrupacions geganters d' alguns pobles és el que fa que es puguin veure més gegants al carrer durant les trobades.

 

 

Tornant a la del dissabte de Festes de Sant Lluís la filera de gegants era encapçalada pels amfitrions que no van aturar de ballar amb el so festiu dels seus grallers. La llarga filera s' anava intercalant entre gegants i grallers, aportant els uns els balls i els altres la alegria de la música. La comitiva la tancava ja la Banda de Música d' Es Migjorn Gran, que també es va voler sumar a la festa dels gegants.

Com ve sent habitual la tradició la portaven els gegants del poble però la novetat els tres gegants arribats des de Navarcles, que va ser pels que més vegades es va preguntar els noms de les figures o el poble deprocedència. Tampoc lis van faltar a dits gegants les moltes fotografies que se lis van fer com a record de la seva visita a la illa.

El cercavila va durar en total prop de dues hores i mitja, en les que es va passejar per la majoria de carrers de la població. Tot i així la alegria no va decaure en cap moment i els gegants no van aturar de ballar ni la música es va deixar d' escoltar fins la arribada al Pla de Sa Creu on tots els gegants participants van ballar conjuntament el tradicional Passi-ho be.

Ja en la tarda de diumenge més de 20 figures es van congregar per a participar en la desfilada de carrosses. És de per si un fet insòlit tants de gegants en un cercaviles menorquí; que va destacar també per haver de ser el preàmbul de una desfilada de carrosses en la que en la edició d' enguany n' hi van participar menys que en edicions anteriors, sent quatre les que van escenificar pel Cos de Sant Lluís.

Parlant de carrosses i novetats justament la que encapçalava el bloc dels escenaris ambulants era confeccionada per la pròpia agrupació gegantera del poble. La plataforma era plena amb els cowboys de la pel·lícula Toy Story i el mural que portava a la part de darrera de l' escenari deixava més que clar un dels motius de l' esperit geganter: Trobaràs un amic! A sa colla de Geganters i Grallers de Sant Lluís.

La desfilada es va posar en marxa poc abans de les vuit i mitja de la nit, amb el so ensordidor dels tambors que la encapçalava. Els gegants per parelles i agrupats cada grup per la població a la que representaven, van ballar pels molts de santlluïsers i també pels nombrosos turistes que van ser portats al poble per a gaudir de l' espectacle.

La desfilada d' enguany va anar més ràpida que en altres ocasions, aconseguint un espectacle compacte i amb gairebé inexistents aturades que solen ser les que poden fer refredar la alegria tan dels participants com del públic. És precisament la alegria la que podria resumir el va ser la jornada del diumenge a la tarda.

 

És així que amb un Cos de Sant Lluís que no recordava haver vist mai tants de gegants junts poc després de passades les deu de la nit les carrosses se n' anaven en retirada i els gegants s' estoixaven a les cotxeries que hi ha devora el molí de Dalt.

Una convidada a un "picoteo" a tots els participants seria un dels obsequis als arribats de fora poble, destacant que el millor és cada any el ser convidat a participar en dites festes.

En el moment d' escriure aquestes ratlles el poble de sant Lluís ja comença a viure com un record les Festes patronals en la edició de l' any 2010.

Així és l' estiu i en pocs dies en Tomeu i na Guida ja presidiran els balcons de l' Ajuntament de Maó anunciant amb la seva presència la arribada de les imminents Festes de Gràcia 2010.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Com ve sent habitual, les ja imminents Festes de la Mare de Dèu de Gràcia 2010, comptaran amb la participació dels històrics gegants de la ciutat en Tomeu i na Guida, acompanyats del seu seguici de cap-grossos, els gegantons del Casal de Gent Gran d' Es Camí d' Es Castell de Maó, el nano en Miquelet es Salero i totes les figures que arribaran per a participar-hi des de els barris de la ciutat, com és el cas del popular gegant d' "En Yurca" i també de les poblacions veïnes.

Tot i així sempre sol ser esperada, per ser la novetat, la arribada dels gegants que venen de fora de l' illa per a participar en les festes. Concretament aquest any ens visitaran els gegants del Grup Cultural Garrigues de Lleida i també els del Patronat del Corpus de la mateixa ciutat.

Els Gegants del Grup Cultural Garrigues són l' Anastasi i la Blanca. Representen a una parella de monarques que porten com a presentació els noms del patró i la patrona de la Ciutat de Lleida.

Dites figures van ser batejades el juny de l' any 1992, tot i que van ser restaurades i dotades d' una nova imatge durant l' abril del 2008. Les actuals imatges de les figures són obra del taller "La Xamba" de Lleida.

Dites figures arriben a Maó després de haver voltat per tot Catalunya i també haver visitat països com França, Alemanya, Polònia, Suècia i Colòmbia.

Els gegants del Patronat del Corpus de Lleida que ens visitaran ja seran l' Arnau del Sant Drap i la Elisenda de Montcada.

L' Arnau va ser en la vida real un comerciant i gran viatger Lleidatà de la època medieval. En un dels seus viatges comercials a Tunis coneix i contrau matrimoni amb Elisenda de Sant Climent. Dona de gran bellesa, d'origen Lleidatà i viuda d'un comerciant de Mallorca. El matrimoni Arnau torna a Lleida i Elisenda rep en secret un suposat tros de bolquer del nen Jesus. Poc abans de morir, al 1297, va lliurar la santa relíquia del Sant Drap que havia guardat en secret tota la vida al Bisbe de Lleida.

Les figures, al igual que les del Grup Garrigues són també obra de Sergi Herrera, del taller "Xamba" de Lleida. Datant l' Arnau de l' any 1998, mentre que la Elisenda ja va arribar durant el 2008.

 

 

També a les Festes de Gràcia 2010 ens arribarà el Lleó, de ma del Grup Cultural Garrigues, una mena de figura que fins el moment no ha conegut la nostre illa, tot i que en molts de llocs on els gegants i les figures d' imatgeria popular segueixen sortint en la processó del Corpus és ben popular.

El Lleó data de l' any 2008, creat en el mateix taller que la resta de figures del Grup Garrigues i el Patronat del Corpus. El que la figura sigui de construcció recent no impedeix que la corona que porta tingui més de setanta anys d' antiguitat.

La participació dels gegants durant les Festes de la Mare de Déu començarà el dimecres dia 1 de setembre amb la arribada, a les vuit i mitja del fosquet, dels gegants de Maó en Tomeu i na Guida a l' Ajuntament, on ja quedaran exposats de cara a les festes.

Com a fet excepcional el dia quatre a partir de les deu i mitja del matí tindrà lloc la festa d' aniversari d' en Miquelet Es salero, al parc Rotxina de Maó, i que finalitzarà amb la fotografia multitudinària del popular nano a les escales de parc amb tots els fillets i filletes de la ciutat i els voltants.

Per a estar al corrent de la participació dels gegants en aquestes festes es pot visitar la web: www.gegantsmao.menorca.es

 

 

En el moment d' escriure aquestes ratlles el poble de Sant Climent encara està vivint les festes dedicades al sant patró que dona nom al poble. Sant Climent és per tant aquests dies la capital menorquina de la festa, la que va començar en la jornada d' ahir amb el tradicional llançament de coets i amb la sortida del passacarres que va anunciar per tots els racons del poble que la festa era començada.

Com ve sent costum els coets els va llençar un membre del grup de dimonis de Maó (entitat formada en un alt percentatge pels mateixos geganters), i com no podia ser d' altre manera, van ser els ritmes del Grup de Tambors i Cornetes de Dalts Sant Joan de Maó els que van donar l' avis de la sortida de la cercavila. Aquests van enfilar de per la plaça principal cap al carrer Sant Jaume, seguits ja dels gegants i de la música del grup de grallers.

En Tomeu i na Guida, en Pere i na Gràcia i en Miquelet es Salero no van faltar a la seva cita anual amb el poble; i la novetat va ser la presència dels bons amics del grup de geganters d' en Yurca, amb els quals hem visitat la majoria de pobles de l' illa en la gira d' aquest estiu 2010. És així que abans de començar amb el cercavila i com a record de totes les festes i places que hem compartit aquest estiu els dos grups, que es va voler abans de la sortida del passacarrers fer com a record la fotografia conjunta dels dos grups.

 

 

 

Estàvem però amb els tambors ja sonant els sorollosos i sobre tot festius ritmes, amb tots els gegants ballant pels carrers del poble, amb els grallers escampant un so que sols invita a la festa, i sobre tot amb el poble de Sant Climent, sobre tot el més menut, no perdent detall de la seva festa.

Per motiu de que estem parlant d' un poble petit, la passejada va durar el que toca, és a dir uns tres quarts d' hora que van ser els justos per no deixar a ningú amb la sensació d' haver estat poc, però sense deixar un sol racó sense festa.

La tornada a la plaça principal la anunciaven els tambors, els quals ens van obsequiar amb una versió més que festiva del tema popular "Un senyor damunt un ruc". Els gegants van ballar amb aquests i posteriorment amb la música dels grallers, que com a final de festa van escollir el pasdoble valencià que porta per nom "La Maricarmen".

Tot i així la tonada que exerceix d' acomiadament en les trobades de gegants ja va ser el popular "Passi-ho be".

Destacarem dels últims minuts del passacarrers, és a dir en ball de tots els gegants de la cançó d' acomiadament, que un petit ensurt va fer per uns moments patir per un dels geganters . Doncs un dels portadors dels gegants, possiblement fruit de la calor que va regnar en la jornada d' ahir, en els últims compassos va patir un mareig fent que ell i la figura que portava a sobre anessin a terra. Un cop això succeït els companys van anar a auxiliar al geganter, s' el va treure de sobre la figura, i un cop comprovat que la cosa havia quedat més en un susto, amb un poc d' aigua a sobre i entre aplaudiments del públic el geganter va de nou tornar en si.

Certament durant les festes d' estiu es pateix molta calor i portar un gegant requereix un esforç físic important, però justament és el que fa la festa (tret d' alguns ensurts): la calor, la suor de la gent, els cavalls, la arena al terra, la música i sobre tot les ganes de festa.

És així que els gegants ja han visitat Sant Climent i en pocs dies seran portats a Sant Lluís per a participar en el proper cap de setmana en les seves festes principals, les últimes abans d' arribar a les nostre Festes de la Mare de Déu de Gràcia.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Aquest cap de setmana possiblement hagi estat en el que més pobles de l' estat han celebrat  la seva festa major, sent el segon cap de setmana d' agost el mes festiu del país. Per la part que ens toca als menorquins la data ens porta al poble d' Alaior, per celebrar com cal les Festes de Sant Llorenç.

És així que, entrant en matèria de gegants, el dissabte a les cinc menys quart de la tarda tota la filera de figures gegantines que ja estaven a punt en el carrer major, enfront de les Cases Consistorials, es van aixecar de terra per a començar amb el cercaviles del dissabte de Sant Llorenç.

Els primers en començar la marxa van ser els membres del grup de tambors i cornetes d' Alaior, amb els seus sons tan ensordidors com festius, advertint als que fins i tot estiguessin més lluny de que tota la comitiva de gegants ja es posava en marxa. Com és tradició els primers en sortir van ser en Llorenç i na Eulàlia, els Gegants d' Alaior, amb el seu renovat grup de grallers; els seguien en Martí i na Maria, na Tecla i en Doraimon de Sant Lluís també ballant amb el so tradicional de la gralla; el gegant "En Yurca", construït en homenatge al gran i estimat dinamitzador Joan Orfila "en Yurca", i portat pels seus propis veïns; i tancant la comitiva els representants de la Ciutat de Maó en Tomeu i na Guida acompanyats dels gegantons en Pere i na Gràcia.

Hem d' afegir que el cercaviles del dissabte de Sant Llorenç te com un dels al·licients els carrers del casc antic del poble, que per una banda són de per si ja un escenari polit i per una altre el que al ser aquests carrers en alguns casos estrets fan que la proximitat del nombrós públic amb els gegants sigui suficient com per contagiar-se gegants i públic d' una complicitat que sols pot invitar  a la festa.

 

 

Al cap d' una hora i mitja justes després de la sortida totes les figures feien entrada a La Plaça Constitució, per amb una breu passada acomiadar la jornada de gegants fins el dia següent. És així que els gegants van anar cap a resguardar, les gralles a seva funda i els geganters la majoria a canviar-se de roba per a seguir la festa "ja de paisà".

En la jornada del matí de Sant Llorenç els gegants que van sortir al carrer ja van ser sols els d' Alaior,doncs els convidats de fora poble en dit matí no hi solen estar, que si be no es forma cap gran filera de gegants, la presència dels gegants del poble en solitari li dona l' aire de més casolà i tradicional.

Arribant a aquest punt hem de dir que el Grup de Gegantes d' Alaior aquest any s' ha renovat en la major part, amb nous portadors. Tot i així no hi han faltat els reforços dels amics de Maó, dels de Llucmaçanes i fins i tot alguns arribats a propòsit des de Mallorca, per a fer tots junts una gran pinya amb l' objectiu de que en Llorenç i na Eulàlia no deixessin en cap moment de ballar.

Ja en la tarda nit d' ahir diumenge, la última per aquest Sant Llorenç 2010, era a la desfilada de carrosses, en la que els gegants solen encapçalar la marxa.

El so festiu dels gralles de Alaior anunciava al nombrós públic la posta en marxa de la enorme comitiva, que Encapçalaven els dos grans amfitrions; Seguien rere ells els històrics gegants de la Ciutat de Maó en Tomeu i na Guida, acompanyats pels gegantons del Casal de Gent Gran i del nano en Miquelet es Salero; un altre que no s' ho va voler perdre va ser "en Yurca" i també per a la jornada d' ahir hi van participar els representants de la vila de Llucmaçanes, que van arribar amb el grup de músics de vent amb els que ja havien sortit en altres ocasions.

Tots els gegants van ballar, les tonades més festives i populars interpretades pels grups de grallers i també pel grup de tambors de Dalt Sant Joan, que tancava el bloc dels gegants, aportava les seves sorolloses marxes al grup de Majorettes d' Alaior i deixaven veure ja les primeres carrosses de la nit.

Els elements que donen nom a la desfilada aquest any portaven per monogràfic els anuncis de la televisió, sent cada un dels escenaris rodants la escenificació de cada un dels spots que ens diferents èpoques s' ens han quedat gravats en la memòria col·lectiva.

Dues hores i mitja després de la sortida de la desfilada aquesta es dissolia a La Plaça Constitució amb el so del tradicional Passi-ho Be, que si be donava per acabada la festa gegantera durant el Sant Llorenç 2010, també serviria a tots els convidats per donar les gràcies al poble d' Alaior i molt especialment als seus geganters per unes festes tan intenses i per la part que ens toca també "Tan Gegants".

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

Ahir a la tarda els de Gegants de Maó van fer la seva visita anual a la vila de Llucmaçanes. El motiu: les Festes de Sant Gaietà.

Com cada any, passades les set de la tarda les diferents figures es van anar plantant enfront a la església que dona nom a les festes, a la espera de l' inici de la cercavila. El grup de gegants que ostenten la representació del poble van ser els que van quedar més a la esquerra, mentre que altres figures arribades d' altres poblacions es van anar col·locant a la seva dreta en el mateix ordre en que havien d' anar col·locades durant el passacarrers; estem parlant de la geganta Tecla i el Doraimon de Sant Lluís, en Xec Calvet d' Es Castell, en "Yurca" de la Associació de Veïns d' Es Camí d' Es Castell de Dalt de Maó i acabant la filera els maonesos Tomeu i Guida representant la ciutat de Maó, amb els gegantons del Casal de Gent Gran d' Es Camí d' Es Castell de Maó i el nano en Miquelet es Salero.

Gegants no en van faltar i festa tampoc, doncs podria ser que ja en les últimes hores de unes festes d' una població de pocs habitants no fossin molts els que sortissin al carrer per a disfrutar dels últims moments d' aquestes, però no va ser així i pocs serien els que es van  perdre l' últim cercaviles de les Festes de Sant Gaietà 2010.

Poc  després de passades les set i mitja de la tarda les figures es van posar en moviment, això va ser als primers sons dels grallers que encapçalaven la comitiva, que van ser els dels gegants de Maó. Arribat a n' aquest moment ja van ser les altres agrupacions musicals les que també van escampar les seves notes, és el cas del grup de grallers dels Gegants d' Es Castell, i també de la Banda de Música de Maó, dirigida pel mestre Miquel Llario i que era la que tancava la marxa aportant les seves notes als gegants amfitrions de la tarda, els de la vila de Llucmaçanes.

 

 

Com a fet destacat direm que si be Llucmaçanes, per les seves dimensions, es pot recorrer en poc temps, es va procurar que la marxa dels gegants arribés a durar gairebé una hora, doncs hi havia que obsequiar al públic present amb una estona de gegants, motiu pel que es va fer que la desfilada anés lenta i fer així que la festa durés més temps.

Pels que són seguidors de les desfilades de gegants ja sabran que els moments més importants d' aquestes sempre solen ser la entrada a plaça i ball final, i així es va donar el cas, sent poc més o menys les vuit i mitja de la nit quan va iniciar-se la última presentació de la jornada. Cada parella va anar entrant oferint els seus millors balls.

Poc quedava per acabar la festa però no sense l' acostumada entrega d' obsequis, el passi-ho be que van ballar tots els gegants amb el so de l' antic instrument dels àrabs, els joglars i els ministris, és a dir amb tots els grallers presents a la festa sonat a l' hora la tradicional tonada d' acomiadament; i la interpretació de l' Himne de Llucmaçanes interpretat per la banda de Música de Maó tancant de manera tant sentida la jornada gegantera.

Com a fet a destacar per part del grup que presenta aquest medi, el fet de que en la jornada d' ahir la Geganta Guida de Maó va fer la seva primera sortida al carrer després de acabada completament una restauració que ha durant fins a vuit mesos. No volem dir que fos la seva primera sortida en l' any 2010, doncs seria faltar a la veritat, però si amb les parts històriques totalment restaurades, amb un nou tronc que li dona una forma de dona més estilitzada i la substitució de algunes peces de roba que després de vint anys de portar-les ja no estaven en absolut presentables.

Tot i així de la restauració de la geganta ja n' hem parlat en altres articles i en la jornada d' ahir els protagonistes principals van ser la població de Llucmaçanes que celebrava la seva festa major i el grup de gegants que n' ostenta la representació i cada any exerceix el paper d' amfitrió en la primera trobada de gegants de l' agost menorquí.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.gegantsmao.menorca.es .

 

Com cada any, Apropant-se a Maó les Festes de la Mare de Déu de Gràcia anem avançant alguns dels seus detalls detalls. En aquest cas el de una festa d' aniversari, la d' en Miquelet es Salero, que si be el que un fillet faixi deu anys no surt de lo corrent, el que si es pretén que sigui espectacular és la llista de convidats "Tots els fillets de Maó i pobles dels voltants".

El nano en Miquelet es Salero deu anys després de la seva arribada a les nostres festes ja és conegut per tothom, és una figura per alguns divertida i pels més petits molt estimada. És així que des de l' entitat gegantera de Maó, i amb la col·laboració de l' Ajuntament de la ciutat, se li ha preparat pel  dissabte dia quatre de setembre una poc usual festa d' aniversari.

És així que,  buscant la manera de cel·lebrar el fet, però a la vegada també la de no recórrer a patrons de festes ja fetes en altres ocasions (des de un primer moment ja es va decidir que no hi hauria cercaviles, doncs resultava innecessari a dos dies dels que es faran el els dies principals), es va decidir que en Miquelet commemores el seu desè aniversari precisament amb els de la seva edat, és a dir tots els fillets de Maó.

D' aquesta manera el dia quatre de setembre, que cau en dissabte, a partir de les 10,30 hores del matí, tindrà lloc la concentració de fillets al Parc Rochina de Maó, mentre vagin arribant els fillets hi haurà música, jocs i xocolata per a tothom.

Ja serà a les dotze en punt del migdia quan tindrà lloc el moment  crucial de la jornada: la fotografia d' en Miquelet es Salero amb tots els fillets de Maó i pobles dels voltants. Es pretén que a dita fotografia hi assisteixi'n el màxim de fillets, que esperem que siguin molts de centenar, que col·locats a les escales del parc constituiran la fotografia històrica amb el seu amic en  Miquelet.

Dita fotografia,  als pocs dies serà penjada a la web www.gegantsmao.menorca.es en alta resolució per que de manera gratuïta tothom que vulgui, i molt especialment els petits protagonistes, se la puguin baixar.

També s' anima a tots els fillets que vulguin a portar en aquell dia algun regal d' aniversari per en Miquelet, destacant que no cal que dit regal tingui un gran cost econòmic, doncs pot ser des de un dibuix, a una flor a una bossa de caramels, destacant en tot moment i per damunt de tot la intenció.

Ja se està convocant per a diferents medis a tots els fillets de Menorca, per a conseguir per el dia quatre de setembre, a les dotze del migdia, la fotografia de fillets més espectacular feta mai amb el seu gran amic que n' és en Miquelet es Salero.

 

Visita també: www.gegantmao.menorca.es

Els vídeos a www.youtube.com/gegantsmao .

Ahir a la tarda novament els geganters es van estrènyer les faixes per a complir amb un ritual que ja és començat i que es repetirà durant gairebé totes les setmanes d' estiu, el de treure els gegants a la plaça i al escoltar les primeres notes musicals començar-los a ballar.

Concretament en la jornada d' ahir va tocar el torn a la vila marinera de Fornells, en la que les grans figures que hi van passejar van ser en Martí i na María, acompanyats d' altres gegants arribats de la ciutat de Maó, concretament en Pere i na Gràcia (propitat del Casal de Gent Gran d' es Camí d' Es Castell), "en Yurca" (propietat de la associació de veïns d' Es Camí d' Es Castell de Dalt) i també del membre més estimat de la Colla de Geganters de Maó: el nano en Miquelet es Salero. No hi van faltar tampoc com és obligat els cap-grossos de Fornells.

Com és habitual, els gegants van esperar a la sortida del jove flabioler per a començar la seva volta pel poble. Simultàniament a la passejada dels gegants també hi va haver el passacarrers de la Banda de Música de Ciutadella i de la Banda de Tambors i cornetes de Dalt Sant Joan de Maó. El fet de que en un poble de reduïdes dimensions hi haguessin tres cercaviles a l' hora va provocar situacions tan divertides com que les diferents agrupacions musicals s' anessin en diferents moments trobant i creuant creant en aquest cas una polifònica mescla dels  grallers amb la banda de música o d' aquesta amb el grup de tamborers.

 

 

 

És així que a partir de les cinc de la tarda es pot dir que tot Fornells era de per si una festa gran. Com solem recalcar cada any, el cercaviles de les Festes de Sant Antoni Abad sol ser sempre un dels més polits de la temporada, doncs l' encant de la vila marinera, amb el passeig marítim i els carrerons estrets broda de per si la presència dels gegants.

El cercavila en la jornada d' ahir va durar poc més d' una hora, el temps just per que ningú es quedés sense veure els gegants, però també per a donar pas a la tradició que dona sentit a les festes , la de la anada dels caixers a escoltar el cant de les completes i posterior "Jaleo".

Sortint ja de les Festes de Fornells, que en el moment d' escriure aquestes ratlles encara van en totes, citarem el fet de que en el dia d' ahir, és a dir el 24 de juliol, va ser la primera vegada en molts d' anys que el Grup de Geganters de Maó no va estar fent ballar gegants a Es Castell, en les Festes de Sant Jaume. El motiu no és altre que van coincidir en el mateix dia i hora dures festes en les que els mateixos geganters acostumen a anar-hi. És així que mentre els gegants d' Es Mercadal i Fornells van ser portats per els seus geganters habituals, en Jaume i na Roser d' Es Castell els van haver de portar els Geganters de Olost de Lluçanès que actualment estan al poble de llevant amb els seus gegants i també per a portar a les dues grans figures amfitriones.

Gegants en aquest cap de setmana no n' han faltat, a dos pobles a l' hora, i la propera crònica dels gegants a Menorca ja la farem entrat el més d' agost. També anunciem que en pocs dies ja començarem a avançar alguns detalls de les cada vegada més properes Festes de la Mare de Déu de Gràcia 2010 de Maó.

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

 

Aquesta tarda i com cada any novament ha esclatat la festa al poble d' Es Mercadal. Ha succeït a les cinc en punt de la tarda quan el jove flabioler ha demanat permís al senyor batlle per a començar amb el replec de sa colcada. Acte seguit el més respectuós silenci s' ha fet enfront de les cases consistorials per a escoltar el primer toc de flabiol.

Un cop amb permís per a començar la festa les primeres notes les ha donades la jove Banda de Música d' Es Mercadal, dirigida per Litus Arguimbau, que amb un dels més festius pasdobles ha començat el seu recorregut pel poble.

Els següents en portar la alegria i com no podia ser de cap altre manera ja han estat els gegants, que s' han aixecat just escoltar les primeres notes dels grallers i amb els que han començat també el seu recorregut.

No fa falta recordar que els Gegants d' Es Mercadal són en Martí i na Maria, i que ja en fa molts anys que comparteixen colla gegantera amb els Geganters de la Ciutat de Maó, que són els que també ha portat al poble els gegantons del Casal de Gent Gran de Maó i el popular nano en Miquelet es Salero.

Menció a part en farem que per al passacarrers d' avui s' ha comptat també amb la participació del Gegant "En Yurca", portat pels veïns del Camí d' Es Castell de Dalt de Maó, que són els mateixos que fa pocs anys van crear la figura per a que servís d' obsequi al conegut dinamitzador Joan Orfila "En Yurca".

És així que tot i que al poble d' Es Mercadal no s' acostuma a fer cercaviles molt llargues, doncs la participació dels gegants sol ser més protocolària, s' ha vist be el fet de que el nou grup creat a la barriada de Maó, en l' any que aquest visitarà la majoria de pobles de l' illa també pogués conèixer les Festes de Sant Martí.

 

 

Ja amb els gegants en moviment i voltant pels carrers, una altre novetat ha estat que els grallers han aprofitat a presentar el treball fet durant l' hivern, és a dir les novetats en el repertori del grup musical, que han estat els temes: Marxa d' en Varida, tema festiu popupar en molts de llocs on també es ballen els gegants; el pas doble "Dolors d' Amunt", destacant en aquest cas la dificultat en les diferents veus d' un tema que tot is ser un pas doble al estar construït amb tonalitats menors molts l' han definit com a "pas doble melancòlic"; i la gran novetat, la que s' ha fet esperar 15 anys, la versió per gralles de la jota a Menorca popularitzada com Es Jaleo.

Tornant als gegants direm que si be en l' inici del cercavila aquest ha anat bastant ràpid, doncs just en trenta minuts ja estava a la casa del Batlle del poble gaudint de la tradicional convidada, en la segona meitat han estat vàries les aturades per mor a deixar el pas lliure als cavallers de sa colcada. Tot i així era d' obligada aturada la feta en front de la residència de gent gran per a oferir el millor ball pels que allà ja feia una estona que estaven esperant la arribada dels gegants.

 

 

El final del cercavila ha arribat a les set de la tarda, a les dues hora del seu inici, i amb una passada per la plaça major en la que la banda de música ja estava a la tarima esperant la arribada dels cavalls per a començar amb el tradicional Jaleo.

En definitiva, un any més hem estat a les Festes de Sant Martí d' Es Mercadal, amb l' honor de poder ser el grup de geganters que dona vida tots els anys als gegants en Martí i na María, els representants del poble més cèntric de l' illa. Ara ja sols queda reemplaçar a tots els incondicionals dels gegants al proper dia 24 de juliol, és a dir dissabte que ve, a la vila marinera de Fornells, on de nou ballaran els gegants, sonaran les gralles i la festa es farà per uns dies protagonista en el poble.

Visita també: www.gegantmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

moltes vegades se n' ha parlat de si existeix algun instrument musical present únicament a la nostre illa, o de si alguna de les nostres tonades no ha estat mai escoltada fora de Menorca, o de si el fet que dona sentit a les nostres festes podria ser l' únic que s' en podria calificar de "tradicional" i la resta que el complementen haurien de sers únicament costums forànies, adopcions, noves tradicions... . En la majoria dels casos dit debat sol quedar resolt segons els gustos, preferències o fins i tot ideologíes de cada un.

Avui transcriurem l' article d' aquest mes de la revista insular "Útil", que ens parla precisament d' una tradició que va començar al continet asiàtic i que al dia d' avui ja no hi pot falta en la totalitat de les festes patronals de l' illa de Menorca, estem parlant dels focs d' artifici.

El castell de focs d'artifici és al dia d'avui un element comú en la majoria de festes majors de l' estat i present en la totalitat de pobles de l' illa; sent a Menorca concretament una de les parts que més públic concentra durant la festa. 

Possiblement sols la part que dona sentit a les nostres festes, que és la passada dels caixers amb els cavalls en la seva anada als oficis i la arribada a plaça per a efectuar el "Jaleo", tingui al dia d'avui més repercussió en matèria de públic que la contemplació dels focs artificials. Tot i així podríem considerar a aquestes dues parts de la festa com a antagòniques, doncs la primera necessita de la participació activa dels celebrants per a que es pugui desarrotllar com la coneixem avui, mentre que en la segona la gent únicament en fa el paper d'espectador en un acte purament contemplatiu. Una segona gran diferència també la trobem en que mentre la part dels cavalls n'és l' esclat de l' alegria, que la gent viu de manera desinhibida, arribat el moment dels focs el que destaca precisament n'és  el silenci i la quietud amb que la gent contempla l' espectacle. 

Del foc i les seves diverses formes que en pot prendre a la festa en sabem que des de antany ha estat un referent en les més diverses celebracions. Ja des de temps ancestrals ha estat entorn de les fogueres on les persones s' han reunit per a dansar, donar la benvinguda a les estacions i celebrar els més diversos ritus. Tot i així en un principi l' encesa de fogueres en seria més pròpia del poble pla, mentre que el llançament de focs d'artifici arribaria com a un espectacle més de la noblesa i de les celebracions que es poguessin dur a terme a la cort. 

L' origen dels focs d'artifici està vinculat a la invenció de la pólvora, Sent els xinesos els que entre els segles VI i X (les diferents versions no es posen d'acord a l' hora de concretar la data) ja li donarien els primers usos. Tot i així, com ja ha succeït en en molts altres descobriments, els primers usos que se li donarien al descobriment serien militars. 

Sembla ser que a occident la pólvora ja ens arribaria a traves de la cultura musulmana. Si be a casa nostre els primers usos que se li donarien també en serien militars, durant la baixa edat mitjana ja en trobarien documentades les primeres repercussions de la pólvora en l' àmbit festiu. Arribant al segle XVIII, l' us dels focs d'artifici ja es podia considerar habitual en tota l' àrea mediterrània i en les més diverses celebracions. 

Com a fet a destacar citarem el fet de que no seria fins el segle XIX en que, gràcies a nous avanços en la investigació del fet, els focs d'artifici esclatarien al cel en més d'un color, sent fins a dit moment mono cromats. 

En el cas de la ciutat de Maó, lligant els focs d'artifici a les nostres  festes de la Mare de Déu de Gràcia, en l' últim segle el fet no ha parat de créixer, en els dies en que es manifesta i també en espectacularitat. Durant els dies principals els primers que podem contemplar són els que en la nit del pregó solen llençar els dimonis del correfocs (creant en aquest cas una excepció en la manera de participar dels focs, doncs en aquest cas el públic pot dansar amb els mateixos que porten les espurnes, de fet en els últims anys a Maó el correfocs ha estat rebatejat com a "Ball de foc"), la traca d'inici de festa en el dissabte de la Mare de Déu de Gràcia, el castell de focs en el dia principal i la traca que ens anuncia el fi de la festa.

visita també: www.gegantsmao.menorca.es

els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao

Fa pocs mesos informàvem del començament de la restauració de la geganta de Maó, na Guida. Amb l' article d' avui el que explicarem serà com ha estat la tasca d' aquests mesos feta sobre la figura i quin ha estat el resultat.

Escrivim aquestes ratlles en el moment en que la figura ja es pot donar per acabada i mentre s' estan ultimant els detalls per a la confecció d' algunes peces de roba que vendran a substituir a les que amb el pas dels anys ja estaven bastant deteriorades.

Com ja vam explicar en el seu moment, la restauració de la geganta havia de consistir en la eliminació de totes les capes i materials afegits sobre la figura històrica i la restauració d' aquesta amb materials originals.

És així que destacant que dels antics gegants que van arribar a la ciutat fa més de set dècades la única part que encara es conserva són els braços i el bust. Han estat precisament aquestes parts les que han estat alliberades de les fibres que en el seu moment les van aferrar entre elles (això va succeir a l' any 1990), canviant substancialment la estructura de la figura.

Per a entendre en poques paraules el que s' ha fet a la geganta direm que precisament de les parts històriques, braços i bust, un cop finalitzada la neteja a sobre la balança hi van quedar "onze" kilos de materials, entre capes de fibra de vidre, guix, cartró, pintures, fustes i els més diversos materials que s' havien anat afegint amb els anys a sobre del material original.

Dits materials eliminats són amb els que s' havia anat reparant o mantenint dreta a la figura durant les diferents dècades, a mida que s' anava deteriorant pel pas del temps. No direm en cap moment que dits afegits no complissin amb la funció, doncs ha estat gràcies a aquests que avui na Guida gaudeix de 76 anys de vida entre noltros, però al no ser dits materials afegits els originals, o al ser una sobreposició d' un material a sobre de l' altre li estaven donat un pes innecessari a part de que també en moltes ocasions anaven modificant l' aspecte de la figura.

Ja vam citar en el seu moment com en el cas de les mans, les diferents restauracions fetes i les diferents capes afegides,  ja li havien arribat a donar un gruix que per una part ja li havien fins i tot eliminat la forma de les ungles i fins i tot alguns dits que havien estat creats per a estar separats l' un de l' altre amb  els anys ja apareixien aferrats per les capes.

En el cas del bust, diferents caigudes havien fet que el clatell ja estès totalment pla, sense forma. En aquest cas es va haver de llevar infinites capes de cartró i fibra afegides amb l' objectiu de rescatar el cartró original i remoldejar-lo per a donar-li la forma original. Direm com a anècdota, per a exposar millor el que ha estat la tasca que un cop eliminades les capes afegides a sobre del bust amb el que ens vam trobar és que en el seu moment (no sabem en quin) el cap de la geganta havia estat separat violentament del bust per la part del coll i ajuntat de nou "amb cordes", dites cordes eren dissimulades amb noves capes de cartró i fibres que feien creure que dita rotura no hagués existit.

També en el cas del bust s' han rescatat alguns detalls com pot ser el clot al coll que tenen les dones.

Podriem explicar moltes coses més referent a la restauració de les parts històriques de la Geganta de Maó, però més que un article el que faríem és un llibre, doncs qui escriu aquestes ratlles ha estat la persona que ha fet la tasca de restauració i la paraula per a definir-la sols pot ser "Apassionant".

Apassionant pel motiu de que s' estava recuperant una figura símbol de la ciutat, que al dia d' avui pot tenir vuit dècades de vida (havia arribat de segona ma a la ciutat a l' any 1934), i pel motiu de la responsabilitat i cura amb la que s' ha de actuar sobre una figura històrica patrimoni de la ciutat.

Tot i així  no sols s' ha actuat a sobre de les parts històriques, que com no faria falta dir un cop eliminades totes les capes de materials afegits se lis ha hagut de restaurar els restos amb materials originals (el cartró pedre), amb molta cura de no modificar ni un pel la fesomia de la geganta. Un cop fet això també s' ha procedit al pintat de cara i mans que en aquesta ocasió ha anat a càrrec del pintor de Sant Lluís Pere tudurí.

Una altre tasca que també se li ha fet a la geganta ha estat la de dotar-la de un nou tronc, que venia a substituir una part devantera feta a l' any 1990 que si be li aportava pits i panxa a la geganta no li marcava ni cintura ni esquena. Dit tronc s' ha fet amb cartró mitjançant una primera escultura, de la que en va sortir el motlle de guix i d' aquest el tronc.

La geganta ja està restaurada, el resultat ha estat l' esperat, tot i que les hores invertides han estat molt superiors a les esperades, doncs no ha estat fins un cop intervenida que no s' ha pogut veure el lamentable estat en que estava. Dit d' una altre manera es sabia que la geganta després de vuit dècades estava bastant desgastada, però les sorpreses, com per exemple el trobar el cap ajuntat al bust amb cordes, han estat les que han fet que si be en un principi s' haguera volgut restaurar a la parella de gegants de Maó aquest hivern, per motius de temps en Tomeu haurà d' esperar a l' hivern que ve.

En poques setmanes la geganta ja tendra la brusa nova, adaptada al tronc més estilitzat que lluirà aquest estiu, i ja per a aquest estiu podrem veure a na Guida que desprès de 75 anys a la ciutat lluirà com si fos el primer.

Afegim que si be cert és que molta gent voldria veure les imatges de l' estat en que estava la geganta un cop eliminades les capes afegides, les diferents rotures o la tasca de restauració, considerem que pot ser millor no pubicar-les doncs la geganta de tots els maonesos també mereix gaudir de certa intimitat i de que la imatge que s' en tingui d' ella sigui la de ballant per les festes més polida que mai.

 

Visita també: www.gegantsmao.menorca.es

Els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

  Aquests dies al local de la Colla de Geganters de Maó s' estan ultimant els detalls per a l' imminent inici de la temporada d' estiu de gegants.

Concretament en el dia d' avui alguns dels membres de l' entitat gegantera estan donant els últims retocs de pintura al nano en Miquelet es Salero. Dita figura enguany cel·lebra el desè aniversari de la seva presentació en societat, motiu pel que ha de lluïr de dalt de tot.

El que se li està fent actualment al popular nano és un pintat general, doncs en els últims deu anys lo únic que se li havia fet havia estar repasar les parts on es podia haver fregat o perdut algo de pintura, que si be com a solució provisional sol funcionar, amb el pas dels anys això sol provocar un excès de tonalitats en les diferents parts de la figura que en ocasions pot arribar a deslluïr el conjunt.

 

Com a fet a destacar direm que els geganters, més ben dit les geganteres, que en aquesta ocassió s' estàn encarregant del pintant d' en Miquelet són de les que han entrat noves aquest any en el grup; destacant també que per la seva edat són les que quan en Miquel va fer la seva aparició a la ciutat, ara fa deu anys, dites pintores van ser les que amb cinc i sis anys van cel·lebrar dita arribada, tot i així ben segur que mai s' hagueren imaginat que deu anys despres en serien les encarregades de tenir-lo ben polit per a que nous filles es poguessin seguir emocionant... .

El grup de Geganters és una entitat que existeix gràcies a la il·lusió i a la renovació, doncs els fillets petits que aquest any veuràn en Miquelet pot ser són els que en un futur el portaran des de dins o també s' encarregaran del seu manteniment. Igual succeix en totes les seccions del grup, doncs com ja hem dit en altres ocasions alguns dels que avui porten als històrics Tomeu i Guida ja són nascuts amb posterioritat a la creació de la entitat gegantera, asegurant així que mai faltin geganters per a fer possible totes les festes de la Mare de Déu de Gràcia la il·lusió dels més petits.

Ara els gegants descansen a la seva seu de l' antic quarter de Santiago de Maó i ja serà per a les properes Festes de Sant Martí d' es Mercadal quan de nou sortiran al carrer.

Visita: www.gegantsmao.menorca.es

i els vídeos a: www.youtube.com/gegantsmao .

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Setembre 2010					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
		1	2	3	4	5
6	7	8	9	10	11	12
13	14	15	16	17	18	19
20	21	22	23	24	25	26
27	28	29	30

• Es capvespre de Gràcia
• La nit del pregó de festes
• La festa dels 10 anys d'en Miquelet
• Els Gegants ja són a s' Ajuntament
• Les Festes de Sant Lluís 2010
• Els gegants convidats de les Festes de Gràcia 2010
• Les Festes de Sant Climent
• Les Festes de Sant Llorens 2010
• El passacarrers de les Festes de Llucmaçanes 2010
• La fotografia d' en Miquelet es Salero amb tots els fillets

• General [303]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom